La qualitat en sanitat no és un departament: és una infraestructura amb normes, indicadors, registres i auditories que la Llei 16/2003 ordena per a tot el SNS. La seva peça més sensible és la seguretat del pacient: evitar el dany que causa la mateixa atenció. Es governa amb una estratègia estatal, la de 2025-2035, i amb sistemes de notificació d'incidents pensats per aprendre, no per castigar. Catalunya té el seu propi pla i les seves pròpies plataformes.

Qualitat: de la norma mínima a la millora contínua

Hi ha tres esglaons que convé no barrejar:

La Llei 16/2003 ho formula com a principi: la millora de la qualitat ha de presidir les actuacions de les institucions sanitàries, públiques i privades (art. 59.1) ¹.

La infraestructura de la qualitat del SNS

La llei enumera cinc elements d'aquesta infraestructura, a disposició del Ministeri de Sanitat i de les comunitats autònomes (art. 59.2) ¹:

1. Normes de qualitat i seguretat, amb els requisits que han de guiar centres i serveis.
2. Indicadors que permeten comparar centres de manera homologada, ajustada al risc i fiable.
3. Guies de pràctica clínica i assistencial.
4. Un registre de bones pràctiques.
5. Un registre d'esdeveniments adversos, amb pràctiques que han suposat un problema potencial de seguretat per al pacient.

La llei va crear per a això una Agència de Qualitat del SNS, dependent del ministeri (art. 60) ¹. Preveu plans de qualitat amb objectius prioritaris per a cada període (art. 61) ¹. I fomenta l'avaluació externa i periòdica mitjançant auditories independents, amb institucions auditores acreditades els certificats de les quals valen a tot el SNS (art. 62) ¹. [PENDIENTE: quina unitat del Ministeri de Sanitat exerceix avui les funcions de l'Agència de Qualitat del SNS].

Models de qualitat: certificar i acreditar

Un centre es pot sotmetre, a més de l'acreditació pública, a models de gestió reconeguts. Es poden agrupar en tres famílies:

• Normes de sistemes de gestió certificables. Una entitat certificadora audita si el centre compleix la norma. La més general és la ISO 9001, de gestió de la qualitat. No es detalla aquí.
• Normes específiques de seguretat del pacient. A Espanya, la UNE 179003:2013 estableix els requisits d'un sistema de gestió dels riscos derivats de la prestació de serveis sanitaris ⁶. El seu índex mostra l'esquema típic: lideratge de la direcció, política, objectius, recursos, competència del personal, auditories i processos de comunicació, notificació, avaluació i tractament del risc ⁶.
• Models d'excel·lència i d'acreditació. Avaluen l'organització sencera amb estàndards, sense una «norma» que certificar. Entre ells, el model EFQM i les acreditacions sanitàries autonòmiques, com la catalana.

Certificar i acreditar no són sinònims. La certificació diu que es compleix una norma, la dona una entitat certificadora i no té efectes administratius per si mateixa. L'acreditació catalana la dona l'administració i condiciona la pertinença al SISCAT.

Seguretat del pacient: de què parlem

La seguretat del pacient tracta dels danys evitables que causa l'atenció sanitària: una caiguda, una infecció adquirida al centre, un medicament equivocat, una cirurgia en el costat erroni. La norma catalana d'autorització obliga tot centre a tenir mecanismes davant d'aquests riscos concrets (art. 19.1.d) ⁴:

• prevenció de caigudes;
• prevenció de la infecció relacionada amb l'atenció sanitària i de la resistència als antibiòtics;
• ús de medicaments d'alt risc;
• cirurgia correcta en el lloc correcte;
• identificació inequívoca dels pacients.

A més, cada centre ha de tenir un manual de procediment, en què es forma el personal nou abans d'assumir responsabilitat assistencial; mecanismes de transició segura entre centres; i mecanismes de millora amb revisió sistemàtica dels problemes de seguretat detectats (art. 19.1) ⁴. En hospitals i centres amb CMA, la direcció designa un responsable de vigilància de productes sanitaris, integrat a la unitat de seguretat dels pacients si n'hi ha (art. 14) ⁴. A escala estatal, des de l'1 de juliol de 2026 els centres han d'informar els professionals de nova incorporació sobre les seves pràctiques segures (Reial decret 1277/2003, art. 7.3) ⁷.

L'estratègia del SNS 2025-2035

El 4 de juliol de 2025, el Ple del Consell Interterritorial va aprovar l'Estratègia de Seguretat del Pacient del SNS per al període 2025-2035 ². Succeeix la de 2015-2020, després d'avaluar aquell cicle, i en la seva elaboració hi van participar més d'un centenar de professionals de totes les comunitats ². Té set línies ²:

El ministeri en destaca l'èmfasi en atenció primària, salut mental, cures de llarga durada i serveis sociosanitaris ². La línia 3 promou sistemes que permetin «aprendre dels errors per evitar-ne la repetició» ².

Notificar incidents per aprendre

Un sistema de notificació recull incidents explicats pels mateixos professionals, tant si hi ha hagut dany com si no. El del ministeri és el SiNASP. El seu funcionament, segons el seu informe de 2023 ³:

• Els incidents els analitzen primer els gestors del sistema al mateix centre, per prendre mesures locals. Poden demanar més informació a qui ha notificat, «sempre que s'hagi identificat»: identificar-se és opcional.
• Cada incident es classifica amb una versió modificada de la matriu SAC, que creua la gravetat de les conseqüències amb la probabilitat que es repeteixi. Va de SAC 1 (risc extrem) a SAC 4 (risc baix).
• A finals de 2023 hi havia donats d'alta 120 hospitals i 81 àrees de gestió de diverses comunitats.

Font: SiNASP 2023, tancades a 30 de juny de 2024 ³. Dels incidents que van arribar al pacient a l'hospital, el 26,8 % li va causar dany ³.

No totes les comunitats utilitzen el SiNASP. El mateix informe recull les dades de set que tenen sistemes propis ³. Catalunya n'és una: el 2023 va notificar 16.047 incidents, el 70,0 % en atenció especialitzada i el 26,5 % en primària. El 82,1 % van ser incidents sense dany ³. Les xifres de cada comunitat no són comparables entre si: depenen de quant es notifica, no només de quant passa.

La norma catalana obliga el departament a facilitar un sistema de notificació que garanteixi la confidencialitat i l'anonimat de les notificacions (Decret 151/2017, art. 19.3) ⁴.

Catalunya: pla estratègic i plataformes

Catalunya té un Pla Estratègic de Qualitat i Seguretat de Pacients de Catalunya 2023-2027. En el balanç del seu primer any, el novembre de 2024, el Departament de Salut va destacar ⁵:

• La Plataforma de Seguretat dels Pacients, eina tecnològica que el departament posa a disposició dels centres, implantada als centres d'atenció primària i als hospitals d'aguts del SISCAT.
• El sistema de notificació SNiSP Cat, les notificacions del qual continuen creixent any rere any.
• PROSP Cat, una aplicació proactiva per identificar i gestionar riscos evitables abans que arribin al pacient. Tots els EAP hi tenen accés; 376 eren en diferents fases de desenvolupament i també 39 hospitals del SISCAT.

Segons la pàgina del pla, s'ordena en 8 línies estratègiques, amb 27 objectius i 136 accions repartides entre 2023 i 2027 ⁸. La pàgina anomena les línies només pel seu codi: [PENDIENTE: nom de les vuit línies estratègiques, del document complet del pla].

Cas pràctic

En una planta de medicina interna, una infermera detecta que a un pacient se li ha preparat la dosi d'un anticoagulant pensada per a un altre amb el mateix cognom. Se n'adona abans d'administrar-la.

És un incident sense dany, però molt valuós. El notifica al sistema del centre, sense necessitat d'identificar-se ⁴. El gestor de seguretat l'analitza: hi ha un medicament d'alt risc i una fallada d'identificació, dos dels riscos que la norma obliga a prevenir ⁴. La gravetat potencial és alta; la freqüència, plausible; a la matriu SAC el risc surt alt ³. La mesura acordada no busca culpables. Es reforça la verificació amb polsera identificativa i lectura de codi abans d'administrar, i la planta ho incorpora al seu manual de procediment.

Mesos després, l'avaluació externa de l'acreditació demana evidències de com es gestionen els incidents. El centre pot mostrar la notificació, l'anàlisi, la mesura i el seu seguiment.

Què implica per als sistemes

Dada	Sistema que la gestiona	Intercanvi
Notificació d'incident (tipus, lloc, conseqüència, SAC, factors contribuents)	Sistema de notificació: SiNASP o l'autonòmic 3 5	Ha de protegir la confidencialitat de qui notifica 4; convé que no es barregi amb la història clínica
Identificació inequívoca del pacient	HIS i índex mestre de pacients, polseres i lectors	Farmàcia, laboratori, banc de sang i quiròfan: el mateix identificador a tots
Indicadors de qualitat (caigudes, infeccions, reingressos)	Quadre de comandament alimentat per l'HIS i el CMBD	Avaluació interna, acreditació i comparació entre centres 1
Manual de procediment i formació del personal nou	Gestió documental i de formació	Recursos humans: evidència que la persona es va formar abans d'assumir responsabilitat 4 7
Alertes de productes sanitaris	Responsable de vigilància, inventari d'electromedicina	Amb l'autoritat sanitària i els proveïdors; traçabilitat de quin producte es va utilitzar en quin pacient 4