Un espai tridimensional es descriu en paper amb un conjunt de vistes planes, cadascuna exacta en una direcció: la planta diu llargades i amplades, els alçats i les seccions diuen alçades. Cap per si sola no és suficient; juntes, i relacionades amb marques clares, permeten construir l'espai sense ambigüitat.

La projecció ortogonal

Plantes, alçats i seccions són projeccions ortogonals: l'objecte es projecta sobre un pla amb rajos perpendiculars a aquest pla. A diferència d'una perspectiva, no hi ha fuga: una paret de 3 m dibuixada a 1:50 fa 60 mm al paper estigui a prop o lluny de l'observador. Per això s'hi pot mesurar.

La norma que fixa com es presenten les vistes, les seccions i els talls és la ISO 128-3:2022, que s'aplica també als dibuixos d'arquitectura i d'enginyeria civil i que es basa en els mètodes de projecció ortogonal de la ISO 5456-2 ¹. Per als plànols d'edificació, la ISO 7519:2025 estableix els principis generals de presentació dels plànols generals i de conjunt ³.

La planta: una secció horitzontal

Una planta no és una vista del terra des del sostre. És una secció horitzontal: imagina que talles l'habitatge amb un pla horitzontal i treus la part de dalt. El que el pla travessa (parets, pilars, portes i finestres) es dibuixa com a tallat, amb la línia més gruixuda; el que queda per sota (mobles, taulells, paviment), com a vist.

L'alçada del pla de tall no és la mateixa a tots els estudis; s'escull perquè travessi les portes i la majoria de finestres. Als programes de modelatge és un paràmetre de la vista. A Revit, per exemple, el pla de tall és el pla que determina a quina alçada es mostren tallats certs elements, els elements tallats es dibuixen amb l'estil de línia de tall i els que queden per sota es mostren vistos des de dalt ². El que és per sobre del pla de tall (un fals sostre, una biga, uns armaris alts de cuina) es dibuixa en discontinu si és important per entendre l'espai.

Una planta d'interiors completa porta, a més: el nom de cada estança i la seva superfície, les cotes, el gir de les portes, el nord, les marques de secció i d'alçat, el caixetí i l'escala.

La planta de sostre reflectit

El sostre també es dibuixa en planta, perquè hi van els llums, els falsos sostres, les reixes de climatització i els detectors. Es fa com una planta de sostre reflectit: el sostre vist des de baix, però invertit com si es reflectís en un mirall al terra, de manera que coincideixi exactament amb la planta de terra i es puguin superposar. A Revit, aquest tipus de vista mostra els objectes vistos des de baix i en mirall ².

És el plànol base del projecte d'il·luminació que faràs al mòdul M09, i el que fa servir l'instal·lador per obrir forats al sostre.

Alçats interiors

Un alçat és la vista d'un parament vertical de cara, sense tallar-lo. En arquitectura són les façanes; en interiorisme, sobretot, els alçats interiors: cada paret d'una estança vista de front, amb els mobles, les portes, els endolls, els interruptors, els enrajolats i els quadres.

A les cuines i als banys és habitual dibuixar l'alçat desplegat: les quatre parets l'una al costat de l'altra, com si obrissis la caixa de l'habitació sobre la taula. Així el fuster veu com gira el moble a la cantonada i l'enrajolador sap on comença i on acaba cada peça. A la planta, cada alçat es marca amb un símbol que indica cap a on es mira i amb quin número o lletra el trobaràs.

Seccions

Una secció és un tall vertical. Com la planta, dibuixa amb línia gruixuda el que el pla travessa (forjats, parets, falsos sostres) i amb línia més prima el que es veu més enllà. És el dibuix que respon a les preguntes que la planta no pot respondre: quina alçada lliure queda sota una biga, quant baixa un fals sostre, on hi ha un graó, com es troben dos nivells de paviment.

On passa una secció es decideix mirant què vols explicar: una secció ha de travessar les coses interessants (el fals sostre que amaga la màquina de l'aire, l'altell, la doble alçada), no el mig d'una habitació buida. A la planta, la traça del pla es dibuixa amb traç i punt gruixut als extrems, amb la lletra de la secció i una fletxa que indica cap a on es mira.

Com es relacionen les vistes

La clau d'un joc de plànols és la referència creuada: cada secció i cada alçat té una marca a la planta, i cada dibuix porta al títol el mateix codi i la seva escala («Secció A–A · E 1:50», «Alçat 1 cuina · E 1:20»). Qui llegeix el plànol ha de poder anar de la planta a la secció i tornar sense preguntar-te res. Representar el mateix espai en diverses vistes i escales és, de fet, el que fa completa una documentació tècnica ⁴.

Errors típics

• Plantes dibuixades «des de dalt» sense pla de tall: parets totes del mateix gruix de línia que els mobles.
• Seccions que no apareixen marcades a la planta, o marcades amb una lletra diferent de la del títol.
• Alçats interiors sense alçades d'endolls, interruptors i encimeres: just el que l'instal·lador necessita.
• Planta de sostre dibuixada sense invertir, que no coincideix amb la planta de terra.
• Mobles d'una biblioteca de blocs a una escala diferent de la del plànol.

Per veure'n exemples: imatges · imatges de plantes de sostre · vídeos