Triar un HIS no comença pels productes, sinó pel negoci de cada centre. Una part dels requisits la fixa la xarxa pública i és igual per a tothom: identificar el pacient amb el CIP, notificar el CMBD, comunicar les receptes, publicar a l'HC3. L'altra part depèn del que fa el centre, i és molt diferent en un hospital d'aguts, en un centre d'atenció intermèdia i en una residència. Aquesta lliçó reuneix el que s'ha vist al curs i ho converteix en una llista de requisits.

Decidir un HIS comença pel negoci

Aquest mòdul tanca el curs amb un cas integrador: un mateix responsable ha de decidir, comprar i implantar un sistema d'informació per a centres diferents. Cada lliçó reprèn el que s'ha explicat als mòduls anteriors i s'hi remet, en lloc de repetir-ho. El mapa d'un HIS per capes es va explicar a Què és un HIS i com s'organitza un mapa de sistemes; els models de mercat, a El mercat de sistemes: suites, best-of-breed, ERP i compra pública.

La pregunta inicial no és «quin sistema», sinó «què ha de passar en aquest centre per atendre, registrar i cobrar». La resposta té dues capes:

• Requisits de xarxa: els que vénen donats perquè el centre forma part del sistema públic català. Són iguals per a qualsevol centre del mateix tipus i no es negocien.
• Requisits propis: els que neixen de l'activitat concreta del centre, de la seva cartera, del seu contracte amb el CatSalut i de com treballa la seva gent.

Separar les dues capes evita dos errors freqüents: comparar productes per funcions que el centre no necessita, i descobrir tard que una obligació de la xarxa no era al plec. El que segueix és una pauta de treball, no un procediment oficial.

El que ja ve decidit per la xarxa

El Departament de Salut publica un catàleg de solucions per al SISCAT. Cada solució indica el seu tipus d'adhesió, i aquesta etiqueta diu quina part del mapa ja està decidida:

Les cinc peces es van explicar al mòdul de sistemes d'informació i a Qui hi té dret: TSI, CIP i el registre RCA. La lliçó següent les tracta com a integracions. Aquí n'hi ha prou amb una idea: un HIS que no sàpiga fer això no és una opció, per bones que siguin les seves altres funcions.

El contracte amb el CatSalut afegeix l'altra obligació comuna: la facturació de l'activitat contractada es fa segons els manuals de facturació i les instruccions del CatSalut, que també fixen quina activitat és facturable ⁹. L'HIS ha de produir l'activitat en la unitat que aquests manuals demanen.

L'hospital d'aguts

L'hospital d'aguts és el centre amb més requisits i el que més s'ha estudiat al curs (mòdul L'hospital d'aguts per dins). Els seus requisits propis surten de la seva activitat:

• Registre d'activitat. El CMBD d'hospitalització d'aguts existeix des de 1990 per a tots els hospitals, públics i privats; el 1996 s'hi van afegir la cirurgia major ambulatòria i l'hospital de dia; i la Instrucció 06/2012 hi va incorporar el d'urgències ¹. Cada alta, cada cirurgia ambulatòria i cada urgència és un registre que l'HIS ha de poder generar.
• Codificació. Els diagnòstics i procediments codificats són variables del CMBD ². L'HIS necessita un lloc de codificació, o integrar-se amb un, i agrupar per GRD (mòdul de codificació).
• Processos complexos: urgències amb triatge, bloc quirúrgic, crítics, consultes externes amb llistes d'espera, farmàcia amb unidosi. Cadascun té mòdul propi o departamental.
• Molts pagadors. Un hospital d'aguts atén alhora pacients del CatSalut, accidentats de trànsit, lesionats laborals i privats (mòdul de facturació). L'admissió ha de saber qui paga cada episodi.

L'atenció intermèdia

En un centre d'atenció intermèdia la pregunta clínica canvia: ja no és què té la persona, sinó què pot fer i com recupera o manté la seva autonomia (lliçó Aguts davant d'atenció intermèdia: perfils i finançament). Això canvia els requisits:

• El seu propi registre. El CMBD de recursos sociosanitaris (CMBD-RSS) existeix des de 1999 ¹. Inclou variables específiques per agrupar les valoracions segons els grups RUG-III ². L'HIS ha de recollir valoracions funcionals periòdiques, no només diagnòstics.
• Estades llargues. Els episodis duren setmanes o mesos. Importen l'estada i el seu tram, el pla de cures i l'avaluació interdisciplinària més que l'informe d'alta d'un ingrés curt.
• Recursos sense llit. L'hospital de dia sociosanitari, els equips de suport (PADES, UFISS) i l'atenció domiciliària generen activitat sense ingrés, amb unitats diferents.
• Circuits d'entrada i sortida. El pacient sol arribar derivat des d'un aguts i sortir a domicili o a una residència (lliçó Circuits d'alta i derivació en atenció intermèdia). La derivació i l'informe d'alta són el punt de contacte amb la resta de la xarxa.

Un producte pensat per a aguts pot quedar-se curt aquí: si tracta la valoració funcional com un formulari més, el centre perd la seva dada principal.

La residència: un centre de serveis socials

Una residència no és un centre sanitari. És un servei social (mòdul de dependència), i els seus requisits els fixa la normativa de serveis socials. Segons el Departament de Drets Socials i Inclusió, el Decret 284/1996, modificat pel Decret 176/2000, exigeix als establiments residencials ⁷:

• Un informe mèdic a l'ingrés, amb dades personals, malalties actives, al·lèrgies, medicació, règim dietètic i atencions sanitàries necessàries (art. 7.2).
• Un contracte assistencial signat per la persona resident o el seu representant legal i per l'entitat (art. 18.7).
• Un expedient assistencial amb, com a mínim, dades identificatives, familiar o persona responsable i prescripció medicofarmacèutica (art. 18.8).
• Un programa individualitzat per als objectius d'atenció a cada persona (art. 18.12).

L'atenció sanitària de qui viu en una residència la presta el seu equip d'atenció primària. El Departament de Salut té una línia per integrar-la als EAP i a les rutes territorials. Preveu completar el desplegament de l'estació clínica de primària (eCAP) a les residències de gent gran i de persones amb discapacitat, i definir la informació que es comparteix entre aquesta estació i els sistemes principals de l'àmbit residencial ⁸.

La conseqüència per al sistema és clara. La residència necessita un programa de gestió social i assistencial: places, contractes, expedients, plans, cures, administració de medicació. Però la història clínica de la persona resident viu a primària. Cap dels registres CMBD que enumera el CatSalut correspon a residències ¹.

Tres centres, un mapa de requisits

La taula no és exhaustiva. Serveix com a plantilla: cada fila és una pregunta que el plec, la demostració del producte i el pla d'implantació han de respondre.

Cas pràctic

Un consorci sanitari públic gestiona tres centres a la mateixa comarca: un hospital d'aguts, un centre d'atenció intermèdia amb convalescència, llarga estada i hospital de dia, i una residència assistida. Cada centre té un sistema diferent, comprat en èpoques diferents, i el de l'hospital deixa de tenir manteniment. La direcció decideix substituir-lo i aprofitar per ordenar-los tots tres. Aquest cas acompanya tot el mòdul.

El primer encàrrec de l'equip de projecte és una llista de requisits. Comença per la capa de xarxa. Revisa el catàleg de solucions del SISCAT i anota quines són obligatòries per a l'hospital i el centre intermedi: el CMBD ², la comunicació de receptes ³ i l'índex mestre de pacients, si vol treballar amb la HES ⁴. Hi afegeix la consulta a l'RCA ⁵ i els serveis de l'HC3 que ja publica ⁶.

Després entrevista cada centre. Urgències demana un triatge integrat. Codificació demana que l'agrupador no obligui a teclejar dues vegades. El centre intermedi insisteix que la valoració funcional sigui estructurada, perquè alimenta el CMBD-RSS i els grups RUG-III ². La residència aclareix que la seva història clínica la porta l'EAP amb la seva pròpia estació ⁸: el que necessita és gestionar places, contractes, expedients i plans ⁷, i rebre de l'EAP la medicació que ha d'administrar.

La primera decisió important surt d'aquí: la residència no entra al mateix HIS. Necessita un programa social amb una integració amb primària, i forçar-la a utilitzar un sistema hospitalari l'obligaria a treballar amb un model de dades que no és el seu. L'abast del projecte queda en dos centres sanitaris i una integració.

Què implica per als sistemes

Centre	Dades que neixen	Sistema que les gestiona	Amb qui s'intercanvien
Hospital d'aguts	Episodis, diagnòstics i procediments codificats, urgències, prescripcions	HIS: gestió de pacients, estació clínica, codificació, farmàcia	CMBD 1, SIRE 3, MPI 4, RCA 5, HC3 6, facturació al CatSalut 9
Atenció intermèdia	Estades, valoracions funcionals, plans de cures	HIS amb mòdul sociosanitari o sistema específic	CMBD-RSS 2, HC3, derivacions des d'aguts
Residència	Places, contractes, expedients assistencials, programes individualitzats, administració de medicació	Programa de gestió residencial 7	Estació clínica de primària 8, serveis socials

La regla pràctica: primer es fixa la capa de xarxa, perquè no admet discussió; després s'ordenen els requisits propis per centre; i només llavors es mira el mercat.