Una planta d'interior és un element viu: si no té la llum que necessita o ningú no la pot cuidar, es mor, i una planta morta fa més mal al projecte que cap planta. Per això la tria comença per la llum i el manteniment, no per l'estètica. I cal saber explicar al client per què les plantes no són un purificador d'aire, malgrat el que repeteix mig internet.

Primer, la llum que hi ha

La Royal Horticultural Society (RHS), la societat d'horticultura britànica, dona una pauta molt pràctica: si hi ha prou llum natural per llegir un llibre, s'hi pot cultivar una planta d'interior ¹. Les habitacions fosques són, segons la mateixa font, les orientades a nord o amb finestres petites ¹. Alerta amb l'ampit nord: pot ser complicat, sobretot a l'hivern, quan els dies són curts ².

A l'altre extrem, un ampit orientat a sud o una galeria assolellada pot arribar a nivells alts de llum i de temperatura, i hi cal triar plantes que estimin de debò el sol ². Fins i tot elles poden patir: el sol directe d'estiu sovint descoloreix i crema les fulles ², i a través del vidre pot cremar les plantes sensibles ³. A l'hivern, en canvi, quan la llum del dia és feble, el sol ple els fa bé ³. Les plantes amb flor necessiten en general més llum que les de fulla ³.

Què demana una planta per sobreviure

La guia de cultiu de la RHS resumeix els punts que has de transmetre al client, o a qui s'encarregui del manteniment ³:

• Reg: no s'ha de regar per rutina, sinó comprovar abans que el test ho necessita. Un col·lapse o unes fulles grogues que cauen poden indicar excés de reg: les arrels necessiten aire, i un substrat xop durant molt de temps les ofega ³.
• Humitat: es pot posar el test sobre un plat amb grava o argila expandida humida; agrupar plantes també augmenta la humitat al seu voltant ³.
• Calor i corrents: a prop d'un radiador les fulles es deshidraten i s'emmarronen per les vores; els corrents d'aire fred poden fer col·lapsar una planta. A l'hivern, no les deixis entre la cortina tancada i el vidre, on fa molt de fred ³.
• Substrat: per a plantes altes i pesants de dalt, un substrat sense torba i a base de terra, més pesant, les fa més estables ³.
• Adob: a l'hivern, com a molt un cop al mes, i mai sobre terra seca, perquè pot cremar les arrels ³.
• Trasplantament: cada dos o tres anys, idealment a la primavera, a un test 5–10 cm més ample; el substrat es degrada i es compacta, i arriba menys aire a les arrels ³.

Això té conseqüències de projecte, no només de jardineria: un radiador sota la finestra condiciona on van les plantes; una planta alta en un test petit es tomba; i un test sense plat ni drenatge pot fer malbé un parquet. Són pautes de bona pràctica que convé posar per escrit al dossier.

Una planta sola no és disseny biofílic

Kellert i Calabrese consideren la vegetació, sobretot la florida, una de les estratègies més eficaces per portar l'experiència directa de la natura a l'edifici ⁶. Però hi afegeixen un matís important: una planta sola o aïllada rarament té gaire efecte, i la vegetació hauria de ser abundant, connectada ecològicament i, preferiblement, d'espècies locals més que exòtiques o invasores ⁶.

Per tenir un ordre de magnitud, la versió de la norma WELL publicada al web standard.wellcertified.com demana, en el seu apartat de biofília interior, que els tests o els parterres cobrissin com a mínim l'1 % de la superfície de cada planta de l'edifici, i una paret vegetal per planta que cobreixi una superfície igual o superior al 2 % de la superfície de la planta, o la paret disponible més gran, el que sigui més gran ⁷. Per a una oficina de 200 m², l'1 % són 2 m² de plantes. No és una regla per a un habitatge, però és una referència útil quan algú et diu que «ja hi ha prou verd».

L'estudi de la NASA de 1989

La idea que les plantes «purifiquen l'aire» ve, sobretot, d'un informe tècnic de la NASA publicat el 1989: Interior Landscape Plants for Indoor Air Pollution Abatement, de B. C. Wolverton, Anne Johnson i Keith Bounds ⁴. L'estudi avaluava les fulles, les arrels, el substrat i els microorganismes associats de les plantes com a manera de reduir contaminants de l'aire interior, i proposava un filtre que combinava plantes i carbó actiu ⁴.

Les condicions de l'experiment són el que importa:

• Les proves es feien en quatre cambres de metacrilat segellades: dues de 0,76 × 0,76 × 0,76 m i dues de 0,76 × 0,76 × 1,53 m ⁴.
• S'hi tancava una planta, s'hi injectava un sol compost (benzè, tricloroetilè o formaldehid) i se'n prenien mostres a l'inici, a les 6 h i a les 24 h, amb il·luminació constant ⁴.
• Les plantes eren de vivers locals, en el test i el substrat originals ⁴.

En una cambra així, la planta i el seu substrat sí que redueixen el contaminant. La pregunta és si això es trasllada a una habitació real, on l'aire es renova.

La revisió de Cummings i Waring (2019)

El 2019, Bryan Cummings, doctorand, i Michael Waring, professor d'enginyeria arquitectònica i ambiental a la Drexel University, van publicar una revisió al Journal of Exposure Science and Environmental Epidemiology ⁵. Van analitzar una dotzena d'estudis que cobrien 30 anys de recerca ⁵.

Els estudis originals posaven una planta en una cambra segellada petita, sovint d'un metre cúbic o menys, hi injectaven un sol compost orgànic volàtil (COV) i en seguien la disminució, i els resultats no s'havien ajustat mai a cases o oficines reals ⁵. Cummings i Waring van convertir aquestes dades a clean air delivery rate (CADR), la mesura que es fa servir per als purificadors d'aire, i van concloure que la renovació d'aire natural o per ventilació dilueix els COV molt més de pressa que no pas els eliminen les plantes ⁵. Segons els seus càlculs, caldrien entre 100 i 1.000 plantes per metre quadrat de superfície per igualar el sistema de ventilació d'un edifici o un parell de finestres obertes en una casa ⁵.

Waring ho resumeix així: les plantes estan molt bé, però no netegen l'aire interior prou de pressa; i ho posa com a exemple de com un resultat científic es pot malinterpretar amb el temps ⁵. La mateixa RHS, quan en parla, és prudent: diu que hi ha debat sobre la seva influència en la qualitat de l'aire interior i que el nombre de plantes necessari encara s'investiga ².

La mida de cambra de la taula és un càlcul a partir de les dimensions que dona l'informe de la NASA (0,76 × 0,76 × 1,53 m ≈ 0,88 m³).

Cas pràctic: plantes per a una oficina amb finestra a nord

Una petita oficina té una sola façana a nord i calefacció per radiadors sota les finestres. L'empresa vol «una jungla» i li han dit que així respiraran millor. Primer, corregeix l'expectativa: la qualitat de l'aire depèn de la ventilació, no de les plantes ⁵. Després, la tria: espècies que toleren poca llum, com l'aspidistra, la Zamioculcas o la Sansevieria ¹, separades dels radiadors ³ i agrupades, que les fa més vistoses i manté millor la humitat al seu voltant ³. Finalment, el manteniment: qui regarà, amb quina freqüència es comprovarà el substrat i què passa a l'agost, quan l'oficina tanca. Si no hi ha resposta, la proposta ha d'incloure un servei de manteniment o menys plantes.

imatges · vídeos