La urgència de l'hospital és l'única porta que mai no tanca i l'única que no pot triar a qui atén. Per això s'organitza al voltant d'una pregunta: qui ha de ser vist primer. El triatge respon en minuts i assigna a cada pacient un nivell de gravetat i un temps màxim d'espera. Tot el que passa després —consulta, box, observació, ingrés o alta— es mesura contra aquest rellotge.

Què és la urgència hospitalària

La cartera comuna del SNS defineix l'atenció d'urgència com la que es presta quan la situació clínica del pacient «obliga a una atenció sanitària immediata», durant les 24 hores, dins i fora dels centres (annex IV) ². Inclou, entre altres coses, l'avaluació inicial i immediata dels pacients per, si cal, «classificar-los per prioritzar l'assistència sanitària que necessitin» (apartat 2.2), la monitorització, l'observació i la reavaluació (2.4), i l'alta, la derivació o l'internament (2.7) ². La norma no fa servir la paraula triatge, però el descriu ².

Els estàndards del Ministeri de Sanitat distingeixen dos conceptes. Urgència, amb la definició de l'OMS: aparició imprevista d'un problema de salut de gravetat variable que genera la consciència d'una necessitat imminent d'atenció. I emergència: la situació urgent que posa en perill immediat la vida o la funció d'algun òrgan ¹.

La unitat d'urgències hospitalària (UUH) és una organització de professionals que ofereix assistència multidisciplinària en una àrea específica de l'hospital ¹. Té un doble paper: és una unitat intermèdia per als pacients que acaben ingressant i una unitat final per a la majoria, que se'n van d'alta ¹. Segons aquests estàndards, al voltant del 80 % dels pacients hi acudeix per iniciativa pròpia i un 80 % se'n va al seu domicili ¹.

Qui la dirigeix: una especialitat des de 2024

La norma d'autorització, en la redacció vigent, defineix la unitat d'urgències i emergències (U.105) com la unitat assistencial que, sota la responsabilitat d'una persona especialista en Medicina d'Urgències i Emergències, atén pacients amb problemes d'etiologia diversa i gravetat variable que generen processos aguts i necessiten atenció immediata ⁶. La unitat la va crear el Reial decret 610/2024, que parlava de «persona con título de especialista»; la redacció actual és d'un reial decret del 2026, aplicable des de l'1 de juliol d'aquell any ⁶. Aquesta especialitat és recent: la va crear el Reial decret 610/2024, amb una formació mínima de quatre anys (arts. 1 i 4.3) ⁴. Els estàndards de 2010, anteriors a l'especialitat, descrivien una plantilla mixta: metges de la mateixa unitat i especialistes de guàrdia que hi acudeixen quan se'ls requereix ¹.

El triatge: cinc nivells i un rellotge

Els estàndards ministerials defineixen el triatge com «un mètode de treball estructurat» que permet avaluar amb rapidesa la gravetat de cada pacient, de manera reglada, vàlida i reproduïble, per prioritzar l'atenció i decidir el lloc i els mitjans ¹. Recomanen que el sistema estigui validat, no generi cues i s'integri en el sistema informàtic de l'hospital ¹.

Les escales més utilitzades comparteixen cinc nivells, cadascun amb un color i un temps màxim fins a la primera atenció mèdica ¹:

Font: taula 5.2 dels estàndards de la unitat d'urgències hospitalària ¹. Si se supera el temps, infermeria ha de reavaluar el pacient ¹. Els noms que el CatSalut dona als cinc nivells s'expliquen al mòdul de primària i urgències.

A Espanya conviuen el sistema de Manchester i el model andorrà; la societat científica d'urgències avala el Sistema espanyol de triatge (SET), basat en l'andorrà ¹. A Catalunya, el Departament de Salut va adoptar com a triatge recomanat per a tots els hospitals de la xarxa pública el Model andorrà de triatge (MAT), a proposta de la societat catalana d'urgències, segons un estudi publicat el 2013 ³. [PENDIENTE: norma o instrucció oficial vigent que fixa el sistema de triatge als hospitals del SISCAT]. Els estàndards recomanen, a més, que, si fa el triatge infermeria, hi hagi com a mínim una infermera amb experiència dedicada a aquesta tasca a cada torn ¹.

El circuit del pacient

El procés tipus que proposen els estàndards ¹: el pacient arriba pel seu compte, derivat de primària o en ambulància; passa per recepció i admissió i pel triatge; segons el nivell, va a una consulta ràpida, a un box d'exploració, a observació o, si és crític, al box de reanimació; i acaba en alta a domicili, derivació, quiròfan o ingrés a planta o a la UCI.

Hi ha dos temps de referència en l'observació: el pacient que s'hi ha de quedar més de sis hores ha d'estar en una unitat d'observació, i l'estada en aquesta unitat hauria de ser inferior a 24 hores ¹. L'observació no s'ha de fer servir com a avantsala de l'ingrés, tret que no hi hagi llits ¹.

Estàndards de temps i saturació

Els estàndards associen a un risc menor de saturació aquestes metes ¹:

• El 90 % dels pacients, donats d'alta, ingressats o traslladats en quatre hores.
• Cap pacient pendent d'ingrés més de dotze hores a urgències des de l'ordre d'ingrés.
• Temps d'admissió a ingrés inferior a quatre hores.

La saturació és, segons el mateix document, un problema de tot l'hospital i no només de la unitat d'urgències; en molts estudis la seva causa principal és la manca de llits per ingressar ¹. Proposa vigilar senyals com una espera mitjana de més de 60 minuts fins al metge, boxs ocupats al 100 % més de sis hores al dia o més de quatre hores entre l'ordre d'ingrés i la pujada a planta ¹.

Una xifra de context, ja antiga: el 2007 els hospitals espanyols van atendre 26.265.096 urgències, el 79,4 % en hospitals públics, amb un 10,5 % d'ingressos ¹. L'Estadística de Centres d'Atenció Especialitzada del 2023 compta 33.375.738 urgències als hospitals espanyols, el 75 % al SNS i amb un 9 % d'ingressos ⁷. A Catalunya en van ser 5.122.467, el 80 % al SNS ⁷.

El que la urgència ha de registrar

El registre estatal d'activitat especialitzada inclou les urgències com a tipus de contacte propi. Els hospitals públics d'aguts les havien de notificar des de l'1 de gener de 2018 i els privats, des de 2020 ⁵. En el cas del pacient que ingressa des d'urgències, el registre també desa la data i l'hora de l'ordre d'ingrés ⁵.

El manual català d'acreditació d'hospitals, recollit en els estàndards ministerials, demana un registre d'urgències amb nom, edat i sexe, el CIP, l'hora d'entrada i de sortida, la procedència i la destinació, els professionals que atenen el pacient, el diagnòstic o motiu de consulta i el tractament ¹. Demana també lliurar un informe d'alta amb l'hora d'entrada i sortida, l'anamnesi, l'exploració, el diagnòstic, el tractament i la identificació del metge i la infermera ¹.

Cas pràctic

Una dona de 70 anys arriba a urgències pels seus mitjans amb dolor toràcic. A admissió se la identifica i s'obre l'episodi. Al triatge, la infermera li assigna el nivell 2: l'ha de veure un metge en 15 minuts ¹.

Passa a un box, se li fa un electrocardiograma i una analítica, i queda en observació a l'espera d'una segona determinació. A les sis hores encara hi és, així que ha d'estar a la unitat d'observació ¹. Es decideix el seu ingrés a cardiologia, però no hi ha llit: l'ordre d'ingrés queda registrada amb data i hora ⁵, i el rellotge de les dotze hores comença a comptar ¹.

Cadascun d'aquests passos deixa una marca de temps. Juntes diuen si la unitat ha complert els seus estàndards i si l'hospital està saturat.

Què implica per als sistemes

Moment	Dada que neix	Sistema
Arribada	Identificació (CIP), hora d'arribada, procedència	Admissió d'urgències del HIS, enllaçada amb l'índex de pacients
Triatge	Motiu de consulta, nivell, hora, professional	Mòdul de triatge integrat, com demanen els estàndards 1
Atenció	Peticions de proves, resultats, tractaments, ubicació (box, observació)	Estació clínica d'urgències; laboratori, imatge i farmàcia
Decisió	Ordre d'ingrés amb hora, destinació, informe d'alta	Gestió de llits; història clínica; registre d'activitat
Després	Indicadors: porta-metge, estada, retorns a 72 hores	Quadre de comandament; CMBD-UR a Catalunya