El sistema sanitari per dins · Mòdul 4 · Fitxa resum
L'hospital d'aguts per dins
Organització, serveis clínics i centrals, urgències, bloc quirúrgic, CMA, hospital de dia, UCI, consultes, llistes d'espera i codis d'activació.
Com s'organitza un hospital d'aguts
- Què és un hospital, segons la norma
- Les funcions: assistir, prevenir, ensenyar, investigar
- La cúpula: gerència i tres divisions
- Òrgans col·legiats i comissions clíniques
- Serveis, seccions i unitats
- Les modalitats d'atenció
- La porta administrativa: l'admissió
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Hospital general
- Classe C.1.1 de la classificació estatal de centres amb internament (Reial decret 1277/2003). És el que en el llenguatge comú s'anomena hospital d'aguts.
- Oferta assistencial
- Conjunt de serveis sanitaris que integra un centre autoritzat. La norma estatal els codifica com a unitats assistencials amb la lletra U i un número (U.37 Medicina intensiva, U.105 Urgències…).
- Divisió mèdica
- En el model del Reial decret 521/1987, la part de l'hospital que agrupa els serveis mèdics, quirúrgics, centrals i de documentació clínica, sota un director mèdic.
- Comissió de Direcció
- Òrgan col·legiat de direcció de l'hospital en el model del Reial decret 521/1987, presidit pel director gerent i que es reuneix cada setmana.
- Junta Tècnica Assistencial
- Òrgan assessor de la direcció en matèria assistencial, presidit pel director mèdic, amb professionals elegits (Reial decret 521/1987, art. 21).
- Comissions clíniques
- Comissions tècniques que depenen de la Comissió Central de Garantia de la Qualitat: infeccions i política antibiòtica, històries clíniques i mortalitat, farmàcia i terapèutica, tecnologia, docència i recerca.
- Contacte assistencial
- Unitat bàsica del registre estatal d'activitat especialitzada: cada hospitalització, cirurgia ambulatòria, sessió d'hospital de dia, procediment ambulatori o urgència (Reial decret 69/2015, art. 6).
- Servei d'admissió
- Porta administrativa de l'hospital: segons el Reial decret 521/1987, tot ingrés o consulta hi passa, i manté una llista d'espera única.
Serveis centrals: laboratori, imatge, patologia i farmàcia
- Què tenen en comú els serveis centrals
- Laboratori clínic: una especialitat nova
- Anatomia patològica: el diagnòstic dels teixits
- Diagnòstic per la imatge i protecció radiològica
- Farmàcia hospitalària: el circuit del medicament
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Serveis centrals
- Serveis que no tenen pacients propis, sinó que treballen a petició de la resta de l'hospital: laboratori, anatomia patològica, diagnòstic per la imatge, farmàcia.
- Laboratori clínic
- Unitat assistencial U.73. Des del Reial decret 101/2025 és també una especialitat mèdica única, que substitueix Anàlisis Clíniques i Bioquímica Clínica.
- Anatomia patològica
- Unitat assistencial U.77: sota la responsabilitat d'un metge especialista en Anatomia patològica, estudia mostres de teixits i cèl·lules per al diagnòstic.
- Justificació d'una exposició mèdica
- Principi del Reial decret 601/2019: tota exposició a radiacions ionitzants s'ha de justificar abans de fer-la; la decisió final és del professional habilitat.
- Farmàcia hospitalària
- Servei responsable de l'adquisició, la custòdia, la preparació i la dispensació dels medicaments de l'hospital, sota un farmacèutic especialista (Reial decret legislatiu 1/2015, arts. 84 i 85).
- Comissió de Farmàcia i Terapèutica
- Comissió clínica de l'hospital que selecciona i avalua els medicaments que es fan servir al centre; la farmàcia hi participa per mandat legal.
- Petició i resultat
- Parell de missatges que uneix un servei peticionari amb un servei central: l'ordre surt de la història clínica i el resultat hi torna.
Urgències hospitalàries i triatge
- Què és la urgència hospitalària
- Qui la dirigeix: una especialitat des de 2024
- El triatge: cinc nivells i un rellotge
- El circuit del pacient
- Estàndards de temps i saturació
- El que la urgència ha de registrar
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- UUH
- Unitat d'urgències hospitalària: organització de professionals, en una àrea específica de l'hospital, que atén les urgències i emergències amb requisits funcionals, estructurals i organitzatius propis.
- Emergència
- Situació urgent que posa en perill immediat la vida del pacient o la funció d'algun òrgan. Tota emergència és urgència; no a l'inrevés.
- Triatge
- Mètode estructurat per avaluar en poc temps la gravetat de cada pacient que arriba a urgències, de manera reglada, vàlida i reproduïble, i decidir l'ordre d'atenció i el lloc.
- MAT
- Model andorrà de triatge: sistema de triatge de cinc nivells, d'origen andorrà, adoptat com a triatge recomanat a la xarxa hospitalària pública catalana.
- SET
- Sistema espanyol de triatge: adaptació del model andorrà, avalada per la societat científica espanyola d'urgències.
- Observació d'urgències
- Àrea de la unitat d'urgències per a pacients que necessiten tractament o vigilància durant hores abans de decidir l'alta o l'ingrés; l'estada hauria de ser inferior a 24 hores.
- Saturació d'urgències
- Situació en què la demanda supera la capacitat de la unitat d'urgències i genera retards i acumulació de pacients. La causa més citada és la manca de llits per ingressar.
- Temps porta-metge
- Minuts entre l'arribada del pacient a urgències i el seu primer contacte amb un metge. És l'indicador bàsic d'accessibilitat de la unitat.
Bloc quirúrgic, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia
- Del quiròfan a les modalitats sense ingrés
- El bloc quirúrgic i els seus estàndards
- Programar i operar: la urgència que interfereix
- La llista de verificació quirúrgica
- Com es registra cada modalitat
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Bloc quirúrgic
- Conjunt de quiròfans i espais de suport (preparació, recuperació) on es fa la cirurgia d'un hospital, programada i urgent.
- Cirurgia major ambulatòria
- Unitat assistencial U.63: procediments quirúrgics terapèutics o diagnòstics després dels quals el pacient torna a casa el mateix dia, sense pernoctar a l'hospital.
- Hospital de dia
- Unitat assistencial U.65 on es tracta o es té cura de pacients que s'han de sotmetre a mètodes diagnòstics o tractaments que requereixen atenció continuada, sense pernoctar a l'hospital.
- Programat / no programat
- Variable obligatòria de cada contacte del registre estatal d'activitat especialitzada: distingeix l'activitat planificada (llista d'espera) de la urgent.
- Procediment ambulatori d'especial complexitat
- Tipus de contacte del registre estatal per a tècniques complexes fetes sense ingrés que no són cirurgia major ambulatòria.
- Llista de verificació quirúrgica
- Llista de 19 punts de l'OMS que l'equip comprova en veu alta en tres moments: abans de l'anestèsia, abans de la incisió i abans que el pacient surti del quiròfan.
- Cirurgia urgent diferida
- Cirurgia que no pot esperar a la llista però sí unes hores: es recomana fer-la de dia, dins de les primeres 24 hores, pel risc més alt de la cirurgia nocturna.
Cures intensives i codis d'activació
- La UCI: una unitat i un nivell de cures
- Detectar el pacient que empitjora
- Què és un codi d'activació
- Codi ictus: tres nivells d'hospital
- Codi IAM, Codi sèpsia greu i Codi PPT
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Nivells de cures crítiques
- Classificació de 0 a 3 segons la necessitat del pacient, no segons el llit que ocupa: 0 planta convencional; 1 planta amb suport de l'equip de crítics; 2 suport d'un òrgan; 3 suport respiratori avançat o fallada de diversos òrgans.
- Servei ampliat de cures crítiques
- Equip del servei de crítics que surt de la UCI per detectar i atendre pacients de planta que empitjoren, o que acaben de sortir de cures intensives.
- Sistema de seguiment i activació
- Registre periòdic de constants amb una puntuació que, quan supera un llindar, obliga a avisar el metge o l'equip de crítics.
- Codi ictus
- Instrument de coordinació del CatSalut per a l'ictus agut: identifica el pacient, el SEM fa la prealerta i el porta a l'hospital de referència d'ictus adequat (Instrucció 01/2022).
- CRI
- Centre de referència d'ictus: hospital designat per rebre pacients amb Codi ictus. Pot ser comarcal teleictus, centre primari o centre terciari.
- CTI
- Centre terciari d'ictus: hospital de referència que, a més d'unitat d'ictus, ofereix de manera continuada tractaments endovasculars i neuroquirúrgics.
- CICat
- Registre del Codi ictus de Catalunya: els hospitals de referència hi han de notificar totes les activacions del Codi ictus.
- Codi d'activació
- Eina de coordinació entre nivells per a patologies temps-dependents: el SEM identifica el pacient i prealerta un hospital receptor capaç de tractar-lo, que es prepara per atendre'l de manera prioritària.
- Sectorització
- Assignació prèvia, per territori d'origen, de l'hospital al qual va cada pacient d'un codi d'activació, segons el nivell de complexitat que necessiti.
Consultes externes i llistes d'espera
- Què es fa a les consultes externes
- Com es mesura l'espera al SNS
- Els 180 dies garantits per l'Estat
- Catalunya: terminis garantits i de referència
- Cas pràctic
- Què implica per als sistemes
- Consultes externes
- Atenció especialitzada ambulatòria de l'hospital: valoració, proves, tractament i informació a l'alta sense ingrés (cartera comuna, annex III, apartat 1).
- Espera estructural
- Espera atribuïble a l'organització i als recursos disponibles. És la que compten els indicadors oficials de llistes d'espera (Reial decret 605/2003).
- Pacient transitòriament no programable
- Pacient de la llista quirúrgica que no es pot operar per motius mèdics o que ha demanat ajornar-ho; no computa com a espera estructural.
- Data d'entrada al registre
- Per a la llista quirúrgica, la data en què el cirurgià prescriu la intervenció; per a consultes i proves, la de la indicació del metge peticionari. D'aquí compta l'espera.
- Temps màxim garantit
- Termini que l'administració s'obliga a complir per a certes intervencions; si no el compleix, ha d'oferir una alternativa. L'Estat fixa 180 dies per a cinc operacions.
- Termini de referència
- A Catalunya, termini màxim orientatiu per prioritat clínica per a les intervencions, proves i visites sense garantia (Ordre SLT/102/2015).
- Pèrdua de la garantia
- El pacient perd el termini garantit si hi renuncia, rebutja el centre alternatiu, falta a una cita sense justificar-ho o deixa de tenir la indicació (Reial decret 1039/2011, art. 6).