Mòdul M12 · Lliçó 5 de 7
Barrejar estils sense perdre coherència
Un estil dominant, un d'accent i uns fils conductors: el mètode per combinar estils en un mateix habitatge i que el resultat sembli un projecte, no una botiga.
- 25 min
- 3 fonts
- 4 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
Gairebé cap habitatge real és d'un sol estil: hi ha mobles heretats, peces que el client no vol llençar i un edifici amb el seu propi caràcter. Barrejar no és el problema; el problema és barrejar sense jerarquia. Aquesta lliçó et dona un mètode senzill (un estil dominant, un d'accent i dos o tres fils conductors) per fer-ho amb criteri. Tot el que s'hi proposa és pauta professional: no hi ha cap norma darrere.
La barreja no és una excepció
Ja ho has vist en les lliçons anteriors: l'art déco era, segons el V&A, un pastitx d'estils, fonts i influències 2, i el Japandi és, per definició, una fusió del funcionalisme escandinau i el minimalisme japonès 3. Els estils «purs» són sovint una simplificació posterior.
Robert Venturi ho va formular com a principi: davant de la «fàcil unitat de l'exclusió», defensava «la difícil unitat de la inclusió» 1. Traduït a un interior: es pot aconseguir coherència traient tot el que no encaixa (el camí del minimalisme) o fent que elements diferents encaixin entre ells. El segon camí és més difícil, i és el que necessitaràs gairebé sempre amb clients reals.
Un estil dominant i un d'accent
La pauta més útil és no tractar mai dos estils com a iguals. Un fa de dominant: defineix les superfícies grans (paviment, parets, fusteries), el moble principal i la paleta. L'altre fa d'accent: entra en poques peces triades.
És la mateixa lògica de la pauta 60-30-10 que vas veure al M05 per al color, aplicada a l'estil. No cal comptar percentatges, però sí que el client pugui dir d'una ullada quin és l'estil de la casa. Si no ho pot dir, hi ha dos estils competint.
| Element | Qui el decideix |
|---|---|
| Paviment, parets, fusteries, cuina i bany | Estil dominant |
| Sofà, taula, llit, emmagatzematge | Estil dominant, normalment |
| Una cadira, un llum, una catifa, una obra | Pot ser l'estil d'accent |
| Tèxtils i objectes | Fan de pont entre tots dos |
Els fils conductors
Perquè dos estils convisquin, han de compartir alguna cosa. Torna a la fitxa de codis de la lliçó 1 i busca quins codis tenen en comú. Com a pauta, dos codis compartits solen bastar per lligar-los; amb cap, la barreja sembla casual.
- Color. Una paleta comuna és el fil més fort. Una cadira art déco i un sofà nòrdic poden conviure si el vellut de la cadira repeteix un to de la catifa.
- Material. La mateixa fusta, o el mateix metall en acabat igual, repetit en estils diferents.
- Línia. Peces de procedència diferent però amb una geometria semblant: totes rectes, o totes amb la mateixa corba.
- Densitat. Si un estil és dens i l'altre buit, decideix quina densitat mana a cada estança.
Aquí treballes amb els principis de composició del M02, sobretot el d'unitat i varietat: el fil conductor dona la unitat, l'estil d'accent la varietat.
Combinacions que s'entenen i combinacions que topen
La taula aplica la idea de codis compartits als estils del mòdul. És una guia de treball, no una llista tancada.
| Combinació | Codis compartits | Com fer-la funcionar |
|---|---|---|
| Nòrdic + mid-century | Fusta, línia neta, poca densitat | Base nòrdica clara, una o dues peces mid-century en fusta més fosca |
| Mediterrani + wabi-sabi | Calç, terra cuita, irregularitat | Paleta de terres comuna; que mani un dels dos en els objectes |
| Industrial + mid-century | Metall, fusta, mobles de línia neta | Espai industrial, moble mid-century com a accent càlid |
| Rústic + minimalisme | Material natural, poca densitat | Envolupant rústica conservada, moble i fusteria nous mínims |
| Minimalisme + art déco | Poc, però amb geometria | Base minimalista i una sola peça déco com a protagonista |
| Maximalisme + minimalisme | Pocs: densitat oposada | Separar-los per estances o zones, mai a la mateixa paret |
El mètode en cinc passos
- Inventari. Llista el que es queda (edifici, mobles, obres) i llegeix-ho amb la fitxa de codis. Sovint l'estil dominant ja te'l dona l'existent.
- Tria. Decideix l'estil dominant i, com a molt, un d'accent. Escriu-ne els codis.
- Fils. Tria dos o tres fils conductors (un color, un material, una línia) i escriu on es repetiran.
- Peces. Per a cada moble o objecte nou, comprova que encaixi en el dominant o que sigui un accent declarat i que comparteixi almenys un fil.
- Revisió. Mira l'espai com un tot (en planta, en moodboard i, quan en tinguis, en perspectiva) i treu el que no hi pertany.
Per a la teva pràctica: el pas 5 és el que més costa. Quan dubtis d'una peça, tapa-la al moodboard i mira si el conjunt millora o empitjora. Si millora, la peça sobra, encara que t'agradi. Explica al client els fils conductors amb paraules: és el que li permetrà, quan tu ja no hi siguis, comprar coses noves sense trencar la casa.
Cas pràctic: el bufet de la família
Una clienta vol una sala d'estar Japandi, però té un bufet de noguera fosca, de línia mid-century, que era de la família i no es vol treure. En lloc d'amagar-lo, en fas l'accent: base Japandi (parets blanc trencat, roure clar, lli), i el bufet com a peça principal de la paret llarga. Fils conductors: la noguera es repeteix en un marc i en una làmpada petita; la línia baixa i recta del bufet es repeteix en el sofà. El resultat és Japandi amb un accent mid-century, i el bufet hi té sentit en lloc de semblar-hi un intrús.
Targetes d'aquesta lliçó (4)
- Estil dominant
- L'estil que marca la base d'un projecte: la majoria de superfícies, el moble principal i la paleta. Pauta de treball, no norma.
- Estil d'accent
- Segon estil que entra en poques peces per donar caràcter o contrast. Si ocupa tant com el dominant, el projecte perd jerarquia.
- Fil conductor
- Codi que es repeteix per tot l'espai (un color, un material, un tipus de línia) i que lliga peces d'estils diferents.
- Unitat per inclusió
- Coherència que s'aconsegueix lligant elements diferents, en lloc d'eliminar-los. Ve de la «difícil unitat de la inclusió» de Venturi (1966).