Mòdul 1 · Lliçó 4 de 4
Com es finança el SNS
La sanitat pública dins del finançament autonòmic, els fons específics del SNS i el que gasta: 101.739 milions d'euros el 2024, el 6,4 % del PIB.
- 25 min
- 9 fonts
- 8 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
A Espanya no existeix un pressupost sanitari estatal que es reparteixi a les comunitats. La sanitat pública es paga, sobretot, amb el sistema general de finançament autonòmic: cada comunitat rep uns recursos globals, calculats en part amb variables sanitàries, i decideix quant en dedica a sanitat. Al voltant hi ha fons específics petits. El 2024 la despesa sanitària pública va ser de 101.739 milions d'euros, el 6,4 % del PIB, i les comunitats en van gestionar el 93,6 %.
De les cotitzacions als impostos
La Llei General de Sanitat, en la redacció vigent, enumera com a fonts de finançament de l'assistència les cotitzacions socials, les transferències de l'Estat, les taxes per determinats serveis, les aportacions de comunitats i corporacions locals i els tributs estatals cedits (art. 79) 1. I estableix que l'assistència sanitària transferida a les comunitats es finança «segons el sistema de finançament autonòmic vigent en cada moment» (art. 82) 1.
La Llei 16/2003 ho converteix en principi: «el finançament públic del Sistema Nacional de Salut, d'acord amb el sistema vigent de finançament autonòmic» (art. 2.e) 2. I precisa que les prestacions són responsabilitat financera de les comunitats, d'acord amb els acords de transferències i el sistema de finançament autonòmic, sens perjudici dels tercers obligats al pagament (art. 10.1) 2. El Reial decret 1030/2006 repeteix la regla per a la cartera comuna (art. 2.6) 6.
D'aquí se'n deriven dues conseqüències. La primera: tota prestació nova al catàleg s'ha d'acompanyar d'una memòria econòmica del seu impacte, que s'eleva al Consell de Política Fiscal i Financera (Llei 16/2003, art. 10.3) 2. La segona: cada comunitat ha de pressupostar per a sanitat, com a mínim, el que estableix el sistema de finançament, i enviar al Ministeri de Sanitat els seus pressupostos i la seva execució (Llei General de Sanitat, art. 82) 1.
El sistema de finançament autonòmic: la Llei 22/2009
El sistema vigent el regula la Llei 22/2009, per a les comunitats de règim comú i les ciutats de Ceuta i Melilla, des de l'1 de gener de 2009 3. No té un fons sanitari: finança el conjunt dels serveis de cada comunitat amb tres grans peces 3:
- Tributs cedits, totalment o parcialment, per l'Estat.
- La transferència del Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, que busca que cada comunitat rebi els mateixos recursos per habitant ajustat per finançar «els serveis públics fonamentals essencials de l'estat del benestar» (art. 9). Es forma amb el 75 % dels recursos tributaris de les comunitats i una aportació de l'Estat.
- El Fons de Suficiència Global, que quadra la diferència entre les necessitats de cada comunitat i el que obté per les dues vies anteriors (art. 10).
A més, hi ha fons de convergència autonòmica, que no es detallen aquí 3.
On entra la sanitat: la població ajustada
La sanitat no arriba com a partida a part, però pesa en el repartiment. El Fons de Garantia es distribueix segons la població ajustada, que combina aquestes variables (art. 9) 3:
| Variable | Ponderació |
|---|---|
| Població protegida equivalent (sanitària, per set grups d'edat) | 38 % |
| Població del padró | 30 % |
| Població de 0 a 16 anys | 20,5 % |
| Població de més de 65 anys | 8,5 % |
| Superfície | 1,8 % |
| Dispersió | 0,6 % |
| Insularitat | 0,6 % |
La població protegida equivalent pondera cada persona segons el consum sanitari del seu grup d'edat: per 1,031 els infants de 0 a 4 anys, per 0,433 els de 5 a 14, per 0,547 de 15 a 44, per 0,904 de 45 a 54, per 1,292 de 55 a 64, per 2,175 de 65 a 74 i per 2,759 a partir de 75 anys 3. Una persona de més de 75 anys «compta» com més de sis d'entre 5 i 14 anys. Així s'escola el cost sanitari en un repartiment general.
La mateixa Llei 22/2009 va deixar sense efecte les dotacions complementàries per a l'assistència sanitària i el fons de garantia d'assistència sanitària que venien del sistema anterior 3: des d'aleshores, els diners per a sanitat arriben barrejats amb la resta.
Un sistema en revisió
El 4 de setembre de 2026, el Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar un acord sobre un nou model de finançament per a les comunitats de règim comú i les ciutats autònomes 9. Segons el Ministeri d'Hisenda, el model torna a pivotar sobre la població ajustada, «que prioritza la despesa en sanitat i educació», i encara s'ha de redactar com a llei, passar pel Consell de Ministres i trametre's al Congrés 9. Mentre no s'aprovi i entri en vigor, regeix la Llei 22/2009. [PENDIENTE: revisar aquesta secció quan es publiqui al BOE la llei del nou sistema].
Els fons específics del SNS
Fora del sistema general, el Ministeri de Sanitat gestiona dos fons de compensació entre territoris. La seva mida és petita comparada amb la despesa total, tot i que el seu import anual no s'ha pogut verificar aquí: [PENDIENTE: dotació anual de tots dos fons als Pressupostos Generals de l'Estat vigents].
Fons de cohesió sanitària
La seva finalitat és garantir la igualtat d'accés als serveis públics a tot el territori i l'atenció a persones desplaçades de països de la UE o amb conveni (Llei 16/2003, disposició addicional cinquena) 2. El Reial decret 1207/2006 en regula la gestió i preveu quatre línies de compensació a les comunitats: pacients derivats entre comunitats; persones assegurades en un altre estat desplaçades temporalment a Espanya; pacients derivats a CSUR; i ús tutelat (art. 2) 4. La Llei 31/2022 va suspendre amb vigència indefinida la primera, la segona i la quarta 4. Continua vigent la compensació per l'atenció en CSUR, que la Llei 16/2003 assigna a aquest fons (art. 28) 2.
Fons de Garantia Assistencial
El va crear el Reial decret llei 16/2012, amb caràcter extrapressupostari, per cobrir els desplaçaments entre comunitats i ciutats de Ceuta i Melilla de les persones assegurades al SNS (art. 3) 5. Compensa les comunitats per la cartera comuna bàsica i la suplementària que presten a persones d'altres territoris en desplaçaments temporals, i exigeix reconèixer-les al sistema d'informació de targeta sanitària individual del SNS 5. Distingeix dues modalitats: els desplaçaments de menys d'un mes es liquiden per tarifes d'atenció primària, i els d'un mes o més, per una càpita mensual 5.
Quant es gasta: l'EGSP
L'Estadística de Despesa Sanitària Pública s'elabora des del 1988 i mesura la despesa de tots els agents públics que presten o financen assistència sanitària 7. Els resultats del 2024, publicats el 2026:
| Any | Milions d'euros | % del PIB | Euros per habitant |
|---|---|---|---|
| 2020 | 83.634 | 7,4 % | 1.766 |
| 2021 | 87.936 | 7,1 % | 1.857 |
| 2022 | 91.958 | 6,7 % | 1.925 |
| 2023 | 97.632 | 6,5 % | 2.020 |
| 2024 | 101.739 | 6,4 % | 2.084 |
Font: Ministeri de Sanitat, despesa sanitària pública consolidada 7. El 2024 la despesa va créixer un 4,2 % respecte del 2023 8. Entre el 2020 i el 2024 la despesa va créixer de mitjana un 5,0 % anual i el PIB, un 9,0 %: per això baixa el pes sobre el PIB encara que la despesa pugi 7.
Qui gasta
| Sector | 2024, milions d'euros | % del total |
|---|---|---|
| Comunitats autònomes | 95.243 | 93,6 % |
| Mutualitats de funcionaris | 2.461 | 2,4 % |
| Sistema de Seguretat Social | 2.008 | 2,0 % |
| Administració central | 1.138 | 1,1 % |
| Corporacions locals | 890 | 0,9 % |
Font: EGSP 2024 7.
En què es gasta
Per funcions, el 2024 els serveis hospitalaris i especialitzats es van endur el 62,1 % (63.136 milions d'euros), i la farmàcia i els serveis primaris de salut, un 14,4 % cadascun (14.684 i 14.627 milions) 7. Per naturalesa econòmica, la remuneració del personal va ser el 44,8 % (45.564 milions), el consum intermedi el 26,2 %, les transferències corrents el 15,4 % i els concerts amb el sector privat el 10,0 % (10.143 milions) 7.
Catalunya a l'estadística
El 2024 Catalunya va ser la comunitat amb més despesa sanitària pública: 16.611 milions d'euros, el 5,5 % del seu PIB i 2.061 euros per habitant, davant d'una mitjana de les comunitats de 1.958 euros 7. Catalunya, Andalusia i Madrid van sumar el 45,7 % de la despesa del sector autonòmic 7. Dues cauteles: un 6,4 % de la despesa sanitària pública d'Espanya no està territorialitzada a l'estadística, i la de Catalunya inclou la sanitat penitenciària, que té transferida 7.
Cas pràctic
Una conselleria de salut vol posar en marxa un programa nou que la cartera comuna no inclou. Pregunta al seu departament d'economia d'on sortiran els diners.
No hi ha una finestreta estatal on demanar-los. La sanitat es paga amb els recursos generals del sistema de finançament autonòmic 2 3, de manera que el programa competeix amb educació o serveis socials dins del pressupost de la comunitat. Si l'incorpora a la seva cartera complementària, necessita una garantia prèvia de suficiència financera i el paga amb el seu pressupost propi 2. Cap fons del Ministeri de Sanitat no cobreix aquest tipus de despesa: el de cohesió només compensa avui l'atenció en CSUR 4, i el de garantia assistencial, l'atenció a desplaçats d'altres comunitats 5.
La decisió de quant gastar en sanitat és, a la pràctica, de cada parlament autonòmic. D'aquí les diferències de despesa per habitant entre comunitats que mostra l'estadística 7.
Què implica per als sistemes
| Mecanisme | Dada que exigeix | Sistema implicat |
|---|---|---|
| Fons de Garantia Assistencial | Comunitat d'assegurament del pacient, prestació feta (bàsica o suplementària), data | Admissió de l'HIS, creuada amb el sistema de targeta sanitària del SNS |
| Fons de cohesió (CSUR) | Unitat CSUR que atén, patologia, comunitat d'origen i sol·licitud de derivació | Gestió de derivacions i registre d'activitat de la unitat |
| Estadística de despesa | Despesa classificada per naturalesa (personal, consum, concerts) i per funció (hospitalària, primària, farmàcia) | Comptabilitat analítica i pressupostària del servei de salut; l'HIS aporta l'activitat que reparteix el cost |
| Concerts (10 % de la despesa) | Activitat comprada a centres privats, separada de la produïda amb mitjans propis | Registre d'activitat concertada i facturació al servei de salut |
| Població protegida per edat | Persones amb dret a l'assistència, per grup d'edat, a cada comunitat | Bases de població protegida: la mateixa informació que identifica el pacient alimenta el repartiment dels diners |
Targetes d'aquesta lliçó (8)
- Sistema de finançament autonòmic
- Conjunt de tributs cedits i fons amb què l'Estat finança les comunitats de règim comú. Paga tots els seus serveis, inclosa la sanitat; avui el regula la Llei 22/2009.
- Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals
- Peça de la Llei 22/2009 que assegura a cada comunitat els mateixos recursos per habitant ajustat per als serveis essencials de l'estat del benestar. Es forma amb el 75 % dels seus recursos tributaris i una aportació de l'Estat.
- Població ajustada
- Població de cada comunitat ponderada per variables que encareixen els serveis: edat, població protegida, superfície, dispersió i insularitat. És la unitat de necessitat del repartiment.
- Població protegida equivalent
- Variable sanitària de la Llei 22/2009: la població protegida ponderada per set grups d'edat segons el seu consum de recursos sanitaris. Pesa un 38 % en el repartiment del Fons de Garantia.
- Fons de cohesió sanitària
- Fons gestionat pel Ministeri de Sanitat per compensar les comunitats per pacients derivats d'altres. Avui només compensa l'atenció en CSUR: la Llei 31/2022 en va suspendre les altres línies.
- Fons de Garantia Assistencial
- Fons extrapressupostari creat el 2012 per compensar entre comunitats, Ceuta i Melilla l'atenció a persones assegurades en desplaçaments temporals.
- EGSP
- Estadística de Despesa Sanitària Pública del Ministeri de Sanitat: mesura cada any la despesa sanitària de totes les administracions públiques, des del 1988.
- Despesa sanitària pública consolidada
- Despesa de tots els agents públics en sanitat, descomptades les transferències entre ells per no comptar dues vegades el mateix euro.
Fonts
- Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, arts. 46, 79 y 82 (BOE-A-1986-10499)
- Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del SNS, arts. 2, 10, 22 y 28 y disposición adicional quinta (BOE-A-2003-10715)
- Ley 22/2009, de 18 de diciembre, sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía. Texto consolidado (BOE-A-2009-20375)
- Real Decreto 1207/2006, de 20 de octubre, gestión del Fondo de cohesión sanitaria. Texto consolidado, con la nota sobre la disposición adicional 71 de la Ley 31/2022 (BOE-A-2006-18375)
- Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, art. 3: Fondo de Garantía Asistencial (BOE-A-2012-5403)
- Real Decreto 1030/2006, de 15 de septiembre, cartera de servicios comunes del SNS, art. 2.6 (BOE-A-2006-16212)
- Ministerio de Sanidad — Estadística de Gasto Sanitario Público 2024: principales resultados (edición abril 2026)
- Ministerio de Sanidad — Nota de prensa: el gasto sanitario público alcanzó los 101.739 millones de euros en 2024 (13 de mayo de 2026)
- Ministerio de Hacienda — Nota de prensa: el Consejo de Política Fiscal y Financiera aprueba la reforma del sistema de financiación autonómica (4 de septiembre de 2026)