Un HIS no és un programa: és el conjunt de sistemes amb què un centre identifica els seus pacients, registra el que els fa i ho cobra. S'entén millor com un mapa per capes: un nucli que sap qui és el pacient i en quin episodi és, mòduls clínics a sobre, sistemes departamentals al costat, la gestió econòmica a sota i, fora del centre, les plataformes del sistema públic a les quals tot es connecta.

Què és un HIS (i què no és)

La sigla ve de l'anglès hospital information system. Cap llei espanyola no defineix què ha de tenir un HIS. El que la llei regula és la informació que el centre està obligat a produir i custodiar: la història clínica, els informes, l'activitat que es comunica a l'administració. L'HIS és l'eina amb què es compleix tot això.

En el llenguatge del sector hi conviuen dos sentits. En sentit estricte, l'HIS és l'aplicació troncal que gestiona pacients i activitat clínica. En sentit ampli, és tot el mapa de sistemes de l'hospital. Un plec públic d'un hospital universitari madrileny ho mostra bé: descriu que el centre fa servir sistemes corporatius de la seva conselleria, «aplicativos departamentales de distintos proveedores y desarrollos propios», i enumera més de quinze sistemes, des de la gestió de pacients fins a la nòmina ⁶. Aquesta lliçó fa servir el sentit ampli per dibuixar el mapa, i l'estricte quan parla del nucli.

El catàleg de solucions del Departament de Salut per al SISCAT ordena els seus productes per agrupacions semblants: estacions clíniques, gestió sanitària, gestió del medicament, imatge mèdica, interoperabilitat, publicació i consulta d'informació clínica, analítica de dades, seguretat i telemedicina ⁸. És una bona plantilla per pensar el mapa.

Per què existeix: una història per pacient i centre

El punt de partida és legal. La història clínica és el conjunt de documents dels processos assistencials de cada pacient, i cada centre l'arxiva «sigui quin sigui el suport» (art. 14) ¹. S'ha de portar «amb criteris d'unitat i d'integració, en cada institució assistencial com a mínim» (art. 15.4) ¹. La llei catalana va en la mateixa línia: exigeix una història clínica única per pacient a cada centre, que identifiqui els professionals que hi han intervingut (art. 9) ².

D'aquesta unitat neix la necessitat d'un sistema que integri. Si el laboratori, la radiologia, la planta i urgències registressin cadascun pel seu compte, no hi hauria una història única sinó diverses. L'HIS és el lloc on totes aquestes peces s'ajunten sota un mateix pacient.

La llei també mira fora del centre. La Llei 41/2002 encarrega al Ministeri promoure un sistema de compatibilitat perquè els centres que atenen un mateix pacient puguin fer servir les seves històries (disposició addicional tercera) ¹. La Llei 16/2003 preveu l'intercanvi electrònic d'informació clínica entre centres del SNS (art. 56) ⁷. Per això el mapa no s'acaba a la porta de l'hospital.

Les quatre capes del mapa

Cada capa té una pregunta pròpia. El nucli respon «qui és i on és». Els mòduls clínics, «què li passa i què li fem». Els departamentals, «què diu la prova». La capa econòmica, «quant costa i qui ho paga». Les plataformes, «què ha de saber la resta del sistema».

El nucli: identificar el pacient i el seu episodi

Tot comença per la identitat. Si un mateix pacient apareix dues vegades, la seva història queda partida i els resultats d'una prova poden acabar a la fitxa equivocada. Per això els centres mantenen un índex de pacients, i el sistema públic català en manté un altre de comú: l'MPI, una base de dades centralitzada que unifica la informació dels pacients de tot el sistema, ajuda a evitar duplicats i conté tant els qui tenen CIP com els qui, sense tenir-lo, han estat atesos en un centre del SISCAT ⁵. Treballar amb l'HES exigeix fer-lo servir ⁵.

Sobre la identitat es munta l'episodi: l'ingrés, la urgència, la consulta. L'episodi fixa quin servei atén, amb quin règim econòmic i entre quines dates. Són exactament les variables de procés que demana el CMBD: unitat proveïdora, tipus d'activitat, règim econòmic, circumstàncies i dates d'admissió i d'alta ⁹. La lliçó 2 del mòdul recorre aquest nucli amb detall.

Els mòduls clínics i els departamentals

Damunt del nucli hi treballen els professionals. L'estació clínica reuneix la història, les peticions, la prescripció i els registres d'infermeria. A l'atenció primària catalana hi ha una estació comuna: l'ECAP, el programa d'història clínica informatitzada que fan servir tots els professionals de la xarxa de primària des del 2001, integrat amb la HC3, la recepta electrònica i les derivacions d'IS3 ⁴. En l'àmbit hospitalari, el catàleg del Departament de Salut inclou Argos assistencial, un sistema d'informació hospitalària descrit com a «plataforma comuna i modular per a la gestió clínica» per a centres del SISCAT, obligatori per a les entitats que el fan servir com a HIS ³. Quins centres el fan servir avui: [PENDIENTE: relació oficial i actual de centres amb Argos].

Al costat hi ha els sistemes departamentals: aplicacions de serveis amb una feina molt específica, com el laboratori o la radiologia. Reben peticions de l'HIS i li retornen resultats. El plec madrileny citat enumera, per separat, la radiologia digital, la imatge no radiològica, el laboratori, la farmàcia, la dietètica i l'anatomia patològica ⁶. La lliçó 4 els tracta un per un.

La capa econòmica i l'ERP

Sota allò clínic hi ha l'empresa. Un hospital compra, emmagatzema, paga nòmines, porta la comptabilitat i factura. Aquesta capa se sol resoldre amb un ERP (de enterprise resource planning) i amb aplicacions auxiliars. En el mateix plec hi apareixen la gestió econòmica, la gestió de subministraments, la gestió de recursos humans i nòmina, la gestió de torns i la de queviures ⁶.

El pont entre allò clínic i allò econòmic és l'activitat: el que es registra al nucli (episodis, proves, intervencions) és el que després es valora i es factura. La facturació sanitària té un mòdul propi en aquest curs; aquí n'hi ha prou de saber que la seva matèria primera la produeix l'HIS.

El que el centre no controla: les plataformes

L'última capa és fora del centre i no la decideix el centre. La Llei 16/2003 encarrega al Ministeri un sistema d'informació sanitària del SNS que garanteixi l'intercanvi d'informació entre administracions (art. 53) ⁷. A Catalunya, el catàleg del Departament de Salut agrupa moltes d'aquestes peces com a «plataformes transversals»: la HC3, el registre central d'assegurats, l'índex de pacients, la recepta electrònica o els registres sanitaris ⁸. El tipus d'adhesió varia: algunes són obligatòries, com el CMBD ⁹ o l'ECAP a la primària ⁴, i d'altres s'adopten a demanda ⁸.

Això canvia la manera de pensar un HIS a Catalunya. Una part del que en un altre lloc faria el sistema del mateix centre aquí es fa contra plataformes comunes. L'HIS del centre hi ha de conviure, no substituir-les. La lliçó 5 es dedica a les més visibles: HC3, La Meva Salut i la recepta electrònica.

Cas pràctic

Un consorci públic que gestiona un hospital comarcal i diversos centres d'atenció primària vol «canviar l'HIS». La direcció ho planteja com la compra d'un programa. Abans de redactar res, l'equip de sistemes dibuixa el mapa actual per capes.

El resultat sorprèn. A la primària, l'estació clínica és la comuna del sistema públic i no està en joc. A l'hospital, el nucli de pacients i l'estació clínica són un mateix producte. El laboratori i la radiologia tenen sistemes propis de fa més de deu anys. La farmàcia en fa servir un altre. La comptabilitat i la nòmina són en un ERP que ningú no vol tocar. I tot publica a la HC3 i a la recepta electrònica.

«Canviar l'HIS» resulta que és canviar el nucli i l'estació clínica de l'hospital, conservar o substituir per fases els departamentals i mantenir intactes les connexions amb les plataformes. El projecte passa de ser una compra a ser una migració en què cada fletxa del mapa és una integració que cal refer i provar.

Què implica per als sistemes

Capa	Dades que hi neixen	Amb qui s'intercanvien
Nucli de pacients	Identitat, CIP, episodis, ubicació, dates d'admissió i alta	Índex de pacients del sistema públic 5; CMBD 9; tots els altres mòduls
Mòduls clínics	Notes d'evolució, ordres, prescripcions, cures, informes	HC3 i recepta electrònica; departamentals (peticions) 4
Departamentals	Mostres, imatges, resultats, informes de prova	Estació clínica (resultats); repositoris públics d'imatge
Gestió econòmica	Costos, compres, consums, nòmina, factures	Nucli (activitat); pagadors; administració tributària
Plataformes públiques	Història compartida, recepta, registres poblacionals	Tots els centres del SISCAT 8

La regla pràctica: abans de comprar o canviar qualsevol peça, cal saber en quina capa és i quines capes en depenen. El nucli de pacients és la peça de la qual depenen totes les altres.