L'atenció primària no és només «el metge de capçalera»: la llei la defineix com el nivell que garanteix la continuïtat de l'atenció durant tota la vida i coordina el cas. La seva cartera comuna són nou blocs de serveis que van de la consulta a demanda a la salut bucodental. La seva activitat es reparteix entre centre, domicili i canals no presencials, i cada contacte deixa un registre que acaba al CatSalut.

Què promet la primària per llei

La Llei 16/2003 defineix l'atenció primària com el nivell bàsic i inicial d'atenció, que «garanteix la globalitat i la continuïtat de l'atenció al llarg de tota la vida del pacient», i li atribueix el paper de gestor i coordinador de casos (art. 12) ¹. El mateix article enumera què comprèn ¹:

• L'assistència a demanda, programada i urgent, tant a la consulta com al domicili.
• La indicació o prescripció i la realització de procediments diagnòstics i terapèutics.
• La prevenció, la promoció de la salut i la rehabilitació bàsica.
• L'atenció a grups específics: dona, infància, adolescència, gent gran, grups de risc i malalts crònics.
• Les cures pal·liatives, la salut mental en coordinació amb l'atenció especialitzada i la salut bucodental.

A Catalunya, el CatSalut la presenta com el primer punt d'accés al sistema públic: a la resta de serveis s'hi arriba per derivació des de primària, amb dues excepcions, el 061 Salut Respon i les urgències, on es pot anar directament quan no es pot anar al CAP ³. Forma part de la cartera comuna bàsica i té finançament públic complet ³.

L'organització territorial (ABS, EAP assignat per domicili, CAP i consultoris locals) es va tractar al mòdul del model català. Aquí interessa com funciona per dins.

Les nou línies de la cartera comuna

El Reial decret 1030/2006 concreta la cartera al seu annex II. S'obre amb la mateixa idea de la llei: la primària és el «nivell bàsic i inicial d'atenció, que garanteix la globalitat i la continuïtat» ². Després l'ordena en nou apartats ²:

Dos matisos útils. L'apartat 7 defineix el pacient terminal amb una esperança de vida limitada, «en general, inferior a 6 mesos» ². I l'apartat 3 inclou l'atenció comunitària, que té com a meta per a la comunitat «disminuir les desigualtats socials en salut» ²: una activitat que no és una visita i que poques vegades queda ben registrada.

Demanda, programada i urgent

L'apartat 1 de l'annex distingeix tres modalitats de consulta, i convé no barrejar-les perquè es gestionen amb agendes diferents ²:

1. Consulta a demanda (1.1): la demana el pacient, preferentment amb cita prèvia.
2. Consulta programada (1.2): la decideix un professional sanitari. És el terreny del seguiment de crònics, els controls de l'infant sa o les revisions després d'una alta.
3. Consulta urgent (1.3): «per motius no demorables».

El mateix apartat diu que l'atenció es presta al centre o al domicili, «en modalitat presencial o no presencial» ². Per tant, la norma ja contempla la consulta telefònica o telemàtica com a activitat de la cartera, no com un extra.

A Catalunya, el canal no presencial més visible és l'eConsulta de La Meva Salut. Cada EAP té un canal que permet la comunicació en totes dues direccions, i per aquest canal es poden demanar informes i certificats ⁶. Hi ha límits clars: no serveix per a urgències, no és un xat i les consultes es responen segons la disponibilitat i l'agenda del professional ⁶. Alguns equips encara no el tenen activat ⁶.

Qui fa què dins de l'EAP

El CatSalut descriu així el repartiment de funcions ³:

Al voltant de l'equip hi ha programes de suport: referents de benestar emocional comunitari, dietistes-nutricionistes, fisioterapeutes i farmacèutics de primària ³; i les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), amb llevadores, ginecologia, infermeria i psicologia ³. Per a la persona atesa, tot això és «el seu CAP». Per als sistemes, són agendes, professionals i de vegades entitats diferents.

Atenció al domicili

L'atenció domiciliària apareix dues vegades a la cartera: com a modalitat de tota consulta (apartat 1) i com a servei específic per a pacients immobilitzats (apartat 6) ². El CatSalut l'assigna a medicina de família i infermeria, quan la persona no es pot desplaçar al CAP ³.

El pes de la infermeria es veu en les xifres. El 2025, segons el Ministeri de Sanitat, els equips de primària del SNS van fer 13,31 milions de visites a domicili: 3,32 milions mèdiques i 9,99 milions d'infermeria ⁴. A Catalunya van ser 1,83 milions: 0,53 mèdiques i 1,30 d'infermeria ⁴. Tres de cada quatre visites a domicili, en tots dos àmbits, les fa infermeria.

Quan la complexitat supera l'EAP, hi entren els equips de suport domiciliari (PADES), que es veuran al mòdul d'atenció intermèdia.

La primària en xifres

L'indicador estàndard d'ús és la freqüentació: visites per habitant assignat i any. La taula del Ministeri dona per al 2025 una freqüentació de visites a domicili de 0,3 per habitant al SNS i de 0,2 a Catalunya ⁴. El total de consultes ordinàries al centre no l'hem pogut llegir en aquesta font: [PENDIENTE: consultes totals i freqüentació general de medicina de família, pediatria i infermeria a Catalunya, últim any disponible, segons el sistema d'informació d'atenció primària del Ministeri].

Des del 2012 tota aquesta activitat té el seu registre propi. La Instrucció 06/2012 del CatSalut, en vigor des del 20 de juny de 2012, obliga a notificar l'activitat d'atenció primària al CMBD-AP, i la urgent al CMBD-UR ⁵. El CatSalut explica que el CMBD serveix per conèixer la patologia atesa i la distribució de l'activitat, i per planificar i comprar serveis ⁵.

Cas pràctic

Un home de 79 anys torna a casa després d'una fractura de maluc operada. No pot baixar les escales. L'hospital avisa el CAP, i la infermera del seu EAP l'inclou en atenció domiciliària: li programa visites setmanals per revisar la ferida, l'anticoagulació i el risc de caigudes. La metgessa de família fa una visita a domicili al mes. La fisioterapeuta de l'equip hi passa tres vegades per pautar exercicis.

Una tarda, la seva filla escriu per eConsulta perquè té febre. La resposta arriba l'endemà: l'eConsulta no és un canal urgent. Per a una febre aquella mateixa tarda, el camí era trucar al 061 o demanar una visita urgent. Un mes després, la treballadora social tramita un ajut a domicili amb els serveis socials de l'ajuntament.

Cinc professionals, quatre modalitats (programada a domicili, urgent, no presencial i social) i un únic pacient. Si cada activitat no es registra amb el seu tipus, el CAP no pot demostrar ni planificar la càrrega que suposa.

Què implica per als sistemes

Activitat	Dada que neix	On viu	Amb qui s'intercanvia
Consulta a demanda, programada o urgent	Cita, tipus de visita, professional, motiu, problemes de salut, prescripció	Agenda i estació clínica de primària	Recepta electrònica; notificació al CMBD-AP 5
Visita a domicili	Lloc d'atenció (domicili), professional, pla de cures	Estació clínica, sovint en mobilitat	CMBD-AP; estadística del Ministeri 4
Consulta no presencial	Missatge, adjunts, resposta, tancament	eConsulta integrada a La Meva Salut 6	Història clínica de l'EAP
Activitat comunitària	Grups, sessions, participants	Sovint fora de la història individual	Planificació del territori

• El tipus de visita és una dada de primer ordre. Demanda, programada, urgent, domicili i no presencial són modalitats de la cartera ². Si el sistema no les distingeix amb un catàleg tancat, els indicadors de freqüentació i l'activitat notificada no quadren.
• Les agendes són per perfil i per lloc. Infermeria concentra l'atenció domiciliària ⁴: un sistema de primària necessita agendes de domicili amb rutes i temps, no només de consultori.
• El que és no presencial també és activitat. Una eConsulta resposta és una atenció que ha de constar a la història i a l'activitat del professional, amb la mateixa traçabilitat que una visita.