Un dossier no s'acaba quan està compost, sinó quan surt bé del document: sense enllaços perduts ni text que falta, amb el PDF adequat per a qui el rebrà i, si s'ha de lliurar obert, amb tot el que necessita en una carpeta. Aquesta lliçó tanca el flux i l'aplica als dos documents que més faràs servir: el dossier de projecte del M19 i el teu portfoli del M20.

1. Verificació prèvia: abans de cada exportació

El tauler Verificació prèvia (Preflight) comprova el document mentre treballes. El perfil [Basic], que s'aplica per defecte als documents nous, avisa de tres coses: enllaços perduts o modificats, text desbordat i fonts que falten ¹. Els errors surten per categories, i des del tauler vas a la pàgina on és cada un ¹.

Adobe recomana fer la verificació abans d'empaquetar ⁹; la pauta és fer-la abans de cada exportació. El text desbordat de la lliçó 1 i l'enllaç modificat de la lliçó 3 només els veuràs aquí: un PDF amb una imatge vella o un paràgraf tallat no avisa ningú.

2. PDF per a impremta

S'exporta amb File › Export i el format Adobe PDF (Print) ⁴. Els predefinits (Adobe PDF Preset) que trobaràs ^{2 3}:

Quina versió de PDF/X vol, t'ho ha de dir la impremta ². Abans d'exportar:

• A Marques i sang (Marks and Bleeds), activa les marques de tall i fes servir la sang del document; l'àrea d'indicacions, només si hi has posat notes ⁴.
• Les marques se situen per defecte a 6 punts del format; el desplaçament ha de ser més gran que la sang perquè no caiguin a dins ⁵.
• A General, Export As decideix si el PDF surt per pàgines o per plecs ². Per a impremta, per pàgines: l'impressor fa la imposició.
• L'aplanament de la transparència no es pot desfer en un fitxer desat; conserva sempre el document original sense aplanar ³.

3. PDF per a pantalla i per al client

El dossier que envies per correu al client no és el de la impremta. El predefinit [Smallest File Size] comprimeix i baixa la resolució de les imatges i converteix tots els colors a sRGB; és per a web, intranet o correu, i Adobe recomana no fer-lo servir si el PDF s'ha d'imprimir ².

Si vols que el PDF sigui navegable, exporta'l com a Adobe PDF (Interactive): conserva botons, hipervincles, marcadors i transicions de pàgina, i també pots triar entre pàgines i plecs ⁶. Els hipervincles poden portar a una pàgina web, a un fitxer o a una adreça de correu, i els vincles a pàgines del mateix document poden fixar el zoom ⁷. Usos en un dossier: un índex que porta a cada secció, i l'enllaç al full de càlcul del pressupost o a la fitxa del fabricant de cada material. Un PDF per a impremta no conserva aquesta interactivitat ⁶.

Com a pauta per a pantalla, exporta per plecs si has dissenyat a pàgines enfrontades i el lector veurà el document en un monitor horitzontal; per pàgines, si es llegirà al mòbil.

4. Imatges per a web i xarxes

Per publicar pàgines del portfoli a la web o a les xarxes, File › Export en JPEG o PNG. Pots triar un interval de pàgines; si desactives Spreads, cada pàgina d'un plec surt en un fitxer separat; i al camp de resolució (Resolution (ppi)) hi fixes la resolució de l'exportació ⁸. Comprova després les dimensions en píxels del fitxer: a la web, el que compta són els píxels, no els punts per polzada.

5. El paquet: lliurar el document obert

Quan algú altre ha de continuar el document (una impremta, un col·laborador o tu, d'aquí a un any, en un altre ordinador), lliura'l empaquetat: File › Package crea una carpeta amb el document, les imatges enllaçades, les fonts i un informe ⁹. Opcions del quadre ⁹:

• copiar les fonts, excepte les activades des d'Adobe Fonts;
• copiar les imatges enllaçades i reenllaçar-les a la carpeta del paquet;
• incloure un fitxer IDML, per obrir el document en versions anteriors d'InDesign;
• incloure un PDF d'impressió amb el predefinit que triïs.

Com al TD1: algunes llicències de tipografia no permeten passar les fonts a tercers. Si el client vol el document obert per mantenir-lo, ha de tenir la llicència de les fonts que fas servir; tria-les pensant-hi.

6. El dossier de projecte (M19)

El dossier recull tot el projecte troncal en un sol document. Una estructura que funciona com a pauta, que hauràs d'ajustar al que demani el M19:

1. Portada: nom del projecte, adreça genèrica (barri o municipi), data i versió.
2. Índex.
3. Encàrrec i programa: què vol el client i amb quines condicions.
4. Estat actual: plànol de l'aixecament i fotos o perspectives de l'abans.
5. Proposta: distribució, plantes de mobiliari, alçats.
6. Imatges de la proposta: renders, collages o esbossos, amb el mateix punt de vista que les de l'abans.
7. Materials i acabats: fitxes de material i panell de mostres.
8. Il·luminació i instal·lacions.
9. Moble a mida.
10. Decoració: tèxtils, complements i peces.
11. Pressupost per partides i calendari.

Fes-ne dues sortides des del mateix document: un PDF interactiu lleuger per al client i, si s'imprimeix, un PDF/X per a la copisteria. Si el client ha de signar o aprovar el document, posa al peu la data i la versió; la mestra ho fa per tu.

7. El portfoli (M20)

El portfoli és un altre encàrrec: no explica un projecte al seu client, sinó a qui t'ha de contractar. Pautes, que el M20 desenvolupa:

• Pocs projectes, ben explicats. Cada projecte en 4–8 pàgines: el problema, la idea, la planta, dues o tres imatges fortes i l'abans i després.
• Una sola retícula per a tot el portfoli, i una mestra d'obertura de projecte. Així pots afegir o treure projectes sense recompondre.
• Un document, diverses sortides: un PDF interactiu per enviar, imatges per pàgina per a la web i les xarxes, i una versió impresa si fas entrevistes en persona.
• Drets d'imatge i dades personals: abans de publicar un habitatge real, el permís de la propietat i res que permeti identificar-ne l'adreça o les persones.

Per veure'n exemples: vídeos · imatges