Comprar sense comprovar no serveix. El CatSalut tanca el cercle amb diversos instruments: l'avaluació anual dels objectius de cada contracte, la inspecció, les enquestes a pacients (PLAENSA), la Central de Balanços per als comptes i la Central de Resultats, que publica els resultats de qualitat de cada centre. En la seva edició del 2025 va reunir 507 indicadors. El decret exigeix que els resultats siguin públics.

L'avaluació que mana el decret

El Decret 118/2014 dedica un títol a l'avaluació i la inspecció. El CatSalut ha de fer un seguiment periòdic de l'activitat, del compliment de les seves instruccions i dels estàndards de qualitat, i avaluar els resultats de cada conveni o contracte (art. 72.1) ¹. Els àmbits d'avaluació són l'accessibilitat, la resolució, la qualitat dels serveis, la coordinació sanitària i l'eficiència ¹.

El grau de compliment dels objectius lligats al pagament per resultats s'avalua periòdicament, preferentment cada any. Es mira cada contracte per separat, però també el resultat conjunt d'un territori, mitjançant objectius transversals que han de fomentar el treball compartit entre entitats i professionals (art. 72.2) ¹.

A la pràctica, el CatSalut valora cada any el compliment dels objectius dels contractes. Aquests objectius es formulen a partir del Pla de salut, els plans directors i els objectius de la seva compra ². Les regions sanitàries fixen el nivell de compliment de cada objectiu amb valors de referència comuns per a tot Catalunya ². I per als serveis amb pagament lligat a objectius, les condicions del 2025 remeten a l'informe de la regió sanitària corresponent ⁷.

Inspecció i publicitat

Els centres de les entitats proveïdores, també els que subcontracten, estan sotmesos a la inspecció del CatSalut, i les entitats estan obligades a facilitar-la en tot el que fan per compte seu (art. 73) ¹. Les penalitats per incompliment són les pactades en cada conveni o contracte i poden arribar a la seva resolució (art. 17) ¹.

L'altra meitat del control és pública. Els resultats de l'avaluació periòdica han de ser accessibles a la ciutadania al web del CatSalut, amb respecte als drets de tercers i a les dades personals (art. 74) ¹. El mateix val per a la instrucció que fixa el sistema d'avaluació (art. 70.2) ¹.

La informació que el centre ha de lliurar

Avaluar exigeix dades, i el contracte obliga a donar-les. Les condicions del 2025 ho concreten per línia ⁷:

• Hospital: justificació mensual de l'activitat amb factura i relació d'usuaris.
• Sociosanitari: el conjunt mínim de dades sociosanitàries, enviat de manera periòdica, més estades possibles, contractades, facturades i realitzades, persones ateses i altes. Abans de l'1 de març de l'any següent, la memòria dels programes que va assignar la regió. El CatSalut avalua el compliment en el registre i l'enviament del conjunt mínim de dades.
• Salut mental ambulatòria: ús de l'HC3 i del CMBD-SMA, i sistemes que identifiquin la població atesa i les persones amb complexitat, recullin els factors de risc dels problemes prioritaris i donin informació sobre llistes d'espera.

Per als centres de salut mental infantojuvenils, les condicions arriben a detallar com es valora el 10 % lligat a objectius: un 20 % per la memòria, un 40 % per tenir un expedient individual complet de cada pacient i un 40 % per la coordinació amb els altres recursos del sector ⁷. La qualitat del registre clínic es paga.

La Central de Resultats

La Central de Resultats es va crear el 2003 per mesurar, avaluar i difondre els resultats en salut i qualitat d'hospitals, equips d'atenció primària, centres sociosanitaris, de salut mental i addiccions, i centres de recerca del sistema públic ². Avui la publica l'AQuAS, entitat de dret públic adscrita al Departament de Salut, dins del seu observatori del sistema ⁴. L'AQuAS la presenta com un «mapa de resultats» per comparar i decidir ⁴.

No és un instrument aïllat de la compra. El decret la cita diverses vegades ¹:

• Els contractes han de preveure la participació del centre en aquesta central (art. 14.f).
• Els criteris per formalitzar convenis prenen els seus indicadors com a referència (art. 19.1).
• Els objectius del pagament per resultats han de fer servir els seus indicadors (arts. 31, 50, 64 i 69.1).

L'edició del 2025

L'edició publicada el novembre de 2025 cobreix el període 2017-2024 i presenta 507 indicadors, 163 dels quals nous ⁵. S'organitza per àmbits d'atenció i per dimensions ⁵:

La principal novetat metodològica és l'estandardització: per primera vegada, els indicadors s'ajusten per sexe, grup d'edat i nivell socioeconòmic de l'àrea bàsica de residència, per comparar centres i territoris de manera més robusta ⁵. També incorpora, entre d'altres, les llistes d'espera de 9 procediments quirúrgics, l'accessibilitat al professional de referència a primària i la satisfacció a les urgències hospitalàries ⁵. L'AQuAS ofereix a més una eina interactiva amb filtres i mapes i un visor de centres i territoris ⁴.

Alguns resultats de context d'aquesta edició: la població assignada a Catalunya era de 8.093.237 persones el desembre de 2024, i la freqüentació de l'atenció primària va baixar un 10 %, fins a unes 6 visites per persona ⁵. La mortalitat estandarditzada va baixar un 2,8 %, fins a 736 per 100.000 habitants ⁵.

Comptes i opinió: Balanços i PLAENSA

La Central de Balanços es va crear el 1991 com un instrument de consens entre els hospitals i centres de la xarxa i el CatSalut. La seva finalitat era disposar d'informació econòmica útil per a la gestió dels centres i, agregada, per a la planificació i la compra de serveis ⁶. Els centres aporten voluntàriament els seus comptes anuals. Cadascun rep un informe individual, només per al seu ús, comparat amb centres similars, i es publiquen informes agregats de la xarxa ⁶. La dirigeix una comissió tècnica de les associacions de centres i el CatSalut ⁶.

La veu del pacient es mesura amb el PLAENSA, el pla d'enquestes de percepció, experiència i satisfacció del CatSalut. És un instrument periòdic d'avaluació entre persones que han fet servir els serveis públics de salut ³. El Baròmetre sanitari mesura dues vegades l'any l'opinió de la ciutadania sobre les polítiques de salut, tant si n'ha fet servir els serveis com si no ³. El CatSalut, a més, proposa sistemàticament plans de millora als proveïdors ³.

Cas pràctic

Una entitat que gestiona un hospital de referència i tres equips d'atenció primària descobreix a la Central de Resultats que la seva taxa de reingressos a 30 dies és pitjor que la mitjana del seu grup. El comitè de direcció demana explicacions.

El primer és mirar la definició de l'indicador i si és dels estandarditzats: des de l'edició del 2025, molts s'ajusten per sexe, edat i nivell socioeconòmic ⁵. Si és així, «els nostres pacients són més grans» explica menys que abans. El segon és reproduir-lo amb les dades pròpies: si l'hospital no obté la mateixa xifra amb el seu CMBD, el problema pot ser a la codificació i no a l'assistència.

El tercer és pensar en el contracte. Aquest indicador pot formar part dels objectius amb pagament, i els reingressos per sobre del límit pactat ja es paguen al 35 % ⁷. La mateixa dada apareix en tres llocs: el web públic, l'avaluació del CatSalut i la regularització econòmica.

Què implica per als sistemes

Instrument	Què aporta el proveïdor	Sistema d'origen	Destinació
Avaluació d'objectius	Activitat i registres clínics de cada indicador	HIS, estació clínica de primària, farmàcia	CatSalut i regió sanitària
Central de Resultats	Els registres que ja alimenten el sistema (activitat, diagnòstics, procediments), segons la font de cada indicador	Codificació i registres d'activitat	AQuAS, amb publicació oberta
Central de Balanços	Comptes anuals	Sistema economicofinancer	CatSalut
Inspecció	Accés a documentació i a la història clínica del que s'ha facturat	HIS i arxiu	CatSalut

Idea de fons: el proveïdor no emplena un formulari de qualitat a part. Les mateixes dades amb què factura i codifica són les que el sistema fa servir per avaluar-lo i publicar-lo. Tenir cura de la qualitat de la dada en origen és, alhora, una tasca assistencial, econòmica i de reputació.