Una part del pagament no depèn de quant es fa, sinó de com. És la contraprestació per resultats (CPR): de mitjana, un 5 % de l'assignació anual de cada contracte. Es reparteix entre objectius comuns, transversals i de regió, cadascun amb el seu pes. La meta de cada centre es pacta a partir del seu propi punt de partida, i al tancament es premia també l'esforç parcial.

Què diu el decret

El Decret 118/2014 regula la contraprestació per resultats a cada línia amb una fórmula gairebé idèntica. És una partida del pressupost del CatSalut el valor de la qual es fixa segons les directrius del Pla de salut a cada territori (arts. 31, 50 i 64) ¹. Es paga per assolir resultats organitzatius, clínics i de salut fixats com a objectius en el contracte o conveni, i els tutela el director de sector sanitari ¹.

Els objectius han d'anar lligats als eixos del Pla de salut, «fonamentalment» l'atenció a la cronicitat, l'accessibilitat i la capacitat de resolució, i incentivar la qualitat i l'eficiència ¹. Han de cobrir diverses dimensions: accessibilitat, resolució, coordinació i integració, eficiència, seguretat i satisfacció, amb els indicadors de la Central de Resultats ¹. I combinen dos nivells: objectius territorials i objectius específics per línia o per unitat proveïdora ¹.

El decret defineix els objectius territorials com a transversals: afecten més d'una línia i exigeixen que hi cooperin entitats i nivells assistencials (annex, definició 5.2) ¹. Els específics tracten sobretot de qualitat, seguretat i eficiència de cada línia (definició 5.3) ¹. I exigeix avaluar els encàrrecs segons els resultats, amb un sistema que fixa el director del CatSalut per instrucció, amb audiència prèvia a les entitats i publicat al seu web (art. 70) ¹.

Quant pesa en el pagament

El CatSalut anomena aquesta part variable, lligada a objectius, contraprestació per resultats. La seva finalitat principal és millorar la qualitat assistencial, i la secundària, canalitzar les línies prioritàries del CatSalut. Incentiva resultats en salut (efectivitat i seguretat), pràctica clínica adequada i ús eficient de recursos, experiència del pacient i coordinació entre proveïdors ². Es basa en les prioritats del Pla de salut i es renova cada any, amb una visió plurianual ².

El CatSalut indica que la CPR suposa «de mitjana un 5 %» de l'assignació anual global del contracte, amb variacions segons la línia que fixen els annexos de cada contracte ³. Les condicions del 2025 mostren aquestes diferències ⁵:

En l'atenció hospitalària i la primària, el percentatge concret figura a la clàusula de cada entitat. [PENDIENTE: percentatge de la CPR a les clàusules d'hospital i de primària del 2025-2026.]

Les línies i el calendari

El catàleg del 2026 s'ordena en cinc línies: atenció primària i comunitària, hospitalària, intermèdia, salut mental i addiccions, i salut sexual i reproductiva. Les dues penúltimes es divideixen en sublínies, i s'hi afegeixen objectius transversals ⁴. Altres serveis del SISCAT, com diàlisi o rehabilitació, també tenen objectius ³.

Els objectius els estableix i prioritza l'Àrea Assistencial del CatSalut; els poden proposar les regions sanitàries i les àrees de coneixement designades ³. El catàleg es revisa cada any en grups de treball per línia amb representants de les patronals del sector, l'ICS, les societats científiques, les regions sanitàries i els equips tècnics del CatSalut ⁴. El calendari és estable: objectius provisionals abans d'acabar l'any, tancament definitiu abans del 31 de gener i signatura dels pactes el primer trimestre ⁴. El CatSalut ho resumeix així: la contractació pot ser efectiva a partir de l'1 de març ³.

Des del 2018, el CatSalut ha reduït el nombre d'objectius i prioritza els que tenen bones fonts de dades i seguiment regular. A més, ofereix als proveïdors una plataforma per veure'n els indicadors ³. El catàleg del 2026 la descriu com un entorn web compartit entre el CatSalut i les entitats proveïdores, on es consulta la fitxa tècnica de cada objectiu ⁴.

Tipus d'objectiu

Font: catàleg d'objectius de la CPR del 2026, apartat 1 ⁴. A més, cada objectiu pot tenir contraprestació econòmica o no tenir-ne. Els que no en tenen figuren igualment al contracte: serveixen per mesurar un punt de partida i, si escau, passar a tenir pagament l'any següent ⁴. En hospitalària, primària i salut sexual, el CatSalut fixa el pes de cada objectiu, i els pactes només se'n poden apartar en un o dos punts ⁴.

Exemples del catàleg hospitalari del 2026 amb pagament: reduir els pacients fora del temps de garantia en llista d'espera quirúrgica, millorar l'experiència de la urgència mesurada amb l'enquesta PLAENSA, la qualitat de la prescripció farmacèutica, o que la fractura de maluc en majors de 64 anys s'operi en menys de dos dies ⁴.

Com es pacta la meta

Cada objectiu té un estàndard que proposa la unitat que el dissenya. Però la meta de cada centre es pacta des del seu punt basal, el resultat del tancament de l'any anterior ⁴:

• Si el centre ja iguala o supera l'estàndard, se li demana com a mínim mantenir-lo, o millorar-lo si és raonable.
• Si no l'assoleix, la meta és el punt basal més el 60 % del camí fins a l'estàndard. Exemple del catàleg: estàndard 60 %, basal 40 %, meta pactada 52 %.
• En els indicadors en què millorar és baixar (reingressos, complicacions, esperes), la fórmula és simètrica: estàndard 10 %, basal 16 %, meta 12,4 %.
• Si l'objectiu és nou i no hi ha dades, la meta pot ser, simplement, obtenir la informació que demana la fitxa.

El catàleg justifica el mètode: incentivar la millora contínua sense desmotivar qui parteix de lluny ni penalitzar qui ja té bons resultats ⁴.

Com es puntua al tancament

Els objectius de sí o no donen el 100 % o el 0 % del seu pes. Els quantitatius donen el 100 % si s'assoleix la meta pactada; si no, es mesura quina part del camí entre el punt basal i la meta s'ha recorregut ⁴:

Exemple del catàleg: basal 50 %, meta 70 %, resultat 64 %. S'ha recorregut el 70 % del camí, així que es cobra la meitat del pes de l'objectiu ⁴. Alguns objectius, com les llistes d'espera, tenen un mètode d'avaluació propi que indica la seva fitxa ⁴. El catàleg presenta el sistema com a més sensible a l'esforç del proveïdor ⁴.

Cas pràctic

Un hospital de referència opera en menys de dos dies el 55 % dels majors de 64 anys amb fractura de maluc. L'estàndard del catàleg és més alt. La seva meta pactada serà el seu 55 % més el 60 % de la distància fins a l'estàndard, amb el pes que el CatSalut assigna a l'objectiu ⁴.

A meitat d'any, la direcció vol saber si va bé. Per a això necessita el mateix indicador que farà servir el CatSalut, amb la mateixa definició de la fitxa tècnica: edat, diagnòstic, data i hora d'ingrés i d'intervenció, exclusions. Si mesura «des de l'arribada a urgències» i la fitxa mesura «des de l'ingrés», el quadre de comandament intern dirà una cosa i l'avaluació oficial, una altra.

A més, l'hospital comparteix objectius transversals amb els equips de primària i el sociosanitari de la seva AGA. Aquí el seu resultat depèn també dels altres ⁴. És el mecanisme que el decret va pensar perquè els proveïdors d'un territori cooperin (art. 72.2) ¹.

Què implica per als sistemes

Necessitat	Dada	Sistema
Calcular cada indicador com el CatSalut	Fitxes tècniques de l'any: numerador, denominador, exclusions, font	Magatzem de dades del proveïdor, amb la lògica de cada fitxa versionada per any
Seguir l'avenç durant l'any	Punt basal, meta pactada, resultat acumulat	Quadre de comandament intern, creuat amb la plataforma de seguiment del CatSalut
Que la dada existeixi en origen	Hores de triatge, ingrés i intervenció; diagnòstics codificats; escales registrades	HIS i estació clínica: un camp opcional o text lliure fa que l'indicador no es pugui calcular
Objectius de prescripció	Prescripció amb el medicament identificat	Prescripció electrònica i farmàcia
Objectius transversals	Episodis d'un mateix pacient en diversos proveïdors	Registres del CatSalut i HC3: el proveïdor no veu tot el recorregut amb les seves pròpies dades
Enquestes d'experiència	Resultats PLAENSA per centre	Els produeix el CatSalut; el centre només els rep