Un moble a mida no és un moble de catàleg més car: és un tros d'arquitectura. Ocupa un buit que cap mòdul resol, s'adapta a parets que no són rectes i sovint fa més d'una funció. Per això es dibuixa a partir de l'aixecament, es pensa amb els materials i els ferratges que el fuster farà servir, i es deixa marge perquè la realitat de l'obra hi càpiga.

Quan té sentit fer-lo a mida

Com a pauta, la fusteria a mida es justifica quan es dona almenys una d'aquestes condicions:

• El buit és irregular: un nínxol, un sota escala, una paret amb pilars o un sostre inclinat.
• El moble fa d'arquitectura: separa dues estances, amaga una instal·lació o resol un recibidor.
• La mesura és del cos, no del catàleg: un taulell a l'alçada d'una persona concreta, un armari per a una persona en cadira de rodes.
• L'aprofitament importa: en un habitatge petit, els centímetres que es perden entre mòduls i parets són emmagatzematge.

Si no es compleix cap condició, un sistema modular de catàleg sol ser més barat i més ràpid. Digues-ho al client: és part de la feina.

Del buit al moble: l'encaix amb l'obra

A l'M03 vas aprendre a fer l'aixecament. Per a un moble a mida, afegeix-hi aquestes pautes:

1. Mesura cada dimensió en tres punts (a dalt, al mig i a baix; al fons i a la boca del nínxol) i agafa la menor. Una paret de cent anys rarament és plana ni vertical.
2. Mira què hi ha a la paret i al terra: sòcols, endolls, interruptors, radiadors, baixants, registres. El plànol d'instal·lacions de l'M10 hi ha de coincidir.
3. Pregunta de què és la paret. Un moble penjat en un envà de placa de guix necessita reforços previstos dins l'envà o fixacions específiques; en una paret d'obra, uns altres tacs.
4. Deixa joc i resol-lo amb un regle de compensació: el moble es fabrica una mica més estret que el buit i el remat es talla a l'obra.

Materials: el tauler correcte per a cada lloc

A l'M08 vas veure els taulers derivats de la fusta i les seves classes tècniques. Per al moble a mida, la guia tècnica del sector insisteix en dues coses ³:

• Especifica la classe tècnica, no el nom comercial. «Hidròfug» és una simplificació: no vol dir que el tauler repel·leixi l'aigua, sinó que es comporta millor que un de normal davant la humitat; el que s'ha d'escriure és la classe per a ambient humit de la norma del tauler ³. Sota una pica o en un bany, aquesta és la que necessites.
• Per a un tauler melamínic, la mateixa guia remet a la norma EN 14322 ³.

La guia també fixa que el contingut d'humitat del tauler, en el moment del subministrament, ha d'estar entre el 5 i el 13 %, i dona les toleràncies de gruix: ±0,4 mm per als taulers polits ³. En un moble de fusta massissa, el manual del Forest Products Laboratory recomana instal·lar la fusta amb el contingut d'humitat que tindrà en servei, per evitar canvis de dimensions i esquerdes ⁷. Traduït: no muntis un moble de massís acabat de fer en un pis encara humit d'obra.

La cuina a mida

Una cuina a mida conviu amb electrodomèstics de sèrie. Per això ha de respectar les dimensions de coordinació de la UNE-EN 1116 que vas veure a la primera lliçó: taulell de 850, 900 o 950 mm, sòcol de 80 mm com a mínim, fons de taulell de 600 mm o més, mobles alts de 310 a 400 mm de fons i 450 mm lliures, com a mínim, entre el taulell i el moble alt ⁴. La norma també recorda que s'ha de preveure l'espai dels ferratges dins dels forats per a electrodomèstics ⁴.

La seguretat dels mobles de cuina, de bany i dels taulells la regula la UNE-EN 14749, que té requisits d'estabilitat ⁶. Per a l'ordre interior, una pauta útil és la de l'NKBA: guardar el que es fa servir sovint entre 381 i 1.219 mm del terra ⁵. La mateixa guia compta l'emmagatzematge per sobre de 2.134 mm com a «miscel·lània», perquè ja no s'hi arriba amb comoditat ⁵.

L'armari i el vestidor a mida

Per a l'armari no hi ha una norma de mesures interiors. Hi ha un mètode, que és el mateix de la cuina: inventari del que s'hi guardarà i abast de qui ho farà servir.

1. Fes l'inventari amb el client: metres de roba penjada llarga i curta, calaixos, sabates, maletes, roba de llit.
2. Mesura la peça més gran de cada categoria penjada (un abric, un vestit llarg, amb el penjador) i la sabata més gran. D'aquí surten el fons i les alçades dels compartiments.
3. Ordena per alçades segons l'abast, com a l'M06: l'ús diari entre maluc i espatlla, el pesat a baix i en calaixos, el que es fa servir poc a dalt.
4. Decideix les portes: batents (necessiten espai de gir davant), corredisses (no en necessiten, però només deixen veure mig armari alhora) o cap porta. Comprova-ho a la planta de l'M07.

Cas pràctic: el nínxol del passadís

Un passadís té un nínxol de 1,10 m d'ample i 45 cm de fons entre dos pilars, i la família hi vol un armari per a la roba de llit i els productes de neteja. Al nínxol hi ha un endoll a 30 cm del terra i el fons és un envà de placa de guix.

Una resolució possible: carcassa de tauler per a ambient sec amb prestatges regulables sobre una línia de forats de 32 mm; un compartiment alt per a l'aspiradora sense prestatges, amb l'endoll a dins; portes interiors a ras dels pilars, amb regles de compensació als dos costats; i fixació del moble a l'envà amb les fixacions adequades per a placa de guix, que es comproven abans de tancar. La mesura definitiva es pren quan els pilars estan pintats. Fixa't que cap d'aquestes decisions és estètica, i que totes canvien el plànol de taller de la lliçó següent.