Mòdul 11 · Lliçó 4 de 6
Farmàcia hospitalària: compres, circuit intern i dosis unitàries
Com entra un medicament a l'hospital i arriba al llit: funcions del servei de farmàcia, compres i preus, dipòsits i dosis unitàries.
- 25 min
- 6 fonts
- 4 targetes
- Actualitzada el 26 d'octubre de 2026
El servei de farmàcia és l'únic lloc de l'hospital que pot custodiar i dispensar medicaments. Compra el que la comissió corresponent selecciona, ho emmagatzema, ho prepara i ho fa arribar a cada pacient; com més individualitzat és aquest lliurament, més segur. El model de referència és la dispensació en dosis unitàries, i al seu voltant giren la prescripció electrònica i el registre d'administració.
El que la llei encarrega al servei de farmàcia
La llei de garanties reserva la custòdia, conservació i dispensació de medicaments a les oficines de farmàcia i, per a la seva aplicació dins de la institució, als serveis de farmàcia d'hospitals, centres de salut i estructures d'atenció primària (art. 3.6) 1. Tot hospital ha de tenir un servei o unitat de farmàcia hospitalària, i els de nivell més alt, també de farmacologia clínica (art. 84.1) 1.
Les seves funcions (art. 84.2) 1:
| Funció | A la pràctica |
|---|---|
| Adquisició, qualitat, conservació, custòdia, preparació de fórmules i dispensació | De la comanda al proveïdor fins al lliurament a la planta o al pacient extern |
| Sistema eficaç i segur de distribució, i mesures per a la seva correcta administració | El circuit intern: dosis unitàries, existències de planta, armaris |
| Custòdia i dispensació de medicaments en investigació clínica | Mostres d'assaigs clínics, amb la seva pròpia traçabilitat |
| Control de psicoactius i de medicaments amb control especial | Llibres i registres d'estupefaents |
| Participació en les comissions hospitalàries de selecció i avaluació | La guia de medicaments de l'hospital |
| Informació, farmacovigilància, estudis d'utilització i farmacocinètica | Consultes, notificació de reaccions adverses, informes de consum |
| Participar en les compres de medicaments i productes sanitaris i coordinar-les | Licitacions i gestió d'existències |
El servei és sota la titularitat i responsabilitat d'un farmacèutic especialista en farmàcia hospitalària (art. 85.1) 1. La funció de distribució no és nova: l'Ordre d'1 de febrer de 1977, que va regular els serveis farmacèutics d'hospitals, ja els encarregava «establir un sistema eficaç i segur de distribució i administració de medicaments» (punt 2) 2.
Hospitals sense servei de farmàcia: els dipòsits
Un hospital sense servei farmacèutic ha de demanar a la seva comunitat autònoma autorització per mantenir un dipòsit de medicaments sota la supervisió i el control d'un farmacèutic; les condicions les fixa l'autoritat sanitària competent (art. 85.3) 1. És habitual en centres petits o de mitjana i llarga estada. Per als sistemes, el dipòsit importa perquè trasllada a un altre centre, o a un farmacèutic extern, la validació del que s'administra. [PENDIENTE: norma catalana vigent sobre dipòsits de medicaments en centres sanitaris i sociosanitaris].
Compres, preus i confidencialitat
L'hospital no compra a la farmàcia de la cantonada. El Govern fixa criteris de preu també per als medicaments d'àmbit hospitalari, envasos clínics inclosos, i per als que es dispensen a pacients no ingressats (art. 94.1) 1. Els envasos clínics es distingeixen a la capsa: no porten cupó precinte ni el requadre per a la posologia, i duen la llegenda «Envase clínico, prohibida su venta al detalle» (Reial decret 1345/2007, art. 39) 4. En els preus de referència formen conjunts a part (art. 98.3.a) 1.
Sobre aquest preu màxim, l'hospital negocia en els seus contractes de subministrament. Aquests preus d'adjudicació són confidencials, igual que els acords de finançament (art. 97.3) 1. El Consell Interterritorial pot acordar condicions generals de planificació, contractació, adquisició i subministrament per a les estructures públiques del SNS (art. 91.6) 1.
La confidencialitat no impedeix el control. Les comunitats han d'informar el Ministeri de Sanitat i el d'Hisenda, almenys cada mes, del consum de medicaments als hospitals i del seu preu real d'adquisició (art. 106.1) 1, i aportar les adquisicions dels serveis farmacèutics agregades per província i comunitat (art. 107.1.b) 1. El Node SNSFarma, del qual tracta l'última lliçó, serveix també per seguir aquestes adquisicions (Reial decret 1345/2007, art. 87) 4.
Del magatzem al llit: el circuit
A grans trets, el circuit té sis passos. La farmàcia compra i rep els medicaments; en rebre'ls pot verificar i desactivar el seu identificador únic, una possibilitat que la norma europea i l'espanyola preveuen per als centres assistencials (Reglament Delegat 2016/161, art. 25.2; Reial decret 1345/2007, art. 81.3) 5 4. Els emmagatzema i custodia. El metge prescriu per a cada pacient ingressat. El farmacèutic revisa la prescripció. La farmàcia prepara la medicació i la distribueix a la planta. I infermeria l'administra i ho registra.
La llei situa la responsabilitat tècnica de tot el circuit a la farmàcia fins a la dispensació, i li encarrega també prendre «les mesures per garantir-ne la correcta administració» (art. 84.2.b) 1. És a dir: el servei respon que el medicament correcte arribi en bon estat, no només de tenir-lo al magatzem.
La dispensació en dosis unitàries
Hi ha dues grans maneres de distribuir els medicaments a les plantes. En el sistema per existències, cada unitat d'infermeria té una farmaciola que la farmàcia reposa, i la infermera prepara cada presa a partir d'aquesta. En la dispensació en dosis unitàries (o unidosi), la farmàcia prepara la medicació de cada pacient, separada i identificada per dosis, a partir de la seva prescripció, i l'envia a la planta per a un període determinat.
Els estàndards del Ministeri per a les unitats d'hospitalització d'aguts tracten la unidosi com un element bàsic: entre els factors que «disminuei[xen] el rendiment del personal d'infermeria» citen la «inexistència d'unidosi», al costat de distàncies excessives o la manca de sistemes de reposició 3. I entre els components del sistema d'informació de farmàcia que ha de tenir l'hospital enumeren la prescripció electrònica, la unidosi i la conciliació de la medicació 3.
La idea d'individualitzar s'estén fora de l'hospital. La Llei 16/2003 demana tendir «a la dispensació individualitzada de medicaments» també a les oficines de farmàcia (art. 33.2) 6, i la llei de garanties permet a l'AEMPS autoritzar la dispensació d'unitats concretes a la farmàcia per ajustar-se a la durada del tractament (art. 19.8) 1.
Fins a quin punt s'ha estès la unidosi als hospitals espanyols o catalans no es recull aquí: [PENDIENTE: dada oficial d'implantació de la dispensació en dosis unitàries, amb any i font].
Prescripció, validació i administració
La unidosi només funciona si la prescripció és fiable i arriba a temps. Per això va de la mà de la prescripció electrònica: el metge prescriu en el sistema, el farmacèutic revisa l'ordre abans que es prepari, i la infermera registra cada administració contra el que s'ha prescrit. Els estàndards del Ministeri demanen que el sistema d'informació de la unitat estigui integrat en el sistema general de l'hospital, amb la farmàcia com un dels seus mòduls 3.
| Pas | Qui | Dada que deixa |
|---|---|---|
| Prescripció | Metge | Medicament, dosi, via, freqüència, inici i fi, signat |
| Validació | Farmacèutic | Acceptació, canvi o intervenció, amb el seu motiu |
| Preparació | Farmàcia | Dosis preparades per pacient i període, lot |
| Administració | Infermeria | Dosi donada, omesa o rebutjada, hora |
| Devolució | Planta i farmàcia | Dosis no administrades que tornen al servei |
La selecció de quins medicaments estan disponibles es fa a les comissions hospitalàries en què participa el servei de farmàcia (art. 84.2.c) 1. El que aquesta comissió exclou no apareix al catàleg de prescripció de l'hospital, encara que estigui finançat amb recepta.
Cas pràctic
Una dona de 78 anys ingressa per una pneumònia. Pren sis medicaments a casa. El metge de planta prescriu l'antibiòtic i revisa la seva medicació habitual en el sistema.
Un dels seus medicaments crònics no és a la guia de l'hospital, perquè la comissió en va triar un altre de la mateixa família 1. El farmacèutic, en revisar l'ordre, proposa l'equivalent disponible. Validada la prescripció, la farmàcia prepara les dosis de la pacient i les envia a la planta; infermeria registra cada presa, i la que la pacient rebutja torna a la farmàcia com a devolució.
A l'alta, l'informe recull quins medicaments es van canviar durant l'ingrés i amb què ha de continuar a casa. Aquesta informació és la que permet a la seva metgessa de família ajustar la recepta electrònica, i és la raó que els estàndards del Ministeri incloguin la conciliació de la medicació entre els components del sistema d'informació de farmàcia 3.
Què implica per als sistemes
| Dada | Sistema que la gestiona | Amb qui s'intercanvia |
|---|---|---|
| Catàleg de l'hospital (guia), amb preu d'adquisició confidencial | Gestió de farmàcia i compres | Proveïdors; consum i preu real al Ministeri, almenys cada mes 1 |
| Recepció, lot, caducitat i identificador únic | Gestió de magatzem de farmàcia | Repositori nacional de verificació, via Node SNSFarma 4 |
| Prescripció per pacient | Mòdul de prescripció del HIS | Farmàcia (validació), infermeria (administració) |
| Dosis preparades i retornades | Mòdul de dispensació en dosis unitàries, de vegades amb armaris automatitzats | Planta; comptabilitat analítica per pacient |
| Administració registrada | Registre d'infermeria | Història clínica, farmacovigilància, consum per pacient |
| Psicoactius i assaigs clínics | Registres específics de farmàcia | Inspecció i promotors de l'assaig 1 |
Un catàleg de medicaments de l'hospital necessita dues identitats per producte: la presentació comercial, amb el seu codi nacional i el seu lot, per comprar i traçar; i l'entitat clínica, amb principi actiu, dosi i via, per prescriure i administrar. La unidosi viu entremig de les dues.
Targetes d'aquesta lliçó (4)
- Dispensació en dosis unitàries
- Sistema de distribució en què el servei de farmàcia prepara la medicació de cada pacient ingressat per dosis individuals identificades, en lloc de deixar existències a la planta.
- Dipòsit de medicaments
- Alternativa al servei de farmàcia en hospitals que no en tenen: la comunitat autònoma l'autoritza i funciona sota la supervisió d'un farmacèutic.
- Envàs clínic
- Presentació que no es ven al detall: sense cupó precinte ni requadre de posologia, i amb la llegenda «Envase clínico, prohibida su venta al detalle». Té els seus propis preus i conjunts de referència.
- Farmacologia clínica
- Servei o unitat que la llei exigeix als hospitals de nivell més alt, i que col·labora amb la farmàcia hospitalària en la selecció, la informació i els estudis d'ús de medicaments.
Fonts
- Real Decreto Legislativo 1/2015, de 24 de julio, texto refundido de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, arts. 3, 84, 85, 91, 94, 97, 106 y 107. Texto consolidado (BOE-A-2015-8343)
- Orden de 1 de febrero de 1977 por la que se regulan los Servicios Farmacéuticos de Hospitales (BOE núm. 43, de 19 de febrero de 1977)
- Ministerio de Sanidad y Política Social — Unidad de enfermería en hospitalización polivalente de agudos: estándares y recomendaciones (2010)
- Real Decreto 1345/2007, de 11 de octubre, autorización, registro y condiciones de dispensación de los medicamentos de uso humano, arts. 39, 81 y 87. Texto consolidado (BOE-A-2007-19249)
- Reglamento Delegado (UE) 2016/161 de la Comisión, de 2 de octubre de 2015, dispositivos de seguridad en el envase de los medicamentos de uso humano, art. 25 (DOUE L 32, de 9-2-2016, copia del BOE)
- Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del SNS, art. 33. Texto consolidado (BOE-A-2003-10715)