Un moble és, abans que una forma, una resposta a una acció: seure, recolzar-se, jeure o guardar. Les normes europees de mobiliari s'ordenen exactament així, i cadascuna diu què ha d'aguantar el moble perquè sigui segur. Les mesures, en canvi, no surten de cap norma general: surten del cos de qui l'utilitzarà i, en una cuina, dels electrodomèstics que hi han d'entrar.

Quatre famílies: seure, recolzar, jeure, guardar

Quan facis l'inventari del mobiliari d'un projecte, agrupa'l per la funció principal. És una pauta de treball, però coincideix amb la manera com s'organitzen les normes de producte:

Moltes peces són híbrides: un banc amb calaix, un llit amb canapè, una taula amb prestatge. En aquests casos, mira la funció que pot fer mal si falla. Per exemple, la norma de taules domèstiques no avalua l'emmagatzematge d'una taula més enllà dels assaigs d'estabilitat ³.

Què demanen les normes: seguretat, no ergonomia

Les normes de producte de mobiliari no diuen a quina alçada ha d'anar un seient. Diuen si el moble és segur, resistent i durador. Prenem com a exemple la de seients domèstics:

• Fixa els requisits mínims de seguretat, resistència i durabilitat de tots els seients domèstics per a adults ¹.
• No s'aplica als seients d'oficina, d'escola, d'exterior ni d'ús no domèstic, que tenen altres normes europees ¹.
• No inclou requisits de resistència a l'envelliment, d'inflamabilitat ni d'ergonomia ¹.
• Els assaigs es basen en persones de fins a 110 kg ¹.
• Té requisits de disseny sobre els punts de pinçament i cisallament, durant el muntatge, el plegat i l'ús, i d'estabilitat ¹.

La norma es va revisar: la nova versió es va aprovar el setembre del 2024, i els països del CEN l'havien d'adoptar el maig del 2025 com a molt tard ². Entre els canvis, incorpora requisits d'atrapament de dits, assaigs per als seients d'una sola columna (com les cadires amb pistó de gas) i per als seients amb mecanisme elèctric, i puja la càrrega estàtica sobre el braç de 700 N a 750 N ².

Les altres tres funcionen igual. La de taules domèstiques inclou les que tenen components de vidre, però no les d'oficina, les d'escola, les d'exterior ni les de cavallets ³. La de llits (2024) cobreix tots els llits d'adult muntats, tant domèstics com no domèstics, també suposa usuaris de fins a 110 kg i en deixa fora les lliteres, els llits alts, els llits mèdics, els d'aigua i els d'aire ⁴. La de mobles contenidors cobreix els de cuina, de bany i d'emmagatzematge domèstic, inclosos els mobles de televisió, i té requisits d'estabilitat ⁵.

Les mesures surten del cos

Ja ho vas veure a l'M06: l'antropometria dona els percentils i l'ergonomia els converteix en criteris. Per al moble, les tres mesures que més decideixen són:

1. L'alçada del pla de treball respecte del colze. Assegut, la superfície hauria d'estar aproximadament a l'altura dels colzes; dret, depèn de la tasca: de 5 a 10 cm per sobre del colze per a treballs de precisió, de 10 a 15 cm per sota per a treballs lleugers i de 15 a 30 cm per sota per als pesats ⁸.
2. L'abast: el que es fa servir molt sovint no hauria de quedar a més de 25 cm de la vora de la taula, i l'ocasional, a més de 70 cm ⁸.
3. L'espai per a les cames, que és el que oblida més sovint el moble a mida (el veuràs a la secció següent).

Per a la resta (alçada del seient, fons d'un sofà, llargada d'un llit), la manera fiable de treballar és mesurar: el moble que el client ja troba còmode, el cos de les persones que l'utilitzaran i, per a les peces de catàleg, la fitxa tècnica del fabricant. Anota-ho a la fitxa del projecte. Una mesura «estàndard» copiada d'internet sense saber per a qui es va pensar no és una dada; és una suposició.

La cuina: dimensions de coordinació

La cuina és l'única estança on el moble ha d'encaixar amb productes d'altres fabricants. Per això hi ha una norma específica, la UNE-EN 1116:2018, que fixa les dimensions de coordinació entre mòduls de cuina, taulells, frontals, panells i electrodomèstics, i no s'aplica a les cuines professionals ⁶. La primera versió és del 1995, i la del 2018 n'és la tercera revisió ⁶.

Font de la taula: ⁶, que resumeix la norma. La mateixa font remarca que les persones amb discapacitat poden necessitar mesures diferents, i que la distància entre la placa de cocció i la campana no la fixa la norma: la remet als fabricants de la placa i de la campana ⁶.

Espai per als genolls: barres i taules

Una barra de cuina o un taulell on es menja necessita espai lliure per a les cames. L'NKBA, l'associació nord-americana de cuina i bany, dona aquestes pautes (no són norma) per a cada comensal ⁷:

Font de la taula: ⁷. Per a un espai que també pugui fer servir algú en cadira de rodes, la mateixa guia recomana un espai per als genolls d'almenys 914 mm d'ample, 686 mm d'alt i 432 mm de fons ⁷. Les xifres són conversions de polzades, i per això no són rodones: al plànol, arrodoneix-les cap amunt.

Cas pràctic: la barra que ningú no feia servir

Una família demana refer la cuina perquè «la barra no la fa servir ningú». Fa 900 mm d'alçada, té tamborets i un sòcol de fusta que arriba fins a terra. Asseguda, cap persona hi pot posar els genolls: el sòcol i el moble de sota tallen l'espai.

La pauta de l'NKBA per a un taulell d'aquesta alçada demana uns 381 mm de fons lliure per persona ⁷. La solució no és canviar els tamborets, sinó retirar el moble baix de la zona de seure i deixar un vol de taulell, o baixar aquell tram a alçada de taula. La lliçó: abans de dibuixar un moble, dibuixa el cos que l'ha de fer servir, assegut i dret, a la mateixa escala.

Abans de dissenyar, inventari

A l'habitatge troncal, abans del moble a mida que faràs als deures, fes una llista dels mobles que es queden i dels que es compren, amb la família, les mides reals i la norma que declara el fabricant. Et servirà per decidir què té sentit fer a mida i què no: normalment, les peces que han d'encaixar en un buit concret (un nínxol, un sota escala, una paret amb pilars) o que han de resoldre una mesura de cos que el catàleg no cobreix.