El sistema sanitari per dins · Mòdul 0 · Fitxa resum
Mapa i vocabulari
Tots els actors del sistema en un mapa, les tres funcions que convé no confondre i el recorregut d'un pacient de principi a fi.
El sistema sanitari en un mapa: actors i relacions
- Per què començar per un mapa
- L'Estat: bases i coordinació
- Catalunya: Departament de Salut i CatSalut
- Proveïdors: públics, concertats i privats
- Finançadors que no són el CatSalut
- L'altre sistema: serveis socials i dependència
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- SNS
- Sistema Nacional de Salut: el conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i de les comunitats autònomes (Llei 14/1986, art. 44).
- CISNS
- Consell Interterritorial del SNS: òrgan permanent de coordinació, cooperació, comunicació i informació entre l'Estat i els serveis de salut autonòmics.
- CatSalut
- Servei Català de la Salut: ens públic adscrit al Departament de Salut, creat per la Llei 15/1990, que planifica, finança, compra i avalua l'atenció sanitària pública a Catalunya.
- SISCAT
- Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya: la xarxa de proveïdors, de titularitat pública i privada, que presten serveis amb cobertura pública (Decret 196/2010).
- ICS
- Institut Català de la Salut: entitat de dret públic de la Generalitat, adscrita al CatSalut, que presta atenció primària, hospitalària i de salut mental (Llei 8/2007).
- Regió sanitària
- Demarcació territorial del CatSalut; cadascuna s'ordena en sectors sanitaris i aquests en àrees bàsiques de salut. El CatSalut en publica deu.
- Mutualisme administratiu
- Règim de protecció de funcionaris a través de MUFACE, MUGEJU i ISFAS, que poden donar l'assistència sanitària per concert amb entitats públiques o privades.
- Mútua col·laboradora amb la Seguretat Social
- Associació privada d'empresaris, sense ànim de lucre, que gestiona sobretot les contingències professionals (accident de treball i malaltia professional) i la IT per contingències comunes.
- SAAD
- Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, creat per la Llei 39/2006, amb la participació de totes les administracions públiques.
- Serveis socials bàsics / especialitzats
- Els dos nivells del sistema públic de serveis socials a Catalunya: el primer, de proximitat i municipal; el segon, per a necessitats que exigeixen recursos específics (Llei 12/2007).
Qui paga, qui assegura, qui presta
- Tres funcions, no una
- El model català: comprar en lloc de produir
- Públic, concertat i privat
- Tercers obligats al pagament
- I la dependència, qui la paga?
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Finançament
- D'on surten els diners: impostos, cotitzacions, primes d'assegurança o pagament directe del pacient.
- Assegurament
- Qui garanteix a una persona el dret a rebre atenció i n'assumeix el risc del cost: el CatSalut, una mutualitat, una mútua o una asseguradora.
- Provisió
- Qui presta materialment l'atenció: un hospital, un CAP, un centre sociosanitari, una consulta privada.
- Separació compra-provisió
- Model en què l'assegurador públic compra serveis a proveïdors de titularitat diversa en lloc de prestar-los només amb mitjans propis; és el tret distintiu del model català.
- Concert
- Contractació per part de l'administració sanitària de serveis a centres aliens a la seva xarxa pròpia; la llei estatal dona prioritat a les entitats sense ànim de lucre en igualtat de condicions.
- Tercer obligat al pagament
- Entitat diferent del servei públic de salut que ha de pagar l'atenció prestada: mútues, mutualitats no adscrites a l'SNS, assegurances obligatòries, assegurança escolar, entre d'altres (RD 1030/2006, annex IX).
- Pagament directe (out-of-pocket)
- Despesa sanitària que la llar paga de la seva butxaca, sense assegurança intermèdia. El 2023 va ser la major part de la despesa sanitària privada a Espanya.
- Ram de malaltia
- Ram 2 de l'assegurança privada: comprèn l'assistència sanitària i la dependència, en modalitat d'indemnització, reemborsament o prestació de serveis.
- TSI
- Targeta sanitària individual del CatSalut: acredita el dret a l'atenció sanitària pública i identifica el nivell de cobertura de la persona.
Nivells d'atenció i recorregut del pacient
- Atenció primària: la porta i el fil
- Hospital d'aguts
- Urgències i emergències
- Atenció intermèdia (sociosanitària)
- Salut mental
- Serveis socials i residències
- Un recorregut de principi a fi
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- ABS
- Àrea bàsica de salut: la unitat territorial elemental de l'atenció primària a Catalunya; els sectors sanitaris agrupen ABS.
- EAP
- Equip d'atenció primària: l'equip (medicina de família, pediatria, infermeria, odontologia, treball social) que el CatSalut assigna a cada persona segons el seu domicili.
- CAP
- Centre d'atenció primària: el lloc d'atenció presencial de primària; als pobles petits sense CAP, aquesta atenció es dona en consultoris locals.
- CUAP
- Centre d'urgències d'atenció primària: resol urgències de baixa i mitjana complexitat; obre les 24 hores cada dia, tot i que en alguns territoris n'obre 12.
- SEM
- Sistema d'Emergències Mèdiques: atén urgències i emergències extrahospitalàries a Catalunya i gestiona el 061 Salut Respon i la part sanitària del 112.
- Atenció intermèdia
- Denominació que la Generalitat proposa per a l'atenció sociosanitària: convalescència, subaguts, pal·liatius, llarga estada i els seus equips de suport.
- UFISS
- Unitat funcional interdisciplinària sociosanitària: equip que, dins de l'hospital d'aguts, valora pacients grans o amb malaltia crònica o avançada.
- PADES
- Programa d'atenció domiciliària-equips de suport: equips que donen suport a l'atenció primària al domicili en casos complexos, geriàtrics o pal·liatius.
- PIA
- Programa individual d'atenció: document dels serveis socials que fixa quins serveis o prestacions de dependència rebrà la persona.
- CMBD
- Conjunt mínim bàsic de dades: registre poblacional del CatSalut amb la informació de la patologia atesa als centres; té variants per línia assistencial (HA, AP, UR, RSS…).
- HC3
- Història clínica compartida de Catalunya: serveis web amb què els centres del SISCAT publiquen i consulten la informació clínica rellevant de cada persona.