Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

Interiorisme i decoració

Curs d'interiorisme i decoració amb nivell de màster: història del moble, dibuix, projecte, materials i llum, amb deures i tests.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
28
mòduls
177
lliçons
668
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

Mòdul M01 · Lliçó 2 de 9

Llegir una peça i els estils clàssics

Un mètode de sis preguntes per analitzar qualsevol moble i un recorregut pels estils anteriors a la indústria, de la Grècia antiga al Biedermeier.

  • 25 min
  • 19 fonts
  • 5 targetes
  • Actualitzada el 27 d'octubre de 2026

Un interiorista no ha de saber de memòria tots els estils. Ha de saber llegir una peça: què és, d'on ve, com està feta i per què té aquesta forma. Aquesta lliçó et dona el mètode que faràs servir tot el mòdul i un mapa ràpid dels estils anteriors a la indústria, perquè els reconeguis quan te'ls trobis en una casa o quan un client et digui «m'agrada el clàssic».

El mètode: sis preguntes per a qualsevol peça

Faràs servir aquest mètode a l'arxiu de peces, a les visites i quan analitzis un espai. Les preguntes van de la descripció a la interpretació.

  1. Què és i per a què serveix? La tipologia (cadira, butaca, chaise longue, aparador, calaixera…) i l'ús.
  2. Qui, quan i on? L'autor o el taller, l'any i el país, i per a quin client o edifici es va fer.
  3. Material i tècnica. Amb què està fet i com: talla, torneria, marqueteria, fusta corbada, tub d'acer, contraxapat emmotllat, plàstic injectat…
  4. Forma i proporció. La silueta, el ritme, el pes visual i la relació amb el cos.
  5. Context. El moviment, les idees de l'època i el que hi ha darrere: la cort, la indústria, la política o l'economia.
  6. Llegat. Què va canviar, qui el va copiar, qui el fabrica avui i amb quina llicència.

La idea de fons recorre tot el mòdul: el material i la tècnica disponibles condicionen la forma. Quan arriba una tecnologia nova (la fusta corbada al vapor, el tub d'acer, el contraxapat, el plàstic), el moble canvia. I quan canvia qui encarrega els mobles (la cort, la burgesia, la indústria), canvia el que el moble ha de comunicar.

PreguntaQuè has de mirarErrors habituals
Què ésTipologia i úsConfondre una butaca amb una cadira de braços: compta l'entapissat i la profunditat
Qui, quan, onMarques, etiquetes, catàleg de l'editorDatar per l'estil: una peça «Lluís XV» pot ser una reproducció molt posterior
Material i tècnicaUnions, xapats, ferratges, revers i interiorMirar només la cara vista: el revers diu més de la fabricació
FormaSilueta, ritme, proporció amb el cosQuedar-se en «bonic» o «lleig»
ContextMoviment, client, èpocaExplicar la peça sense el seu món
LlegatCòpies, reedicions, influènciaNo distingir original, reedició i rèplica (lliçó 6)

Abans de la indústria: un mapa ràpid

No cal memoritzar-ho tot. N'hi ha prou que sàpigues situar cada estil i reconèixer-ne els trets principals. Una advertència: les dates dels estils són aproximades i se superposen, i en el moble francès dels segles XVII i XVIII cada estil porta el nom del rei que regnava quan es va desenvolupar 7 11 12.

  1. Antiguitat A l'antic Egipte ja hi havia tamborets plegables de luxe: se'n conserven fragments amb els travessers acabats en caps d'ànec i incrustacions d'ivori 2. A Grècia, la cadira klismos era comuna cap al 400 aC: potes corbes obertes cap enfora i un respatller còncau pensat per adaptar-se al cos 1. Les seves representacions han inspirat revifalles al llarg dels segles, i el neoclassicisme la va recuperar 1. imatges
  2. Edat mitjana La mateixa paraula ho diu: un moble és un objecte mòbil 3. La peça bàsica és l'arca o cofre. Una arca de noguera de cap al 1500 del Victoria and Albert Museum en resumeix els usos: guardar roba, llençols, documents o diners; als peus del llit, servir per seure o per dormir; i, amb nanses als costats i uns ferratges que potser servien per lligar-la a un animal de bast, viatjar 4. A Catalunya, les caixes de núvia del segle XIV ja es construïen amb bastiment, la idea que farà durador el moble posterior 6. imatges
  3. Renaixement (s. XV–XVI) El cassone florentí n'és la peça emblemàtica: un gran cofre de noces, ricament decorat i gairebé sempre daurat, que la família de la núvia encarregava com a part del dot i que es portava en processó d'una casa a l'altra 5. La construcció amb bastiment és típica del moble renaixentista, i la talla passa dels motius arquitectònics gòtics a les fulles i el fullatge, sobretot en noguera 6. imatges
  4. Barroc i Lluís XIV (s. XVII) És un estil de representació, creat per glorificar la figura del rei, on la sumptuositat passa per davant de la comoditat; els grans mobles de cerimònia en són la mostra 7. El barroc trenca la construcció clàssica: calaixeres i caixes s'omplen de corbes i bombaments que amaguen l'estructura 6. André-Charles Boulle (1642–1732) és nomenat ebenista del rei el 1672 i treballa sobretot per a la Corona, especialment a Versalles 8. Va desenvolupar la marqueteria de closca de tortuga i metall que avui porta el seu nom 9. imatges
  5. Rococó i Lluís XV (s. XVIII) El rococó apareix a França als anys 1720 i és l'estil dominant fins que passa de moda als anys 1770; es caracteritza per l'ornament corb i asimètric i els motius naturals 10. A França s'hi associa l'estil Lluís XV, que neix cap al 1720: línia corba lleugera, motius vegetals o chinoiseries, i un tipus nou de saló petit i íntim que busca les dimensions reduïdes i la delicadesa 11. Hi proliferen els mobles petits decorats amb marqueteria o laca 11. imatges
  6. Neoclassicisme i Lluís XVI (finals del s. XVIII) L'estil Lluís XVI marca el retorn a l'antiguitat, molt influït pels descobriments de Pompeia i Herculà; és més burgès que cortesà, amb predomini de la línia recta i atenció a la comoditat, i els mobles solen ser de caoba, llisos o amb bronzes 12. A Anglaterra, el catàleg de Thomas Chippendale, The Gentleman and Cabinet-Maker's Director, va tenir tres edicions als anys 1750 i 1760 i va inspirar els catàlegs d'altres ebenistes 13. Els seus contemporanis George Hepplewhite i Thomas Sheraton completen la tríada de noms que sentiràs als antiquaris. De Hepplewhite és The Cabinet-Maker and Upholsterer's Guide, publicat a Londres el 1788 18; de Sheraton, The Cabinet-Maker and Upholsterer's Drawing-Book, publicat en 42 lliuraments quinzenals entre el 1791 i el 1793 19. imatges
  7. Imperi (primer quart del s. XIX) És la fase del neoclassicisme corresponent al Primer Imperi francès, promoguda per Napoleó I i dirigida per C. Percier i P. F. Fontaine 14. S'inspira en l'art grecoromà i egipci, imposa els angles rectes i una certa rigidesa, i fa servir superfícies llises amb aplicacions de bronze daurat 14. imatges
  8. Biedermeier (c. 1815–1848) Als països de parla alemanya, entre el Congrés de Viena i la revolució de 1848, s'imposa un estil burgès i domèstic, amb el moble i l'ornament simplificats 15. Es treuen els daurats i els afegits per destacar la bellesa natural del material i les formes clàssiques, i algunes peces anticipen sorprenentment el disseny del segle XX 16. imatges

Com reconèixer-los d'un cop d'ull

EstilLíniaOrnamentPista ràpida
Lluís XIVMonumentalSumptuós, de representacióMobles grans, de cerimònia 7
Lluís XV / rococóCorba, asimètricaNatural, vegetalPeces petites, per a salons íntims 11
Lluís XVIRectaAntic, contingutCaoba llisa o amb bronzes 12
ImperiRecta, rígidaGrecoromà i egipciSuperfícies llises i bronze daurat 14
BiedermeierSenzillaMínimEl material és el protagonista 16

Vocabulari d'ofici que et sortirà sovint

Ebenisteria és el nom modern de l'ofici de construir mobles fins. La paraula «ebenista» no apareix fins a principis del segle XIX, i fa referència a la pràctica del segle XVI de xapar amb eben una estructura de fusta més barata 6. Abans, els artesans es deien fusters-caixers o simplement fusters 6.

La marqueteria és la decoració plana d'un moble feta amb peces encastades: des de petits incrustats d'ivori fins a combinacions de fustes de colors i vetes diferents, molt habituals des dels segles XVI i XVII 17. La versió de Boulle, amb closca de tortuga i metall, n'és la més luxosa 9.

Vídeos per repassar els estils: vídeos · vídeos

Per a la teva pràctica: en una reforma d'un pis antic de Barcelona és freqüent que el client conservi mobles heretats «d'estil». Aplica-hi les sis preguntes abans d'opinar: un Lluís XV pot ser del segle XVIII o una reproducció del segle XX, i el revers, les unions i els ferratges t'ho diran abans que la silueta. Amb això podràs decidir amb el client què es restaura, què es reinterpreta (una tapisseria nova, una laca) i què es retira.

Targetes d'aquesta lliçó (5)
Klismos
Cadira de l'antiga Grècia, comuna cap al 400 aC: potes corbes obertes cap enfora i respatller còncau adaptat al cos. El neoclassicisme la va recuperar.
Arca / cofre
Caixa de fusta amb tapa, el moble bàsic per guardar roba, documents o diners. Als peus del llit també servia per seure o dormir, i es podia carregar per viatjar.
Ebenisteria
Ofici de construir mobles fins. La paraula «ebenista» ve de l'eben, la fusta amb què al segle XVI es xapaven estructures de fusta més barata.
Marqueteria
Decoració plana d'un moble amb peces encastades de fustes de colors diferents, ivori o metall. Boulle la va portar al límit amb closca de tortuga i metall.
Biedermeier
Estil dels països de parla alemanya entre el Congrés de Viena (1814–15) i la revolució de 1848: domèstic, amb el moble i l'ornament simplificats.

Fonts

  1. Cooper Hewitt, Smithsonian Design Museum: «Eternal Style» (la cadira klismos) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  2. Liverpool Museums (World Museum): fragment de tamboret plegable egipci amb cap d'ànec, M11841b · consultada el 26 d'octubre de 2026
  3. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «moble» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  4. Victoria and Albert Museum: arca (chest), Itàlia, c. 1500, O133458 · consultada el 26 d'octubre de 2026
  5. Victoria and Albert Museum (blog): «Twenty objects, twenty years: marriage chest, Florence, c.1430–50» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  6. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «ebenisteria» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  7. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «estil Lluís XIV» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  8. The Frick Collection: André-Charles Boulle · consultada el 26 d'octubre de 2026
  9. The Wallace Collection: Boulle's Furniture · consultada el 26 d'octubre de 2026
  10. Victoria and Albert Museum: «Style guide: Rococo» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  11. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «estil Lluís XV» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  12. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «estil Lluís XVI» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  13. Victoria and Albert Museum: disseny de Thomas Chippendale per a The Gentleman and Cabinet-Maker's Director, O842599 · consultada el 26 d'octubre de 2026
  14. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «estil Imperi» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  15. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «Biedermeier» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  16. Milwaukee Art Museum: nota de premsa de l'exposició «Biedermeier: The Invention of Simplicity» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  17. Enciclopèdia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana): «marqueteria» · consultada el 26 d'octubre de 2026
  18. Victoria and Albert Museum: làmina de George Hepplewhite per a The Cabinet-Maker and Upholsterer's Guide, O1004575 · consultada el 27 d'octubre de 2026
  19. Victoria and Albert Museum: lavamans segons un disseny de Thomas Sheraton, O111129 · consultada el 27 d'octubre de 2026