L'accessibilitat no és un capítol a part del projecte, sinó una manera de dimensionar-lo. El disseny universal en dona els principis; el CTE i el Codi d'accessibilitat de Catalunya en fixen les mides i diuen quan són obligatòries. Dins d'un habitatge privat ho són menys vegades del que es pensa, i per això el criteri de l'interiorista hi pesa tant.

Disseny universal: els set principis

El Center for Universal Design de la NC State University, als Estats Units, va néixer el 1989 com a Center for Accessible Housing, i el seu fundador va ser Ronald Mace, que en va marcar l'orientació i va ser un dels autors dels principis ¹. El centre defineix el disseny universal com el disseny de productes i entorns perquè els pugui fer servir tothom, en la mesura més gran possible, sense adaptacions ni dissenys especialitzats ². Un grup d'arquitectes, dissenyadors de producte, enginyers i investigadors en va formular els principis, amb la versió 2.0 datada l'abril del 1997 ².

Font dels principis i de la segona columna: ². Els mateixos autors avisen que els principis no cobreixen tots els criteris d'un bon disseny, sinó només els de la usabilitat universal, i que també s'han de considerar l'estètica, el cost, la seguretat i l'adequació cultural i de gènere ². Per a un interiorista, aquesta nota és clau: el disseny universal és un requisit del projecte, no un estil.

Accessible i practicable: el vocabulari

Aquests són els termes que trobaràs a la normativa i que has de fer servir amb precisió:

• Accessibilitat universal: el Codi d'accessibilitat de Catalunya en parla en tres dimensions, física, sensorial i cognitiva ³.
• Itinerari accessible: el CTE el defineix amb unes condicions concretes. No s'hi admeten graons; cal un cercle de gir de 1,50 m al vestíbul, al fons dels passadissos de més de 10 m i davant dels ascensors; els passadissos fan 1,20 m (1,10 m a les zones comunes d'edificis d'habitatges); les portes, 0,80 m de pas lliure; i la pendent en el sentit de la marxa és d'un 4 % com a màxim, si no és una rampa accessible ⁴.
• Accessible i practicable: el Codi distingeix dos nivells. Quan informa de l'accessibilitat d'un servei, considera que un element practicable permet l'ús «amb menys comoditat» que un d'accessible ³.
• Ajust raonable: l'adaptació d'allò existent a les necessitats d'accessibilitat, d'acord amb el principi de proporcionalitat ³.
• Producte de suport: el Codi en promou l'ús perquè millora la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d'interacció amb l'entorn ³.
• SIA: el símbol internacional d'accessibilitat, amb el qual se senyalitzen els elements accessibles; les seves característiques les fixa la norma UNE 41501 ⁴.

El marc: CTE i Codi d'accessibilitat

A Catalunya conviuen dues normes que has de conèixer:

1. 2010 El Reial decret 173/2010 modifica el Codi Tècnic de l'Edificació i hi incorpora l'exigència bàsica SUA 9, d'accessibilitat; el Document Bàsic de seguretat d'utilització passa a ser el DB SUA, de seguretat d'utilització i accessibilitat ⁵.
2. 2014 S'aprova la Llei catalana 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat ³.
3. 2022 El Reial decret 450/2022 introdueix les darreres modificacions del DB SUA; la versió consolidada que publica el Ministeri és del 14 de juny del 2022 ⁴.
4. 2023 El Decret 209/2023, del 28 de novembre, aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya, publicat al DOGC núm. 9052 el 30 de novembre ³. Té 11 capítols, 199 articles i 15 annexos, desplega la Llei 13/2014 i deroga el codi anterior, el Decret 135/1995 ³.
5. 2024 El Portal Jurídic de Catalunya en dona la vigència des del 29 de febrer del 2024 ³.

L'objectiu de l'exigència SUA 9 és facilitar l'accés i la utilització no discriminatòria, independent i segura dels edificis a les persones amb discapacitat ⁴. El Codi català diu que integra els requisits del CTE i els complementa amb la regulació pròpia de Catalunya ³. El Codi s'aplica sens perjudici de les condicions més exigents que pugui demanar la normativa sectorial ³. A la pràctica, en un projecte a Catalunya has de complir totes dues normes, i quan una és més exigent que l'altra, treballa amb la més exigent.

Quan obliga a l'interior d'un habitatge

Aquesta és la pregunta que més et faran els clients, i la resposta té matisos:

• CTE: dins dels límits dels habitatges, les condicions d'accessibilitat del DB SUA només s'exigeixen en els que han de ser accessibles ⁴. Quants han de ser-ho ho diu «la reglamentació aplicable» ⁴. Els mecanismes accessibles (interruptors, intercomunicadors, polsadors d'alarma) tampoc no s'exigeixen a l'interior dels habitatges ⁴, llevat dels habitatges accessibles, on els mecanismes han de complir les condicions que els siguin aplicables ⁴.
• Reserva d'habitatges accessibles a Catalunya: les promocions públiques, les que promou o subvenciona el sector públic i les d'habitatge amb protecció oficial han de reservar com a mínim un 4 % d'habitatges accessibles ³. Almenys dues terceres parts d'aquesta reserva són per a persones amb mobilitat reduïda ³, i el percentatge es pot elevar fins al 5 % en determinades poblacions ³.
• Tots els habitatges nous: el Codi exigeix que tots els habitatges de nova construcció siguin, com a mínim, practicables ³, i també els que es creen de nou en edificis existents ³. Les condicions són a l'apartat 21 de l'annex 3c ³.
• Habitatges existents: l'elecció d'un producte de suport per millorar l'accessibilitat interior és responsabilitat de les persones titulars o usuàries, sense que el Codi hi fixi prioritats ³.

Si l'habitatge ha de ser accessible i ja se sap qui el comprarà, el Codi demana que l'equipament, els aparells sanitaris, el mobiliari, les barres i els mecanismes s'adeqüin a les necessitats d'aquella persona, sempre que no representi un increment de cost significatiu ³. És una feina en què l'interiorista hi té molt a dir.

Habitatges existents: ajustos raonables

La majoria dels teus encàrrecs seran reformes. En aquest cas:

• En una reforma que manté l'ús, el DB SUA s'aplica als elements que es modifiquen, sempre que suposi una millora; i les obres no poden empitjorar les condicions de seguretat i accessibilitat que ja hi havia ⁴.
• El CTE admet en edificis existents solucions alternatives quan l'aplicació estricta no sigui viable, amb la millor adequació possible ⁴.
• El Codi considera adaptació funcional personalitzada els ajustos raonables a l'interior d'un habitatge que responen a les necessitats de les persones amb discapacitat, en situació de dependència o de més de 70 anys que hi viuen, encara que no s'arribi a les condicions d'un habitatge accessible o practicable ³. Ho has de justificar per les característiques de l'immoble, per la manca d'alternatives més eficients i per la millora aconseguida ³.
• Les persones usuàries habituals amb discapacitat o de més de 70 anys poden demanar l'adequació d'espais i elements existents quan les obres són ajustos raonables i proporcionats ³. Si cal actuar a les zones comunes de l'edifici, el Codi fixa terminis perquè la comunitat de propietaris prengui els acords: menys de 4 mesos per a obres menors i menys de 6 per a obres majors ³.

Revisar una estança: mètode en cinc passos

Una pauta de treball per revisar l'accessibilitat d'una estança, que faràs servir als deures:

1. Arribar: el recorregut des de l'entrada de l'habitatge. Hi ha graons, portes estretes, estrenyiments? Compara-ho amb les condicions del CTE per a l'habitatge accessible.
2. Entrar: amplada lliure de pas de la porta, sentit d'obertura, espai lliure a les dues cares, maneta.
3. Girar: hi cap un cercle de 1,50 m lliure de mobles? Si no, quant falta i què el bloqueja?
4. Fer servir: espais de transferència (llit, vàter, dutxa), alçades de taulells i rentamans, espais lliures inferiors, abasts a armaris i mecanismes.
5. Percebre: contrast dels mecanismes i de les portes amb la paret, il·luminació, avisos visuals del timbre.

Per a cada punt anota el valor mesurat, el valor de referència i la font, i classifica la intervenció: es pot fer amb mobiliari, cal obra menor o cal obra major.

Accessibilitat sensorial i cognitiva

L'accessibilitat no s'acaba en la cadira de rodes. El CTE defineix l'habitatge accessible per a persones amb discapacitat auditiva: ha de tenir un avisador lluminós i sonor del timbre visible des de totes les estances, un sistema de bucle magnètic i un videocomunicador bidireccional per obrir la porta de l'edifici ⁴. El Codi català demana que els edificis plurifamiliars nous amb sis habitatges o més tinguin un videoporter accessible a l'entrada, i que els habitatges en tinguin la preinstal·lació ³.

Per a la percepció visual, el CTE demana contrast cromàtic als mecanismes accessibles i a les barres de suport dels banys accessibles ⁴. Per a la comprensió, el Codi remet a les pautes de Lectura Fàcil de la norma UNE 153101 per a la informació escrita dels espais ³. A casa, el principi del disseny universal de la «informació perceptible» et demana el mateix: que el que és important es pugui percebre per més d'un sentit ².

Cas pràctic

La família d'una persona de 82 anys que comença a fer servir caminador encarrega la reforma del bany d'un pis dels anys setanta. El bany fa 1,60 × 2,10 m i té banyera. No hi cap el cercle de 1,50 m sense moure envans, i la comunitat no és part de l'encàrrec. Proposes un plat de dutxa enrasat amb seient abatible i barres, un rentamans suspès sense peu, la porta corredissa per guanyar espai de gir i una aixeta de palanca. No arribes a les condicions de l'habitatge accessible, però documentes la millora com a adaptació funcional personalitzada: estat inicial, què millora, per què no s'ha pogut fer més. És exactament el tipus d'informe que et demanen els deures.