El transport sanitari és una prestació clínica, no un taxi: es dona només quan l'estat de la persona li impedeix desplaçar-se per mitjans ordinaris. L'urgent forma part de la cartera bàsica, gratuïta i sense tràmit; el no urgent és una prestació suplementària que exigeix la prescripció d'un professional. A Catalunya, tots dos es presten amb flotes contractades pel sector públic, que el 2026 han canviat de contracte.

Què és el transport sanitari

La Llei 16/2003 el defineix com el desplaçament de malalts «per causes exclusivament clíniques», quan la seva situació els impedeix fer servir els mitjans ordinaris de transport. Ha de ser accessible a les persones amb discapacitat, i el seu règim el fixen per reglament les administracions sanitàries (art. 19) ¹.

L'annex VIII del Reial decret 1030/2006 el desenvolupa ²:

• Accés: persones malaltes o accidentades ateses pel SNS que no poden fer servir transport ordinari per impossibilitat física o altres causes clíniques. Poden anar acompanyades si la seva edat o situació clínica ho requereix.
• Contingut: transport no assistit, per a qui no necessita assistència tecnicosanitària en ruta, i assistit, per a qui sí que la necessita.
• Mitjà: terrestre, aeri o marítim, el més idoni, en el menor temps possible.
• Indicació: el sol·licita el facultatiu responsable de l'assistència, per causes estrictament clíniques i sempre que no suposi un risc afegit; en tractaments llargs, n'ha de reavaluar la necessitat periòdicament.

El mateix annex resol els trasllats entre comunitats: la comunitat que envia un pacient fora per a una assistència que no pot donar li paga el transport, també el de tornada; en tractaments periòdics, com la diàlisi o la rehabilitació, regeixen els criteris de la comunitat de destinació; i després d'una urgència atesa fora, la comunitat d'origen cobreix el retorn per causes mèdiques ².

Urgent i no urgent: dues carteres

La gran diferència no és l'ambulància, sinó la cartera a què pertany cadascun ¹:

L'aportació del TSNU no es cobra a la pràctica: el CatSalut indica que «actualment aquesta aportació està pendent de regulació» ⁵. És una diferència legal amb efecte potencial en els sistemes: si un dia es regula, caldrà calcular-la i cobrar-la.

L'urgent es gestiona des del SEM, que assigna el recurs a cada incident, com es va veure a la lliçó anterior. El SEM té, a més, entre les seves funcions «participar en la coordinació del transport sanitari» ⁸.

Les classes d'ambulància

El Reial decret 836/2012 fixa les característiques tècniques, l'equipament i la dotació de personal dels vehicles de transport sanitari per carretera (text consolidat, última modificació el 2024) ³:

Un requisit afecta de ple els sistemes: les ambulàncies assistencials han de portar «dispositius de transmissió de dades i localització GPS amb el seu Centre de Coordinació d'Urgències (CCU)» (art. 3) ³. L'ambulància és, per norma, un node connectat.

Qui prescriu el no urgent

Aquí les dues fonts catalanes no diuen exactament el mateix. El CatSalut exigeix «la indicació d'un metge de la xarxa sanitària pública», i la TSI o el CIP de la persona ⁵. El SEM, en la seva fitxa del servei, n'amplia el ventall: prescriu el metge, la infermera o el fisioterapeuta de la xarxa pública ⁴. En tots dos casos, el pacient no el pot demanar pel seu compte: les empreses de TSNU atenen les peticions dels professionals, no de particulars ^{4 5}. [PENDIENTE: norma vigent del CatSalut que fixa quins professionals poden prescriure el TSNU].

Col·lectiu, individual, programat o d'alta

La modalitat la decideix el professional que prescriu, amb indicació justificada ⁵. El SEM la concreta així ⁴:

L'acompanyant depèn de la indicació del prescriptor i es limita a una persona; els menors de 16 anys sempre van acompanyats ^{4 5}.

El nou model del 2026

El 2026 el SEM ha desplegat un nou contracte de transport sanitari, regió per regió, entre el 15 d'abril i el 22 de juny ⁷. Segons el SEM ⁶:

• Incorpora més de 1.600 vehicles nous de transport urgent i no urgent, uns 300 més que el contracte anterior.
• El contracte dura cinc anys i suposa a Catalunya una inversió de prop de 2.000 milions d'euros.
• Afegeix 73 unitats de noves tipologies: de suport logístic sanitari per a incidents amb múltiples afectats, ambulàncies polivalents amb capacitat bariàtrica i unitats llançadora, elèctriques, per a trasllats curts entre centres.
• Les noves SVA poden fer ecografies i anàlisis de sang amb resultat immediat.

El model té nom propi, Model Assistencial de Transport Sanitari, i l'agost de 2026 el SEM informava d'una auditoria de més de 1.800 ambulàncies ⁷. El repartiment exacte entre unitats urgents i no urgents i qui coordina el TSNU a cada territori no s'ha verificat en una font oficial accessible: [PENDIENTE: nombre d'unitats de TSU i de TSNU del nou contracte i centre que coordina el TSNU].

Cas pràctic

Una dona de 70 anys en hemodiàlisi viu en un poble a 30 quilòmetres del centre de diàlisi. No condueix i camina amb caminador. La seva nefròloga prescriu TSNU programat, col·lectiu, tres dies per setmana, i la petició es tramita amb antelació. La ruta recull també dos altres pacients de la mateixa vall.

Un dia la diàlisi s'allarga i l'ambulància col·lectiva ja se n'ha anat. El centre demana un trasllat no programat de retorn, amb un màxim de dues hores d'espera. Cada cert temps, la nefròloga ha de revisar la prescripció: l'annex VIII demana reavaluar la necessitat en els tractaments llargs. Si la pacient es trasllada a una altra comunitat per dialitzar-se durant l'estiu, s'apliquen els criteris de la comunitat de destinació.

Què implica per als sistemes

Moment	Dada que neix	Sistema	Intercanvi
Prescripció de TSNU	Pacient (TSI o CIP), professional, motiu clínic, modalitat, acompanyant, origen, destinació, data i periodicitat	Estació clínica del centre que prescriu	Gestor del transport no urgent
Planificació	Rutes, agrupació de pacients, horaris	Sistema de l'empresa adjudicatària	Centres d'origen i destinació
Servei urgent	Incident, recurs, temps, assistència en ruta	Sistemes del SEM	Hospital receptor
Vehicle assistencial	Localització i transmissió de dades	Equips embarcats	Centre de coordinació d'urgències 3

• La prescripció és una dada clínica. Que el TSNU exigeixi indicació clínica ^{1 2} vol dir que la petició neix a la història, la signa un professional identificat i s'ha de poder auditar. Un formulari administratiu solt no és suficient.
• Altes que esperen una ambulància. El trasllat no programat d'alta té un termini màxim de dues hores ⁴: integrar la petició amb l'alta del HIS allibera llits abans.
• Periodicitat i revisió. Un tractament crònic genera una sèrie de trasllats. El sistema ha de guardar la prescripció amb vigència i avisar quan toca reavaluar-la.