El sistema sanitari per dins · Mòdul 2 · Fitxa resum
El model català
Departament de Salut, CatSalut, SISCAT, ICS, territori, planificació i qui té dret a l'assistència.
Departament de Salut i CatSalut: qui decideix, paga i atén
- Tres capes amb contractes entre elles
- Història mínima: de 1981 a 1991
- La LOSC: què ordena
- El CatSalut: l'assegurador i comprador públic
- El Departament de Salut: qui governa
- Finançar i comprar no és proveir
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- LOSC
- Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya. Crea el CatSalut i ordena el sistema sanitari públic català.
- CatSalut
- Servei Català de la Salut: ens públic de naturalesa institucional, adscrit al Departament de Salut, que garanteix, finança i compra l'atenció sanitària de cobertura pública a Catalunya.
- Departament de Salut
- Departament del Govern que fixa la política sanitària, la planificació general, autoritza centres i aprova preus; dirigeix i tutela el CatSalut.
- Separació de funcions
- Principi del model català: qui finança i compra (CatSalut) no és necessàriament qui presta el servei (proveïdors públics o privats).
- Traspàs de 1981
- Transferència a la Generalitat dels serveis sanitaris de la Seguretat Social (INSALUD) pel Reial decret 1517/1981.
- Model mixt
- Sistema sanitari públic que aprofita recursos de titularitat pública i privada, integrats mitjançant convenis i contractes.
- ICS
- Institut Català de la Salut: entitat de dret públic de la Generalitat subjecta al dret privat, adscrita al CatSalut; el gran proveïdor públic.
El SISCAT i els tipus de proveïdor sanitari a Catalunya
- De la XHUP al SISCAT
- Què és avui el SISCAT
- Com entra un centre al SISCAT
- L'ICS, el proveïdor de la Generalitat
- Tipus de proveïdor
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- SISCAT
- Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya: el conjunt de centres i serveis, públics o no, que presten l'assistència sanitària pública catalana.
- XHUP
- Xarxa hospitalària d'utilització pública, creada pel Decret 202/1985: la primera xarxa catalana que va agrupar hospitals de titularitat diversa amb cobertura pública.
- Adscripció funcional
- Vincle d'un centre del SISCAT amb el CatSalut: el titular en conserva la propietat i la gestió, però queda subjecte a directrius vinculants del CatSalut.
- Annex del SISCAT
- Relació de centres que formen les xarxes del SISCAT, annexa al Decret 196/2010 i actualitzada per ordre de la persona titular del Departament de Salut.
- Contracte programa
- Instrument amb què el CatSalut encarrega a l'ICS els serveis que presta per compte seu, amb una durada màxima de cinc anys.
- Consorci sanitari
- Entitat de naturalesa pública que el CatSalut pot formar amb entitats públiques o privades sense ànim de lucre per gestionar serveis.
- Empresa pública sanitària
- Entitat creada pel Govern per gestionar serveis: entitat de dret públic sotmesa al dret privat o societat mercantil de capital públic.
El territori sanitari: regions sanitàries, ABS, EAP, CAP i CUAP
- La piràmide territorial de la LOSC
- Les 10 regions sanitàries
- Sectors i ABS: les xifres
- EAP, CAP i consultoris locals
- Els CUAP
- Governs territorials de salut
- El que ve: el nou Mapa i les 30 AIS
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Regió sanitària
- Demarcació territorial del CatSalut, equivalent a l'àrea de salut de la Llei general de sanitat; òrgan desconcentrat de gestió. N'hi ha 10.
- Sector sanitari
- Subdivisió d'una regió sanitària formada per diverses ABS, amb un hospital de referència de la xarxa pública assignat.
- ABS
- Àrea bàsica de salut: unitat territorial elemental on es presta l'atenció primària d'accés directe; hi treballa un EAP.
- EAP
- Equip d'atenció primària: professionals sanitaris i no sanitaris que atenen la població d'una ABS (medicina de família, pediatria, infermeria, odontologia, treball social).
- CAP
- Centre d'atenció primària: l'estructura física on treballa l'EAP i on va el ciutadà amb un problema de salut.
- Consultori local
- Punt d'atenció en pobles petits sense CAP, on es desplacen els professionals de l'EAP.
- CUAP
- Centre d'urgències d'atenció primària: resol urgències de baixa i mitjana complexitat; obre les 24 hores cada dia, tot i que en alguns territoris n'obre 12.
- GTS
- Govern territorial de salut: consorci entre la Generalitat i els ens locals d'un territori per ordenar i coordinar-ne els recursos sanitaris (Decret 38/2006).
- AIS
- Àrea integrada de salut: nova unitat territorial del Mapa del sistema de salut presentat el 2026, amb l'atenció primària com a eix; se'n preveuen 30.
Planificació: Pla de salut, cartera i plans directors
- El Pla de salut a la LOSC
- El Pla de salut 2021-2025
- El proper Pla de salut
- La cartera de serveis: què té garantit el pacient
- Plans directors i mapa sanitari
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Pla de salut de Catalunya
- Instrument indicatiu i marc de referència de tota l'actuació pública en salut de la Generalitat; l'aprova el Govern i, segons la LOSC, té cinc anys de vigència.
- Pla de salut territorial
- Concreció del Pla de salut per a una regió sanitària; la LOSC encarrega a cada regió que en formuli l'avantprojecte.
- Cartera comuna del SNS
- Conjunt de tècniques, tecnologies i procediments amb què es fan efectives les prestacions del SNS; garantida a tot l'Estat. Es divideix en bàsica, suplementària i de serveis accessoris.
- Cartera comuna suplementària
- Prestacions de dispensació ambulatòria subjectes a aportació de l'usuari: farmàcia, ortopròtesis, productes dietètics i transport sanitari no urgent.
- Cartera complementària autonòmica
- Serveis que una comunitat autònoma afegeix a la cartera comuna, amb finançament propi i amb comunicació motivada prèvia al Consell Interterritorial.
- Pla director
- Pla del Departament de Salut que defineix activitats i ordenació de serveis per a un àmbit (per exemple, oncologia o salut mental) des de la promoció fins a la rehabilitació.
- Mapa del sistema de salut
- Instrument de planificació territorial; el nou, presentat el 2026, organitza els serveis en 30 àrees integrades de salut.
Qui hi té dret: TSI, CIP i el registre RCA
- Qui hi té dret al SNS
- Cobertura universal a Catalunya
- La targeta sanitària individual (TSI)
- Dos identificadors: CIP-AUT i CIP-SNS
- L'RCA: el registre mestre d'assegurats
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- TSI
- Targeta sanitària individual: document que identifica la persona i li dona accés als centres i serveis públics assignats; vàlida a tot el SNS.
- CIP (CatSalut)
- Codi d'identificació personal: codi únic i inequívoc que identifica cada persona acreditada del CatSalut i coincideix amb el número de la seva TSI. Alfanumèric de 14 posicions.
- CIP-SNS
- Codi d'identificació personal únic del SNS: 16 caràcters, irrepetible i per a tota la vida; vincula els CIP autonòmics que tingui una persona.
- CIP-AUT
- Codi d'identificació personal assignat per l'administració sanitària que emet la targeta; a Catalunya, el CIP del CatSalut.
- RCA
- Registre central de persones assegurades del CatSalut: identifica de manera única els assegurats pel seu CIP, gestiona la TSI i assigna ABS i unitat proveïdora de primària.
- Població protegida del SNS
- Base del Ministeri de Sanitat que genera el CIP-SNS i actua com a sistema d'intercanvi d'assegurament entre serveis de salut.
- Nivell de cobertura
- Classificació que el CatSalut assigna a cada persona amb les prestacions a què té accés; consta al revers de la TSI.
- Conveni especial
- Via perquè qui no té dret a l'assistència amb càrrec a fons públics l'obtingui pagant una quota.