El sistema sanitari per dins · Mòdul 1 · Fitxa resum
Marc estatal
Constitució, Llei general de sanitat, Llei de cohesió i qualitat, traspassos, Consell Interterritorial, cartera comuna i finançament.
La Constitució i la Llei General de Sanitat
- El punt de partida: l'article 43
- Qui mana en què: bases estatals, desplegament autonòmic
- La Llei General de Sanitat de 1986
- Els tres principis que estructuren el sistema
- El territori: àrees i zones bàsiques
- El que no diu la llei
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Dret a la protecció de la salut
- Dret reconegut a l'article 43 de la Constitució. Obliga els poders públics a organitzar la salut pública i les prestacions i els serveis necessaris, i remet a una llei els drets i els deures.
- Bases i coordinació general de la sanitat
- Competència exclusiva de l'Estat (art. 149.1.16a de la Constitució): fixa el mínim comú i coordina. El desplegament i la gestió corresponen a les comunitats autònomes.
- Llei General de Sanitat
- Llei 14/1986, de 25 d'abril. Desplega l'article 43 de la Constitució, crea el SNS i ordena que cada comunitat autònoma constitueixi el seu propi servei de salut.
- Servei de salut autonòmic
- Organització que integra tots els centres i serveis sanitaris públics d'una comunitat autònoma sota la seva responsabilitat (Llei 14/1986, art. 50). A Catalunya, el CatSalut.
- Àrea de salut
- Estructura fonamental del servei de salut a la Llei General de Sanitat: gestiona de manera unitària els centres de la seva demarcació. Com a regla general, entre 200.000 i 250.000 habitants.
- Zona bàsica de salut
- Marc territorial de l'atenció primària a la Llei General de Sanitat, on treballen els centres de salut.
- Universalitat
- Principi pel qual l'assistència sanitària pública arriba a tota la població. La Llei 16/2003 el formula com a assegurament universal i públic per part de l'Estat.
- Dispositiu únic
- Tret del SNS a la Llei General de Sanitat: coordinar i, si escau, integrar tots els recursos sanitaris públics en una sola xarxa, en lloc de xarxes paral·leles.
Competències, traspassos i el Consell Interterritorial
- Què és de l'Estat i què de les comunitats
- De la Seguretat Social a les comunitats: l'INSALUD
- Què va quedar de l'INSALUD: l'INGESA
- El Consell Interterritorial del SNS
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Competència compartida
- Matèria en què l'Estat dicta les bases i la comunitat autònoma les desplega i executa. L'Estatut de Catalunya la fa servir per a les prestacions sanitàries públiques i la planificació de recursos.
- Traspàs de funcions i serveis
- Pas d'una competència de gestió de l'Estat a una comunitat, amb els seus centres, personal i pressupost. S'aprova per reial decret a partir de l'acord d'una comissió mixta.
- Comissió Mixta de Transferències
- Òrgan paritari Estat-comunitat previst a cada estatut d'autonomia que acorda els traspassos; el Govern els aprova després per reial decret.
- Traspassos del 2001
- Deu reials decrets de 27 de desembre de 2001 que van traspassar l'INSALUD a les comunitats que encara no el gestionaven, amb efectes des de l'1 de gener de 2002.
- INGESA
- Institut Nacional de Gestió Sanitària: l'antic INSALUD, rebatejat el 2002. Gestiona l'assistència sanitària pública a Ceuta i Melilla i el Centre Nacional de Dosimetria.
- Entitat gestora de la Seguretat Social
- Organisme que administra una part del sistema de Seguretat Social amb personalitat jurídica pròpia. L'INSALUD ho era, i l'INGESA ho continua sent.
- Recomanació del CISNS
- Forma que adopten els acords del Consell Interterritorial; s'aproven, si escau, per consens (Llei 16/2003, art. 73).
- Comissió Delegada del CISNS
- Òrgan de suport del Consell Interterritorial, amb un representant de cada comunitat amb rang de viceconseller, que prepara els assumptes del ple i coordina en l'àmbit tècnic.
Llei de cohesió i qualitat i cartera comuna de serveis
- La Llei 16/2003: el mínim comú
- El Reial decret 1030/2006: la cartera, en annexos
- Des del 2012: bàsica, suplementària i accessòria
- La cartera complementària de les comunitats
- Serveis de referència
- Qui hi té dret
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Llei de cohesió i qualitat
- Llei 16/2003, de 28 de maig. Marc de coordinació i cooperació de les administracions sanitàries: catàleg de prestacions, cartera comuna, garanties, CISNS i fons de cohesió.
- Catàleg de prestacions del SNS
- Les prestacions que el SNS garanteix a tot l'Estat: salut pública, primària, especialitzada, sociosanitària, urgències, farmàcia, ortopròtesi, productes dietètics i transport sanitari.
- Reial decret 1030/2006
- Norma que fixa el contingut de la cartera de serveis comuns del SNS, en nou annexos, i el procediment per actualitzar-la.
- Cartera comuna bàsica
- Activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació en centres sanitaris o sociosanitaris, i el transport sanitari urgent, cobertes del tot amb finançament públic.
- Cartera comuna de serveis accessoris
- Activitats, serveis o tècniques sense caràcter de prestació, no essencials o de suport en una patologia crònica, subjectes a aportació o reemborsament de l'usuari. S'aproven per ordre ministerial.
- Aportació de l'usuari
- Part del cost que paga la persona en les prestacions de dispensació ambulatòria. Segueix les regles de la prestació farmacèutica.
- Ús tutelat
- Autorització temporal, amb l'acord previ del CISNS, per fer servir una tècnica en centres concrets i amb disseny de recerca abans de decidir si entra a la cartera comuna.
- CSUR
- Centres, serveis i unitats de referència del SNS: concentren l'atenció de patologies que ho requereixen, es designen al CISNS i els acredita el Ministeri de Sanitat.
Com es finança el SNS
- De les cotitzacions als impostos
- El sistema de finançament autonòmic: la Llei 22/2009
- Els fons específics del SNS
- Quant es gasta: l'EGSP
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Sistema de finançament autonòmic
- Conjunt de tributs cedits i fons amb què l'Estat finança les comunitats de règim comú. Paga tots els seus serveis, inclosa la sanitat; avui el regula la Llei 22/2009.
- Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals
- Peça de la Llei 22/2009 que assegura a cada comunitat els mateixos recursos per habitant ajustat per als serveis essencials de l'estat del benestar. Es forma amb el 75 % dels seus recursos tributaris i una aportació de l'Estat.
- Població ajustada
- Població de cada comunitat ponderada per variables que encareixen els serveis: edat, població protegida, superfície, dispersió i insularitat. És la unitat de necessitat del repartiment.
- Població protegida equivalent
- Variable sanitària de la Llei 22/2009: la població protegida ponderada per set grups d'edat segons el seu consum de recursos sanitaris. Pesa un 38 % en el repartiment del Fons de Garantia.
- Fons de cohesió sanitària
- Fons gestionat pel Ministeri de Sanitat per compensar les comunitats per pacients derivats d'altres. Avui només compensa l'atenció en CSUR: la Llei 31/2022 en va suspendre les altres línies.
- Fons de Garantia Assistencial
- Fons extrapressupostari creat el 2012 per compensar entre comunitats, Ceuta i Melilla l'atenció a persones assegurades en desplaçaments temporals.
- EGSP
- Estadística de Despesa Sanitària Pública del Ministeri de Sanitat: mesura cada any la despesa sanitària de totes les administracions públiques, des del 1988.
- Despesa sanitària pública consolidada
- Despesa de tots els agents públics en sanitat, descomptades les transferències entre ells per no comptar dues vegades el mateix euro.