Fibres i teixits per a interiors

Fibres naturals, artificials i sintètiques, què diu l'etiqueta de composició, els lligaments bàsics i les dades que has de demanar d'un teixit d'interior.

1. Del vestit a l'estança
2. Naturals, artificials i sintètiques
3. Què diu l'etiqueta de composició
4. Les fibres naturals, una a una
5. Artificials i sintètiques
6. Lligaments: tafetà, sarja, setí i jacquard
7. La fitxa tècnica d'un teixit d'interior

Fibra artificial

Fibra química obtinguda d'un polímer natural, com la cel·lulosa: viscosa, modal, lyocell, cupro o acetat. No és natural, però tampoc sintètica.

Fibra sintètica

Fibra química obtinguda d'un polímer sintètic: polièster, poliamida (niló), acrílic, polipropilè o elastà.

Etiqueta de composició

Indicació obligatòria a la UE de les fibres d'un producte tèxtil amb la denominació del Reglament 1007/2011 i el percentatge en pes, en ordre decreixent. «100 %» o «pur» només si és d'una sola fibra.

Ordit i trama

Els dos sistemes de fils d'un teixit: l'ordit, els fils longitudinals muntats al teler; la trama, els que s'hi creuen.

Tafetà (lligament)

El lligament més simple: ordit i trama s'alternen per sobre i per sota a cada encreuament. Teixit estable i fort.

Sarja

Lligament que dibuixa costelles en diagonal. Més tancat que el tafetà, dona un teixit més resistent i durador.

Setí

Lligament en què els fils suren per sobre de quatre o més fils abans de lligar: cara llisa i brillant, revers mat, i s'enganxa amb facilitat.

Martindale

Mètode d'assaig de la resistència a l'abrasió d'un teixit (EN ISO 12947): una proveta circular es frega amb una tela estàndard fins que es trenca. El resultat es dona en cicles.

Solidesa a la llum

Com resisteix el color d'un teixit l'exposició a la llum. L'assaig de referència és la ISO 105-B02, amb un llum de xenó que imita la llum del dia.

Cortines i estors: llum, mida i comportament al foc

La finestra com a projecte tèxtil: tipus de vestit de finestra, com es mesura, el sol que degrada el teixit i què exigeix el CTE als tèxtils d'ús públic.

1. La finestra és un projecte
2. Com es mesura una cortina
3. El sol i el teixit
4. Comportament al foc: què diu el CTE
5. A quins espais s'aplica, i a quins no
6. Cas pràctic

Vestit de finestra

El conjunt de tèxtils i mecanismes d'una finestra: cortina opaca o translúcida, estor, folre, barra o carril. Es projecta com un tot, amb la llum, la vista i la privacitat.

Coeficient de frunzit

Quantes vegades l'amplada de la barra o del carril fa l'amplada de tela d'una cortina. Depèn del capçal; com a pauta comercial, entre 2 i 2,8.

Estor

Cortina que es recull verticalment, enrotllant-se o plegant-se, en lloc de córrer cap als costats. Ocupa només l'amplada de la finestra.

Ús Pública concurrència

Ús del CTE per a edificis i establiments de públic, com sales d'espectacles, bars, cafeteries i restaurants. El DB-SI hi exigeix classe 1 a cortines i cortinatges.

Classe 1 (UNE-EN 13773)

La classe de comportament al foc que el DB-SI exigeix a telons, cortines i cortinatges dels establiments d'ús Pública concurrència, segons l'esquema de classificació de la UNE-EN 13773:2003.

UNE-EN 1021

Norma d'inflamabilitat del mobiliari entapissat, en dues parts: font d'ignició cigarreta (part 1) i flama equivalent a un llumí (part 2). El DB-SI l'exigeix a les butaques fixes de sales d'actes, cinemes i teatres.

Catifes i capes de tèxtil

Tipus de catifa, com triar-ne la mida i la posició segons els mobles, materials i manteniment, i com es construeix una capa tèxtil coherent en una estança.

1. Què és una catifa i com es fa
2. Mida i posició: la pauta
3. Materials, etiqueta i manteniment
4. La capa tèxtil d'una estança
5. Cas pràctic

Catifa nusada

Catifa feta a mà, nus a nus, en un teler o un bastidor. Es classifica pel tipus de nus (turc, persa) i per la densitat de nusos.

Tufting

Procediment mecànic de fer catifes i moquetes sense teixir el pèl: el fil s'insereix sobre un teixit de base. L'Enciclopèdia el compta entre els mètodes no teixits.

Superfície d'ús

La cara d'una catifa o un revestiment de sòl que es trepitja. Si el revers és d'una altra fibra, l'etiqueta pot indicar només la composició d'aquesta superfície.

Catifa d'Ardabil

Catifa de pèl de llana del nord-oest de l'Iran datada el 1539–1540, al Victoria and Albert Museum. Té uns 5.300 nusos per cada deu centímetres quadrats.

Capa tèxtil

El conjunt de tèxtils d'una estança (cortines, catifa, tapisseria, coixins, plaids, roba de llit) pensat com un sistema de colors, textures i pesos, no com a peces soltes.

Catifa flotant

Catifa tan gran que tots els mobles d'un grup hi queden a sobre, amb una vora de terra visible al voltant. Fa d'illa i zonifica un espai obert.

Objectes, composició i art a la paret

Com es componen els objectes d'una casa, on i a quina alçada es penja l'art, com es penja amb seguretat i on no s'ha de penjar, amb criteris de conservació.

1. Objectes: pocs, triats i amb la llum
2. Com es compon un grup d'objectes
3. Agrupar art a la paret
4. A quina alçada: una pauta amb dades
5. Com es penja amb seguretat
6. On no s'ha de penjar
7. El tèxtil com a art a la paret

Kettle's Yard

Casa de Jim Ede a Cambridge, oberta el 1957, on l'art, els mobles i els objectes trobats es disposen pensant en la llum.

Ensemble (Barnes)

Nom que Albert C. Barnes donava a les seves agrupacions denses de pintures, metall i objectes de cultures i èpoques diferents, fetes per fer veure semblances visuals.

Alçada dels ulls dret

Dimensió antropomètrica (ISO 7250). A la població laboral espanyola estudiada per l'INSST, la mediana és de 1.558 mm, i de 1.490 mm en les dones.

Doble punt de penjada

Penjar una obra de dos ganxos en lloc d'un: es manté recta i, si un falla, l'altre n'evita la caiguda. És la recomanació de l'Institut Canadenc de Conservació.

Llistó francès

Sistema de penjada per a obres pesants: dos llistons amb el cantell bisellat, un a la paret i un a l'obra, que encaixen l'un a l'altre. En anglès, French cleat.

Paspartú

Cartró amb una finestra que envolta una obra sobre paper dins del marc i la separa del vidre. Per conservar-la, de qualitat d'arxiu, lliure d'àcids.

Escola Catalana del Tapís

Taller i escola de tapís contemporani nascut a partir de la represa de la Casa Aymat, amb Josep Grau-Garriga de director artístic fins a la fi dels anys seixanta.

Deures de tèxtils: styling d'un racó i capa tèxtil de l'habitatge

Dos encàrrecs: el styling d'un racó real amb fotos d'abans i després, i la capa tèxtil, d'objectes i d'art de la proposta decorativa del projecte troncal.

1. Abans de començar
2. Deure 1 · Styling d'un racó real
3. Deure 2 · Capa tèxtil de l'habitatge
4. Si tens dubtes

Test del mòdul de tèxtils, complements i art

Deu preguntes sobre fibres, lligaments, cortines i foc, catifes, objectes i art a la paret. El mòdul se supera amb 8 encerts de 10.