El grau és la clau de tot el sistema: sense grau reconegut no hi ha prestació, i el grau decideix quins serveis i quines quanties corresponen. Es determina amb un únic barem estatal, que mesura el que la persona fa en el seu entorn, no el seu diagnòstic. A Catalunya la valoració la fan els SEVAD al domicili o a la residència, i la resolució la dicta el Departament de Drets Socials i Inclusió.

Els graus: moderada, severa i gran dependència

La llei classifica la dependència en tres graus segons la freqüència i la intensitat de l'ajuda que la persona necessita (art. 26) ¹:

L'article 26 no esmenta nivells dins de cada grau ¹. El reglament del barem sí que els conserva (nivell 1 i nivell 2 en cada grau) ², perquè el seu text consolidat no s'ha actualitzat des del 2011. Per llegir resolucions antigues convé saber que van existir; per a les noves, la dada que compta és el grau.

El Grau III+ de dependència extrema

La disposició addicional dissetena crea un Grau III+ per a les persones amb grau III reconegut que tenen esclerosi lateral amiotròfica (ELA) en fase avançada o altres malalties d'alta complexitat i curs irreversible. Aquest grau té un nivell mínim de protecció específic garantit per l'Administració General de l'Estat ¹. A més, a aquestes persones no se'ls descompten de la prestació econòmica altres prestacions públiques anàlogues, com sí que passa amb la resta (art. 31) ¹. A Catalunya, el tràmit de dependència ofereix dues vies específiques per demanar-lo: per diagnòstic d'ELA i per altres malalties d'alta complexitat i irreversibles ⁴.

El barem: un sol instrument per a tot Espanya

Les comunitats determinen els seus òrgans de valoració, que emeten un dictamen sobre el grau i els suports que la persona necessita. El grau es determina amb el barem aprovat per reial decret, basat en la Classificació Internacional del Funcionament de l'OMS, i la llei prohibeix expressament fer servir altres procediments (art. 27) ¹. Aquest barem és el del Reial decret 174/2011 ². Té dos instruments:

• El BVD, per a persones de tres anys o més, en qualsevol situació de discapacitat ².
• L'EVE, per a menors de tres anys: valora el desenvolupament motor i adaptatiu i les necessitats de suport en salut (pes en néixer, suport de funcions vitals, mesures per a la mobilitat). La valoració es revisa d'ofici als 6, 12, 18, 24 i 30 mesos, i als 36 es passa al BVD ². La Llei 4/2026 n'amplia l'aplicació fins als sis anys ⁵. A 27 d'octubre de 2026, el Reial decret 174/2011 continua al BOE en la redacció inicial: no s'ha modificat per adaptar l'EVE als sis anys ².

Què mesura el BVD

El BVD valora l'acompliment en onze activitats ²: menjar i beure; higiene relacionada amb la micció i la defecació; rentar-se; altres cures corporals; vestir-se; manteniment de la salut; canviar i mantenir la posició del cos; desplaçar-se dins de la llar; desplaçar-se fora de la llar; tasques domèstiques; i prendre decisions, aquesta última només en persones amb una condició de salut que pugui afectar les funcions mentals.

Font: Reial decret 174/2011 ².

Entorn i informes de salut

La valoració es fa en l'entorn habitual de la persona, el domicili on resideix la major part de l'any, tenint en compte les barreres i els facilitadors d'aquest entorn ². Els informes de salut són el punt de partida: s'han de revisar abans de la visita per identificar diagnòstics, la seva evolució i el tractament. Si documenten deficiències mentals o limitacions de comunicació, l'entrevista es completa amb algú que conegui bé la persona ². La llei afegeix que es tindran en compte els informes sobre la salut i les cures de salut de la persona i els productes sanitaris i les ajudes tècniques prescrits (art. 27) ¹.

Això té una conseqüència important: un diagnòstic greu no garanteix un grau alt. El que puntua és quant de suport necessita la persona per a cada activitat.

El procediment segons la llei estatal

El procediment comença a instància de la persona o de qui la representi. El termini màxim per resoldre el grau és de tres mesos (art. 28.1) ¹. La resolució la dicta la comunitat autònoma de residència, és vàlida a tot el territori i determina els serveis o les prestacions que corresponen segons el grau (art. 28) ¹.

Hi ha un segon termini, més llarg: entre la sol·licitud i la resolució que reconeix la prestació concreta no poden passar més de sis mesos. El dret d'accés a les prestacions neix amb aquesta resolució o, si no n'hi ha, en vèncer aquest termini (disposició final primera) ¹. A la pràctica, el temps mitjà de tramitació a Espanya va ser de 293 dies en el tercer trimestre de 2026, segons el Ministeri de Drets Socials (vegeu la lliçó anterior).

El grau es pot revisar si la situació millora o empitjora, o si hi va haver un error de diagnòstic o en l'aplicació del barem (art. 30) ¹.

El circuit a Catalunya: del formulari a la resolució

A Catalunya el tràmit és el 8821 del Departament de Drets Socials i Inclusió ⁴. Des de la mateixa fitxa se sol·licita el reconeixement o la revisió del grau, el Grau III+, la prestació per persona cuidadora no professional, el recurs contra una resolució o el trasllat de l'expedient a una altra comunitat ⁴.

1. Sol·licitud. Es pot presentar en qualsevol moment ³.
2. Visita. La sol·licitud arriba als Serveis de Valoració de la Dependència (SEVAD), equips amb professionals d'infermeria, teràpia ocupacional, fisioteràpia, treball social, psicologia i medicina. Un professional del SEVAD truca per concertar la visita al domicili o al centre residencial; si no localitza la persona, envia una carta ³.
3. Proposta. Després de la visita, una comissió de valoració revisa el cas i elabora un informe amb la proposta de grau ³.
4. Resolució. El reconeixement correspon només a l'Administració: l'emet el Servei d'Atenció a les Persones, amb el grau i la puntuació obtinguda ³.
5. PIA. Després, els serveis socials de l'ajuntament o de la residència contacten amb la persona per elaborar el Programa Individual d'Atenció (PIA) ³. És la lliçó següent.

La revisió del grau es demana pel mateix tràmit ³. [PENDIENTE: temps d'espera actuals dels SEVAD; la pàgina de la Generalitat hi enllaça però no els mostra]. [PENDIENTE: forma jurídica i règim de les entitats que integren els SEVAD; la llei estatal exigeix que la valoració sigui una funció pública no delegable (art. 28) ¹].

Cas pràctic

Un home de 74 anys surt de l'hospital després d'un ictus amb hemiparèsia. La seva treballadora social de primària li recomana demanar la valoració de dependència. La família presenta la sol·licitud amb els informes de l'alta. Dos mesos després, una infermera del SEVAD visita el pis: observa com s'aixeca, com es vesteix, si pot dutxar-se i sortir al carrer, i pregunta a la seva dona per la nit.

Suposem que obté 58 punts en el BVD: Grau II ². Però l'home és en plena rehabilitació i millora cada setmana. Als sis mesos camina amb bastó i es vesteix sol. Si es revisés el grau, probablement baixaria. Si un any després pateix una segona lesió, la família pot demanar la revisió per empitjorament pel mateix tràmit. El grau no és una etiqueta del diagnòstic, sinó una foto de la seva autonomia en un moment determinat.

Què implica per als sistemes

• L'informe de salut és la frontera. La valoració arrenca dels informes clínics ². Un informe d'alta o de primària que descrigui bé la funcionalitat (no només diagnòstics) estalvia visites i errors. Que l'HIS o l'estació de primària pugui generar aquest informe amb escales funcionals és una decisió de disseny amb impacte real.
• Dades que neixen. Expedient de dependència, data de sol·licitud, visita del SEVAD, puntuació del BVD per activitat, grau, data de resolució i data d'efectes. Totes viuen en el sistema de gestió de serveis socials de la Generalitat, no en el sanitari.
• Terminis computables. Tres mesos per al grau i sis per a la prestació ¹: el sistema els ha de poder calcular i alertar, perquè de la data depèn quan neix el dret econòmic.
• Marcadors especials. El Grau III+ canvia el nivell mínim i les regles de deducció ¹. Un model de dades que només admeti els valors I, II i III es queda curt.
• Història de graus. Les revisions generen una seqüència de graus amb dates. És aquesta seqüència, i no l'últim valor, la que explica pagaments passats o deutes.