Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

El sistema sanitari per dins

Curs gratuït i de nivell expert sobre com funciona el sistema sanitari: Catalunya a fons, Espanya com a marc, i de la concertació a l'HIS.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
17
mòduls
88
lliçons
322
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

El sistema sanitari per dins · Mòdul 11 · Fitxa resum

Farmàcia i medicament

Prestació farmacèutica, recepta electrònica, farmàcia hospitalària, dispensació ambulatòria, unidosi i traçabilitat.

La prestació farmacèutica: què finança el SNS i a quin preu

Què inclou la prestació farmacèutica, com decideix el Ministeri quins medicaments finança i a quin preu, i com els preus de referència ordenen la recepta.

  1. Què és la prestació farmacèutica
  2. Qui decideix: Ministeri, CIPM i comunitats
  3. Finançament selectiu: els criteris
  4. Del preu industrial al preu de venda
  5. Preus de referència i preus seleccionats
  6. Receptar per principi actiu i substituir
  7. El nomenclàtor i el que costa
  8. Cas pràctic
  9. Què implica per als sistemes
Prestació farmacèutica
Els medicaments i productes sanitaris, i les actuacions perquè el pacient els rebi en la dosi, el temps i al menor cost adequats (Llei 16/2003, art. 16).
Finançament selectiu
Principi pel qual el SNS no finança tot medicament autoritzat, sinó els que inclou per resolució expressa segons criteris publicats: gravetat, valor terapèutic, cost-efectivitat, impacte pressupostari, alternatives i innovació.
AEMPS
Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris: autoritza els medicaments i en fixa les condicions de prescripció i dispensació.
CIPM
Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments: fixa el preu amb què el SNS finança els medicaments que requereixen recepta.
Preu de referència
Quantia màxima amb què el SNS finança les presentacions d'un mateix conjunt (mateix principi actiu en el nivell 5 de la classificació ATC i mateixa via), calculada sobre el menor cost per tractament i dia.
Agrupació homogènia
Grup de presentacions intercanviables d'un medicament. Si es recepta per principi actiu, la farmàcia dispensa la de preu més baix de l'agrupació.
Preu seleccionat
Preu màxim de finançament que el Ministeri fixa, amb la CIPM, per a un conjunt de referència; les presentacions que el superen queden fora del finançament durant dos anys.
Nomenclàtor de facturació
Relació que publica cada mes el Ministeri de Sanitat amb els productes de la prestació farmacèutica del SNS, el seu codi nacional, la seva aportació i les seves dates d'alta i baixa.
CN
Codi nacional del medicament: identifica cada presentació a Espanya; amb ell es recepta, es dispensa i es factura, i va codificat a l'envàs.

El copagament farmacèutic: quant paga cada persona

L'aportació de l'usuari a la farmàcia: percentatges per renda, límits, aportació reduïda, exempcions, la reforma del 2026 i com arriba la dada a la recepta.

  1. Què es paga i què no
  2. Del 2012 a la reforma del 2026
  3. Percentatges per renda i condició
  4. Límits, reintegrament i aportació reduïda
  5. Qui n'està exempt
  6. Com arriba el nivell d'aportació a la farmàcia
  7. Cas pràctic
  8. Què implica per als sistemes
Prestació farmacèutica ambulatòria
La que es dispensa al pacient amb recepta o ordre de dispensació hospitalària, en oficines o serveis de farmàcia. Només la dispensada en oficina de farmàcia comporta aportació de l'usuari.
Límit màxim mensual
Límit del que una persona paga al mes pels seus medicaments, segons la seva renda i la seva condició d'actiu o pensionista. El que pagui de més se li reintegra.
Aportació reduïda
Règim dels medicaments de certs grups ATC, sobretot per a malalties cròniques o greus: l'usuari paga el 10 % del PVP, amb un màxim de 4,98 euros per envàs.
Reintegrament del copagament
Devolució per part de la comunitat autònoma del que s'ha pagat per sobre del límit mensual, com a màxim cada sis mesos.
Nivell d'aportació
Dada que el Ministeri de Sanitat calcula per a cada persona amb la seva renda i la seva condició, i comunica a les comunitats per a la targeta sanitària; mai no inclou la quantia de la renda.
ATC
Classificació anatòmica, terapèutica i química dels medicaments de l'OMS. El seu nivell 5 identifica el principi actiu.

La recepta electrònica: del SNS al sistema català

Què és una recepta i qui l'estén, com funcionen la prescripció i la dispensació electròniques, la interoperabilitat en el SNS i el SIRE del CatSalut.

  1. Què és una recepta i qui l'estén
  2. La prescripció electrònica
  3. La dispensació a la farmàcia
  4. Terminis de validesa
  5. Interoperabilitat en el SNS
  6. La recepta electrònica a Catalunya
  7. Cas pràctic
  8. Què implica per als sistemes
Recepta mèdica
Document sanitari normalitzat i obligatori amb què metges, odontòlegs o podòlegs prescriuen medicaments o productes sanitaris amb recepta, perquè els dispensi un farmacèutic.
Ordre de dispensació
Document amb què una infermera acreditada indica o autoritza la dispensació de medicaments i productes sanitaris, en les condicions que fixa la norma.
Recepta electrònica
Sistema en què la prescripció se signa i es desa en servidors de l'administració sanitària, i la farmàcia la recupera amb la targeta sanitària del pacient per dispensar-la.
Node nacional de recepta
Paper del Ministeri de Sanitat entre l'administració que emet una recepta electrònica i la de la farmàcia que la dispensa en una altra comunitat, perquè sigui interoperable.
Bloqueig cautelar
Facultat del farmacèutic d'aturar en el sistema una dispensació davant d'un error manifest o un risc greu; el prescriptor l'ha de revisar i anul·lar o reactivar.
Visat
Autorització prèvia, regulada pel Reial decret 618/2007, per dispensar a càrrec del SNS certs medicaments sotmesos a reserves singulars; en la recepta electrònica es tramita per via electrònica.
SIRE
Sistema integral de recepta electrònica del CatSalut: el sistema de la recepta electrònica pública a Catalunya, dins del projecte Rec@t.
Pla de medicació
Full que el sistema català de recepta electrònica lliura al pacient amb tots els seus tractaments vigents i la informació per seguir-los.

Farmàcia hospitalària: compres, circuit intern i dosis unitàries

Com entra un medicament a l'hospital i arriba al llit: funcions del servei de farmàcia, compres i preus, dipòsits i dosis unitàries.

  1. El que la llei encarrega al servei de farmàcia
  2. Hospitals sense servei de farmàcia: els dipòsits
  3. Compres, preus i confidencialitat
  4. Del magatzem al llit: el circuit
  5. La dispensació en dosis unitàries
  6. Prescripció, validació i administració
  7. Cas pràctic
  8. Què implica per als sistemes
Dispensació en dosis unitàries
Sistema de distribució en què el servei de farmàcia prepara la medicació de cada pacient ingressat per dosis individuals identificades, en lloc de deixar existències a la planta.
Dipòsit de medicaments
Alternativa al servei de farmàcia en hospitals que no en tenen: la comunitat autònoma l'autoritza i funciona sota la supervisió d'un farmacèutic.
Envàs clínic
Presentació que no es ven al detall: sense cupó precinte ni requadre de posologia, i amb la llegenda «Envase clínico, prohibida su venta al detalle». Té els seus propis preus i conjunts de referència.
Farmacologia clínica
Servei o unitat que la llei exigeix als hospitals de nivell més alt, i que col·labora amb la farmàcia hospitalària en la selecció, la informació i els estudis d'ús de medicaments.

Dispensació hospitalària a pacients externs: la MHDA

Per què certs medicaments només els lliura l'hospital, com es prescriuen i es dispensen, per què no tenen copagament i com els cataloga i paga el CatSalut.

  1. Per què alguns fàrmacs només els dona l'hospital
  2. Ús hospitalari i diagnòstic hospitalari
  3. L'ordre de dispensació hospitalària
  4. Sense copagament, però amb registre propi
  5. La MHDA a Catalunya: catàleg i harmonització
  6. Com es paga la MHDA
  7. Lliurament fora de l'hospital
  8. Cas pràctic
  9. Què implica per als sistemes
Medicament d'ús hospitalari
Medicament que, per les seves característiques o la seva novetat, l'AEMPS reserva a tractaments que només es poden seguir a l'hospital o en centres autoritzats. Porta la sigla H a l'envàs.
DH
Medicament de diagnòstic hospitalari: tracta malalties que s'han de diagnosticar a l'hospital o per determinats especialistes, encara que s'administri i se segueixi fora de l'hospital.
Ordre de dispensació hospitalària
Document amb què un facultatiu de l'hospital prescriu a un pacient no ingressat un medicament que ha de dispensar el servei de farmàcia hospitalària.
MHDA
Medicació hospitalària de dispensació ambulatòria: fàrmacs que dispensa la farmàcia de l'hospital a pacients no ingressats; es paga a part de l'alta.
Reserva singular
Condició especial de prescripció, dispensació o finançament que el Ministeri de Sanitat imposa a un medicament, per exemple limitar-ne la dispensació als serveis de farmàcia d'hospital.
Programa d'Harmonització Farmacoterapèutica
Programa del CatSalut que avalua medicaments de dispensació hospitalària; cada tractament amb aquests medicaments requereix verificació prèvia i dictamen en el registre de pacients i tractaments de MHDA.
Despesa màxima assumible
Pressupost de referència que el CatSalut assigna a un hospital per a la seva MHDA; si la despesa real se'n desvia, l'hospital comparteix una part del risc.
Esquema de pagament per resultats
Mecanisme que el CatSalut impulsa amb el laboratori titular perquè el finançament d'un medicament depengui dels seus resultats clínics o econòmics.

Traçabilitat del medicament: dispositius de seguretat i SEVeM

Com se segueix cada envàs: identificador únic i dispositiu antimanipulació, verificació i desactivació, el repositori de SEVeM i el Node SNSFarma.

  1. Per què seguir cada envàs
  2. La Directiva de falsificats i el Reglament 2016/161
  3. L'identificador únic i el codi Data Matrix
  4. Verificar i desactivar: qui i quan
  5. Repositoris: la plataforma europea i SEVeM
  6. El Node SNSFarma
  7. Del cupó precinte a l'identificador únic
  8. Cas pràctic
  9. Què implica per als sistemes
Identificador únic
Seqüència exclusiva de cada envàs d'un medicament, codificada en un Data Matrix: codi de producte, número de sèrie, lot, caducitat i, a Espanya, codi nacional.
Dispositiu contra manipulacions
Element de l'envàs que permet comprovar si s'ha obert o alterat. Amb l'identificador únic, forma els dispositius de seguretat.
Desactivació
Operació per la qual qui dispensa marca al repositori que un identificador únic ja ha sortit de la cadena, de manera que una altra capsa amb el mateix codi donaria alerta.
SEVeM
Sistema Espanyol de Verificació de Medicaments: entitat sense ànim de lucre que gestiona el repositori nacional d'identificadors únics.
Repositori nacional
Base de dades ubicada a Espanya amb els identificadors únics dels medicaments que els han de portar i totes les operacions dels agents sobre aquests identificadors. La supervisa l'AEMPS.
Node SNSFarma
Instrument del Ministeri de Sanitat per intercanviar amb el repositori nacional la informació dels medicaments dispensats a càrrec del SNS, anonimitzada, i donar suport al control del reemborsament.
Cupó precinte
Etiqueta que els medicaments finançats porten a la capsa i que la farmàcia enganxa a la recepta per facturar-la. Conviu amb l'identificador únic fins que aquest el substitueixi.
Codi de producte
Part de l'identificador únic que identifica el nom, la denominació comuna, la forma, la dosi, la mida i el tipus d'envàs del medicament.