El sistema sanitari per dins · Mòdul 7 · Fitxa resum

Primària, urgències i transport

EAP i CAP, continuïtat assistencial amb l'hospital, SEM, transport sanitari urgent i no urgent.

Com treballa l'atenció primària: cartera i activitat

Què ha d'oferir per llei l'atenció primària, com s'organitza la seva activitat (demanda, programada, urgent, domicili, no presencial) i quines dades genera.

Què promet la primària per llei
Les nou línies de la cartera comuna
Demanda, programada i urgent
Qui fa què dins de l'EAP
Atenció al domicili
La primària en xifres
Cas pràctic
Què implica per als sistemes

Cartera comuna d'atenció primària: Annex II del Reial decret 1030/2006: nou blocs de serveis que tota primària del SNS ha d'oferir, de la consulta a demanda a la salut bucodental.
Consulta a demanda: Visita de primària que demana el mateix pacient, preferentment amb cita prèvia (annex II, 1.1, del Reial decret 1030/2006).
Consulta programada: Visita de primària que decideix un professional sanitari: controls, seguiment de crònics, revisions (annex II, 1.2, del Reial decret 1030/2006).
Consulta urgent a primària: Atenció de l'EAP per motius no demorables, al centre o al domicili (annex II, 1.3, del Reial decret 1030/2006).
Atenció domiciliària: Visites de medicina de família i infermeria a casa de qui no es pot desplaçar al CAP; inclou l'atenció a pacients immobilitzats i pal·liatius.
eConsulta: Canal no presencial de La Meva Salut per a missatges entre pacient i professional; no serveix per a urgències i es respon segons l'agenda del professional.
Freqüentació: Mitjana de visites per habitant assignat i any: l'indicador estàndard d'ús de l'atenció primària.

Continuïtat assistencial entre primària i hospital

Com passa un pacient de primària a l'especialista i torna: derivació, informe d'alta, conjunt mínim dels informes clínics, HC3 i crònics complexos.

Què és la continuïtat assistencial
L'anada: derivar des de primària
La tornada: l'informe d'alta
Un contingut mínim comú
HC3: la història que viatja
Crònics complexos: PCC, MACA i PIIC
Cas pràctic
Què implica per als sistemes

Continuïtat assistencial: Que l'atenció d'una persona no es trenqui quan canvia de professional, de nivell o de centre: la informació i el pla de cures l'acompanyen.
Derivació: Indicació d'un professional perquè el pacient sigui atès en un altre nivell o servei. A Catalunya, la visita a l'especialista la prescriu l'EAP o el servei d'urgències.
Conjunt mínim de dades dels informes clínics: Contingut obligatori de nou tipus d'informe clínic a tot el SNS, fixat pel Reial decret 1093/2010, perquè qualsevol centre els pugui fer servir.
PCC: Pacient crònic complex: persona amb cronicitat complexa identificada pel seu equip de primària, amb pronòstic de vida superior a 24 mesos.
PIIC: Pla d'intervenció individualitzat compartit: pla d'atenció d'una persona amb cronicitat complexa, publicat a l'HC3 perquè el vegin tots els nivells.

La xarxa d'urgències: CAP, atenció continuada, CUAP i hospital

Què és una urgència segons la cartera comuna, quina porta correspon a cada nivell de gravetat a Catalunya, el PLANUC i el registre de l'activitat.

Què és una urgència segons la cartera comuna
Les portes de la urgència a Catalunya
CAP amb atenció continuada i CUAP
Cinc nivells de gravetat
El PLANUC
El registre: CMBD-UR
Cas pràctic
Què implica per als sistemes

Atenció d'urgència: La que es presta quan la situació clínica obliga a una atenció sanitària immediata; 24 hores, dins i fora dels centres (Llei 16/2003, art. 15).
Atenció continuada: Atenció que donen molts CAP fora del seu horari habitual i els caps de setmana, per a urgències que no poden esperar a la consulta ordinària.
Regulació mèdica de la demanda: Valoració per un professional sanitari, al centre coordinador, de cada trucada urgent per decidir la resposta: consell, derivació o enviament d'un recurs.
Nivells d'urgència: Escala de cinc nivells que fa servir el CatSalut: 1 reanimació, 2 emergència, 3 urgent, 4 menys urgent i 5 no urgent.
PLANUC: Pla nacional d'urgències de Catalunya: pla del Departament de Salut i el CatSalut per reorganitzar l'atenció urgent i continuada com una xarxa integrada.

El SEM: urgències i emergències fora de l'hospital

El Sistema d'Emergències Mèdiques: el 112 i el 061, la central de coordinació, els seus recursos i els codis d'activació.

Què és el SEM
112 i 061: dos números coordinats
La CECOS: on comença tot
Els recursos: SVB, SVA, VIR i helicòpter
Què fa el SEM en un any
Codis d'activació
Cas pràctic
Què implica per als sistemes

CECOS: Central de Coordinació Sanitària del SEM: on es reben les trucades del 112 i el 061, es classifiquen i es decideix el recurs o el consell.
061 Salut Respon: Servei telefònic del SEM per a dubtes i problemes de salut no emergents: consell, orientació al centre adequat i, si cal, enviament d'un recurs.
SVB: Unitat de suport vital bàsic: ambulància amb dos tècnics en emergències sanitàries que apliquen les primeres actuacions sense instrumental mèdic avançat.
SVA: Unitat de suport vital avançat: ambulància amb metge, infermer i tècnic, o amb infermer i tècnics; dona medicació, desfibril·lació, via aèria i estabilització.
VIR: Vehicle d'intervenció ràpida: porta l'equipament d'una SVA amb metge i tècnic; assisteix, però no transporta pacients.
Codi d'activació: Eina de coordinació entre nivells per a patologies temps-dependents: el SEM identifica el pacient i prealerta un hospital receptor capaç de tractar-lo, que es prepara per atendre'l de manera prioritària.
IAM: Infart agut de miocardi. El codi IAM coordina la seva atenció urgent a tot Catalunya.

Transport sanitari urgent i no urgent

Urgent i no urgent en carteres diferents, classes d'ambulància, qui prescriu el trasllat i el nou model català del 2026.

Què és el transport sanitari
Urgent i no urgent: dues carteres
Les classes d'ambulància
Qui prescriu el no urgent
Col·lectiu, individual, programat o d'alta
El nou model del 2026
Cas pràctic
Què implica per als sistemes

Transport sanitari: Desplaçament de malalts per causes exclusivament clíniques quan el seu estat els impedeix fer servir mitjans ordinaris de transport (Llei 16/2003, art. 19).
TSU: Transport sanitari urgent: trasllat de pacients en situació urgent; forma part de la cartera comuna bàsica, sense aportació de l'usuari.
TSNU: Transport sanitari no urgent: trasllat programat o d'alta de pacients que no poden fer servir transport ordinari; cartera comuna suplementària, amb prescripció.
Transport assistit: Trasllat d'un pacient que necessita assistència tecnicosanitària durant el trajecte; el no assistit no la necessita (Reial decret 1030/2006, annex VIII).
Classes d'ambulància: Reial decret 836/2012: A1 convencional i A2 col·lectiva (no assistencials); B de suport vital bàsic i C de suport vital avançat (assistencials).
TES: Tècnic en emergències sanitàries: titulació exigida a qui condueix i assisteix a les ambulàncies assistencials.
CCU: Centre de coordinació d'urgències: el centre amb què les ambulàncies assistencials han d'estar connectades per transmissió de dades i localització.
Transport col·lectiu: Modalitat de TSNU que agrupa diversos pacients en una ruta; a Catalunya és l'opció per defecte i l'individual requereix justificació clínica.