El SISCAT és la «xarxa» que de debò presta la sanitat pública a Catalunya: la suma de tots els centres, de qualsevol titularitat, que atenen amb càrrec al CatSalut. Entrar-hi no depèn de qui en sigui el propietari sinó de la planificació sanitària. L'ICS és el proveïdor públic més gran, però conviu amb consorcis, empreses públiques, fundacions i entitats privades.

De la XHUP al SISCAT

La primera xarxa amb cobertura pública va ser hospitalària. El Decret 202/1985, de 15 de juliol, va crear la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP) per formalitzar la col·laboració continuada i estable de tots els hospitals que prestaven serveis públics, amb independència de la seva titularitat ⁴. La LOSC va elevar aquesta regulació a rang de llei, i el decret de 1985 va continuar vigent com a norma de desplegament ⁴.

Després en van arribar d'altres. El 1999 es van crear, mitjançant sengles decrets, la xarxa de salut mental i la xarxa sociosanitària d'utilització pública ⁴. El 2000, el Decret 378/2000 va regular un sistema que les agrupava: el SISCAT ⁴. El CatSalut el descriu com el pas que «integra les xarxes assistencials en un sol sistema» per donar un marc estable a les entitats proveïdores ². Més tard es va reformar per ordenar les xarxes pel tipus de servei que presten, i no per la seva especialitat ². La norma vigent que cita el CatSalut és el Decret 196/2010, de 14 de desembre ^{2 3}.

Què és avui el SISCAT

La LOSC el defineix a l'article 43: els centres integrats en el CatSalut i «els altres centres, serveis i establiments sanitaris que satisfan regularment necessitats del sistema sanitari públic de Catalunya» constitueixen el SISCAT, «com a instrument adreçat a la prestació de l'assistència sanitària pública» ¹. El formen tres xarxes ¹:

En xifres, el CatSalut indica que el SISCAT compta amb més de 200 centres d'internament i més de 1.400 centres d'atenció primària i comunitària (dada del seu web actualitzat el 19-des-2023) ².

Una regla important de l'article 43.3: el CatSalut només pot contractar amb centres fora del SISCAT amb caràcter excepcional, per temps limitat i quan els del sistema no siguin suficients ¹. El SISCAT no és, per tant, un catàleg obert de proveïdors: és la xarxa estable amb què es compta.

Com entra un centre al SISCAT

La llei no fixa els requisits; els remet a un reglament. L'article 44 disposa que s'han de fixar per reglament els requisits, les condicions i el procediment per a la inclusió i l'exclusió de centres a cada xarxa, i, si escau, els criteris d'acreditació o estàndards de qualitat ¹. L'article 47 afegeix que aquest reglament ha de tenir en compte la planificació sanitària, la territorialització i l'estabilitat de la vinculació ¹. Aquest reglament és el Decret 196/2010 ³.

A la pràctica, la pertinença es materialitza en un annex amb la relació de centres. La disposició addicional primera del Decret 196/2010 permet a la persona titular del Departament de Salut actualitzar aquesta relació mitjançant ordre; per exemple, l'Ordre SLT/222/2012 va substituir íntegrament l'annex vigent aleshores ⁵.

Formar part del SISCAT té conseqüències (art. 45) ¹:

• Exercir les funcions assistencials de la seva xarxa i participar en promoció de la salut, recerca, docència i informació sanitària i estadística.
• Sotmetre's a les regles de gestió i comptabilitat de la llei, i a controls i inspeccions.
• Adequar la seva gestió a les directrius i criteris del CatSalut.
• Complir les normes d'acreditació o estàndards de qualitat.
• Subministrar al departament i al CatSalut tota la informació assistencial i econòmica necessària.

I una garantia per al titular: l'adscripció funcional al CatSalut no li treu la titularitat ni la gestió, que conserva «a tots els efectes» (art. 46.2) ¹. A canvi, el CatSalut pot fixar directrius i criteris d'actuació vinculants (art. 46.1) ¹.

Ser al SISCAT i tenir contracte són dues coses relacionades però diferents: la inclusió a la xarxa ordena qui forma part del sistema; la relació econòmica concreta s'instrumenta mitjançant convenis, contractes o concerts amb el CatSalut (arts. 7.1.g i 7.2) ¹.

L'ICS, el proveïdor de la Generalitat

L'Institut Català de la Salut va néixer el 1983 com a entitat gestora de la Seguretat Social ⁴. La Llei 8/2007 el va reestructurar: avui és una «entitat de dret públic de la Generalitat, que actua subjecta al dret privat», tot i que el títol de l'article 1 l'anomena també empresa pública ⁶. Els seus trets clau ⁶:

• Queda adscrit al CatSalut (art. 2.2), no directament al departament.
• És mitjà propi instrumental i de servei tècnic de la Generalitat (art. 2.4).
• Presta serveis sanitaris públics preventius, assistencials, diagnòstics i d'altres, a més de docència i recerca (art. 3).
• Es relaciona amb el CatSalut mitjançant un contracte programa de durada màxima de cinc anys (art. 14).

L'ICS succeeix en drets i obligacions l'ICS creat per la llei de 1983 (disposició addicional primera) ⁶. El seu pes exacte a la xarxa (nombre d'hospitals, EAP o professionals) no es recull aquí: [PENDIENTE: xifres oficials actuals de l'ICS amb any i font].

Tipus de proveïdor

La LOSC i el CatSalut permeten classificar els proveïdors del SISCAT per la seva forma jurídica. Són categories; aquesta lliçó no posa exemples d'entitats concretes fora del sector públic.

Per al sector concertat hi ha també patronals i associacions que representen les entitats proveïdores, entre elles La Unió Catalana d'Hospitals, el Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES). S'esmenten sense detallar-les: [PENDIENTE: font oficial sobre el seu paper i la seva composició].

Cas pràctic

Una fundació privada sense ànim de lucre gestiona un centre sociosanitari amb places de mitjana estada concertades amb el CatSalut. El seu patronat decideix ampliar el centre amb una unitat de convalescència. Tenir l'obra acabada no basta per atendre pacients del sistema públic: la unitat ha d'encaixar en la planificació, el centre ha de figurar a la xarxa corresponent del SISCAT i la nova activitat s'ha de recollir en la seva relació contractual amb el CatSalut.

Mentrestant, la fundació continua sent propietària del centre i el gestiona com vol en l'àmbit organitzatiu. Però en l'assistencial segueix directrius del CatSalut, se sotmet a inspeccions i li ha d'enviar la informació d'activitat. Per a l'equip de sistemes, la nova unitat vol dir donar d'alta llits, serveis i professionals a l'HIS i comunicar-los allà on el CatSalut ho exigeixi, abans del primer ingrés.

Què implica per als sistemes

• La xarxa mana sobre el centre. Que un centre pertanyi a la xarxa d'internament o a la comunitària condiciona quins registres ha d'alimentar. Abans de configurar un HIS, pregunta a quina xarxa o xarxes del SISCAT pertany cada centre de l'organització i quina activitat té contractada.
• Obligació d'informació. La LOSC exigeix als centres del SISCAT subministrar informació assistencial i econòmica (art. 45.f) ¹. Aquesta obligació es tradueix en interfícies i fitxers periòdics cap al CatSalut. No són opcionals ni es negocien per projecte.
• Mateix model, règims diferents. Un proveïdor del sector públic (ICS, empresa pública, consorci) contracta el seu HIS amb regles de contractació pública. Una entitat privada no. Això canvia terminis, plecs i la manera de prendre decisions d'implantació.
• Organitzacions multixarxa. És habitual que una mateixa organització tingui hospital d'aguts, sociosanitari i atenció primària. Cada línia pot tenir contractes i obligacions d'informació diferents. El model de dades de l'HIS ha de distingir el centre, la xarxa i la línia de servei.