Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

El sistema sanitari per dins

Curs gratuït i de nivell expert sobre com funciona el sistema sanitari: Catalunya a fons, Espanya com a marc, i de la concertació a l'HIS.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
17
mòduls
88
lliçons
322
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

Mòdul 4 · Lliçó 6 de 6

Consultes externes i llistes d'espera

Què inclou l'atenció en consultes, com es mesura l'espera al SNS i quins terminis màxims garanteixen l'Estat i el CatSalut.

  • 25 min
  • 8 fonts
  • 7 targetes
  • Actualitzada el 26 d'octubre de 2026

Molts dels pacients que atén un hospital no hi dormen: passen per les seves consultes externes. I gairebé tota l'activitat programada, de la primera visita al quiròfan, passa abans per una llista d'espera. Les normes estatals fixen com es compta l'espera i quins terminis es garanteixen; el CatSalut hi afegeix els seus propis terminis, més curts per al càncer i la cirurgia cardíaca, i publica les xifres cada mes.

Què es fa a les consultes externes

La cartera comuna del SNS descriu l'atenció especialitzada en consultes com a assistència en règim ambulatori: valoració inicial, proves diagnòstiques, tractaments i informació a l'alta (annex III, apartat 1) 1. Sempre que l'estat del pacient ho permeti, l'atenció especialitzada es presta en consultes externes i en hospital de dia 1. El model d'organització de 1987 ja distingia les consultes del mateix hospital de les consultes perifèriques (art. 31) 2.

Dues regles d'aquest model continuen sent útils per entendre el circuit. Tota consulta passa pel servei d'admissió (art. 28.1), i hi ha una única llista d'espera per a tots els pacients (art. 28.2) 2. L'agenda de cada especialista, la cita i la llista d'espera són, per tant, peces d'admissió abans que de la consulta.

Com es mesura l'espera al SNS

El Reial decret 605/2003 fixa criteris, indicadors i requisits mínims comuns d'informació sobre les llistes d'espera del SNS (art. 1.1) 3. Cobreix tres llistes: consultes externes, proves diagnòstiques o terapèutiques i intervencions quirúrgiques; en queden fora l'atenció urgent, els trasplantaments i les catàstrofes (art. 1) 3.

L'espera comença a comptar en una data concreta: la d'indicació pel metge peticionari, en consultes i proves, i la de prescripció pel cirurgià, en la llista quirúrgica 3. I no tota espera compta igual 3:

LlistaCategoriaQuè vol dir
Consultes i provesEspera estructuralAtribuïble a l'organització i als recursos disponibles
Consultes i provesEspera no estructuralVoluntària, per motius personals o lliure elecció de metge, o citada en la data que va demanar el metge
QuirúrgicaEstructuralEn situació de ser operat i amb espera atribuïble a l'organització
QuirúrgicaDesprés de rebutjar un centre alternatiuEspera motivada per la lliure elecció del ciutadà
QuirúrgicaTransitòriament no programablePer motius mèdics o per ajornament demanat pel pacient

Font: annexos I i II del Reial decret 605/2003 3. El temps mitjà d'espera oficial es calcula sobre els pacients en espera estructural 3. Les comunitats envien les dades al Ministeri cada semestre, i aquest les publica amb tall a 30 de juny i 31 de desembre (arts. 2.5 i 4.1) 3.

Els 180 dies garantits per l'Estat

El Reial decret 1039/2011 fixa criteris marc per garantir un temps màxim d'accés a les prestacions del SNS (art. 1) 4. El seu annex garanteix 180 dies naturals per a cinc intervencions: cirurgia cardíaca valvular, cirurgia cardíaca coronària, cataractes, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll 4. El termini es compta des de la indicació del facultatiu, que coincideix amb l'entrada al registre (art. 3.1) 4.

Cada servei de salut fixa els seus propis terminis dins d'aquest marc i, per complir-los, ofereix a l'usuari «les alternatives que considerin més apropiades» (arts. 4 i 5) 4. La garantia es perd si el pacient deixa de tenir la indicació, hi renuncia, rebutja el centre alternatiu, no es presenta a una citació sense justificar-ho o retarda l'atenció sense motiu (art. 6.1) 4. El còmput s'interromp per ajornaments justificats, causes clíniques, catàstrofes, epidèmies o vagues (art. 6.3) 4.

Catalunya: terminis garantits i de referència

El CatSalut aplica dos tipus de termini. Els garantits es compten des de la data d'indicació 7:

Termini garantitIntervencions
45 diesCirurgia de càncers de nombroses localitzacions: cap i coll, esòfag, estómac, còlon, pulmó, mama, pell (excepte epiteliomes basocel·lulars) i bufeta infiltrant, entre d'altres
60 diesCàncer de bufeta no infiltrant i càncer de pròstata
90 diesCirurgia cardíaca valvular i coronària major
180 diesCataractes, pròtesi de genoll, pròtesi de maluc i reconstrucció mamària

Font: CatSalut, informació sobre intervencions quirúrgiques 7. La resta té terminis de referència, fixats per l'Ordre SLT/102/2015 segons la prioritat clínica 6:

ActivitatPrioritatTermini màxim de referència
Intervencions quirúrgiques sense garantiaPreferent / mitjana / baixa90 / 180 / 365 dies
Proves diagnòstiquesPreferent / ordinària30 / 90 dies
Consultes externes d'especialitatsPreferent / ordinària30 / 90 dies

Font: CatSalut, terminis màxims de referència i priorització, pàgina actualitzada el gener de 2019 6. La prioritat es decideix segons la gravetat de la malaltia i la seva repercussió en la vida del pacient, els riscos de la demora i l'efectivitat clínica 6.

La llista d'intervencions garantides s'ha actualitzat diverses vegades per ordre; la més recent que cita el CatSalut és l'Ordre SLT/21/2023, sobre una base que arrenca en el Decret 354/2002 8. El circuit per al pacient és aquest: el cirurgià decideix la intervenció, el centre li lliura un document amb la data d'inclusió —també visible a La Meva Salut—, notifica periòdicament la seva llista al CatSalut i programa l'operació dins del termini 7. El CatSalut publica cada mes els pacients en espera, els dies mitjans i els ja atesos de cada llista, en PDF i Excel 5.

Cas pràctic

A una dona de 58 anys li diagnostiquen un càncer de mama en una consulta externa de l'hospital. El cirurgià indica la intervenció el 3 de març: aquell dia entra al registre de la llista quirúrgica 3, i el CatSalut li garanteix l'operació en 45 dies 7.

Al mateix temps, la seva mare, de 81 anys, espera una pròtesi de genoll amb garantia de 180 dies 7. Demana ajornar-la dos mesos per motius familiars: passa a ser una pacient transitòriament no programable 3, el còmput s'interromp 4 i deixa de comptar en l'espera estructural.

Si l'hospital de la filla no la pogués operar a temps, el servei de salut li hauria d'oferir una alternativa 4. Si la rebutgés, continuaria a la llista però perdria la garantia 4.

Què implica per als sistemes

DadaOn neixA qui va
Data d'indicació o prescripcióConsulta externa o cirurgià, al HISInicia el rellotge de l'espera; base de tota l'estadística 3
Procediment i prioritatIndicació quirúrgicaDecideix si té termini garantit o de referència, i quin 6 7
Situació del pacient (estructural, ajornat, rebuig)Gestió de la llista a admissióCàlcul de l'espera estructural i de la pèrdua de garantia 3 4
Llista completa del centreMòdul de llistes d'esperaNotificació periòdica al CatSalut 7; dades semestrals al Ministeri 3
Dates d'inclusió i previstaRegistre del CatSalutLa Meva Salut, on el pacient consulta la seva espera 7

Targetes d'aquesta lliçó (7)
Consultes externes
Atenció especialitzada ambulatòria de l'hospital: valoració, proves, tractament i informació a l'alta sense ingrés (cartera comuna, annex III, apartat 1).
Espera estructural
Espera atribuïble a l'organització i als recursos disponibles. És la que compten els indicadors oficials de llistes d'espera (Reial decret 605/2003).
Pacient transitòriament no programable
Pacient de la llista quirúrgica que no es pot operar per motius mèdics o que ha demanat ajornar-ho; no computa com a espera estructural.
Data d'entrada al registre
Per a la llista quirúrgica, la data en què el cirurgià prescriu la intervenció; per a consultes i proves, la de la indicació del metge peticionari. D'aquí compta l'espera.
Temps màxim garantit
Termini que l'administració s'obliga a complir per a certes intervencions; si no el compleix, ha d'oferir una alternativa. L'Estat fixa 180 dies per a cinc operacions.
Termini de referència
A Catalunya, termini màxim orientatiu per prioritat clínica per a les intervencions, proves i visites sense garantia (Ordre SLT/102/2015).
Pèrdua de la garantia
El pacient perd el termini garantit si hi renuncia, rebutja el centre alternatiu, falta a una cita sense justificar-ho o deixa de tenir la indicació (Reial decret 1039/2011, art. 6).

Fonts

  1. Real Decreto 1030/2006, de 15 de septiembre, cartera de servicios comunes del SNS: anexo III, apartado 1 (BOE-A-2006-16212) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  2. Real Decreto 521/1987, de 15 de abril, Reglamento de los hospitales del INSALUD, arts. 28 y 31. Texto consolidado (BOE-A-1987-9351) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  3. Real Decreto 605/2003, de 23 de mayo, tratamiento homogéneo de la información sobre las listas de espera en el SNS. Texto consolidado (BOE) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  4. Real Decreto 1039/2011, de 15 de julio, criterios marco para garantizar un tiempo máximo de acceso a las prestaciones del SNS. Texto consolidado (BOE-A-2011-14190) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  5. CatSalut — Llistes d'espera · consultada el 26 d'octubre de 2026
  6. CatSalut — Terminis màxims de referència i priorització · consultada el 26 d'octubre de 2026
  7. CatSalut — Intervencions quirúrgiques: informació (temps garantits) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  8. CatSalut — Normativa de llistes d'espera · consultada el 26 d'octubre de 2026