A partir dels anys seixanta el Moviment Modern deixa de ser l'única resposta. Primer arriben el pop i els plàstics; després, la provocació postmoderna de Memphis; i des dels noranta conviuen el minimalisme, el disseny conceptual i el retorn als clàssics. Per a una interiorista, l'última part de la lliçó és la més pràctica: saber si el que especifiques és un original, una reedició o una rèplica.

Pop i experimentació (anys seixanta i setanta)

Plàstics de colors, formes toves, mobles barats i fins i tot d'un sol ús. L'exemple més clar és la butaca inflable Blow, dissenyada el 1967 per Jonathan De Pas, Donato D'Urbino, Paolo Lomazzi i Carla Scolari i fabricada per Zanotta: una pel·lícula de plàstic soldada que el V&A considera el primer seient inflable fabricat i comercialitzat a gran escala, pensat contra el moble car i voluminós de sempre ¹. La Panton Chair de la lliçó anterior pertany a la mateixa onada. imatges

Postmodernisme: Memphis (Milà, 1981)

Memphis va ser un grup de disseny i alhora un fabricant que va presentar la primera col·lecció a Milà el 1981, liderat per Ettore Sottsass ². Va reaccionar contra la sobrietat del Moviment Modern i el minimalisme dels anys setanta, inspirant-se en el gust popular dels anys cinquanta, i els seus dissenyadors van desafiar obertament les idees rebudes de «bon gust» ². El seu material clau va ser el laminat plàstic estampat sobre tauler, amb colors vius com el vermell, el negre, el blanc i el groc ². Hi van participar, entre altres, Shiro Kuramata ² i Michele De Lucchi, que el V&A considera el dissenyador de mobles més important del grup després de Sottsass ⁴.

El que als anys vuitanta era un escàndol torna periòdicament a les revistes d'interiorisme: reconèixer-ne l'origen t'ajudarà a dosificar-lo.

Barcelona, capital del disseny (anys setanta a noranta)

• BD: el 1972 Óscar Tusquets i els altres membres de l'estudi Per (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Mireia Riera) van fundar BD ⁵. El sofà Dalílips el van crear Salvador Dalí i Óscar Tusquets el 1972 per a la sala Mae West del Teatre-Museu de Figueres, a partir de les obres de Dalí dedicades a l'actriu; amb la tècnica de l'època no era viable industrialment, i BD el fabrica en polietilè des del 2004, centenari del naixement de Dalí ⁶. imatges
• Javier Mariscal: el tamboret Duplex va néixer el 1980 dins el projecte d'interiorisme del bar Duplex de València, i BD el va comercialitzar del 1981 al 2003 ⁷. Mariscal també és l'autor de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 ⁸. imatges
• Santa & Cole: fundada el 1985 per Nina Masó, Javier Nieto Santa i Gabriel Ordeig Cole, va traslladar al disseny industrial l'ofici de l'editor de llibres, una cosa nova a l'Espanya d'aquell moment ⁹.
• Vinçon: botiga del passeig de Gràcia que, des que la van agafar els germans Juan i Fernando Amat el 1967, es va convertir en un dels llocs de referència del disseny a Barcelona i hi va portar disseny internacional; va tancar el 2015 ¹⁰.

Del 1990 a avui

• Minimalisme: John Pawson, autor del llibre Minimum (1996), treballa la proporció, la llum i el detall de finestres, portes, terres i murs ¹¹. imatges
• Super Normal: el 2006 Jasper Morrison i Naoto Fukasawa van presentar a Tòquio l'exposició Super Normal, a partir de l'observació que certs objectes discrets, sovint anònims, funcionen millor amb l'ús diari que els seus competidors vistosos ¹².
• Disseny holandès conceptual: Droog va ser el grup que més va difondre fora dels Països Baixos el disseny conceptual holandès ¹³. La Knotted Chair de Marcel Wanders (1996) sembla un macramé tou però és rígida: fibres d'aramida i carboni nuades a mà i impregnades d'epoxi, un projecte que barrejava l'estètica de Droog amb materials d'alta tecnologia ¹⁴. També val la pena buscar Hella Jongerius.
• Philippe Starck: la butaca Louis Ghost (2002) per a Kartell, de policarbonat transparent injectat d'una sola peça, recupera la silueta d'una butaca de finals del segle XVIII; se'n van vendre més de 100.000 en tres anys ¹⁵. És un clàssic reinterpretat amb un material nou. imatges
• Noms actuals que et convé seguir: Patricia Urquiola, Jaime Hayón, Konstantin Grcic, Ronan i Erwan Bouroullec, Nendo. imatges · imatges

Quan un client et parli de Japandi o de wabi-sabi, ara pots llegir-hi capes: la fusta i l'ofici del modern escandinau, la contenció del minimalisme, i el gust per l'objecte discret del Super Normal. Com més història sàpigues, millor podràs traduir una etiqueta de moda en decisions concretes.

Per a l'interiorista: original, reedició o rèplica

Molts clàssics es continuen fabricant amb els drets cedits pels autors o pels seus hereus. Són les reedicions, i les empreses que les fabriquen són els editors:

Una rèplica copia el disseny sense llicència. Els editors defensen la diferència com a garantia d'autenticitat: Cassina, per exemple, afirma que tots els models de la seva col·lecció estan protegits per drets d'autor durant tota la vida de l'autor i 70 anys després de la seva mort ³³, i Flos presenta l'Arco com un dels dissenys més imitats ³⁴. Si una rèplica concreta vulnera drets o no depèn de la peça i del país: [PENDIENTE: font jurídica oficial sobre la protecció dels dissenys de mobiliari per drets d'autor a Espanya i a la Unió Europea]. Sigui com sigui, sol diferir de l'original en proporcions, materials i durabilitat, i com a professional has de saber explicar-li al client la diferència i proposar-li alternatives honestes: el vintage autèntic, la reedició o una peça actual amb el mateix esperit i un preu més baix.