Un moble és un problema d'unions. Les peces, de fusta massissa o de tauler, s'han d'unir de manera que aguantin la càrrega i el moviment de la fusta, i les parts mòbils (portes, calaixos) necessiten ferratges. Entendre-ho no et converteix en fuster, però et permet dibuixar un moble que es pugui fabricar i parlar amb qui el fabrica en el seu idioma.

Bastidor o carcassa: dues lògiques

Hi ha dues maneres bàsiques de construir un moble, i convé que les distingeixis abans de dibuixar (és una pauta de classificació, no una norma):

• De bastidor: una estructura de llistons units entre ells (potes, travessers) que porta la càrrega, amb plafons o taulers que només tanquen. És la lògica de les cadires, les taules i els mobles clàssics de fusta massissa.
• De carcassa (o de cos): els mateixos taulers (costats, base, sostre, fons) fan d'estructura. És la lògica dels armaris, les calaixeres i els mobles de cuina de tauler.

La formació oficial de projectes de carpinteria i moble ho tracta com a «solucions constructives»: tipus d'encaixos i d'unions fixes i mòbils, sistemes d'unió amb ferratges, i accessoris com sòcols i remats, que s'han de comparar i triar segons el moble ².

Unions encolades: com treballa la cola

La fusta no s'encola igual en totes les direccions, i d'això depèn el disseny de cada unió ¹:

• Cantell amb cantell (dues peces de costat, per fer un tauler més ample): la unió pot ser gairebé tan resistent com la fusta. Una unió de llengüeta i ranura no és més forta que una de plana, però ajuda a alinear les peces en premsar-les ¹.
• Testa amb testa (per allargar una peça): a tope, és pràcticament impossible que aguanti l'ús normal; fins i tot amb tècniques especials, arriba només a un 25 % de la resistència de la fusta. Cal un tall en bisell o un entroncament dentat (finger joint) ¹.
• Testa amb cantell (una travessa contra una pota, un prestatge contra un costat): una unió plana és difícil de fer resistent. Cal que les superfícies s'encaixin, amb espigues, encaix i espiga o galzes ¹.

Aquesta última unió té un risc afegit: com que la fusta s'infla molt més en sentit transversal que longitudinal, els canvis d'humitat hi creen grans tensions internes, i cal protegir-la dels canvis d'humitat en servei ¹. Per això el mateix manual recomana instal·lar la fusta amb el contingut d'humitat que tindrà en ús, per evitar, entre altres coses, esquerdes als mobles ¹.

Pel que fa a la cola, el manual classifica l'acetat de polivinil (la cola blanca de fuster, PVA) i les coles animals com a adhesius no estructurals d'interior ¹. La cola animal té una resistència alta en sec i poca a l'aigua, i s'usa per muntar mobles, instruments de corda i en reparacions de mobles antics ¹. La retrobaràs a la lliçó de restauració.

Unions desmuntables i el sistema de 32 mm

En els mobles de carcassa de tauler, les unions encolades conviuen amb les desmuntables. Un exemple és el ferratge d'unió excèntric: una lleva que s'estreny amb un tornavís o una clau Allen i estira l'espiga fixada a l'altre tauler fins al lloc ⁶. El fabricant d'aquest model el dona per a taulers de 15 mm ⁶. Hi ha versions per a altres gruixos; no les donis per bones sense la fitxa.

Moltes carcasses es foraden segons el sistema 32: línies de forats a 32 mm entre centres, amb la primera línia a 37 mm del cantell davanter del costat ⁵. La plantilla d'un fabricant de ferratges la preveu per a forats de 5 o 3 mm de diàmetre, i situa el primer forat a 8 mm del cantell inferior per a una base de 16 mm i a 10 mm per a una de 19 mm ⁵. Sobre aquesta retícula es munten els suports de prestatge, les plaques de les frontisses i les guies.

Frontisses: la cassoleta i les tres posicions

La frontissa més habitual del moble de carcassa és l'oculta de cassoleta: un forat cec a la porta de 35 mm de diàmetre, on s'encasta el cos de la frontissa, amb un patró de trepat de 45 × 9,5 mm per als cargols en el model de referència ⁷. El braç es fixa a una placa de muntatge cargolada al costat del moble.

La mateixa frontissa es fabrica per a tres posicions de la porta, que canvien la geometria del braç ⁷:

Per al model de referència de 110°, el fabricant dona portes de 15 a 24 mm de gruix, una cassoleta de 12,8 mm de fondària i una regulació integrada de ±2 mm lateral i de +3/−2 mm en fondària ⁷. A la mateixa família hi ha una versió de 95° per a portes de fins a 32 mm i una de 165° ⁷. Fixa't que el gruix de porta admès canvia d'un model a l'altre: és una dada que has de comprovar quan dissenyes un frontal gruixut.

La resistència i la durabilitat de les frontisses que giren sobre un eix vertical s'assagen segons l'EN 15570, que inclou els components de fixació (plaques i cargols) i simula l'ús normal i un mal ús raonablement previsible ⁸. El fabricant classifica la majoria dels models de la família en el nivell 3 d'aquesta norma, i algun en el nivell 2 ⁷: demana aquesta dada quan comparis frontisses.

Calaixos: guies i extracció

Les guies són el ferratge que més es nota en l'ús diari. Els fabricants distingeixen guies vistes i ocultes (sota el fons del calaix), i d'extracció parcial o total ⁹. Un fabricant les ofereix en classes de càrrega de 30 a 70 kg i amb tecnologies de moviment opcionals: el tancament amortit i l'obertura per pressió, sense tirador ⁹.

La resistència de les guies i altres elements extraïbles s'assaja segons l'EN 15338 (versió del 2024), que no inclou les extensions de taula i que, com la de frontisses, simula l'ús normal i el mal ús previsible ¹⁰.

Cas pràctic: la prestatgeria que es va corbar

Un client mostra una llibreria a mida feta fa dos anys: els prestatges de 90 cm s'han corbat amb el pes dels llibres, i un costat s'ha esquerdat on hi havia un prestatge encastat sense espigues.

Dues causes, dues lliçons. La primera és de dimensionat: la llum del prestatge era massa gran per al gruix i la càrrega, i ara se n'ha de reduir la llargada amb un muntant intermedi o se n'ha d'augmentar el gruix. Abans de dibuixar, pregunta al fuster quina llum admet amb el tauler que farà servir. La segona és d'unió: un prestatge encolat de testa contra la cara d'un costat és una unió de testa amb cantell sense encaix, la que el manual de la fusta considera difícil de fer resistent ¹. Amb espigues, un galze o ferratges d'unió, no hauria fallat.

Per dibuixar-ho: el que ha de dir el plànol

Segons la formació oficial del sector, els plànols de fabricació han de detallar els components (cargoleria i ferratges) i n'han d'especificar les característiques tècniques, perquè es puguin comprar i pressupostar ². A la pràctica, per a cada unió i cada part mòbil del teu moble:

1. el tipus d'unió (encolada, amb espigues, desmuntable) i on va;
2. la frontissa: posició de la porta, angle, gruix de porta admès;
3. la guia: oculta o vista, extracció, càrrega, moviment;
4. la referència exacta del ferratge, o una d'equivalent, amb la seva fitxa tècnica adjunta.