Un HIS es pot construir de tres maneres: amb una suite que ho cobreix gairebé tot, combinant els millors productes de cada àrea o recolzant-se en desenvolupaments del mateix sistema públic. A la pràctica gairebé tots els centres barregen les tres. Aquesta lliçó explica els models sense avaluar productes ni empreses, i com es compren al sector públic, on els plecs i els anuncis són públics.

Qui fabrica els sistemes: tres models

El mercat de sistemes d'informació sanitària es descriu millor per models que per noms. Aquesta lliçó no cita productes ni empreses, ni els compara: les quotes de mercat i la valoració de cada producte exigirien fonts públiques fiables que aquí no s'han verificat [PENDIENTE: estudi oficial o independent del mercat d'HIS a Espanya, amb any].

Les columnes d'avantatges i costos recullen arguments habituals del sector, no conclusions d'un estudi.

La barreja és la norma. El plec públic d'un hospital universitari madrileny descriu un centre amb sistemes corporatius de la seva conselleria, aplicatius departamentals de diferents proveïdors i desenvolupaments propis, entre els quals una estació clínica pròpia i un visor clínic de la conselleria ¹.

Suites integrades

Una suite reuneix en un mateix producte la gestió de pacients, l'estació clínica i bona part dels departamentals. El seu argument principal és la dada única: el pacient, l'episodi i la petició existeixen una sola vegada, i no cal sincronitzar-los entre sistemes.

El seu risc principal és la dependència. Com més part del mapa cobreix un producte, més car és substituir-lo. Per això en una suite importen tant les funcions com la sortida: si les dades es poden exportar en formats estàndard, si les interfícies amb tercers estan documentades i qui és el propietari de les adaptacions fetes per al centre.

Best-of-breed: el millor de cada casa

El model contrari tria un sistema especialitzat per a cada àrea (laboratori, imatge, farmàcia, quiròfan) i els uneix al nucli. És freqüent en serveis amb processos molt tècnics, com es va veure a la lliçó de departamentals.

El seu cost és la integració. Cada sistema té la seva pròpia còpia del pacient, el seu catàleg i els seus usuaris. Sense un bon índex de pacients, un motor d'integració i estàndards de missatgeria, el model es degrada en sistemes que no es parlen. Aquests elements s'estudien al mòdul d'interoperabilitat.

Desenvolupaments i plataformes del sistema públic

El tercer model és característic de la sanitat pública espanyola, on diverses administracions han construït o governen sistemes comuns. Alguns exemples públics:

• Catalunya, primària: l'ECAP és la història clínica informatitzada de tota la xarxa d'atenció primària des del 2001, amb adhesió obligatòria a la primària ⁶.
• Catalunya, hospitals: Argos assistencial figura al catàleg del Departament de Salut com a sistema d'informació hospitalària comú i modular per a centres del SISCAT, desenvolupat amb orientació col·laborativa i alineat amb el pla director de sistemes d'informació del SISCAT ⁵.
• Andalusia: Diraya és el sistema que suporta la història clínica electrònica del Servicio Andaluz de Salud i integra la informació de salut de les persones ateses als seus centres ⁷. La seva recepta electrònica es va posar en marxa el 2003 ⁷.

Que una solució sigui pública no vol dir que tot el programari sigui de fabricació pròpia: pot combinar desenvolupament intern, productes de mercat i serveis contractats. El que la defineix és que la governa l'administració. A Catalunya, a més, el catàleg distingeix solucions d'adhesió obligatòria i d'altres a demanda ⁹, de manera que una part del mapa de qualsevol centre del SISCAT ja ve decidida.

L'ERP: l'altra meitat del mapa

Un hospital també és una empresa. L'ERP cobreix la comptabilitat, el pressupost, les compres i el magatzem, els actius i, de vegades, els recursos humans i la nòmina. El plec madrileny citat enumera per separat la gestió econòmica, la de subministraments, la de recursos humans i nòmina, i la de torns ¹.

Al sector públic, l'ERP té obligacions pròpies. Les empreses que facturen a una administració estan obligades a la factura electrònica, que es pot exceptuar per reglament fins a 5.000 euros (art. 4) ⁸, i cada administració disposa d'un punt general d'entrada de factures electròniques (art. 6) ⁸. L'ERP d'un hospital públic les ha de rebre per aquest circuit.

L'HIS i l'ERP es toquen en tres punts: els consums (el que es gasta per pacient o per servei), la facturació de l'activitat i la comptabilitat analítica. Decidir si l'ERP i l'HIS són del mateix proveïdor és, en el fons, la mateixa pregunta de suite davant de best-of-breed.

Com compra el sector públic

Els centres públics compren els seus sistemes per contractació pública, i això fa visible el mercat. Els anuncis d'import suficient es publiquen al Diari Oficial de la Unió Europea, amb la seva classificació per codis CPV. Dos exemples del 2025, que es citen sense valorar-los:

El segon cas il·lustra una figura que apareix sovint quan ja hi ha un sistema implantat. La LCSP només permet adjudicar sense publicitat prèvia en supòsits taxats; un és que el contracte només es pugui encomanar a un empresari determinat perquè «no hi hagi competència per raons tècniques» o perquè calgui protegir drets exclusius, inclosos els de propietat intel·lectual (art. 168.a.2n) ⁴. És la cara contractual de la dependència del proveïdor: evolucionar un sistema propietari sol requerir qui en té els drets.

Els plecs són públics i són la millor font per conèixer el mercat sense dependre de la publicitat de ningú: diuen quins mòduls es demanen, quines integracions s'exigeixen, quant es pressuposta i qui en resulta adjudicatari.

Criteris per comparar sense noms

• Encaix amb les plataformes comunes: a Catalunya, publicació a la HC3, recepta electrònica, IS3 i índex de pacients, com a condició i no com a millora.
• Model de dades: què es guarda estructurat i què com a document; quines terminologies fa servir.
• Obertura: estàndards d'integració, accés a les dades, exportació completa al final del contracte.
• Propietat i continuïtat: qui és el propietari de les adaptacions, què passa si el producte deixa d'evolucionar.
• Cobertura per àmbit: aguts, sociosanitari, salut mental, primària. Un mateix producte pot ser sòlid en un i feble en un altre.
• Cost total: llicències, implantació, integració, migració, manteniment i personal propi durant tota la vida del sistema.

Cas pràctic

Una fundació privada sense ànim de lucre, amb un hospital d'aguts i un centre sociosanitari concertats, ha de renovar el seu HIS. No està subjecta als mateixos procediments de contractació que un ens públic, però vol comparar amb rigor.

El seu equip comença pels plecs publicats per centres públics semblants: li serveixen per saber quins mòduls es demanen, quines integracions s'exigeixen a Catalunya i quins pressupostos es manegen ². Després dibuixa el seu mapa: l'estació clínica de primària no és seva, la recepta i la HC3 són obligatòries, i el laboratori el presta una altra entitat del territori.

Amb aquest mapa, la decisió ja no és «quina marca», sinó «quin model». Opta per una suite per a aguts i sociosanitari i manté separat el laboratori. Exigeix al contracte l'exportació completa de les dades en formats estàndard en acabar, per no repetir la dificultat que va tenir en sortir del sistema anterior.

Què implica per als sistemes

Decisió	Què s'hi guanya	Què es paga
Suite integrada	Dada única del pacient i de l'episodi	Dependència; menys profunditat en alguns serveis
Best-of-breed	Millor sistema per servei	Interfícies, catàlegs i usuaris per duplicat
Solució pública comuna	Homogeneïtat i dades compartides 5 6	Menys marge de decisió del centre 9
ERP del mateix proveïdor que l'HIS	Consums i facturació sense interfície	Més dependència; obligacions de facturació electrònica que ha de complir igualment 8
Evolució d'un sistema ja implantat	Continuïtat	Possible contractació sense concurrència 3 4

El moment d'evitar la dependència és abans de signar, no al final del contracte. Les clàusules de dades, documentació d'interfícies i propietat de les adaptacions valen més que qualsevol funcionalitat afegida.