Mòdul 7 · Lliçó 3 de 5
La xarxa d'urgències: CAP, atenció continuada, CUAP i hospital
Què és una urgència segons la cartera comuna, quina porta correspon a cada nivell de gravetat a Catalunya, el PLANUC i el registre de l'activitat.
- 25 min
- 8 fonts
- 5 targetes
- Actualitzada el 27 d'octubre de 2026
A Catalunya l'atenció urgent no té una sola porta. N'hi ha cinc: el telèfon 061, el mateix CAP, els CAP amb atenció continuada i els CUAP, les urgències de l'hospital i, per a l'emergència, el 112. La regla és que cada problema arribi al nivell que el resol: la urgència lleu, a primària; la de risc vital, a l'hospital. El PLANUC és el pla que intenta que aquestes portes funcionin com una sola xarxa.
Què és una urgència segons la cartera comuna
La Llei 16/2003 defineix l'atenció d'urgència com la que es presta quan la situació clínica «obliga a una atenció sanitària immediata». Es dona les 24 hores, en centres sanitaris i fora d'aquests, inclòs el domicili, amb atenció mèdica i d'infermeria (art. 15) 1.
El Reial decret 1030/2006 la reparteix en tres annexos 2:
| Annex | Què regula |
|---|---|
| II, apartat 1.3 | La consulta urgent de primària, «per motius no demorables», al centre o al domicili |
| III | La urgència hospitalària: atenció a l'hospital, 24 hores, a pacients amb una situació clínica aguda que requereix atenció immediata |
| IV | La cartera comuna d'atenció d'urgència, que ordena l'accés i el contingut de la prestació en tots els nivells |
L'annex IV és el que dona la visió de conjunt. El seu apartat 1 diu que l'atenció és integral i contínua, prestada per la primària, l'especialitzada i els serveis d'urgències, i que la coordinació es fa a través dels centres coordinadors (112, 061 o d'altres), que garanteixen l'accessibilitat les 24 hores 2. El seu apartat 2 enumera el contingut 2:
- Atenció telefònica pels centres coordinadors, amb regulació mèdica de la demanda, informació i consell sanitari.
- Avaluació inicial i immediata, amb classificació per prioritat.
- Procediments diagnòstics i terapèutics necessaris.
- Monitoratge, observació i reavaluació.
- Transport sanitari terrestre, aeri o marítim, assistit o no.
- Informació a pacients i acompanyants.
- Alta, derivació o ingrés, amb els informes clínics pertinents.
- Comunicació a les autoritats quan escaigui, especialment davant la sospita de violència de gènere o de maltractaments.
Cadascun d'aquests punts deixa un registre: una trucada, una classificació, un informe. La llista és, a la pràctica, l'esquelet funcional de qualsevol sistema d'urgències.
Les portes de la urgència a Catalunya
El CatSalut ordena la xarxa així 3 4:
- 061 Salut Respon: accés directe 24 hores els 365 dies; metges i infermers assessoren, indiquen el centre adequat i, si cal, envien un professional a domicili o una ambulància 4. El CatSalut el recomana com a primer pas davant d'una urgència mèdica 7.
- CAP: resol la majoria de problemes en el seu horari habitual 4.
- CAP amb atenció continuada: molts atenen fora d'horari i els caps de setmana 4.
- CUAP: urgències de baixa i mitjana complexitat, 24 hores tots els dies de l'any, tot i que en alguns territoris obren 12 hores; en la majoria poden fer analítiques i radiografies 3.
- Urgències hospitalàries: per a les atencions més greus; les urgències de risc vital tenen preferència a l'hospital 3.
- 112: el número per a les emergències 4.
El CatSalut afegeix que una urgència de baixa complexitat es resol abans en un CUAP que a l'hospital 3. El nombre de CUAP i de CAP amb atenció continuada no es publica en aquestes pàgines, que remeten a una guia de centres: [PENDIENTE: nombre de CUAP i de CAP amb atenció continuada a Catalunya, amb data].
CAP amb atenció continuada i CUAP
Tots dos es confonen sovint. La diferència pràctica és l'horari i la capacitat diagnòstica. El CAP amb atenció continuada és el mateix centre de primària que amplia l'horari 4. El CUAP és un dispositiu pensat per a la urgència: obre 24 hores (o 12 en alguns territoris) i, en la majoria, disposa de laboratori i radiologia 3.
Per al sistema d'informació aquesta distinció importa. Una visita urgent al mateix CAP la fa sovint l'equip que coneix el pacient; en un CUAP, la fa un equip que pot no pertànyer a l'EAP de la persona, i de vegades d'una altra entitat. La informació ha de tornar a l'EAP perquè hi hagi seguiment.
Cinc nivells de gravetat
El CatSalut explica a la ciutadania l'escala de prioritat que s'aplica a urgències 3:
| Nivell | Nom | Què significa |
|---|---|---|
| 1 | Reanimació | Risc vital immediat |
| 2 | Emergència | Situació d'alt risc |
| 3 | Urgent | Necessita múltiples exploracions; estabilitat fisiològica |
| 4 | Menys urgent | Necessita exploració i diagnòstic |
| 5 | No urgent | Es podria resoldre amb cita prèvia o a les urgències del CAP |
Segons el CatSalut, els nivells 4 i 5 solen ser problemes que es poden atendre a primària 3. El PLANUC del 2017 indica que la majoria dels centres de Catalunya fan servir el Model andorrà de triatge (MAT), de cinc nivells 8. En hospitals petits, rurals o en alguns CUAP, on no es formen cues, no se segueix el procediment de triatge 8.
El PLANUC
El Pla nacional d'urgències de Catalunya (PLANUC) és l'eina del Departament de Salut i el CatSalut per reorganitzar l'atenció urgent i continuada com una xarxa integrada, amb la persona al centre 5. El CatSalut el descriu com una transformació complexa i progressiva, i inclou a la xarxa el 061 Salut Respon, els CUAP, els CAP amb atenció continuada, les urgències hospitalàries, les farmàcies de guàrdia i el 112 5.
La pàgina enllaça al seu marc conceptual, eixos estratègics i plans d'acció, però no en detalla mesures ni vigència 5: [PENDIENTE: mesures vigents del PLANUC i data del document en vigor].
El registre: CMBD-UR
Des de la Instrucció 06/2012 del CatSalut, en vigor des del 20 de juny de 2012, l'activitat d'atenció urgent del SISCAT es notifica al seu propi registre, el CMBD-UR, juntament amb el CMBD-AP de primària 6. La periodicitat d'enviament del CMBD varia segons l'àmbit: anual, trimestral, mensual o diària 6. Si el CMBD-UR recull l'activitat dels CUAP i del SEM no ho diu la pàgina, que remet als manuals de notificació: [PENDIENTE: àmbit exacte del CMBD-UR (hospital, CUAP, atenció continuada, SEM)].
Cas pràctic
Un dissabte a les onze de la nit, un nen de 7 anys cau de la bicicleta i li fa molt de mal el canell. La seva mare truca al 061. La infermera que atén la trucada descarta signes de gravetat i l'orienta al CUAP de la seva comarca, obert 24 hores. Allà el classifiquen com a nivell 4, li fan una radiografia, veuen una fractura sense desplaçar i li posen una fèrula. Surt amb un informe d'urgències i la indicació de control a traumatologia.
Dilluns, la pediatra de l'EAP no sap res de l'episodi si el CUAP no publica el seu informe ni avisa primària. La mare arriba amb un paper, i la derivació a traumatologia l'ha de tornar a fer algú que no va veure el nen. El mateix episodi, amb la informació al circuit, es resol amb una cita ja programada.
Què implica per als sistemes
| Punt de la cartera (annex IV) | Dada que neix | Sistema |
|---|---|---|
| Atenció telefònica i regulació | Trucada, motiu, consell, recurs assignat | Sistema del centre coordinador (061 / 112) |
| Avaluació i classificació | Nivell d'urgència (1 a 5) i hora | Mòdul d'urgències del CUAP o de l'hospital |
| Diagnòstic i tractament | Proves, resultats, tractaments | Mòdul d'urgències, laboratori, imatge |
| Alta, derivació o ingrés | Informe d'urgències amb el seu conjunt mínim; destinació | Mòdul d'urgències; publicació a l'HC3 |
| Registre d'activitat | Episodi urgent notificat | CMBD-UR del CatSalut 6 |
- La urgència de primària també és urgència. Un CUAP necessita un mòdul d'urgències amb classificació per nivells, igual que un hospital, encara que amb menys complexitat.
- La destinació és una dada. Alta a domicili, derivació a primària, a especialista o trasllat a l'hospital: el camp de destinació alimenta la continuïtat i els indicadors de resolució.
- Entitats diferents, un mateix pacient. El 061, el CUAP, l'hospital i l'EAP poden ser de proveïdors diferents. La integració (identificació per CIP, publicació a l'HC3, avís a primària) és el que converteix cinc portes en una xarxa.
Targetes d'aquesta lliçó (5)
- Atenció d'urgència
- La que es presta quan la situació clínica obliga a una atenció sanitària immediata; 24 hores, dins i fora dels centres (Llei 16/2003, art. 15).
- Atenció continuada
- Atenció que donen molts CAP fora del seu horari habitual i els caps de setmana, per a urgències que no poden esperar a la consulta ordinària.
- Regulació mèdica de la demanda
- Valoració per un professional sanitari, al centre coordinador, de cada trucada urgent per decidir la resposta: consell, derivació o enviament d'un recurs.
- Nivells d'urgència
- Escala de cinc nivells que fa servir el CatSalut: 1 reanimació, 2 emergència, 3 urgent, 4 menys urgent i 5 no urgent.
- PLANUC
- Pla nacional d'urgències de Catalunya: pla del Departament de Salut i el CatSalut per reorganitzar l'atenció urgent i continuada com una xarxa integrada.
Fonts
- Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud, art. 15 (BOE-A-2003-10715)
- Real Decreto 1030/2006, de 15 de septiembre, cartera de servicios comunes del SNS, anexos II, III y IV (BOE-A-2006-16212)
- CatSalut — Centre d'urgències d'atenció primària (CUAP)
- CatSalut — Atenció continuada i urgent
- CatSalut — Pla nacional d'urgències de Catalunya (PLANUC)
- CatSalut — Conjunt mínim bàsic de dades (CMBD)
- CatSalut — Atenció primària i comunitària
- Departament de Salut y CatSalut — Pla nacional d'urgències de Catalunya (PLANUC), 2017, p. 27