El plànol de projecte convenç el client; el plànol de taller el fabrica el fuster. El segon ha de respondre totes les preguntes del taller abans que les faci: quantes peces hi ha, de quina mida, de quin material, amb quina veta, quins cantells, quins forats i quins ferratges. L'especejament és la llista que ho resumeix. Si està ben fet, el moble que arriba és el que vas dibuixar.

Què ha de contenir: el criteri oficial

La qualificació professional de projectes de carpinteria i moble defineix què ha de saber fer qui prepara la documentació tècnica d'un moble ¹. En resum:

• Definir el model amb vistes, seccions i detalls segons la normativa de dibuix, a escala, a mà o amb dibuix assistit per ordinador en 2D i 3D ¹.
• Fer els plànols d'especejament amb la informació per entendre el model i les cotes suficients per fabricar-lo ¹.
• Codificar les peces al plànol (escales, materials, nivell d'acabat) ¹.
• Establir els ajustos i les toleràncies segons la funció de cada peça i el tipus de fabricació ¹.
• Detallar els components (cargoleria, ferratges) i les seves característiques tècniques, per poder-los comprar i valorar ¹.

La mateixa qualificació inclou, entre els continguts, la representació d'encaixos i unions, la simbologia de materials i components, les perspectives per representar mobles, i l'assignació de codis i referències per identificar peces ¹.

El joc de plànols d'un moble

Com a pauta, un moble a mida de complexitat mitjana es pot documentar amb aquests fulls. Les escales són orientatives: fes servir les que vas veure a l'M03 i acorda-les amb el taller.

Acotar per fabricar, no per mostrar

Un plànol de taller s'acota diferent d'un plànol de presentació. Algunes pautes:

• Tot en mil·límetres, sense decimals si no calen, i sense unitats a cada cota.
• Cotes totals i parcials: la total de cada direcció, i les parcials que permeten situar cada peça. No repeteixis la mateixa cota en dues vistes.
• Referències clares: acota des de cantells que el taller pugui fer servir de tope. Els forats del sistema 32, per exemple, es referencien al cantell davanter del costat (la primera línia a 37 mm) i al cantell inferior ⁴.
• Mides interiors útils on importin: el buit d'un electrodomèstic, l'espai d'una barra de penjar.
• «Mesura a l'obra» on calgui, amb el joc i el regle de compensació previstos.

Recorda que un tauler de 19 mm no fa exactament 19 mm: la guia del sector admet ±0,4 mm en el gruix dels taulers polits ². En un moble amb deu peces apilades, l'error s'acumula. Per això les cotes de conjunt les ha de tancar el taller amb el gruix real, i tu acotes les que importen per a l'ús.

L'especejament: la llista de peces

L'especejament és una taula amb una fila per peça (o per grup de peces iguals). Aquest és un model de columnes que pots adaptar; el que importa és que el taller no hagi de deduir res.

És un exemple inventat per il·lustrar el format: les mides no són una recomanació. Tres convencions que convé fixar amb el taller abans d'enviar-la:

1. Quina mida va primer. Moltes llistes posen primer la mida en la direcció de la veta. Si és així, digues-ho a la capçalera.
2. Mida acabada o de tall. Si el cantell té gruix, la peça es talla més petita. Indica si les mides inclouen el cantell.
3. Codis. Que el codi de la llista sigui el mateix que apareix al plànol al costat de cada peça.

Per què la veta va a cada peça

Per dues raons. Una d'estètica: en un tauler xapat, el dibuix ha de córrer en la direcció que has dissenyat, i en un frontal de diverses portes, sovint ha de continuar d'una a l'altra. I una de física: la fusta s'infla molt més de través que al llarg ³, de manera que una peça de massís girada té un comportament diferent del previst.

Dels plànols a la fabricació

El taller transformarà els teus plànols en els seus documents: el full de procés, els butlletins de fabricació i l'escandall, que és el càlcul del cost ¹. La qualificació oficial hi inclou també el plec de prescripcions tècniques, on es descriuen els controls de qualitat, i, com a documents del projecte, la memòria descriptiva, els plànols de fabricació, les vistes de conjunt en perspectiva i el llistat de peces i materials ¹.

Les màquines condicionen el que dibuixes. Entre les que esmenta la qualificació hi ha la seccionadora i l'escuadradora per tallar taulers, les màquines per aplicar cantells, i els centres de mecanitzat de control numèric (CNC) ¹. Un forat, un rebaix o una forma corba que una CNC fa sense esforç pot ser car a mà. Pregunta-ho.

Del model 3D a la llista

Si modeles el moble amb SketchUp (TD3), modela cada peça com un component i no com un grup. La funció Generate Report de SketchUp crea taules a partir dels objectes del model, on cada columna és un atribut, i les exporta en format CSV ⁵. La plantilla per defecte llista els noms dels components i la quantitat de cada definició ⁵. L'ajuda adverteix que els atributs funcionen millor amb components que amb grups, perquè els grups no comparteixen una definició central i no s'actualitzen sols ⁵. Amb el nom de cada component igual al codi de la peça, tens la base de l'especejament; les mides, la veta i els cantells els completes al full de càlcul.

Cas pràctic: les portes que no tancaven

Arriba a l'obra un armari de dues portes i no tanquen: es toquen pel mig. El plànol de conjunt acotava l'amplada total del moble i l'amplada de cada porta, però no la junta entre portes ni la posició de la porta respecte del costat. El taller va fer les portes a la mida acotada, amb frontisses superposades, i les dues portes ocupaven tot el frontal.

La lliçó és d'acotació i de ferratge: al detall en planta de la trobada entre portes hi havia d'haver la junta, i a la fitxa de ferratges, el tipus de frontissa. Amb una junta acotada, les portes s'haurien fet més estretes. La regulació lateral de la frontissa (uns pocs mil·límetres) no salva un error de disseny.