Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

El sistema sanitari per dins

Curs gratuït i de nivell expert sobre com funciona el sistema sanitari: Catalunya a fons, Espanya com a marc, i de la concertació a l'HIS.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
17
mòduls
88
lliçons
322
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

Mòdul 15 · Lliçó 4 de 5

Professions sanitàries, col·legis i personal estatutari

Qui és professional sanitari segons la LOPS, què exigeix exercir, el paper dels col·legis i del REPS, i com classifica l'Estatut marc el personal.

  • 25 min
  • 7 fonts
  • 9 targetes
  • Actualitzada el 27 d'octubre de 2026

Que algú atengui pacients no el converteix en professional sanitari: ho decideix la llei. La LOPS enumera les professions sanitàries titulades i el que exigeix exercir-les. Els col·legis ordenen l'exercici i el REPS el registra a escala estatal. Qui treballa en un servei públic de salut, a més, té un règim propi, el personal estatutari, que regula l'Estatut marc de 2003; el 2026 se'n tramita el substitut.

Qui és professional sanitari: la LOPS

La Llei 44/2003 regula els aspectes bàsics de les professions sanitàries titulades: el seu exercici, per compte propi o d'altri, la seva formació, el seu desenvolupament professional i els registres de professionals. S'aplica a la sanitat pública i a la privada (art. 1) 1. Distingeix dos nivells (art. 2) 1:

NivellProfessions
LlicenciatsMedicina, Farmàcia, Odontologia i Veterinària, i els qui tenen títol d'especialista en Ciències de la Salut
DiplomatsInfermeria, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Podologia, Òptica i Optometria, Logopèdia, i Nutrició Humana i Dietètica, amb les seves especialitats

Per a cada grup, la LOPS descriu funcions generals: als llicenciats correspon la prestació personal directa necessària en les fases del procés assistencial; als diplomats, les cures i els serveis propis de la seva disciplina (arts. 6 i 7) 1.

Treball en equip

La llei promou la cooperació multidisciplinària i la continuïtat assistencial. L'actuació en equip pot ser jerarquitzada o col·legiada, i es poden delegar actuacions si les condicions s'han fixat abans (art. 9) 1. Això importa per als sistemes: qui pot fer què, i qui valida què, no és una preferència del centre sinó un marc legal.

Formació professional i altres professions

A més de les titulades universitàries, la LOPS reconeix els professionals de l'àrea sanitària de formació professional: tècnics superiors i tècnics de la família professional de sanitat, de grau superior i de grau mitjà (art. 3) 1. Exerceixen dins del marc de les professions titulades 1. La llei reconeix també com a professions sanitàries els protètics dentals i els higienistes dentals 1.

El registre estatal inclou, a més, els professionals sanitaris a què es refereix la disposició addicional setena de la Llei 33/2011, general de salut pública 4. Aquesta disposició regula la psicologia en l'àmbit sanitari: reconeix com a professió sanitària titulada i regulada la de psicòleg general sanitari, que exigeix el grau en Psicologia i el màster oficial en Psicologia General Sanitària 7. [PENDIENTE: altres professions incorporades per normes posteriors a la LOPS].

Exercir: títol, col·legi i registre

L'exercici d'una professió sanitària «requereix la possessió del títol oficial corresponent que habiliti expressament per a això» (art. 4) 1. Entre els altres requisits hi ha la col·legiació quan una llei estatal l'exigeixi, no estar inhabilitat i, en l'exercici privat, tenir una assegurança de responsabilitat 1. La mateixa llei reconeix l'autonomia tècnica i científica del professional i estableix una història clínica única per pacient (art. 4.7) 1.

Els registres de professionals són tres capes 1 4:

RegistreQui el portaBase
Registre de col·legiatsCada col·legi professionalLOPS, art. 5.2 1
Registre del personal del centreCada centre sanitariLOPS, art. 8.4 1
REPSMinisteri de Sanitat, amb dades de serveis de salut, centres i col·legisReial decret 640/2014 4

Col·legis professionals

Els col·legis són corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia (Llei 2/1974, art. 1.1) 5. Les seves finalitats essencials són ordenar l'exercici de la professió, representar-la quan la col·legiació és obligatòria i protegir els interessos dels col·legiats i dels consumidors (art. 1.3) 5. Entre les seves funcions hi ha la potestat disciplinària en l'ordre professional (art. 5) 5.

La col·legiació és requisit per exercir quan així ho estableixi una llei estatal, i la quota d'inscripció no pot superar els costos de tramitació (art. 3.2) 5. Cada organització col·legial ha d'oferir una finestreta única al web, on col·legiar-se i donar-se de baixa per via electrònica i gratuïta (art. 10) 5.

No tots els col·legis són iguals: hi ha col·legis de cada professió (medicina, infermeria, farmàcia, fisioteràpia…), amb consells autonòmics i consells generals estatals 4. A Catalunya, la llei catalana de col·legis professionals completa aquest marc: [PENDIENTE: articles rellevants de la llei catalana de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals].

Un col·legi no és un sindicat. El col·legi ordena la professió i vetlla per la deontologia; la defensa de les condicions laborals i la negociació de convenis corresponen als sindicats, com es veu a la lliçó següent.

El REPS: el registre estatal de professionals

El Registre Estatal de Professionals Sanitaris es va crear el 2012 per planificar les necessitats de professionals i coordinar les polítiques de recursos humans del SNS 4. El regula el Reial decret 640/2014, desplegat per l'Ordre SSI/890/2017 4. Els seus principals subministradors de dades són 4:

  • els serveis de salut de les comunitats autònomes;
  • els centres sanitaris privats i els públics no dependents d'aquests serveis;
  • els col·legis professionals i els seus consells autonòmics i generals.

Des d'octubre de 2022 la ciutadania pot consultar si un professional té la titulació i l'habilitació adequades 4. A 1 de gener de 2025 hi havia registrats 816.146 professionals, dels quals 455.104 amb situació activa 4. El mateix ministeri adverteix que el registre continua en implantació i que les seves xifres no reflecteixen amb precisió els recursos humans del SNS 4.

Personal estatutari: l'Estatut marc

Qui treballa en un servei públic de salut no és, per defecte, un funcionari ni un laboral corrent. La Llei 55/2003 regula la «relació funcionarial especial del personal estatutari» dels serveis de salut (art. 1) 2. L'Estat i les comunitats despleguen aquesta base amb les seves pròpies normes, negociades a les meses corresponents (art. 3) 2.

El personal es classifica per la funció, pel nivell del títol exigit i pel tipus de nomenament (art. 5) 2:

CriteriCategories
Personal sanitari (art. 6)Formació universitària (llicenciats i diplomats, amb especialitat o sense) i formació professional (tècnics superiors i tècnics)
Personal de gestió i serveis (art. 7)Formació universitària, formació professional i altre personal, per a funcions de gestió o oficis no sanitaris
Pel nomenament (arts. 8 i 9)Fix, després de superar el procés selectiu; temporal, per interinitat (plaça vacant o programa temporal, fins a tres anys; excés de tasques, fins a nou mesos en divuit) i per substitució (art. 9 bis)

L'Estatut marc regula també la jornada ordinària i la complementària, és a dir, les guàrdies (arts. 46 a 48) 2, i crea un fòrum de diàleg social que s'informa dels acords de les meses sectorials (art. 11) 2.

I a Catalunya?

A Catalunya hi conviuen règims diferents. L'ICS té personal estatutari, regit per la Llei 55/2003, i a més personal funcionari, laboral i eventual (Llei 8/2007, art. 19) 3. El seu pla de recursos humans s'aprova amb negociació prèvia a la mesa sectorial de sanitat (art. 8.2.w) 3. En canvi, el personal dels centres concertats que apliquen el conveni col·lectiu del SISCAT és laboral i es regeix per aquest conveni: es veu a la lliçó següent.

Un nou Estatut marc en tramitació

L'1 de setembre de 2026, el Consell de Ministres va aprovar trametre a les Corts el Projecte de llei del nou Estatut marc, que substituirà la Llei 55/2003 6. Segons el Ministeri de Sanitat 6:

  • La jornada de guàrdia no podrà superar les 17 hores; les comunitats poden negociar reduir-la a 12 o treballar per torns.
  • Els processos selectius de personal fix es convocaran, amb caràcter general, cada dos anys, i es resoldran en un termini màxim de 18 mesos.
  • La classificació professional s'adapta al marc espanyol de qualificacions, amb efectes administratius i retributius, sense alterar la jerarquia funcional ni les competències de les professions.

Mentre no s'aprovi i entri en vigor, regeix la Llei 55/2003. [PENDIENTE: revisar aquest apartat quan es publiqui al BOE la llei del nou Estatut marc].

Cas pràctic

Un hospital incorpora una fisioterapeuta i un tècnic superior en imatge per al diagnòstic. Recursos humans ha de comprovar que ella té el títol oficial habilitant i, si una llei estatal ho exigeix per a la seva professió, que està col·legiada 1 5. Ho pot contrastar al REPS, que permet verificar l'habilitació 4.

Si l'hospital és de l'ICS, la incorporació serà, segons el lloc, un nomenament estatutari, fix o temporal 2 3. Si és un hospital concertat del SISCAT de titularitat privada, serà un contracte laboral amb el seu conveni. En tots dos casos, el centre donarà d'alta els dos professionals al seu registre de personal 1 i a l'HIS, cadascun amb la seva categoria. El que cadascun pot registrar, validar i signar a l'HIS s'ha d'ajustar a les seves funcions legals: el tècnic exerceix dins del marc de les professions titulades 1.

Què implica per als sistemes

DadaSistemaÚs i intercanvi
Professió, especialitat, número de col·legiatMestre de professionals de l'HIS, alimentat des de recursos humansControl de permisos: qui prescriu, qui valida, qui signa. Comunicació al REPS 4
Categoria i tipus de vincle (estatutari, laboral, fix, interí)Sistema de recursos humans i nòminaPlantilla, costos i compliment de terminis de temporalitat 2
Registre de personal del centreRecursos humansObligació legal del centre 1; inspeccions i acreditació
Jornada i guàrdiesPlanificació de torns i control horariNòmina i límits legals de jornada; canviaran si s'aprova el nou Estatut marc 6
Signatura i autoria de cada acte clínicHistòria clínica electrònicaUna història única per pacient, amb traçabilitat de qui fa què 1

Targetes d'aquesta lliçó (9)
LOPS
Llei 44/2003, d'ordenació de les professions sanitàries: diu quines professions són sanitàries, què exigeix exercir-les i com es formen i es desenvolupen, a la sanitat pública i a la privada.
Professió sanitària titulada
La que la LOPS reconeix com a sanitària: de nivell llicenciat (medicina, farmàcia, odontologia, veterinària) o diplomat (infermeria, fisioteràpia, teràpia ocupacional, podologia, òptica i optometria, logopèdia, nutrició humana i dietètica).
Col·legi professional
Corporació de dret públic que ordena l'exercici d'una professió, la representa i exerceix la potestat disciplinària sobre els seus col·legiats (Llei 2/1974).
Col·legiació obligatòria
Requisit d'inscriure's al col·legi per poder exercir una professió. Només existeix quan ho estableix una llei estatal (Llei 2/1974, art. 3.2).
REPS
Registre Estatal de Professionals Sanitaris del Ministeri de Sanitat (Reial decret 640/2014): l'alimenten serveis de salut, centres i col·legis, i permet comprovar que un professional està habilitat.
Personal estatutari
Personal dels serveis de salut amb una relació funcionarial especial, regida per l'Estatut marc (Llei 55/2003) i les normes de la seva comunitat.
Estatut marc
Llei 55/2003: bases de la relació del personal estatutari dels serveis de salut del SNS. El 2026 es tramita a les Corts un projecte de llei que el substituiria.
Personal de gestió i serveis
A l'Estatut marc, el personal estatutari que fa funcions de gestió o d'oficis no sanitaris, classificat pel nivell del títol exigit.
Nomenament d'interinitat
Nomenament temporal de personal estatutari: per a una plaça vacant o un programa temporal (màxim tres anys) o per excés de tasques (màxim nou mesos en divuit).

Fonts

  1. Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de las profesiones sanitarias. Texto consolidado (BOE-A-2003-21340) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  2. Ley 55/2003, de 16 de diciembre, del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud. Texto consolidado (BOE-A-2003-23101) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  3. Ley 8/2007, de 30 de julio, del Instituto Catalán de la Salud, art. 19. Texto consolidado (BOE) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  4. Ministerio de Sanidad — Registro Estatal de Profesionales Sanitarios: informe del año 2024 (24-4-2025) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  5. Ley 2/1974, de 13 de febrero, sobre Colegios Profesionales. Texto consolidado (BOE-A-1974-289) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  6. Ministerio de Sanidad — Nota de prensa: luz verde para remitir al Congreso el Proyecto de Ley del nuevo Estatuto Marco (1-9-2026) · consultada el 26 d'octubre de 2026
  7. Ley 33/2011, de 4 de octubre, General de Salud Pública, disposición adicional séptima. Texto consolidado (BOE-A-2011-15623) · consultada el 27 d'octubre de 2026