El disseny biofílic parteix d'una hipòtesi: que les persones tenim una inclinació innata a vincular-nos amb la natura, i que un espai que la incorpora bé ens fa sentir i funcionar millor. No és un estil decoratiu ni consisteix a posar plantes. És un marc per prendre decisions de llum, materials, vistes i organització de l'espai, i té dues referències de treball: els atributs de Stephen Kellert i els 14 patrons de Terrapin Bright Green.

D'on ve la paraula «biofília»

Segons l'informe de Terrapin Bright Green, el terme «biofília» el va encunyar el psicòleg social Erich Fromm, a The Heart of Man (1964), i el va popularitzar el biòleg Edward O. Wilson el 1984 amb el llibre Biophilia ¹. El mateix informe recull una frase de Wilson del 1993: la biofília no és un sol instint, sinó un conjunt de regles d'aprenentatge que es poden separar i analitzar una a una ¹. Aquesta idea és útil per a un interiorista: no hi ha un «interruptor natural», sinó moltes respostes diferents (a la llum, a l'aigua, a una vista llunyana, a un racó protegit) que es poden treballar per separat.

Kellert i Calabrese defineixen la biofília com la inclinació humana inherent a vincular-se amb la natura, que encara avui és clau per a la salut física i mental i el benestar ². La justifiquen per l'evolució: durant més del 99 % de la història de l'espècie ens hem desenvolupat en resposta a forces naturals, no artificials ². Per això, diuen, el cos, la ment i els sentits humans van evolucionar en un món biocèntric, no en un món dissenyat per les persones ².

1. 1964 Erich Fromm fa servir el terme a The Heart of Man ¹.
2. 1984 Edward O. Wilson el popularitza amb Biophilia ¹.
3. 1986 Gordon Orians i Judith Heerwagen proposen una predisposició genètica cap als paisatges de sabana ¹.
4. 2004–2008 Una conferència i el llibre posterior, editat per Kellert, Heerwagen i Mador (2008), identifiquen més de 70 mecanismes per generar una experiència biofílica ¹.
5. 2014 Terrapin Bright Green publica 14 Patterns of Biophilic Design, de William Browning, Catherine Ryan i Joseph Clancy ¹.

Kellert: cinc principis del disseny biofílic

Per a Kellert i Calabrese, el disseny biofílic vol crear un bon hàbitat per a les persones com a organismes biològics dins de l'entorn construït modern ². Proposen cinc principis, que presenten com les condicions bàsiques perquè funcioni ²:

1. Demana un contacte repetit i sostingut amb la natura.
2. Se centra en les adaptacions humanes al món natural que, al llarg de l'evolució, han afavorit la salut, la forma física i el benestar.
3. Afavoreix el vincle emocional amb llocs concrets.
4. Promou interaccions positives entre les persones i la natura que eixamplen el sentit de relació i de responsabilitat.
5. Busca solucions arquitectòniques integrades, que es reforcin entre si.

Font de la llista: ². El primer principi és el que més es descuida en interiorisme: una planta a la recepció que ningú no mira no és un contacte «repetit i sostingut». El cinquè és el que distingeix un projecte d'una decoració: la llum, els materials i la distribució treballen junts.

Els mateixos autors atribueixen al disseny biofílic ben aplicat beneficis físics (pressió arterial més baixa, més confort, menys símptomes de malaltia), mentals (menys estrès i ansietat, més creativitat) i de comportament (més atenció i concentració, millor interacció social) ². Són afirmacions dels autors del marc, no resultats que puguis prometre a un client: presenta-les com a objectius del projecte, no com a garanties.

Tres experiències i 24 atributs

El marc de Kellert i Calabrese classifica les estratègies en tres tipus d'experiència de la natura, i dins d'aquestes descriu 24 atributs ²:

Font de la taula: ² (traducció pròpia dels noms). L'experiència directa és el contacte real amb elements naturals; la indirecta, el contacte amb representacions o transformacions de la natura ². Els autors subratllen que, tot i que la vista domina, el tacte, el so, l'olor i el moviment de l'aire també compten, i que les trobades multisensorials amb la natura s'han d'afavorir quan sigui possible ².

Els 14 patrons de Terrapin Bright Green

L'informe 14 Patterns of Biophilic Design (2014), de William Browning, Catherine Ryan i Joseph Clancy, reorganitza la recerca en 14 patrons agrupats en tres categories ¹. Les definicions de la taula són traduccions de les de l'informe ¹.

Font de la taula: ¹. Els noms es mantenen en anglès perquè són els que trobaràs als informes i a les certificacions.

Algunes pautes concretes de l'informe

• Connexió visual: prioritzar la natura real per sobre de la simulada, i la simulada per sobre de cap; prioritzar la biodiversitat per sobre de la superfície o la quantitat; i dissenyar perquè la connexió visual es pugui viure com a mínim de 5 a 20 minuts al dia ¹.
• Estímuls no rítmics: haurien de passar aproximadament cada 20 minuts durant uns 20 segons (el moviment de fulles, una ombra que passa) ¹.
• Prospect: distàncies focals d'almenys 6 m, preferiblement 30 m ¹.
• Refuge: els refugis interiors solen tenir el sostre més baix, i com més costats protegits, més sensació de refugi ¹.
• Materials: els materials reals són preferibles a les imitacions sintètiques, perquè els receptors humans noten la diferència ¹.

Com s'ha de fer servir el marc

L'informe adverteix que els patrons no són fórmules: serveixen per informar, guiar i ajudar el procés de disseny, i han de ser flexibles per adaptar-se a cada projecte ¹. També avisa que sumar estratègies biofíliques només per tenir-ne moltes pot ser contraproduent si no responen a una intenció de disseny unificada ¹.

Sobre l'evidència, els autors reconeixen que uns estudis són més rigorosos que d'altres i que alguns patrons tenen més recerca al darrere; per això marquen cada patró amb fins a tres asteriscs segons la solidesa de l'evidència ¹. En el patró Complexity & Order, per exemple, l'informe assenyala que l'excés de complexitat pot generar estrès ¹. Quan presentis una proposta, distingeix el que és una pauta del marc del que és un efecte demostrat.

Cas pràctic: un estudi de treball en un pis interior

Una professional treballa des de casa en una habitació que dona a un pati de llums, amb poca vista i llum indirecta. Demana que l'espai «sigui més natural». Amb el marc a la mà, la lectura no és «posem plantes», sinó: què permet el lloc? No hi ha Prospect cap a fora, però es pot orientar la taula perquè la mirada travessi la porta cap a la sala, més llarga. El pati dona una llum difusa i canviant que es pot aprofitar amb acabats clars (Dynamic & Diffuse Light). Un respatller alt o una prestatgeria al darrere de la cadira crea Refuge. I els materials del mobiliari i dels tèxtils poden fer la feina de Material Connection with Nature. Les plantes vindran després, triades per a aquella llum, com veuràs a la lliçó següent.

imatges · vídeos