La sanitat pública catalana s'organitza en capes territorials encaixades: 10 regions sanitàries, 30 sectors sanitaris i 382 àrees bàsiques de salut (ABS), segons el llistat oficial d'Idescat consultat el 24-oct-2026 ⁴. Cada ciutadà queda assignat, pel seu domicili, a un equip d'atenció primària (EAP) que treballa en un CAP. Aquesta assignació territorial és una dada que viatja per tots els sistemes.

La piràmide territorial de la LOSC

La LOSC ordena el CatSalut en tres nivells territorials ¹:

1. Regions sanitàries (art. 21): demarcacions que «equivalen a les àrees de salut previstes per la Llei general de sanitat», delimitades segons factors geogràfics, socioeconòmics, demogràfics, epidemiològics i de comunicacions, i que actuen com a òrgans desconcentrats de gestió.
2. Sectors sanitaris (art. 33): subunitats de cada regió formades per un conjunt d'ABS. Cada sector té assignat un hospital de referència de la xarxa hospitalària d'utilització pública.
3. Àrees bàsiques de salut (art. 41): la «unitat territorial elemental on es presta l'atenció primària de salut d'accés directe de la població».

Les 10 regions sanitàries

El CatSalut indica que el territori català es divideix en deu regions sanitàries ². Idescat les codifica així ^{3 4}:

Compte amb la norma de referència. La pàgina de regions del CatSalut (actualitzada el 5-maig-2020) cita com a norma de delimitació el Decret 10/2013 ². Idescat, en canvi, indica que la divisió vigent l'estableix el Decret 116/2023, de 20 de juny, modificat en els seus annexos per l'Ordre SLT/188/2025, d'11 de novembre, i que la primera delimitació va ser la del Decret 114/1994 ³. Per a una dada de producció, mana la norma més recent i el llistat mantingut per Idescat, que es declara permanentment actualitzat ³.

Sectors i ABS: les xifres

El fitxer de codis d'Idescat llista, a 24-oct-2026, 30 sectors sanitaris i 382 àrees bàsiques de salut, repartits entre les 10 regions ⁴. El recompte l'hem fet sobre aquest fitxer; no és una xifra publicada com a tal. Cada ABS té un codi de tres dígits i un nom ⁴.

El CatSalut explica com es formen: en zones urbanes, per barris o districtes; en l'àmbit rural, per un o diversos municipis ². La LOSC exigeix que cada ABS es delimiti per factors geogràfics, demogràfics, socials, epidemiològics i de comunicacions, i que disposi, com a mínim, d'un centre d'atenció primària (art. 42.1) ¹.

EAP, CAP i consultoris locals

L'equip d'atenció primària (EAP) és, segons la LOSC, el conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que actua en una ABS i desenvolupa de manera integrada salut pública, promoció, prevenció, curació i rehabilitació. Treballa principalment en una estructura física i funcional anomenada centre d'atenció primària (CAP) (art. 41.2) ¹.

Des del punt de vista del ciutadà, el CatSalut ho resumeix així ⁵:

• El CatSalut assigna a cada persona un EAP en funció del seu domicili.
• El CAP és el lloc d'atenció presencial quan es té un problema de salut o per prevenir malalties.
• Els EAP inclouen medicina de família (a partir de 15 anys), pediatria (fins a 15 anys), infermeria, odontologia i treball social.
• Als pobles més petits sense CAP, els serveis s'ofereixen en consultoris locals, on es desplacen els professionals.
• Hi ha un procediment de lliure elecció per escollir un professional de referència diferent de l'assignat, al mateix centre o en un altre.

El CatSalut xifra en més de 1.400 els centres d'atenció primària i comunitària del SISCAT, inclosos els CAP i els consultoris locals (web actualitzat el 19-des-2023) ⁹. El nombre d'EAP no l'hem trobat publicat amb data: [PENDIENTE: nombre oficial d'EAP a Catalunya, amb any].

Els CUAP

Els centres d'urgències d'atenció primària (CUAP) resolen els problemes de salut urgents de baixa i mitjana complexitat. Obren les 24 hores tots els dies de l'any, tot i que en alguns territoris obren 12 hores ⁶. Les urgències vitals continuen anant a l'hospital. El CatSalut no publica en aquesta pàgina quants n'hi ha: [PENDIENTE: nombre oficial de CUAP, amb any].

Governs territorials de salut

Els governs territorials de salut (GTS) són consorcis entre la Generalitat i les administracions locals. El Decret 38/2006, de 14 de març, en regula la creació amb l'objectiu d'integrar les competències de totes dues administracions per millorar l'atenció ⁷. Segons una publicació del CatSalut de setembre de 2010 ⁷:

• Es constitueixen com a consorcis de l'article 55 de la Llei 13/1989, amb personalitat jurídica pròpia.
• No disposen de mitjans econòmics ni de pressupost propis: els aporta el departament o el CatSalut, i els ens locals hi poden aportar recursos.
• Les seves funcions bàsiques són ordenar, prioritzar i coordinar els recursos del seu territori, que inclouen com a mínim atenció primària, hospitalària i sociosanitària.
• En aquell moment se n'havien creat 35 (més dos de constituïts prèviament), delimitats a partir de les ABS i les comarques.

Quants GTS hi ha avui i quin paper tindran en el nou mapa no està verificat: [PENDIENTE: nombre actual de GTS i el seu encaix amb les AIS].

El que ve: el nou Mapa i les 30 AIS

El 10 de febrer de 2026 el Departament de Salut va presentar els eixos del nou Mapa del sistema de salut de Catalunya ⁸. Preveu evolucionar des de les 43 àrees de gestió assistencial (AGA), centrades fins ara a coordinar primària i hospital bàsic, cap a 30 àrees integrades de salut (AIS), amb l'atenció primària com a eix vertebrador ⁸. Els criteris declarats són la mobilitat natural de la població, la massa crítica, la dispersió territorial, les necessitats de salut i l'equilibri territorial ⁸. Aquell dia es va obrir una convocatòria perquè les entitats de les AIS presentessin candidatures a proves pilot ⁸. Si les AIS ja estan aprovades formalment no ho hem verificat: [PENDIENTE: norma d'aprovació del nou Mapa i de les AIS].

La nota anuncia, a més, que caldrà reorientar «el finançament, les inversions, la compra de serveis, els sistemes d'informació» i altres instruments ⁸. Per a un projecte d'HIS que comenci ara, és un senyal clar que la geografia sanitària canviarà durant la seva vida útil.

Cas pràctic

Una dona de 82 anys es trasllada d'un barri d'una gran ciutat a un poble petit d'una comarca veïna, a casa de la seva filla. S'hi empadrona. La seva nova ABS l'atén en un consultori local dos dies per setmana, i el CAP de referència és a la vila capçalera. Una nit té febre i la porten al CUAP comarcal. L'endemà, la infermera del seu nou EAP la truca per fer-ne el seguiment.

Perquè aquesta trucada passi, el sistema va haver de saber que la pacient havia canviat de domicili, que la seva ABS era una altra, quin EAP li corresponia i que havia estat atesa al CUAP. Si el seu registre conservava l'ABS antiga, la informació del CUAP hauria arribat a un equip que ja no l'atén.

Què implica per als sistemes

• L'ABS és un atribut del pacient, i canvia. L'assignació a EAP depèn del domicili ⁵. En el model de dades, l'ABS i l'EAP assignats són atributs amb història (data des de i fins a), no un camp que se sobreescriu. Les estadístiques per territori en depenen.
• Fes servir les taules oficials. Els codis de regió, sector i ABS els manté Idescat ⁴, i canvien amb cada actualització normativa ³. Carrega'ls com a catàleg versionat, no com a llista escrita al codi.
• L'hospital de referència és territorial. Cada sector té un hospital de referència ¹. Les derivacions des de primària, la planificació de llits i molts indicadors es calculen per aquesta relació territori-hospital. Si el territori canvia (AIS), canvien els circuits.
• Primària, CUAP i hospital poden ser de proveïdors diferents. En un mateix territori, l'EAP, el CUAP i l'hospital poden dependre d'organitzacions diferents. La integració d'informes i alertes entre elles és el que fa possible el seguiment del cas pràctic.
• Prepara el model per al nou mapa. Si una taula de territori està ben versionada, afegir l'AIS com a nou nivell és un canvi de catàleg. Si està incrustada en informes i regles, és una migració.