Un interiorista no ha de saber de memòria tots els estils. Ha de saber llegir una peça: què és, d'on ve, com està feta i per què té aquesta forma. Aquesta lliçó et dona el mètode que faràs servir tot el mòdul i un mapa ràpid dels estils anteriors a la indústria, perquè els reconeguis quan te'ls trobis en una casa o quan un client et digui «m'agrada el clàssic».

El mètode: sis preguntes per a qualsevol peça

Faràs servir aquest mètode a l'arxiu de peces, a les visites i quan analitzis un espai. Les preguntes van de la descripció a la interpretació.

1. Què és i per a què serveix? La tipologia (cadira, butaca, chaise longue, aparador, calaixera…) i l'ús.
2. Qui, quan i on? L'autor o el taller, l'any i el país, i per a quin client o edifici es va fer.
3. Material i tècnica. Amb què està fet i com: talla, torneria, marqueteria, fusta corbada, tub d'acer, contraxapat emmotllat, plàstic injectat…
4. Forma i proporció. La silueta, el ritme, el pes visual i la relació amb el cos.
5. Context. El moviment, les idees de l'època i el que hi ha darrere: la cort, la indústria, la política o l'economia.
6. Llegat. Què va canviar, qui el va copiar, qui el fabrica avui i amb quina llicència.

La idea de fons recorre tot el mòdul: el material i la tècnica disponibles condicionen la forma. Quan arriba una tecnologia nova (la fusta corbada al vapor, el tub d'acer, el contraxapat, el plàstic), el moble canvia. I quan canvia qui encarrega els mobles (la cort, la burgesia, la indústria), canvia el que el moble ha de comunicar.

Abans de la indústria: un mapa ràpid

No cal memoritzar-ho tot. N'hi ha prou que sàpigues situar cada estil i reconèixer-ne els trets principals. Una advertència: les dates dels estils són aproximades i se superposen, i en el moble francès dels segles XVII i XVIII cada estil porta el nom del rei que regnava quan es va desenvolupar ^{7 11 12}.

1. Antiguitat A l'antic Egipte ja hi havia tamborets plegables de luxe: se'n conserven fragments amb els travessers acabats en caps d'ànec i incrustacions d'ivori ². A Grècia, la cadira klismos era comuna cap al 400 aC: potes corbes obertes cap enfora i un respatller còncau pensat per adaptar-se al cos ¹. Les seves representacions han inspirat revifalles al llarg dels segles, i el neoclassicisme la va recuperar ¹. imatges
2. Edat mitjana La mateixa paraula ho diu: un moble és un objecte mòbil ³. La peça bàsica és l'arca o cofre. Una arca de noguera de cap al 1500 del Victoria and Albert Museum en resumeix els usos: guardar roba, llençols, documents o diners; als peus del llit, servir per seure o per dormir; i, amb nanses als costats i uns ferratges que potser servien per lligar-la a un animal de bast, viatjar ⁴. A Catalunya, les caixes de núvia del segle XIV ja es construïen amb bastiment, la idea que farà durador el moble posterior ⁶. imatges
3. Renaixement (s. XV–XVI) El cassone florentí n'és la peça emblemàtica: un gran cofre de noces, ricament decorat i gairebé sempre daurat, que la família de la núvia encarregava com a part del dot i que es portava en processó d'una casa a l'altra ⁵. La construcció amb bastiment és típica del moble renaixentista, i la talla passa dels motius arquitectònics gòtics a les fulles i el fullatge, sobretot en noguera ⁶. imatges
4. Barroc i Lluís XIV (s. XVII) És un estil de representació, creat per glorificar la figura del rei, on la sumptuositat passa per davant de la comoditat; els grans mobles de cerimònia en són la mostra ⁷. El barroc trenca la construcció clàssica: calaixeres i caixes s'omplen de corbes i bombaments que amaguen l'estructura ⁶. André-Charles Boulle (1642–1732) és nomenat ebenista del rei el 1672 i treballa sobretot per a la Corona, especialment a Versalles ⁸. Va desenvolupar la marqueteria de closca de tortuga i metall que avui porta el seu nom ⁹. imatges
5. Rococó i Lluís XV (s. XVIII) El rococó apareix a França als anys 1720 i és l'estil dominant fins que passa de moda als anys 1770; es caracteritza per l'ornament corb i asimètric i els motius naturals ¹⁰. A França s'hi associa l'estil Lluís XV, que neix cap al 1720: línia corba lleugera, motius vegetals o chinoiseries, i un tipus nou de saló petit i íntim que busca les dimensions reduïdes i la delicadesa ¹¹. Hi proliferen els mobles petits decorats amb marqueteria o laca ¹¹. imatges
6. Neoclassicisme i Lluís XVI (finals del s. XVIII) L'estil Lluís XVI marca el retorn a l'antiguitat, molt influït pels descobriments de Pompeia i Herculà; és més burgès que cortesà, amb predomini de la línia recta i atenció a la comoditat, i els mobles solen ser de caoba, llisos o amb bronzes ¹². A Anglaterra, el catàleg de Thomas Chippendale, The Gentleman and Cabinet-Maker's Director, va tenir tres edicions als anys 1750 i 1760 i va inspirar els catàlegs d'altres ebenistes ¹³. Els seus contemporanis George Hepplewhite i Thomas Sheraton completen la tríada de noms que sentiràs als antiquaris. De Hepplewhite és The Cabinet-Maker and Upholsterer's Guide, publicat a Londres el 1788 ¹⁸; de Sheraton, The Cabinet-Maker and Upholsterer's Drawing-Book, publicat en 42 lliuraments quinzenals entre el 1791 i el 1793 ¹⁹. imatges
7. Imperi (primer quart del s. XIX) És la fase del neoclassicisme corresponent al Primer Imperi francès, promoguda per Napoleó I i dirigida per C. Percier i P. F. Fontaine ¹⁴. S'inspira en l'art grecoromà i egipci, imposa els angles rectes i una certa rigidesa, i fa servir superfícies llises amb aplicacions de bronze daurat ¹⁴. imatges
8. Biedermeier (c. 1815–1848) Als països de parla alemanya, entre el Congrés de Viena i la revolució de 1848, s'imposa un estil burgès i domèstic, amb el moble i l'ornament simplificats ¹⁵. Es treuen els daurats i els afegits per destacar la bellesa natural del material i les formes clàssiques, i algunes peces anticipen sorprenentment el disseny del segle XX ¹⁶. imatges

Com reconèixer-los d'un cop d'ull

Vocabulari d'ofici que et sortirà sovint

Ebenisteria és el nom modern de l'ofici de construir mobles fins. La paraula «ebenista» no apareix fins a principis del segle XIX, i fa referència a la pràctica del segle XVI de xapar amb eben una estructura de fusta més barata ⁶. Abans, els artesans es deien fusters-caixers o simplement fusters ⁶.

La marqueteria és la decoració plana d'un moble feta amb peces encastades: des de petits incrustats d'ivori fins a combinacions de fustes de colors i vetes diferents, molt habituals des dels segles XVI i XVII ¹⁷. La versió de Boulle, amb closca de tortuga i metall, n'és la més luxosa ⁹.

Vídeos per repassar els estils: vídeos · vídeos