Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

El sistema sanitari per dins

Curs gratuït i de nivell expert sobre com funciona el sistema sanitari: Catalunya a fons, Espanya com a marc, i de la concertació a l'HIS.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
17
mòduls
88
lliçons
322
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

El sistema sanitari per dins · Mòdul 15 · Fitxa resum

Infraestructura, qualitat i persones

Instal·lacions crítiques d'un centre, acreditació, qualitat, seguretat del pacient, categories professionals i convenis.

Instal·lacions crítiques d'un centre sanitari

Energia de reserva, el quiròfan i el seu transformador d'aïllament, gasos medicinals, climatització hospitalària i xarxes amb equips mèdics connectats.

  1. Per què una instal·lació és crítica
  2. Energia: subministrament normal, de reserva i de socors
  3. El quiròfan: aïllament i tall de 0,5 segons
  4. Gasos medicinals: un medicament per canonada
  5. Climatització: aire net i pressió controlada
  6. Xarxes de dades i equips mèdics connectats
  7. Cas pràctic
  8. Què implica per als sistemes
REBT
Reglament electrotècnic per a baixa tensió (Reial decret 842/2002): fixa com es dissenyen, s'executen i es mantenen les instal·lacions elèctriques; les seves instruccions tècniques complementàries regulen els casos especials, com els quiròfans.
Subministrament de reserva
Subministrament complementari que manté els elements indispensables amb almenys el 25 % de la potència contractada. El REBT l'exigeix a hospitals, clíniques, sanatoris, ambulatoris i centres de salut.
Font pròpia d'energia
Al REBT, la formada per bateries d'acumuladors, aparells autònoms o grups electrògens. Entra en funcionament quan falta la tensió de la xarxa o quan baixa del 70 % del seu valor nominal.
Transformador d'aïllament
Transformador que separa els circuits del quiròfan de la xarxa general perquè un primer defecte no talli l'alimentació i per limitar els corrents de fuita. La ITC-BT-38 n'exigeix almenys un per quiròfan.
Subministrament especial complementari
Alimentació del quiròfan, per exemple amb bateries, per al llum i els equips d'assistència vital: entra en menys de 0,5 segons i dura almenys 2 hores (ITC-BT-38).
Llibre de Manteniment del quiròfan
Registre de cada quiròfan o sala d'intervenció amb els controls elèctrics fets, els resultats, les dates, la signatura del tècnic i les anomalies observades (ITC-BT-38).
Gas medicinal
Gas o mescla de gasos que actua per mitjans farmacològics, immunològics o metabòlics: el de teràpia d'inhalació, anestèsia o diagnòstic in vivo. Legalment és un medicament (Reial decret 1345/2007).
RITE
Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (Reial decret 1027/2007): calefacció, climatització, ventilació i aigua calenta. Per a hospitals i clíniques dona per vàlids els valors de la norma UNE 100713.
Classe de local hospitalari
Classificació de la norma UNE 100713 segons l'exigència d'asèpsia: classe I (molt elevada, amb tres nivells de filtració, com els quiròfans) i classe II (habitual, amb dos).

Autorització i acreditació de centres sanitaris

El permís per obrir i el segell de qualitat: el RD 1277/2003, el Decret 151/2017, els registres de centres i l'acreditació catalana del Decret 53/2026.

  1. Autoritzar i acreditar no són el mateix
  2. La base estatal: Reial decret 1277/2003
  3. L'autorització a Catalunya: Decret 151/2017
  4. Dos registres: el català i l'estatal
  5. L'acreditació catalana: Decret 53/2026
  6. Com s'acredita: fases i estàndards
  7. Cas pràctic
  8. Què implica per als sistemes
Autorització sanitària
Resolució de l'autoritat sanitària autonòmica que habilita un centre, servei o establiment per a la seva instal·lació, funcionament, modificació o tancament (Reial decret 1277/2003).
Unitat assistencial
Cada tipus de servei que es pot autoritzar en un centre, codificat a l'annex II del Reial decret 1277/2003 de l'U.1 a l'U.107.
REGCESS
Registre General de centres, serveis i establiments sanitaris del Ministeri de Sanitat: públic i informatiu, s'alimenta dels registres autonòmics (Ordre SCO/3866/2007).
Registre de centres, serveis i establiments sanitaris
Registre del Departament de Salut amb els centres i serveis que tenen autorització administrativa de funcionament a Catalunya.
Acreditació de centres sanitaris
Resolució del Departament de Salut que reconeix a un centre o servei un nivell de qualitat superior a l'exigit per a l'autorització. Dura cinc anys i és requisit per al SISCAT (Decret 53/2026).
Manual d'estàndards d'acreditació
Document, propi de cada tipologia de centre, amb els estàndards amb què s'avalua l'acreditació. Ha d'estar aprovat i publicat abans de convocar.
Comitè d'Acreditació de Centres i Serveis Sanitaris
Òrgan tècnic del Departament de Salut que revisa els expedients d'acreditació, proposa la resolució i informa els manuals d'estàndards.
Modificació substancial
Canvi en les condicions o els requisits que van motivar l'autorització de funcionament d'un centre; a Catalunya exigeix una autorització de modificació prèvia (Decret 151/2017, art. 26).

Qualitat assistencial i seguretat del pacient

La infraestructura de la qualitat del SNS, els models de certificació, l'Estratègia de Seguretat del Pacient 2025-2035 i la notificació d'incidents.

  1. Qualitat: de la norma mínima a la millora contínua
  2. La infraestructura de la qualitat del SNS
  3. Models de qualitat: certificar i acreditar
  4. Seguretat del pacient: de què parlem
  5. L'estratègia del SNS 2025-2035
  6. Notificar incidents per aprendre
  7. Catalunya: pla estratègic i plataformes
  8. Cas pràctic
  9. Què implica per als sistemes
Infraestructura de la qualitat
Conjunt d'eines que la Llei 16/2003 posa al servei de la qualitat del SNS: normes de qualitat i seguretat, indicadors, guies de pràctica clínica, registre de bones pràctiques i registre d'esdeveniments adversos.
Registre d'esdeveniments adversos
Element de la infraestructura de la qualitat del SNS que recull pràctiques que han suposat un problema potencial de seguretat per al pacient (Llei 16/2003, art. 59.2.e).
Estratègia de Seguretat del Pacient del SNS
Marc comú de polítiques de seguretat del pacient aprovat pel Consell Interterritorial. La vigent cobreix 2025-2035 i té set línies estratègiques.
SiNASP
Sistema de Notificació i Aprenentatge per a la Seguretat del Pacient del Ministeri de Sanitat: recull incidents de seguretat notificats per professionals dels centres adherits, que els analitzen per reduir riscos.
SAC
Severity Assessment Code: matriu que gradua el risc d'un incident segons la gravetat de les seves conseqüències i la seva probabilitat, de SAC 1 (risc extrem) a SAC 4 (risc baix).
SNiSP Cat
Sistema de notificació d'incidents de seguretat dels pacients de Catalunya, impulsat pel Departament de Salut.
PROSP Cat
Aplicació Proactiva de Seguretat dels Pacients de Catalunya: ajuda a identificar i gestionar riscos evitables abans que arribin al pacient.
Responsable de vigilància de productes sanitaris
Persona amb titulació universitària sanitària que designa la direcció assistencial d'un hospital, o d'un centre amb cirurgia major ambulatòria, per a la vigilància dels productes sanitaris (Decret 151/2017, art. 14).
Manual de procediment
Document obligatori a tot centre sanitari català amb circuits, procediments i responsabilitats del personal; qui s'incorpora s'hi ha de formar abans d'assumir responsabilitat assistencial (Decret 151/2017, art. 19).

Professions sanitàries, col·legis i personal estatutari

Qui és professional sanitari segons la LOPS, què exigeix exercir, el paper dels col·legis i del REPS, i com classifica l'Estatut marc el personal.

  1. Qui és professional sanitari: la LOPS
  2. Formació professional i altres professions
  3. Exercir: títol, col·legi i registre
  4. Col·legis professionals
  5. El REPS: el registre estatal de professionals
  6. Personal estatutari: l'Estatut marc
  7. Un nou Estatut marc en tramitació
  8. Cas pràctic
  9. Què implica per als sistemes
LOPS
Llei 44/2003, d'ordenació de les professions sanitàries: diu quines professions són sanitàries, què exigeix exercir-les i com es formen i es desenvolupen, a la sanitat pública i a la privada.
Professió sanitària titulada
La que la LOPS reconeix com a sanitària: de nivell llicenciat (medicina, farmàcia, odontologia, veterinària) o diplomat (infermeria, fisioteràpia, teràpia ocupacional, podologia, òptica i optometria, logopèdia, nutrició humana i dietètica).
Col·legi professional
Corporació de dret públic que ordena l'exercici d'una professió, la representa i exerceix la potestat disciplinària sobre els seus col·legiats (Llei 2/1974).
Col·legiació obligatòria
Requisit d'inscriure's al col·legi per poder exercir una professió. Només existeix quan ho estableix una llei estatal (Llei 2/1974, art. 3.2).
REPS
Registre Estatal de Professionals Sanitaris del Ministeri de Sanitat (Reial decret 640/2014): l'alimenten serveis de salut, centres i col·legis, i permet comprovar que un professional està habilitat.
Personal estatutari
Personal dels serveis de salut amb una relació funcionarial especial, regida per l'Estatut marc (Llei 55/2003) i les normes de la seva comunitat.
Estatut marc
Llei 55/2003: bases de la relació del personal estatutari dels serveis de salut del SNS. El 2026 es tramita a les Corts un projecte de llei que el substituiria.
Personal de gestió i serveis
A l'Estatut marc, el personal estatutari que fa funcions de gestió o d'oficis no sanitaris, classificat pel nivell del títol exigit.
Nomenament d'interinitat
Nomenament temporal de personal estatutari: per a una plaça vacant o un programa temporal (màxim tres anys) o per excés de tasques (màxim nou mesos en divuit).

Convenis col·lectius i relacions laborals en sanitat

Què és un conveni col·lectiu, qui el negocia i el signa, el conveni dels centres concertats del SISCAT i les meses de negociació del personal estatutari.

  1. Tres règims de personal en un mateix sistema
  2. Què és un conveni col·lectiu
  3. Qui negocia i qui signa
  4. El conveni del SISCAT
  5. La negociació al sector públic: meses
  6. Col·legis, sindicats i patronals: qui és qui
  7. Cas pràctic
  8. Què implica per als sistemes
Conveni col·lectiu
Acord escrit entre representants dels treballadors i dels empresaris que fixa condicions de treball. Obliga totes les empreses i els treballadors del seu àmbit mentre és vigent (Estatut dels treballadors, art. 82).
Conveni sectorial
Conveni que abasta tot un sector en un territori, no una sola empresa. El negocien sindicats i associacions empresarials amb la representativitat que exigeix la llei.
Comissió paritària
Comissió de les parts signants d'un conveni que resol els dubtes d'interpretació i aplicació durant la seva vigència (Estatut dels treballadors, art. 91). Els seus acords s'inscriuen i es publiquen.
Ultraactivitat
Manteniment d'un conveni vençut i denunciat mentre es negocia el següent, amb les regles de l'Estatut dels treballadors (art. 86).
Conveni SISCAT
Nom habitual del conveni col·lectiu dels hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, sociosanitaris i de salut mental concertats amb el CatSalut (codi 79100135012015).
Mesa sectorial de sanitat
Òrgan de negociació entre l'administració i els sindicats sobre les condicions del personal estatutari d'un servei de salut. Els seus acords es comuniquen al fòrum estatal de diàleg social.
Patronal sanitària
Associació d'entitats proveïdores que negocia convenis col·lectius en nom de les empreses del sector. Al conveni del SISCAT signen La Unió, CAPSS i ACES.