El SNS no paga qualsevol medicament autoritzat: paga els que el Ministeri de Sanitat inclou, un per un i per resolució expressa, en la prestació farmacèutica, i al preu que fixa una comissió interministerial. Per sobre d'aquest preu actuen els preus de referència, que limiten el que es finança per grups de medicaments equivalents. El 2024 la despesa pública en farmàcia de recepta va ser de 14.684 milions d'euros, el 14,4 % de la despesa sanitària pública.

Què és la prestació farmacèutica

La Llei 16/2003 la defineix així: la prestació farmacèutica «comprèn els medicaments i productes sanitaris i el conjunt d'actuacions encaminades a fer que els pacients els rebin de manera adequada a les seves necessitats clíniques, en les dosis precises segons els seus requeriments individuals, durant el període de temps adequat i al menor cost possible per a ells i per a la comunitat» (art. 16) ². No és només el producte: inclou prescriure bé, dispensar bé i fer-ho amb eficiència.

Dins de la cartera de serveis, la prestació farmacèutica forma part de la cartera comuna suplementària: la de les prestacions que es donen mitjançant dispensació ambulatòria i que estan subjectes a aportació de l'usuari (art. 8 ter) ². La seva norma de capçalera és el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2015, que dedica el títol VIII al finançament públic ¹.

Aquesta llei parteix d'un principi d'igualtat territorial: totes les persones tenen dret a obtenir medicaments en condicions d'igualtat en tot el SNS, i les mesures de racionalització que adoptin les comunitats autònomes no poden crear diferències d'accés, catàleg o preu (art. 91) ¹. Per això la decisió de què es finança i a quin preu és estatal, encara que qui paga la factura sigui cada servei de salut.

Qui decideix: Ministeri, CIPM i comunitats

La comercialització obliga: per vendre un medicament a Espanya cal haver tramitat la seva oferta al SNS (art. 94.2) ¹. I un medicament finançat també es pot vendre fora del SNS, amb recepta privada (art. 94.6) ¹.

Finançament selectiu: els criteris

La llei diu que la inclusió es fa mitjançant «el finançament selectiu i no indiscriminat», amb criteris generals, objectius i publicats (art. 92.1) ¹:

• Gravetat, durada i seqüeles de les patologies a les quals va adreçat.
• Necessitats específiques de certs col·lectius.
• Valor terapèutic i social, i benefici clínic incremental segons la seva relació cost-efectivitat.
• Racionalització de la despesa i impacte pressupostari.
• Existència d'alternatives a menor preu o cost de tractament.
• Grau d'innovació.

També hi ha exclusions d'entrada. No s'hi inclouen els medicaments que no requereixen recepta, els que no tracten una patologia clarament determinada, els cosmètics, dietètics, aigües minerals, elixirs, dentifricis i similars, ni els indicats per a símptomes de gravetat menor (art. 92.2) ¹. I un medicament ja finançat pot sortir de la prestació per resolució motivada, entre altres motius per conviure amb una versió sense recepta del mateix principi actiu i dosi, o per indicar-se per a símptomes menors (art. 93) ¹.

Les condicions de finançament no sempre són «sí o no». El Ministeri pot sotmetre un medicament a reserves singulars: condicions específiques de prescripció, dispensació i finançament en el SNS (art. 92.1) ¹. És la via per la qual alguns medicaments exigeixen visat o es dispensen només a l'hospital, com es veurà en les lliçons següents.

Del preu industrial al preu de venda

El preu que fixa la CIPM és el preu industrial, el del laboratori, i té caràcter de màxim. El Ministeri estableix el preu de venda al públic sumant-hi els marges de la distribució majorista i de la dispensació (art. 94.10) ¹. Aquest preu de finançament no admet bonificacions llevat de descomptes percentuals o lineals iguals a tot el territori (art. 91.3) ¹, i com a regla general és igual o inferior al que s'aplica fora del SNS (art. 94.7) ¹.

La informació econòmica que el laboratori aporta per fixar el preu i els acords de finançament són confidencials, inclosos els preus d'adjudicació dels contractes públics de subministrament. A canvi, des de l'agost de 2026 la llei obliga el Ministeri a publicar, en formats oberts i reutilitzables, informació sobre el finançament de cada producte i la despesa agregada (art. 97) ¹.

Preus de referència i preus seleccionats

El finançament públic està sotmès a un sistema de preus de referència: el preu de referència és la quantia màxima amb què es financen les presentacions de cada conjunt (art. 98.1) ¹. Un conjunt agrupa totes les presentacions finançades amb el mateix nivell 5 de la classificació ATC de l'OMS i la mateixa via d'administració, sempre que hi hagi almenys un genèric o biosimilar, o que el principi actiu porti deu anys autoritzat a la UE (art. 98.2) ¹. El preu de referència es calcula sobre el menor cost per tractament i dia del conjunt, i cap medicament no el pot superar (art. 98.4) ¹.

Les regles tenen excepcions rellevants per als sistemes ¹:

• Formen conjunts independents les presentacions pediàtriques, els medicaments d'ús hospitalari, els reservats als serveis de farmàcia hospitalària i els envasos clínics (art. 98.3.a).
• No es formen conjunts amb derivats del plasma ni amb medicaments orfes (art. 98.3.b).
• Els conjunts i els seus preus es revisen cada any; els preus menors de les agrupacions homogènies, cada trimestre (art. 98.5).

El CatSalut resumeix l'efecte per al pacient: el sistema finança les receptes oficials sempre que el preu no superi el de referència, i cada grup inclou almenys un genèric ⁵.

El sistema de preus seleccionats va un pas més enllà. Per a conjunts amb molt de consum i impacte pressupostari, almenys tres medicaments i sense risc de desabastament, el Ministeri proposa a la CIPM un preu màxim; les presentacions que el superen queden excloses del finançament, i el preu es manté dos anys (art. 99) ¹.

Receptar per principi actiu i substituir

Per als medicaments en preus de referència o en agrupacions homogènies, la llei ordena com receptar en el SNS (art. 87.2) ¹:

Si la recepta va per principi actiu, el farmacèutic dispensa el medicament de preu més baix de la seva agrupació homogènia (art. 87.4) ¹. Si va per marca i aquesta supera el preu menor, també la substitueix pel més barat; els biosimilars segueixen les seves normes pròpies (art. 89.5) ¹. Fora d'aquests casos, el farmacèutic dispensa el que s'ha prescrit i només substitueix per desabastament o urgència, per un altre d'igual composició, forma, via i dosi, llevat dels medicaments que el Ministeri declari no substituïbles (art. 89) ¹.

Perquè el metge conegui tot això en receptar, les comunitats s'han de dotar d'un sistema de prescripció electrònica comú i interoperable amb suport a la decisió: nomenclàtor en línia, protocols, cost del tractament i alternatives, interaccions i alertes (art. 88) ¹.

El nomenclàtor i el que costa

La llista operativa del que finança el SNS és el nomenclàtor. El Ministeri publica la informació dels productes inclosos en la prestació farmacèutica dispensables en oficines de farmàcia, consultable per codi nacional, nom, laboratori, tipus de fàrmac, aportació del beneficiari, estat, dates d'alta i baixa i principi actiu, i descarregable en CSV, RDF i Excel; la versió vigent en la consulta era la d'octubre de 2026 ³. La norma de recepta l'anomena Nomenclàtor oficial de productes farmacèutics del SNS: conté els codis d'identificació inequívoca de cada medicament, les seves formes, vies i unitats de dosificació, el contingut de l'envàs i les seves condicions de finançament ⁶.

En xifres, la despesa sanitària pública en farmàcia (receptes, reintegraments i altres productes de subministrament directe a les llars) ha estat ⁴:

El 2024 les comunitats autònomes van gestionar el 95,9 % d'aquesta despesa: 14.076 milions, el 14,8 % de la seva despesa consolidada ⁴. Una precaució important: aquesta partida no inclou els medicaments que els hospitals dispensen a pacients ambulatoris, que es comptabilitzen en la despesa hospitalària ⁴.

Cas pràctic

Una metgessa de família recepta a un pacient amb hipertensió de diagnòstic recent un antihipertensiu amb diversos genèrics al mercat. Com que és la primera prescripció d'un procés crònic, el sistema de prescripció li proposa fer-ho per principi actiu ¹.

A la farmàcia, el farmacèutic dispensa la presentació de preu més baix de l'agrupació homogènia ¹. Si aquell trimestre el Ministeri ha revisat els preus menors, la presentació «més barata» pot ser una altra que el mes anterior ¹: el pacient pot rebre una capsa diferent amb el mateix principi actiu, dosi i forma. El preu que paga el SNS no supera el de referència del conjunt ⁵.

Mesos després, la metgessa renova el tractament. Ara és continuïtat d'un procés crònic i podria receptar per marca, però només si aquesta marca està en preus de referència o és la de menor preu de la seva agrupació ¹.

Què implica per als sistemes

Dada	On neix	Qui la fa servir
Alta, baixa, preu i aportació de cada producte, per CN	Nomenclàtor del Ministeri, mensual 3	Prescripció electrònica, sistemes de dispensació de les farmàcies, facturació de receptes
Conjunts de referència i agrupacions homogènies, amb els seus preus menors	Resolucions del Ministeri, revisió anual i trimestral 1	Ajuda a la prescripció (proposar el principi actiu) i substitució a la farmàcia
Reserves singulars (visat, dispensació hospitalària)	Resolució de finançament 1	Regles de validació de la recepta i circuits de visat
Despesa en farmàcia per comunitat	Facturació de receptes	Estadística de despesa del Ministeri 4

Una conseqüència pràctica: el catàleg de medicaments d'un HIS o d'un sistema de prescripció no pot ser una taula estàtica. Ha de carregar cada mes el nomenclàtor, versionar preus i condicions amb data d'efecte, i distingir entre el que és finançable amb recepta i el que només es pot fer servir a l'hospital.