Mòdul 1 · Lliçó 2 de 4
Competències, traspassos i el Consell Interterritorial
Què decideix l'Estat i què les comunitats, com es va traspassar l'INSALUD del 1981 al 2002, què fa el CISNS i per què Ceuta i Melilla depenen de l'INGESA.
- 25 min
- 16 fonts
- 8 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
L'Estat fixa les bases, regula el medicament i coordina; les comunitats organitzen, planifiquen i gestionen. Aquesta gestió no va néixer autonòmica: l'assistència de la Seguretat Social la portava l'INSALUD, i es va anar traspassant comunitat a comunitat, començant per Catalunya el 1981 i acabant amb deu comunitats alhora l'1 de gener de 2002. Des d'aleshores, el lloc on l'Estat i les comunitats s'asseuen junts és el CISNS.
Què és de l'Estat i què de les comunitats
La Constitució reserva a l'Estat la sanitat exterior, les bases i la coordinació general de la sanitat, la legislació sobre productes farmacèutics i la legislació bàsica i el règim econòmic de la Seguretat Social 1. La Llei General de Sanitat hi afegeix dues regles de tancament: les comunitats exerceixen les competències dels seus estatuts i les que l'Estat els transfereixi o delegui, i tot el que la llei no reservi expressament a l'Estat s'entén atribuït a les comunitats (art. 41) 2.
A Catalunya, l'Estatut del 2006 concreta el repartiment (art. 162) 4:
- Competència exclusiva de la Generalitat: l'organització i el funcionament intern, l'avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris.
- Competència compartida (bases estatals, desplegament català), entre altres: l'ordenació, la planificació, la regulació i l'execució de les prestacions sanitàries, sociosanitàries i de salut mental de caràcter públic; la salut pública; la planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública; la formació sanitària especialitzada; i el règim estatutari i la formació del personal del sistema públic.
- Competència executiva de la legislació estatal sobre productes farmacèutics.
- Participació en la planificació i la coordinació estatal en sanitat i salut pública.
| Matèria | Estat | Comunitat autònoma |
|---|---|---|
| Medicaments i productes sanitaris | Reglamentació, autorització i registre (Llei General de Sanitat, art. 40.5) 2 | Execució de la legislació estatal; ordenació farmacèutica (Estatut, art. 162) 4 |
| Centres sanitaris | Requisits tècnics mínims generals per aprovar i homologar instal·lacions i equips (art. 40.7) 2 | Organització, funcionament, avaluació, inspecció i control 4 |
| Prestacions | Cartera comuna, acordada al CISNS i aprovada per reial decret (lliçó 3) | Ordenació i execució; cartera complementària pròpia 4 |
| Dret a l'assistència amb fons públics | Reconeixement i control, pel Ministeri de Sanitat; l'INSS gestiona els drets derivats de normes internacionals (Llei 16/2003, art. 3 bis) 3 | Fer-lo efectiu i expedir la targeta sanitària individual 3 |
| Planificació | Coordinació general sanitària: criteris mínims comuns, objectius comuns, marc de prioritats (art. 70) 2 | Plans de salut propis i planificació de recursos 2 4 |
De la Seguretat Social a les comunitats: l'INSALUD
El 1986 l'assistència sanitària de la Seguretat Social la gestionava l'INSALUD, excepte a Catalunya i Andalusia, que ja la tenien traspassada 5 6. La Llei General de Sanitat no el va suprimir: va disposar que continués existint mentre no culminés el procés de transferències, i que cada comunitat creés el seu servei de salut en un termini màxim de dotze mesos des que culminés el seu (disposició transitòria tercera) 2.
Cada traspàs va seguir el mateix procediment: una comissió mixta Estat-comunitat, prevista a l'estatut, adoptava un acord que fixava funcions, centres, personal i data d'efectivitat, i el Govern l'aprovava per reial decret. Les dates, segons els mateixos reials decrets:
| Comunitat | Norma | Efectivitat |
|---|---|---|
| Catalunya | Reial decret 1517/1981 (INSALUD i INSERSO) | 1 d'octubre de 1981 5 |
| Andalusia | Reial decret 400/1984 | 1 de gener de 1984 6 |
| País Basc | Reial decret 1536/1987 | 1 de gener de 1988 7 |
| Comunitat Valenciana | Reial decret 1612/1987 | 1 de gener de 1988 8 |
| Galícia | Reial decret 1679/1990 | 1 de gener de 1991 9 |
| Navarra | Reial decret 1680/1990 | 1 de gener de 1991 10 |
| Canàries | Reial decret 446/1994 | 3 de març de 1994 11 |
| Astúries, Cantàbria, La Rioja, Múrcia, Aragó, Castella - la Manxa, Extremadura, Illes Balears, Madrid i Castella i Lleó | Reials decrets 1471/2001 a 1480/2001, de 27 de desembre 12 | 1 de gener de 2002 13 |
Durant dues dècades van conviure dues situacions: comunitats amb la sanitat traspassada, que gestionaven el seu propi servei de salut, i comunitats on l'INSALUD continuava gestionant hospitals i centres de salut directament des de l'Estat. El traspàs del 2002 va tancar aquesta etapa.
Un traspàs pendent va quedar escrit a la Llei 16/2003: els serveis sanitaris de les institucions penitenciàries s'havien de transferir a les comunitats per integrar-se en els seus serveis de salut (disposició addicional sisena) 3. Segons l'estadística de despesa del Ministeri, el 2024 només Catalunya i el País Basc tenien transferida aquesta gestió; a la resta, aquesta despesa continua al Ministeri de l'Interior 16.
Què va quedar de l'INSALUD: l'INGESA
El 2002 l'INSALUD va passar a denominar-se Institut Nacional de Gestió Sanitària, i va conservar la personalitat jurídica i la naturalesa d'entitat gestora de la Seguretat Social, amb la gestió dels drets i les obligacions de l'antic INSALUD i de les prestacions sanitàries a Ceuta i Melilla (Reial decret 840/2002, art. 15) 14.
La seva norma vigent és el Reial decret 118/2023. L'INGESA és una entitat gestora de la Seguretat Social adscrita al Ministeri de Sanitat 15 i les seves competències són, a més de la seva pròpia administració, la gestió de les prestacions sanitàries a Ceuta i Melilla i la del Centre Nacional de Dosimetria, que fa el control dosimètric del personal i els usuaris del SNS exposats a radiacions ionitzants 15. A cada ciutat hi ha una direcció territorial i una àrea de salut pròpia 15. Encaixa amb la Llei 16/2003, que entén fetes a l'Estat, pel que fa a Ceuta i Melilla, les referències a competències de les comunitats (disposició addicional primera) 3.
El Consell Interterritorial del SNS
Amb disset serveis de salut autònoms, la coordinació necessita un lloc. Aquest lloc és el CISNS: «l'òrgan permanent de coordinació, cooperació, comunicació i informació dels serveis de salut entre ells i amb l'Administració de l'Estat», que té per finalitat promoure la cohesió del SNS garantint els drets dels ciutadans a tot el territori (Llei 16/2003, art. 69) 3. Cada any eleva al Senat una memòria d'activitats 3.
Composició
El presideix la persona titular del Ministeri de Sanitat i el formen els consellers de sanitat de les comunitats; la vicepresidència l'ocupa un conseller elegit pels altres (art. 70) 3. Té una secretaria permanent i pot crear comissions i grups de treball. La principal és la Comissió Delegada, presidida per la Secretaria General de Sanitat i amb un representant de cada comunitat amb rang de viceconseller, que prepara els assumptes del ple i actua com a òrgan de coordinació tècnica (art. 74) 3.
Què tracta
La llei l'anomena «el principal instrument de configuració del Sistema Nacional de Salut» (art. 71) 3. Entre les matèries que coneix, debat i sobre les quals emet recomanacions hi ha 3:
- el desplegament i l'actualització de la cartera de serveis;
- les prestacions complementàries que afegeixin les comunitats;
- els criteris marc de temps màxims d'accés;
- les garanties mínimes de seguretat i qualitat per autoritzar centres;
- els serveis de referència del SNS;
- els criteris d'informació recíproca i de seguretat i accessibilitat del sistema d'informació.
Com decideix
Aquest és el matís que més s'oblida. Els acords del Consell es plasmen en recomanacions, que s'aproven, si escau, per consens (art. 73) 3. El CISNS no és un òrgan jeràrquic sobre les comunitats: és un fòrum d'acord. El que esdevé obligatori ho fa a través d'una altra norma, per exemple el reial decret de cartera comuna, que el Consell acorda i el Govern aprova (lliçó 3). També pot impulsar acords de cooperació per a actuacions conjuntes, que es formalitzen com a convenis (art. 72) 3.
Cas pràctic
Un hospital de Catalunya vol incorporar una tècnica diagnòstica nova que encara no figura a la cartera comuna del SNS. A qui li toca decidir?
Organitzar i autoritzar el servei dins de l'hospital és competència exclusiva de la Generalitat 4. Decidir si la tècnica passa a ser una prestació pública a Catalunya és competència compartida: la Generalitat la pot incloure a la seva cartera, dins de les bases estatals 4. Que la tècnica arribi a tot el país passa pel CISNS, que debat l'actualització de la cartera comuna 3. I si la tècnica fa servir un producte sanitari, la seva autorització i el seu registre són de l'Estat 2.
Una sola decisió clínica toca tres nivells de competència. Per això, quan es posa en marxa un servei nou, convé saber per endavant a quin catàleg s'associarà: comú, complementari o cap.
Què implica per als sistemes
| Fet institucional | Conseqüència en les dades |
|---|---|
| Disset serveis de salut més l'INGESA | Disset mestres de centres, catàlegs i codificacions pròpies. El que és comú (identificador del SNS, conjunts mínims, recepta) s'acorda al CISNS i s'implanta servei per servei. |
| Traspassos esglaonats (1981-2002) | Les sèries històriques d'activitat i despesa anteriors al 2002 no són homogènies: en unes comunitats les produïa l'INSALUD i en altres el servei autonòmic. |
| Reconeixement del dret pel Ministeri, targeta per la comunitat | Dues capes de dades d'assegurament: l'estatal i l'autonòmica. Un sistema d'admissió consulta l'autonòmica, que al seu torn s'alimenta de l'estatal. |
| El CISNS acorda criteris d'informació recíproca | Els criteris per intercanviar informació entre comunitats, i la seva seguretat i accessibilitat, són matèria del Consell: un format comú s'hi acorda abans d'implantar-se a cada servei de salut. |
| Sanitat penitenciària transferida només en dues comunitats | A Catalunya, l'atenció a la presó és part del servei de salut autonòmic i entra en els seus sistemes i estadístiques; a la majoria de comunitats, no. |
Targetes d'aquesta lliçó (8)
- Competència compartida
- Matèria en què l'Estat dicta les bases i la comunitat autònoma les desplega i executa. L'Estatut de Catalunya la fa servir per a les prestacions sanitàries públiques i la planificació de recursos.
- Traspàs de funcions i serveis
- Pas d'una competència de gestió de l'Estat a una comunitat, amb els seus centres, personal i pressupost. S'aprova per reial decret a partir de l'acord d'una comissió mixta.
- Comissió Mixta de Transferències
- Òrgan paritari Estat-comunitat previst a cada estatut d'autonomia que acorda els traspassos; el Govern els aprova després per reial decret.
- Traspassos del 2001
- Deu reials decrets de 27 de desembre de 2001 que van traspassar l'INSALUD a les comunitats que encara no el gestionaven, amb efectes des de l'1 de gener de 2002.
- INGESA
- Institut Nacional de Gestió Sanitària: l'antic INSALUD, rebatejat el 2002. Gestiona l'assistència sanitària pública a Ceuta i Melilla i el Centre Nacional de Dosimetria.
- Entitat gestora de la Seguretat Social
- Organisme que administra una part del sistema de Seguretat Social amb personalitat jurídica pròpia. L'INSALUD ho era, i l'INGESA ho continua sent.
- Recomanació del CISNS
- Forma que adopten els acords del Consell Interterritorial; s'aproven, si escau, per consens (Llei 16/2003, art. 73).
- Comissió Delegada del CISNS
- Òrgan de suport del Consell Interterritorial, amb un representant de cada comunitat amb rang de viceconseller, que prepara els assumptes del ple i coordina en l'àmbit tècnic.
Fonts
- Constitución Española de 1978, art. 149.1.16.ª y 17.ª (BOE-A-1978-31229)
- Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, arts. 40, 41 y 70 y disposición transitoria tercera (BOE-A-1986-10499)
- Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del SNS, arts. 3 bis y 69 a 75 y disposiciones adicionales primera y sexta (BOE-A-2003-10715)
- Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña, art. 162. Texto consolidado (BOE-A-2006-13087)
- Real Decreto 1517/1981, de 8 de julio, sobre traspasos de servicios de la Seguridad Social a la Generalidad de Cataluña (INSALUD e INSERSO) (BOE-A-1981-16668)
- Real Decreto 400/1984, de 22 de febrero, de traspaso a Andalucía de las funciones y servicios del INSALUD (BOE-A-1984-4947)
- Real Decreto 1536/1987, de 6 de noviembre, de traspaso al País Vasco de las funciones y servicios del INSALUD (BOE-A-1987-27869)
- Real Decreto 1612/1987, de 27 de noviembre, de traspaso a la Comunidad Valenciana de las funciones y servicios del INSALUD (BOE-A-1987-28643)
- Real Decreto 1679/1990, de 28 de diciembre, de traspaso a Galicia de las funciones y servicios del INSALUD (BOE-A-1990-31320)
- Real Decreto 1680/1990, de 28 de diciembre, de traspaso a Navarra de las funciones y servicios del INSALUD (BOE-A-1990-31321)
- Real Decreto 446/1994, de 11 de marzo, de traspaso a Canarias de las funciones y servicios del INSALUD (BOE-A-1994-7983)
- BOE — Reales Decretos de 27 de diciembre de 2001 (1471/2001 a 1480/2001), de traspaso de las funciones y servicios del INSALUD a diez comunidades
- Real Decreto 1480/2001, de 27 de diciembre, de traspaso a Castilla y León de las funciones y servicios del INSALUD (BOE-A-2001-24756)
- Real Decreto 840/2002, de 2 de agosto, estructura orgánica básica del Ministerio de Sanidad y Consumo, art. 15 (BOE-A-2002-15767)
- Real Decreto 118/2023, de 21 de febrero, organización y funcionamiento del Instituto Nacional de Gestión Sanitaria (BOE-A-2023-4653)
- Ministerio de Sanidad — Estadística de Gasto Sanitario Público 2024: principales resultados (edición abril 2026)