A Catalunya, què s'ofereix i amb quines prioritats ho marquen tres instruments. El Pla de salut fixa objectius i estratègies per a cinc anys. La cartera de serveis diu a què té dret el pacient: la cartera comuna del SNS més el que Catalunya hi afegeixi. Els plans directors i el mapa sanitari baixen tot això a com s'organitzen els serveis al territori.

El Pla de salut a la LOSC

La LOSC dedica el títol V al Pla de salut de Catalunya. El defineix com les línies directives i de desplegament de les activitats, programes i recursos del CatSalut, i com a instrument indicatiu i marc de referència de les actuacions públiques en salut (art. 62.1) ¹. Els seus trets legals ¹:

• Aprovació: pel Govern, a proposta del conseller (art. 62.2); per això apareix entre les competències del Govern (art. 9.a).
• Vigència: «té un període de vigència de cinc anys» (art. 62.3).
• Contingut mínim: valoració de la situació de partida, objectius i nivells que cal assolir, serveis i programes per regió sanitària, previsions econòmiques i de finançament, i mecanismes d'avaluació i seguiment (art. 63).
• Elaboració de baix a dalt: el departament fixa els criteris generals; cada regió sanitària formula un avantprojecte; el CatSalut elabora el dels serveis comuns; i el departament ho integra tot (art. 64).
• Control: s'ha de trametre al Parlament en un màxim de trenta dies des de la seva aprovació (art. 64.5), i el Consell de Salut de Catalunya n'informa l'avantprojecte abans d'aprovar-lo (art. 10 bis) ¹.

El Pla de salut 2021-2025

El Govern va aprovar el Pla de salut de Catalunya 2021-2025 el 21 de desembre de 2021, com «l'instrument i marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut» ². Es va elaborar a partir d'un informe de l'OMS sobre trenta anys de planificació sanitària a Catalunya, del Pla de Govern i de la situació creada per la COVID-19 ².

Segons l'informe de seguiment del Departament de Salut, el pla s'estructura en 4 estratègies, 15 eixos i 70 accions traçadores, i fixa 40 objectius de salut que se segueixen en un document específic, Marcant fites ³. Les quatre estratègies són ³:

1. Igualtat d'oportunitats en salut al llarg de la vida.
2. Entorns saludables.
3. Integració de l'atenció a la salut.
4. Palanques de canvi transversals (participació, lideratge professional, governança, recerca i innovació, i tecnologies de la informació).

La quarta estratègia és la que més toca els sistemes d'informació: les tecnologies de la informació hi apareixen com a palanca de canvi del mateix pla ³.

El proper Pla de salut

El 18 de març de 2025 el Govern va anunciar l'actualització del Pla de salut, amb la previsió que el nou pla entrés en vigor el 2026 i amb l'atenció primària com a eix central ⁴. Entre el 29 d'octubre i el 18 de novembre de 2025, més de 3.400 persones van respondre un qüestionari participatiu, i després es van fer cinc sessions amb més de 100 participants ⁵. A la data d'aquesta lliçó no n'hem pogut confirmar l'aprovació: [PENDIENTE: data d'aprovació, període de vigència i estructura del nou Pla de salut de Catalunya].

La cartera de serveis: què té garantit el pacient

La cartera és l'altra cara de la planificació: defineix el dret. Es construeix en dos nivells.

Nivell estatal: la cartera comuna del SNS

La Llei 16/2003, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, defineix la cartera comuna com «el conjunt de tècniques, tecnologies o procediments» mitjançant els quals es fan efectives les prestacions (art. 8) ⁶. Des del Reial decret llei 16/2012 es divideix en tres modalitats ⁶:

El contingut detallat és al Reial decret 1030/2006, que fixa la cartera de salut pública, atenció primària, especialitzada, urgències, farmàcia, ortopròtesis, productes dietètics i transport sanitari en els annexos I a VIII (arts. 1 i 6) ⁷. S'actualitza per ordre ministerial, amb l'acord previ del Consell Interterritorial i l'avaluació de tecnologies sanitàries (art. 7) ⁷.

Nivell autonòmic: la cartera complementària

L'article 8 quinquies de la Llei 16/2003 permet a les comunitats autònomes aprovar carteres que incloguin, com a mínim, la comuna, i incorporar tècniques o procediments que no hi són previstos, amb condicions ⁶:

• Hi han de destinar recursos addicionals i garantir-ne prèviament la suficiència financera.
• Els serveis complementaris han de complir els mateixos requisits que els de la cartera comuna i no entren en el finançament general del SNS.
• Abans d'incorporar-los, la comunitat n'ha d'informar de manera motivada el Consell Interterritorial.
• Els ha de comunicar al Ministeri, que els recull en el seu sistema d'informació, i n'assumeix el cost amb el seu propi pressupost.

El Reial decret 1030/2006 preveu un sistema d'informació de cartera al Ministeri que recull la comuna i les complementàries autonòmiques (art. 12) ⁷.

Un parany terminològic. Al web del CatSalut, l'apartat «prestacions complementàries» agrupa les prestacions ortoprotètiques, les teràpies respiratòries a domicili, els productes dietoterapèutics, el transport sanitari i l'atenció podològica a persones diabètiques amb patologia vascular o neuropàtica crònica ⁹. La majoria d'aquestes prestacions formen part de la cartera comuna del SNS segons el Reial decret 1030/2006 ⁷. És a dir: «complementària» en el llenguatge del web del CatSalut no equival a «cartera complementària autonòmica» en el sentit de l'article 8 quinquies. Quins serveis figuren oficialment com a cartera complementària de Catalunya no ho hem verificat: [PENDIENTE: norma o relació oficial de la cartera complementària de Catalunya comunicada al Ministeri].

Plans directors i mapa sanitari

Entre el Pla de salut (objectius) i el dia a dia (serveis) hi ha els plans directors. El CatSalut els descrivia a la seva memòria de 2008 com a plans que defineixen «les activitats i l'ordenació de serveis necessària per assolir les polítiques plantejades», amb una visió integrada des de la promoció de la salut i la prevenció fins a la rehabilitació ¹⁰. Aquella memòria citava, entre d'altres, els de malalties de l'aparell circulatori, oncologia, sociosanitari i salut mental i addiccions ¹⁰. Quins són vigents avui no ho hem verificat: [PENDIENTE: relació actual de plans directors vigents del Departament de Salut].

L'altre instrument és el mapa. El febrer de 2026, el Departament de Salut va presentar el nou Mapa del sistema de salut de Catalunya com a eina estratègica de planificació territorial, amb 30 àrees integrades de salut, i va anunciar que caldrà reorientar el finançament, les inversions, la compra de serveis i els sistemes d'informació ¹¹. Es tracta a la lliçó del territori.

Cas pràctic

Una pacient diabètica de 70 anys amb neuropatia pregunta al seu CAP per què el podòleg del sistema públic l'atén a ella i no al seu veí, que té durícies als peus. La resposta és a la cartera: l'atenció podològica s'ofereix a persones diabètiques amb determinades patologies cròniques ⁹, no a qualsevol persona.

Alhora, l'equip de direcció del seu hospital de referència revisa els seus objectius anuals amb el CatSalut. Alguns indicadors deriven de les estratègies del Pla de salut. Si el nou pla canvia les prioritats, canviaran els indicadors i, amb ells, les dades que l'hospital ha de registrar.

Què implica per als sistemes

• La cartera és un catàleg, no un text. El que l'HIS permet demanar, programar o dispensar s'hauria de poder traçar fins a un element de cartera. Un catàleg de prestacions ben mapat facilita validar el dret del pacient i la facturació al CatSalut.
• Les condicions d'accés són regles. Moltes prestacions depenen d'un diagnòstic o d'una indicació clínica, com la podologia en diabètics ⁹. Això són regles de negoci amb dades d'entrada (diagnòstic codificat, prescripció) que el sistema ha de capturar de manera estructurada.
• Aportació de l'usuari. La cartera suplementària comporta aportació econòmica ⁶. Afecta la recepta electrònica, les ortopròtesis i el transport no urgent, i depèn del nivell de cobertura del pacient (lliçó següent).
• Els indicadors vénen de la planificació. Els 40 objectius de salut i les accions traçadores del Pla de salut es mesuren amb indicadors ³. Una part s'alimenta de dades que neixen a l'HIS. Quan canviï el pla, revisa quines dades deixen de demanar-se i quines de noves apareixen.
• Dissenya per al canvi. El pla canvia cada cinc anys ¹ i la cartera comuna s'actualitza per ordre ministerial ⁷. Un catàleg versionat i amb dates de vigència evita reescriure lògica cada vegada.