Una residència és un servei social especialitzat, no un centre sanitari. Per a la persona usuària, la pregunta clau no és qui és el propietari de l'edifici, sinó qui paga la plaça. Pot ser pública (de titularitat pública, gestionada directament o per una entitat), concertada (privada, però amb finançament públic i accés per la llista pública), privada pagada amb la prestació vinculada, o privada sense més. La mateixa residència pot tenir places de diversos tipus.

Què és una residència en el sistema

L'atenció residencial és un dels serveis del catàleg de la dependència (art. 15) ¹. La seva finalitat, després de la reforma de 2026, és oferir un lloc on viure en un entorn de confiança i benestar, amb plena participació en la comunitat. Pot ser permanent, quan la residència passa a ser el domicili habitual, o temporal, per a estades de convalescència, vacances, caps de setmana o malaltia o descans de les persones cuidadores (art. 25) ¹. La Llei 4/2026 la reorienta cap a un entorn «domèstic i inclusiu» connectat amb la comunitat ⁷.

A Catalunya, el servei per a persones grans s'anomena residència assistida. El Departament el defineix com un servei d'acolliment residencial, permanent o temporal, amb assistència integral en les activitats de la vida diària, per a persones grans sense autonomia suficient, que necessiten supervisió constant i la situació familiar de les quals requereix substituir la llar ². Inclou allotjament, manutenció, cura personal, manteniment funcional i cognitiu, activitats socioculturals, bugaderia, higiene i suport social ². La fitxa oficial és de 2012 ²: serveix per a la definició, no per a requisits o preus actuals.

Com entra un centre a la xarxa pública

La llei estatal defineix la xarxa de serveis del SAAD: els centres públics de les comunitats autònomes i les entitats locals, els centres de referència estatal i els centres privats concertats degudament acreditats. Els privats no concertats que atenguin persones del sistema també han d'estar acreditats per la comunitat (art. 16) ¹. La xarxa integra centres públics i privats sense canviar-ne la titularitat ni la gestió (art. 6) ¹.

A Catalunya ho regula la Llei 12/2007:

• La iniciativa privada necessita autorització prèvia i complir requisits de qualitat (art. 68) ³.
• Les entitats privades poden formar part de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública si estan acreditades. Per acreditar-se, el centre ha d'estar autoritzat i inscrit en el registre (art. 70) ³.
• La prestació de serveis amb finançament públic es defineix en un conveni amb l'administració (art. 70) ³. Les entitats privades que gestionen serveis públics mitjançant contracte passen a formar part de la xarxa, i els contractes han d'incloure funcions de control, seguiment i avaluació (art. 75) ³.

El desplegament reglamentari és el Decret 69/2020, de 14 de juliol, d'acreditació, concert social i gestió delegada a la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. [PENDIENTE: text consolidat del Decret 69/2020 consultat directament; el Portal Jurídic no el va servir el dia de la consulta i només se n'ha contrastat l'existència i l'objecte amb el cercador].

Tipus de plaça: qui paga cada llit

Elaboració pròpia a partir de la Llei 39/2006 ¹ i la Llei 12/2007 ³. En el sector català també es fa servir l'expressió places col·laboradores. [PENDIENTE: definició oficial vigent de «plaça col·laboradora» i la seva diferència amb la concertada; no s'ha trobat en una font oficial accessible]. [PENDIENTE: nombre de places residencials per tipus a Catalunya, amb any i font oficial].

Dins d'un mateix edifici hi poden conviure diversos tipus. Una residència privada pot tenir una part de les seves places concertades, una altra part ocupada per persones amb prestació vinculada i la resta en règim privat.

La prestació vinculada a la residència

A la llei estatal, la prestació econòmica vinculada al servei és periòdica, només es reconeix quan no és possible l'accés a un servei públic o concertat i està lligada a l'adquisició d'aquest servei (art. 17) ¹. La quantia màxima estatal en grau III és de 747,25 euros, i la vinculada a atenció residencial en grau II s'iguala a la del grau III ⁶.

A Catalunya, el Decret llei 2/2023, de 17 d'octubre, va incrementar els imports de la prestació econòmica vinculada al servei residencial, amb efectes des de l'1 de novembre de 2023 ⁴. Segons el Govern, el màxim mensual va passar de 747 a 1.239 euros ⁵. Fora d'aquesta xifra, el detall del càlcul segons el grau i la capacitat econòmica no s'ha pogut verificar en el text del decret: [PENDIENTE: imports mínims i màxims vigents i fórmula de càlcul, segons el Decret llei 2/2023 consolidat, modificat després pel Decret llei 16/2025].

La PEV no fa pública la plaça. La persona contracta amb la residència i paga el preu privat, i la prestació en cobreix una part. Per això, per a la família, una plaça concertada i una plaça privada amb PEV poden costar quantitats molt diferents.

El que paga la persona usuària

En totes les places amb finançament públic la persona hi aporta segons el tipus i el cost del servei i la seva capacitat econòmica. En l'atenció residencial la llei garanteix que conservi una quantitat mínima per a despeses personals, i la regla general és que ningú no queda fora per no tenir recursos (Llei 39/2006, art. 33) ¹; la Llei 12/2007 diu el mateix per a les prestacions garantides (art. 67) ³. L'habitatge habitual no compta com a patrimoni en calcular la capacitat econòmica (art. 32 bis) ¹. [PENDIENTE: percentatge dels ingressos que s'aplica avui a Catalunya al copagament residencial i quantitat mínima reservada per a despeses personals, segons la normativa catalana vigent].

La prioritat per accedir a una plaça pública o concertada la marquen, per aquest ordre, el grau de dependència, el temps d'espera i la capacitat econòmica (art. 14) ¹.

Cas pràctic

Una dona de 85 anys amb Grau III viu amb el seu fill, que ja no la pot cuidar. Al PIA, ella accepta anar a una residència. Hi ha dos camins.

Primer, una plaça pública o concertada. Entra a la llista d'accés, ordenada per grau, antiguitat i capacitat econòmica ¹. Quan li toca, pot ser una residència de la Generalitat gestionada per una fundació, o una residència privada amb places concertades. En tots dos casos paga el copagament que li fixi l'administració, i la diferència la paga la Generalitat.

Segon, si no hi ha plaça disponible, una prestació vinculada ¹. El fill busca una residència privada acreditada, signa un contracte privat i en paga el preu. La Generalitat li ingressa cada mes la PEV, que en cobreix una part. Si la residència triada no està acreditada, la PEV no s'hi pot destinar ¹.

Què implica per als sistemes

Dada	Sistema	Intercanvi
Tipus de plaça de cada resident (pública, concertada, PEV, privada)	Programa de gestió de la residència	Facturació: a la Generalitat per la plaça concertada; a la família pel copagament o pel preu privat
Altes, baixes, absències i estades temporals	Gestió de la residència	Departament de Drets Socials, per liquidar places concertades i comprovar la PEV
Acreditació i registre del centre	Registre autonòmic d'entitats i centres de serveis socials	Sistema de dependència: només assigna o paga places en centres acreditats (Llei 12/2007, art. 70) 3
Capacitat econòmica i copagament	Gestió de prestacions de la Generalitat	La residència, per cobrar la quota. [PENDIENTE: de quines fonts obté la Generalitat les dades d'ingressos i patrimoni]

Un programa de gestió de residències ha de gestionar, per a un mateix llit, diferents pagadors segons el règim de la plaça i canvis de règim al llarg del temps: una persona pot entrar com a privada, passar a PEV i acabar en plaça concertada sense canviar d'habitació.