Mòdul 4 · Lliçó 2 de 6
Serveis centrals: laboratori, imatge, patologia i farmàcia
Què fan el laboratori clínic, l'anatomia patològica, el diagnòstic per la imatge i la farmàcia hospitalària, i quina norma regeix cadascun.
- 25 min
- 6 fonts
- 7 targetes
- Actualitzada el 27 d'octubre de 2026
Els serveis centrals no ingressen pacients: treballen per a tots els altres. El laboratori, l'anatomia patològica, el diagnòstic per la imatge i la farmàcia reben peticions d'urgències, de les plantes, dels quiròfans i de les consultes, i retornen resultats, informes o medicaments. Cadascun té la seva pròpia norma i el seu propi sistema departamental, i per això són el lloc on un hospital té més integracions.
Què tenen en comú els serveis centrals
El model d'organització hospitalària de 1987 situa els «serveis centrals» dins de la divisió mèdica, al costat de medicina, cirurgia, pediatria i obstetrícia (art. 11.1) 5. No atenen un pacient de principi a fi: reben una petició, la processen i retornen alguna cosa. Aquesta relació interna client-proveïdor té tres conseqüències:
- Funcionen les 24 hores. El manual català d'acreditació d'hospitals d'aguts, recollit pel Ministeri de Sanitat, demana garantir el laboratori i el radiodiagnòstic les 24 hores de tots els dies, urgències incloses 6.
- Compten la seva activitat per origen. El mateix manual demana quantificar les determinacions de laboratori per àrea d'origen (hospitalització, urgències, ambulatòria) i distingir les programades de les urgents 6.
- La seva ubicació física importa menys que la seva connexió. Amb un sistema de transport pneumàtic de mostres i la xarxa de dades, la situació del laboratori o la farmàcia respecte d'urgències «resulta indiferent», segons els estàndards ministerials 6.
Laboratori clínic: una especialitat nova
La norma d'autorització defineix la unitat U.73 de laboratori clínic com la que funciona sota la responsabilitat d'una persona amb el títol d'especialista en Laboratori Clínic i dels títols d'especialista en Anàlisis Clíniques i en Bioquímica Clínica 1. Al seu costat continuen existint unitats específiques de microbiologia i parasitologia (U.76), d'hematologia clínica (U.79) i de laboratori d'hematologia (U.80) 1.
Aquesta redacció és recent. El Reial decret 101/2025 va crear el títol d'especialista en Laboratori Clínic i va suprimir els d'Anàlisis Clíniques i Bioquímica Clínica (art. 1) 2. La formació dura un mínim de quatre anys per residència (art. 4.2) 2. Els títols antics es declaren equivalents al nou 2. El decret va modificar el Reial decret 1277/2003, amb efectes un any després de la seva entrada en vigor: des del 20 de febrer de 2026 2.
Per a un sistema d'informació, el laboratori és el servei que mou més volum: rep peticions electròniques, identifica mostres, processa en analitzadors automàtics i valida resultats abans d'enviar-los a la història clínica. El gestiona un sistema departamental propi, el LIS. El nombre de determinacions per hospital a Catalunya no figura a les fonts consultades: [PENDIENTE: volum d'activitat de laboratori dels hospitals del SISCAT, amb any i font oficial].
Anatomia patològica: el diagnòstic dels teixits
La unitat U.77 funciona «sota la responsabilitat d'un metge especialista en anatomia patològica» i en ella «es duen a terme estudis» per al diagnòstic 1. Treballa sobre mostres de teixit i cèl·lules que li arriben dels quiròfans, de les consultes i de les exploracions endoscòpiques.
El model de 1987 li assigna, a més, un paper institucional: una de les comissions clíniques obligatòries és la d'històries clíniques, teixits i mortalitat (art. 22.3) 5, que revisa la qualitat de la documentació i de les peces analitzades.
A diferència del laboratori, que retorna sobretot valors numèrics, el seu resultat és un informe amb un diagnòstic. El circuit concret dels registres de càncer de Catalunya no es tracta aquí: [PENDIENTE: circuit oficial de notificació de l'anatomia patològica al registre poblacional de càncer de Catalunya].
Diagnòstic per la imatge i protecció radiològica
La norma d'autorització separa el radiodiagnòstic (U.88), «dedicada al diagnòstic» sota un especialista en Radiodiagnòstic, de la medicina nuclear (U.87) 1. Per sobre, el Reial decret 601/2019 fixa els principis de justificació i optimització de les exposicions mèdiques a radiacions ionitzants (art. 1) 3. Tres regles tenen un reflex directe en el circuit de petició:
| Regla | Què diu |
|---|---|
| Justificació prèvia | «Totes les exposicions mèdiques s'han de justificar prèviament» (art. 3.1) 3 |
| Qui decideix | El prescriptor hi participa, però «la decisió final de la justificació ha de quedar a criteri del professional sanitari habilitat» (art. 3.4); en l'exposició individual, aquest professional respon de la justificació (art. 10.2) 3 |
| Indicació correcta | L'especialista ha de confirmar que el procediment està ben indicat (art. 11.1) 3 |
| Dosi | En radioteràpia, medicina nuclear i pràctiques especials, l'exposició del pacient es recull en un informe dosimètric (art. 15.2); determinats equips, com la tomografia computada o la radiologia intervencionista, han de poder transferir la informació de dosi al registre de l'exploració (art. 16.9.e) 3 |
D'aquí que la petició d'una prova d'imatge no sigui una simple comanda: porta dades clíniques que permeten al radiòleg acceptar-la, canviar-la o rebutjar-la. La imatge es desa al PACS, en format DICOM, i l'informe i la cita es gestionen al RIS.
Farmàcia hospitalària: el circuit del medicament
La llei del medicament dedica un article a les «estructures de suport per a l'ús racional dels medicaments als hospitals» (art. 84) 4. Les funcions que assigna als serveis de farmàcia hospitalària (art. 84.2) 4:
- Responsabilitat tècnica de l'adquisició, la qualitat, la conservació, la custòdia, la preparació i la dispensació de medicaments.
- Un sistema segur de distribució, la vigilància de l'administració, la custòdia dels medicaments en investigació i el control de les substàncies psicoactives.
- Participació en les comissions de selecció i avaluació de medicaments.
- Informació de medicaments, farmacovigilància, estudis d'utilització i farmacocinètica clínica.
- Docència, recerca i assaigs clínics.
- Col·laboració amb l'atenció primària i especialitzada de la zona.
- Coordinació de les compres de medicaments i productes sanitaris.
El servei està «sota la titularitat i responsabilitat d'un farmacèutic especialista» (art. 85.1) 4, i la norma d'autorització el codifica com a U.83 1. La selecció de medicaments es discuteix a la comissió de farmàcia i terapèutica, una de les comissions clíniques mínimes del model de 1987 (art. 22.3) 5.
Cas pràctic
Un pacient ingressat per pneumònia empitjora de matinada. El metge de guàrdia demana una analítica urgent i una radiografia de tòrax, i canvia l'antibiòtic.
Tres serveis centrals s'activen alhora. El laboratori rep la petició i la mostra pel tub pneumàtic, i retorna el resultat validat 6. Radiologia accepta la petició de radiografia, perquè la indicació està justificada i és el professional habilitat qui ho decideix 3; la imatge queda a l'arxiu d'imatges i l'informe, a la història. La farmàcia valida el nou antibiòtic i el dispensa a la planta, perquè la dispensació i la vigilància de l'administració són responsabilitat seva 4.
Si l'antibiòtic no és a la guia de l'hospital, el farmacèutic en proposarà un d'equivalent: la guia la decideix la comissió de farmàcia i terapèutica 5.
Què implica per als sistemes
| Servei | Dada que neix | Sistema que la gestiona | Amb qui s'intercanvia |
|---|---|---|---|
| Laboratori | Petició, mostra etiquetada, resultat validat | LIS | Història clínica i estació d'urgències, mitjançant missatges de petició i resultat (HL7) |
| Anatomia patològica | Mostra, informe diagnòstic codificat | Sistema departamental de patologia | Història clínica, comitès de tumors, registres de càncer |
| Imatge | Petició justificada, cita, imatge, informe, dosi | RIS i PACS (DICOM) | Història clínica; visors a planta; intercanvi amb altres centres |
| Farmàcia | Prescripció validada, dispensació, administració | Mòdul de prescripció i farmàcia | Planta (registre d'administració), compres, farmacovigilància |
Els perfils d'integració d'IHE ordenen aquests intercanvis entre sistemes, sobre els estàndards HL7 i DICOM.
Targetes d'aquesta lliçó (7)
- Serveis centrals
- Serveis que no tenen pacients propis, sinó que treballen a petició de la resta de l'hospital: laboratori, anatomia patològica, diagnòstic per la imatge, farmàcia.
- Laboratori clínic
- Unitat assistencial U.73. Des del Reial decret 101/2025 és també una especialitat mèdica única, que substitueix Anàlisis Clíniques i Bioquímica Clínica.
- Anatomia patològica
- Unitat assistencial U.77: sota la responsabilitat d'un metge especialista en Anatomia patològica, estudia mostres de teixits i cèl·lules per al diagnòstic.
- Justificació d'una exposició mèdica
- Principi del Reial decret 601/2019: tota exposició a radiacions ionitzants s'ha de justificar abans de fer-la; la decisió final és del professional habilitat.
- Farmàcia hospitalària
- Servei responsable de l'adquisició, la custòdia, la preparació i la dispensació dels medicaments de l'hospital, sota un farmacèutic especialista (Reial decret legislatiu 1/2015, arts. 84 i 85).
- Comissió de Farmàcia i Terapèutica
- Comissió clínica de l'hospital que selecciona i avalua els medicaments que es fan servir al centre; la farmàcia hi participa per mandat legal.
- Petició i resultat
- Parell de missatges que uneix un servei peticionari amb un servei central: l'ordre surt de la història clínica i el resultat hi torna.
Fonts
- Real Decreto 1277/2003, de 10 de octubre, bases generales sobre autorización de centros, servicios y establecimientos sanitarios: anexo II, definiciones de unidades asistenciales. Texto consolidado (BOE-A-2003-19572)
- Real Decreto 101/2025, de 18 de febrero, por el que se establece el título de médica/o especialista en Laboratorio Clínico (BOE)
- Real Decreto 601/2019, de 18 de octubre, sobre justificación y optimización del uso de las radiaciones ionizantes para la protección radiológica de las personas con ocasión de exposiciones médicas (BOE-A-2019-15604)
- Real Decreto Legislativo 1/2015, de 24 de julio, texto refundido de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, arts. 84 y 85 (BOE-A-2015-8343)
- Real Decreto 521/1987, de 15 de abril, Reglamento de estructura, organización y funcionamiento de los hospitales del INSALUD, arts. 11 y 22. Texto consolidado (BOE-A-1987-9351)
- Ministerio de Sanidad y Política Social — Unidad de urgencias hospitalaria. Estándares y recomendaciones (2010), apartado 6.1 y anexo 1