Al SNS, el dret a l'assistència sanitària és avui pràcticament universal, i a Catalunya el garanteix el CatSalut. Aquest dret es materialitza en una targeta (la TSI) i, sobretot, en un identificador: el CIP. És la lliçó més pràctica del mòdul, perquè el CIP és la clau que uneix el pacient entre el registre del CatSalut, l'HIS de l'hospital, la primària i la resta d'Espanya.

Qui hi té dret al SNS

La Llei 16/2003, en la redacció del Reial decret llei 7/2018 ², diu que són titulars del dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària «totes les persones amb nacionalitat espanyola i les persones estrangeres que tinguin establerta la seva residència al territori espanyol» (art. 3.1) ¹. Perquè aquesta assistència sigui amb càrrec a fons públics, la persona ha de trobar-se en un d'aquests supòsits (art. 3.2) ¹:

• Tenir nacionalitat espanyola i residència habitual a Espanya.
• Tenir reconegut el dret per un altre títol jurídic, encara que no resideixi a Espanya, si no hi ha un tercer obligat al pagament.
• Ser estranger amb residència legal i habitual, sense obligació d'acreditar cobertura per una altra via.

Qui no es trobi en aquests supòsits pot obtenir la prestació pagant mitjançant un conveni especial (art. 3.3) ¹. Les mutualitats de funcionaris (MUFACE, MUGEJU, ISFAS) mantenen el seu règim propi (art. 3.4) ¹. I les persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents tenen dret a l'atenció en les mateixes condicions, amb càrrec a fons públics, si compleixen certs requisits: no tenir obligació d'acreditar cobertura per una altra via, no poder exportar el seu dret des del seu país i no haver-hi un tercer obligat al pagament (art. 3 ter) ¹.

El reconeixement i el control del dret corresponen al Ministeri de Sanitat, amb la col·laboració d'altres administracions. Un cop reconegut, el fan efectiu les administracions sanitàries autonòmiques «mitjançant l'expedició de la targeta sanitària individual» (art. 3 bis) ¹.

Cobertura universal a Catalunya

Catalunya va aprovar la Llei 9/2017, de 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut ⁴. El seu article 1 diu que «tots els residents a Catalunya» tenen dret a l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del CatSalut ⁴. Per als qui no tenen la condició d'assegurats del SNS, exigeix acreditar la residència a Catalunya i no tenir accés a l'assistència pública per una altra entitat (art. 2.2). Considera residents les persones empadronades en un municipi de Catalunya i les que acreditin arrelament per criteris que havia de fixar un reglament (art. 2.3) ⁴.

La llei va tenir un recorregut judicial curt. El Govern de l'Estat la va recórrer i el Tribunal Constitucional en va suspendre diversos articles l'abril de 2018 ⁴. Després de la reforma estatal del Reial decret llei 7/2018, l'Estat va desistir i la Interlocutòria 109/2018, de 16 d'octubre, va tenir per desistit l'Advocat de l'Estat i va declarar «extingit el procés» ⁵. El BOE consolidat ho reflecteix a cada article afectat ⁴.

En la pràctica administrativa, el CatSalut assigna a cada persona un nivell de cobertura. La «cobertura sanitària general» és, segons el mateix CatSalut, la més comuna. Inclou, entre d'altres, els que la pàgina anomena «afiliats en actiu a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)» i els seus beneficiaris, els menors residents sense un altre nivell assignat i els mutualistes que opten per la xarxa pública ¹⁰. Per a persones estrangeres no registrades ni autoritzades a residir a Espanya, la pàgina exigeix «més de tres mesos d'empadronament en algun municipi de l'Estat» ¹⁰. Hi ha altres nivells (conveni especial, programes d'interès sanitari del departament i d'altres), que no es detallen aquí ¹⁰.

La targeta sanitària individual (TSI)

La Llei 16/2003 defineix la TSI com el document administratiu que facilita l'accés a les prestacions del SNS i acredita determinades dades del seu titular. Les targetes s'han de poder llegir a tot l'Estat. L'article 57 també encarrega al Ministeri una base de dades d'assegurats per generar un codi d'identificació personal únic ¹. El Reial decret 183/2004 la desplega ³:

• Cada administració sanitària l'emet a les persones residents al seu territori amb dret acreditat. Pot ser física o física i virtual; la virtual té la mateixa validesa (art. 2, modificat el 2024).
• És vàlida a tot el SNS, l'emeti qui l'emeti (art. 2.2).
• Dades obligatòries a l'anvers: identitat de l'emissor, els rètols «Sistema Nacional de Salud de España» i «Tarjeta Sanitaria», el CIP-AUT (codi de l'emissor), nom i cognoms, el CIP-SNS i el CITE (codi de l'administració emissora) (art. 3.2).
• Dades opcionals si una llei ho preveu: DNI o NIE, número de la Seguretat Social, caducitat, telèfon d'urgències i fotografia (art. 3.3).

El CatSalut descriu la seva TSI com el document que identifica i permet l'accés als centres i serveis públics assignats. A l'anvers porta el CIP, el nom i el codi SNS. Al revers, el nivell de cobertura i una banda magnètica ⁶. El seu contingut i model a Catalunya els regula l'Ordre SLT/330/2015, de 20 d'octubre ⁷. El CatSalut té també una TSI digital, que no es descriu aquí ⁶.

Dos identificadors: CIP-AUT i CIP-SNS

Aquí hi ha el nucli de la identificació. Cada persona té, com a mínim, dos codis:

Com s'ajusta el CIP català de 14 posicions al camp de 16 de la norma estatal no ho hem verificat: [PENDIENTE: especificació tècnica del CatSalut sobre l'emplenament del CIP-AUT a la banda magnètica i al QR].

La base de dades de població protegida del SNS, del Ministeri, guarda la informació bàsica dels usuaris i l'històric del seu assegurament i de la seva adscripció a serveis de salut. Funciona com a sistema d'intercanvi entre administracions per evitar que algú estigui adscrit alhora a dos serveis de salut. La mantenen les administracions emissores de la TSI, que són responsables de les dades de la seva població (art. 5) ³. Per a la targeta virtual, el Reial decret 183/2004 fixa fins i tot l'estructura del QR: CIP-AUT, CIP-SNS, codi de l'emissor i cognoms i nom en camps de longitud fixa (annex II) ³.

L'RCA: el registre mestre d'assegurats

A Catalunya, la font de veritat de la identitat i la cobertura és el Registre central de persones assegurades (RCA). Al web del CatSalut apareix també com a «Registre central de població del CatSalut» o «Registre central d'assegurats» ⁸. Segons el CatSalut, aquest registre ⁸:

• Permet la identificació única dels assegurats mitjançant el CIP.
• Gestiona i consulta les seves dades i les actualitza a les unitats proveïdores de serveis sanitaris.
• Gestiona l'emissió de les TSI.
• Ubica les persones per àrea bàsica de salut i els assigna la unitat proveïdora d'atenció primària.

L'accés per als proveïdors es fa a través del portal d'aplicacions del CatSalut ⁸. Quines dades concretes conté, qui les pot consultar i amb quins serveis tècnics no es publica en aquesta pàgina: [PENDIENTE: especificació de dades i serveis d'integració de l'RCA per a proveïdors].

Un exemple del seu paper com a dada mestra: al CMBD d'hospitals psiquiàtrics de 2017, el CIP és obligatori per a totes les persones residents a Catalunya ateses al SISCAT. Si s'informa el CIP, no cal enviar data de naixement, sexe ni municipi, perquè s'obtenen de l'RCA. Per als no residents s'ha de registrar un altre document d'identificació, preferentment sanitari ⁹.

Cas pràctic

Un home de 45 anys, resident en una altra comunitat autònoma, té un accident de trànsit a Catalunya i és traslladat a un hospital d'aguts del SISCAT. Porta la targeta sanitària de la seva comunitat: un CIP-AUT d'un altre emissor, el seu CIP-SNS i el CITE del seu servei de salut. L'hospital no el troba a l'RCA per CIP català, perquè no és assegurat del CatSalut.

Admissions el registra amb la seva targeta d'origen i el seu document d'identitat. Com que es tracta d'un accident de trànsit, hi pot haver un tercer obligat al pagament (l'asseguradora del vehicle), i l'hospital l'ha d'identificar per facturar. Mesos després, el pacient es trasllada a Catalunya i s'hi empadrona. El CatSalut li assigna un CIP català i una TSI nova. El seu CIP-SNS no canvia. Si l'hospital va guardar el CIP-SNS al seu índex de pacients, podrà unir l'episodi de l'accident amb la història que s'obri ara.

Què implica per als sistemes

• L'índex mestre de pacients (MPI) guarda diversos identificadors. Com a mínim, el número d'història clínica local, el CIP català, el CIP-SNS i un document d'identitat. Cadascun amb el seu emissor (el CITE per a les targetes) ³. Cap no substitueix els altres.
• El CIP-SNS és la clau estable entre comunitats. És únic per a tota la vida i vincula els CIP autonòmics ³. Per enllaçar episodis de persones que canvien de comunitat, és millor clau que el CIP autonòmic.
• L'RCA mana sobre les dades demogràfiques i de cobertura. Data de naixement, sexe, municipi, ABS, unitat proveïdora i nivell de cobertura surten de l'RCA ^{8 9}. L'HIS els hauria de consultar i refrescar, no editar-los lliurement en local. Si hi ha discrepàncies, guanya l'RCA i es corregeix a l'origen, al CAP ⁶.
• Llegeix la targeta, no la teclegis. El Reial decret 183/2004 fixa l'estructura de la banda magnètica i del QR ³. Llegir-los evita errors de transcripció en l'identificador, que són la causa clàssica d'històries duplicades.
• Preveu el pacient sense CIP català. Desplaçats, estrangers i persones en tràmit existeixen. Necessiten un circuit d'identificació provisional i de fusió posterior de registres. Per a notificacions com el CMBD, s'ha de registrar un altre document d'identificació ⁹.
• La cobertura condiciona la facturació. El nivell de cobertura i l'existència d'un tercer obligat al pagament determinen qui paga l'episodi ^{1 10}. La relació del pacient amb el CatSalut és de dret públic ¹¹: la dada de cobertura no es negocia a admissions.