«El blau calma», «el vermell obre la gana», «el groc dona energia»: la majoria d'aquestes frases no tenen el suport que aparenten. La recerca seriosa existeix, però és jove, depèn molt del context i gairebé mai s'ha fet en interiors reals. El teu ofici és fer-ne servir el que és sòlid i tractar la resta com el que és: criteri.

Una recerca encara jove

Una revisió de l'any 2015 del psicòleg Andrew J. Elliot conclou que la literatura sobre el color i el funcionament psicològic és en una fase incipient ¹. Considera prematur fer afirmacions teòriques contundents o pronunciaments empírics definitius, i recomana paciència i prudència ¹.

Els motius que dona són concrets:

• Mostres petites: els estudis amb poques persones tendeixen a sobreestimar la mida dels efectes, i els seus resultats s'han de considerar preliminars ¹.
• Color mal controlat: sovint el color es controla a nivell del dispositiu (la pantalla) i no a nivell espectral ¹. Dos estudis sobre «el vermell» poden estar mostrant vermells diferents.
• Només el to: el color té tres propietats bàsiques (to, lluminositat i croma), però la majoria de teories només consideren el to, i el croma s'ha passat per alt gairebé del tot ¹.

Resultats amb més recerca al darrere

La revisió recull alguns efectes amb diversos estudis publicats. Fixa't en el context de cadascun: cap no és un interior habitat.

Fixa't en la tercera fila: parla de llum blava, no d'una paret blava. És un error habitual traslladar resultats de la llum al color de les superfícies, i són fenòmens diferents.

Per què costa portar-ho a un interior

Elliot proposa que el significat d'un color neix d'una predisposició biològica que l'aprenentatge social reforça i modela, a força d'associar repetidament un color amb conceptes, missatges i experiències ¹. D'aquí ve la idea clau: tots els efectes del color depenen de condicions, com la cultura, el gènere, l'edat, el tipus de tasca o la variant concreta del color ¹.

En un espai, a més, el color no arriba mai sol. La mateixa revisió esmenta entre els factors que cal tenir en compte la presència d'altres colors al fons i a l'entorn, i la quantitat i el tipus de llum ambient ¹. Són exactament les variables que vas veure a la lliçó 2. I posa com a exemple de pregunta aplicada encara oberta quin color de paret afavoreix l'alerta i la productivitat a la feina ¹: és a dir, una pregunta que la recerca no té resolta.

Les associacions de Kandinsky

La tradició de relacionar colors i emocions també ve de l'art. A De l'espiritual en l'art, Wassily Kandinsky va establir associacions emocionals i espirituals entre colors i formes concrets, i les va teoritzar com a principis artístics generals ². És una teoria d'artista, molt fèrtil per crear, però no és una troballa experimental. Quan llegeixis que «el groc és expansiu», pregunta't si la frase ve d'un estudi o d'un manifest.

Criteri professional sense mites

Sense una base experimental sòlida per a interiors, treballa amb criteris que pots justificar:

1. Parteix de les associacions del client, no de les teves. Pregunta-li quins colors li agraden, quins no suporta i per què. Una associació personal pesa més que qualsevol taula de «significats».
2. Pensa en la lluminositat i el croma, no només en el to. Un blau fosc i saturat i un blau grisós molt clar no fan el mateix efecte, encara que tots dos siguin «blau».
3. Mira l'ús de l'espai. Un dormitori, una cuina i un despatx demanen nivells de llum i de contrast diferents; això sí que ho pots mesurar amb el LRV.
4. Compta amb la llum. El color de la paret depèn de la llum que hi arriba, i la recomanació de provar-lo sempre a cada estança ho recull ³.
5. Digues «sol» i no «sempre». Quan expliquis un efecte al client, presenta'l com una tendència o com la teva experiència, no com una llei.

Com parlar-ne amb el client

Molts clients arriben amb idees fetes («vull blau perquè és relaxant»). No cal desmentir-les; cal portar-les al terreny del projecte. Pregunta què vol sentir a l'espai i en quins moments del dia, i després mostra-li dues o tres paletes amb mostres reals a la paret. La decisió es pren davant del color, no davant d'una teoria.

Cas pràctic

Una família vol pintar de vermell intens l'habitació d'estudi d'un adolescent «perquè el vermell activa». Saps que la recerca associa veure vermell abans d'una tasca difícil amb un rendiment pitjor, en laboratori ¹, però també saps que això no és un estudi sobre parets.

No ho presentes com una prohibició. Proposes el vermell en el 10 % d'accent (una butaca, una làmina, la cadira) i una paret de fons més calmada i amb un LRV alt per a la taula de treball. Expliques el raonament com el que és: prudència i llum, no una llei.