El sistema sanitari per dins · Mòdul 15 · Fitxa resum
Infraestructura, qualitat i persones
Instal·lacions crítiques d'un centre, acreditació, qualitat, seguretat del pacient, categories professionals i convenis.
Instal·lacions crítiques d'un centre sanitari
- Per què una instal·lació és crítica
- Energia: subministrament normal, de reserva i de socors
- El quiròfan: aïllament i tall de 0,5 segons
- Gasos medicinals: un medicament per canonada
- Climatització: aire net i pressió controlada
- Xarxes de dades i equips mèdics connectats
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- REBT
- Reglament electrotècnic per a baixa tensió (Reial decret 842/2002): fixa com es dissenyen, s'executen i es mantenen les instal·lacions elèctriques; les seves instruccions tècniques complementàries regulen els casos especials, com els quiròfans.
- Subministrament de reserva
- Subministrament complementari que manté els elements indispensables amb almenys el 25 % de la potència contractada. El REBT l'exigeix a hospitals, clíniques, sanatoris, ambulatoris i centres de salut.
- Font pròpia d'energia
- Al REBT, la formada per bateries d'acumuladors, aparells autònoms o grups electrògens. Entra en funcionament quan falta la tensió de la xarxa o quan baixa del 70 % del seu valor nominal.
- Transformador d'aïllament
- Transformador que separa els circuits del quiròfan de la xarxa general perquè un primer defecte no talli l'alimentació i per limitar els corrents de fuita. La ITC-BT-38 n'exigeix almenys un per quiròfan.
- Subministrament especial complementari
- Alimentació del quiròfan, per exemple amb bateries, per al llum i els equips d'assistència vital: entra en menys de 0,5 segons i dura almenys 2 hores (ITC-BT-38).
- Llibre de Manteniment del quiròfan
- Registre de cada quiròfan o sala d'intervenció amb els controls elèctrics fets, els resultats, les dates, la signatura del tècnic i les anomalies observades (ITC-BT-38).
- Gas medicinal
- Gas o mescla de gasos que actua per mitjans farmacològics, immunològics o metabòlics: el de teràpia d'inhalació, anestèsia o diagnòstic in vivo. Legalment és un medicament (Reial decret 1345/2007).
- RITE
- Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (Reial decret 1027/2007): calefacció, climatització, ventilació i aigua calenta. Per a hospitals i clíniques dona per vàlids els valors de la norma UNE 100713.
- Classe de local hospitalari
- Classificació de la norma UNE 100713 segons l'exigència d'asèpsia: classe I (molt elevada, amb tres nivells de filtració, com els quiròfans) i classe II (habitual, amb dos).
Autorització i acreditació de centres sanitaris
- Autoritzar i acreditar no són el mateix
- La base estatal: Reial decret 1277/2003
- L'autorització a Catalunya: Decret 151/2017
- Dos registres: el català i l'estatal
- L'acreditació catalana: Decret 53/2026
- Com s'acredita: fases i estàndards
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Autorització sanitària
- Resolució de l'autoritat sanitària autonòmica que habilita un centre, servei o establiment per a la seva instal·lació, funcionament, modificació o tancament (Reial decret 1277/2003).
- Unitat assistencial
- Cada tipus de servei que es pot autoritzar en un centre, codificat a l'annex II del Reial decret 1277/2003 de l'U.1 a l'U.107.
- REGCESS
- Registre General de centres, serveis i establiments sanitaris del Ministeri de Sanitat: públic i informatiu, s'alimenta dels registres autonòmics (Ordre SCO/3866/2007).
- Registre de centres, serveis i establiments sanitaris
- Registre del Departament de Salut amb els centres i serveis que tenen autorització administrativa de funcionament a Catalunya.
- Acreditació de centres sanitaris
- Resolució del Departament de Salut que reconeix a un centre o servei un nivell de qualitat superior a l'exigit per a l'autorització. Dura cinc anys i és requisit per al SISCAT (Decret 53/2026).
- Manual d'estàndards d'acreditació
- Document, propi de cada tipologia de centre, amb els estàndards amb què s'avalua l'acreditació. Ha d'estar aprovat i publicat abans de convocar.
- Comitè d'Acreditació de Centres i Serveis Sanitaris
- Òrgan tècnic del Departament de Salut que revisa els expedients d'acreditació, proposa la resolució i informa els manuals d'estàndards.
- Modificació substancial
- Canvi en les condicions o els requisits que van motivar l'autorització de funcionament d'un centre; a Catalunya exigeix una autorització de modificació prèvia (Decret 151/2017, art. 26).
Qualitat assistencial i seguretat del pacient
- Qualitat: de la norma mínima a la millora contínua
- La infraestructura de la qualitat del SNS
- Models de qualitat: certificar i acreditar
- Seguretat del pacient: de què parlem
- L'estratègia del SNS 2025-2035
- Notificar incidents per aprendre
- Catalunya: pla estratègic i plataformes
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Infraestructura de la qualitat
- Conjunt d'eines que la Llei 16/2003 posa al servei de la qualitat del SNS: normes de qualitat i seguretat, indicadors, guies de pràctica clínica, registre de bones pràctiques i registre d'esdeveniments adversos.
- Registre d'esdeveniments adversos
- Element de la infraestructura de la qualitat del SNS que recull pràctiques que han suposat un problema potencial de seguretat per al pacient (Llei 16/2003, art. 59.2.e).
- Estratègia de Seguretat del Pacient del SNS
- Marc comú de polítiques de seguretat del pacient aprovat pel Consell Interterritorial. La vigent cobreix 2025-2035 i té set línies estratègiques.
- SiNASP
- Sistema de Notificació i Aprenentatge per a la Seguretat del Pacient del Ministeri de Sanitat: recull incidents de seguretat notificats per professionals dels centres adherits, que els analitzen per reduir riscos.
- SAC
- Severity Assessment Code: matriu que gradua el risc d'un incident segons la gravetat de les seves conseqüències i la seva probabilitat, de SAC 1 (risc extrem) a SAC 4 (risc baix).
- SNiSP Cat
- Sistema de notificació d'incidents de seguretat dels pacients de Catalunya, impulsat pel Departament de Salut.
- PROSP Cat
- Aplicació Proactiva de Seguretat dels Pacients de Catalunya: ajuda a identificar i gestionar riscos evitables abans que arribin al pacient.
- Responsable de vigilància de productes sanitaris
- Persona amb titulació universitària sanitària que designa la direcció assistencial d'un hospital, o d'un centre amb cirurgia major ambulatòria, per a la vigilància dels productes sanitaris (Decret 151/2017, art. 14).
- Manual de procediment
- Document obligatori a tot centre sanitari català amb circuits, procediments i responsabilitats del personal; qui s'incorpora s'hi ha de formar abans d'assumir responsabilitat assistencial (Decret 151/2017, art. 19).
Professions sanitàries, col·legis i personal estatutari
- Qui és professional sanitari: la LOPS
- Formació professional i altres professions
- Exercir: títol, col·legi i registre
- Col·legis professionals
- El REPS: el registre estatal de professionals
- Personal estatutari: l'Estatut marc
- Un nou Estatut marc en tramitació
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- LOPS
- Llei 44/2003, d'ordenació de les professions sanitàries: diu quines professions són sanitàries, què exigeix exercir-les i com es formen i es desenvolupen, a la sanitat pública i a la privada.
- Professió sanitària titulada
- La que la LOPS reconeix com a sanitària: de nivell llicenciat (medicina, farmàcia, odontologia, veterinària) o diplomat (infermeria, fisioteràpia, teràpia ocupacional, podologia, òptica i optometria, logopèdia, nutrició humana i dietètica).
- Col·legi professional
- Corporació de dret públic que ordena l'exercici d'una professió, la representa i exerceix la potestat disciplinària sobre els seus col·legiats (Llei 2/1974).
- Col·legiació obligatòria
- Requisit d'inscriure's al col·legi per poder exercir una professió. Només existeix quan ho estableix una llei estatal (Llei 2/1974, art. 3.2).
- REPS
- Registre Estatal de Professionals Sanitaris del Ministeri de Sanitat (Reial decret 640/2014): l'alimenten serveis de salut, centres i col·legis, i permet comprovar que un professional està habilitat.
- Personal estatutari
- Personal dels serveis de salut amb una relació funcionarial especial, regida per l'Estatut marc (Llei 55/2003) i les normes de la seva comunitat.
- Estatut marc
- Llei 55/2003: bases de la relació del personal estatutari dels serveis de salut del SNS. El 2026 es tramita a les Corts un projecte de llei que el substituiria.
- Personal de gestió i serveis
- A l'Estatut marc, el personal estatutari que fa funcions de gestió o d'oficis no sanitaris, classificat pel nivell del títol exigit.
- Nomenament d'interinitat
- Nomenament temporal de personal estatutari: per a una plaça vacant o un programa temporal (màxim tres anys) o per excés de tasques (màxim nou mesos en divuit).
Convenis col·lectius i relacions laborals en sanitat
- Tres règims de personal en un mateix sistema
- Què és un conveni col·lectiu
- Qui negocia i qui signa
- El conveni del SISCAT
- La negociació al sector públic: meses
- Col·legis, sindicats i patronals: qui és qui
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Conveni col·lectiu
- Acord escrit entre representants dels treballadors i dels empresaris que fixa condicions de treball. Obliga totes les empreses i els treballadors del seu àmbit mentre és vigent (Estatut dels treballadors, art. 82).
- Conveni sectorial
- Conveni que abasta tot un sector en un territori, no una sola empresa. El negocien sindicats i associacions empresarials amb la representativitat que exigeix la llei.
- Comissió paritària
- Comissió de les parts signants d'un conveni que resol els dubtes d'interpretació i aplicació durant la seva vigència (Estatut dels treballadors, art. 91). Els seus acords s'inscriuen i es publiquen.
- Ultraactivitat
- Manteniment d'un conveni vençut i denunciat mentre es negocia el següent, amb les regles de l'Estatut dels treballadors (art. 86).
- Conveni SISCAT
- Nom habitual del conveni col·lectiu dels hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, sociosanitaris i de salut mental concertats amb el CatSalut (codi 79100135012015).
- Mesa sectorial de sanitat
- Òrgan de negociació entre l'administració i els sindicats sobre les condicions del personal estatutari d'un servei de salut. Els seus acords es comuniquen al fòrum estatal de diàleg social.
- Patronal sanitària
- Associació d'entitats proveïdores que negocia convenis col·lectius en nom de les empreses del sector. Al conveni del SISCAT signen La Unió, CAPSS i ACES.