Interiorismo y decoración · Módulo M04 · Ficha resumen
Perspectiva y sketching
Perspectiva cónica, axonometría y dibujo a mano alzada de interiores.
Perspectiva cònica frontal: un punt de fuga
- Per què dibuixar a mà, encara
- D'on ve la perspectiva cònica
- Els elements: ull, quadre i horitzó
- La regla que ho governa tot
- Un punt de fuga: l'habitació vista de cara
- Exercici guiat: la teva habitació en un punt
- Errors típics i com evitar-los
- Perspectiva cònica
- Perspectiva central en què el centre de projecció és l'ull de qui mira: cada punt de l'objecte arriba a l'ull per una recta, el raig visual.
- Punt de vista
- La posició de l'ull de l'observador en una perspectiva cònica. D'ell depèn tot l'efecte de la perspectiva.
- Pla del quadre
- El pla, perpendicular al terra, on es projecta la imatge: la «finestra» a través de la qual es mira l'escena.
- Línia d'horitzó
- Recta horitzontal del quadre situada a l'alçada del punt de vista, és a dir, dels ulls de qui mira.
- Punt de fuga
- Punt on convergeixen en el dibuix un conjunt de rectes paral·leles de l'espai: on la recta que passa per l'ull, paral·lela a elles, talla el quadre.
- Perspectiva frontal
- Perspectiva cònica en què les horitzontals de l'objecte són paral·leles o perpendiculars al quadre. Té un sol punt de fuga: el punt principal.
- Punts de distància
- Dos punts de l'horitzó, a banda i banda del punt principal, on convergeixen les horitzontals que formen 45° amb el quadre.
Perspectiva obliqua i perspectiva des de la planta
- Quan l'habitació no és de cara
- Dos punts de fuga: regles i trampes
- La perspectiva des de la planta
- Pas a pas sobre el plànol de l'aixecament
- Alçades: la línia de mesura
- Tres punts de fuga, quan cal
- Pautes per triar el punt de vista
- Exercici guiat: dues vistes de la mateixa planta
- Perspectiva obliqua
- Perspectiva cònica en què les horitzontals de l'objecte formen angle amb el quadre. Per a un objecte ortogonal, dos punts de fuga a l'horitzó; les verticals continuen verticals.
- Raig visual
- La recta que uneix un punt de l'objecte amb l'ull. On talla el pla del quadre, hi ha la imatge d'aquell punt.
- Perspectiva des de la planta
- Construcció exacta d'una perspectiva cònica a partir del plànol a escala: punt de vista i quadre en planta, punts de fuga i raigs visuals, i alçades sobre la línia de mesura.
- Línia de mesura
- Vertical on un element toca el pla del quadre. Allà les alçades es dibuixen a la seva mida (a l'escala del dibuix) i des d'allà es porten cap als punts de fuga.
- Punts mètrics
- Punts auxiliars de la perspectiva cònica que serveixen per convertir mesures reals en les seves mides en perspectiva.
- Perspectiva de tres punts
- Perspectiva en què el quadre no és paral·lel a les verticals, perquè mires des de dalt o des de baix: les verticals també convergeixen, en un tercer punt de fuga.
Axonometria, isometria i perspectiva cavallera
- Una altra manera de veure: sense punt de vista
- Com funciona l'axonometria
- Isometria: tres eixos a 120°
- Cavallera: una cara a mida real
- L'axonometria des de la planta
- Exercici guiat: un moble en isometria
- En digital: la guia isomètrica
- Quan fer servir cada sistema
- Axonometria
- Sistema de representació que situa l'objecte respecte d'un triedre trirectangle i el projecta, amb els eixos, sobre el pla del dibuix. Les paral·leles es mantenen paral·leles: no hi ha punts de fuga.
- Coeficient de reducció
- En una axonometria, la raó entre la longitud dibuixada d'una aresta i la seva longitud real. Les arestes paral·leles a un mateix eix s'escurcen en la mateixa proporció.
- Perspectiva isomètrica
- Axonometria en què el pla del dibuix està igualment inclinat respecte dels tres eixos: els eixos projectats formen angles iguals de 120° i les tres direccions s'escurcen igual.
- Dimètrica i trimètrica
- Axonometries en què el triangle que el pla del dibuix talla al triedre és isòsceles (dimètrica) o escalè (trimètrica): dos eixos, o cap, s'escurcen igual.
- Perspectiva cavallera
- Projecció cilíndrica obliqua: les arestes paral·leles a dos eixos es dibuixen a mida real, i el tercer eix, en diagonal i escurçat amb un coeficient de reducció.
Escala humana, ombres i textures en l'esbós d'interiors
- Mesurar a ull: el llapis com a regle
- L'escala humana dins la perspectiva
- El gruix de la línia
- Llum i ombra: les zones d'un volum
- Ombres projectades a l'interior
- Textures i materials amb la línia
- Profunditat: perspectiva atmosfèrica
- Exercici guiat: la mateixa vista, tres vegades
- Visar (sighting)
- Mesurar proporcions i angles amb el llapis a braç estirat, el colze bloquejat i un ull tancat, per traslladar al paper el que veus.
- Pes de línia
- La lleugeresa o foscor, el gruix o la intensitat d'una línia. Les línies gruixudes avancen cap al primer pla i les fines recules.
- Ombra pròpia
- La part més fosca d'un objecte, la que no rep llum directa (core shadow). S'aclareix a mesura que s'acosta a la llum reflectida.
- Ombra projectada
- L'ombra que un objecte llança sobre una altra superfície. La seva forma i la nitidesa de la vora depenen de l'angle, la intensitat i la proximitat de la llum.
- Llum reflectida
- Llum que rebota en una superfície propera i aclareix el costat en ombra d'un objecte. Sempre és més feble que la llum directa.
- Clarobscur
- Modelat amb llums i ombres (de l'italià chiaroscuro). Els estudis de Leonardo en són un exemple.
- Tramat
- Línies paral·leles molt juntes que donen valor i textura. Si se'n superposen capes en direccions diferents, és un tramat creuat.
- Textura visual
- La textura que es veu però no es toca: la il·lusió d'una superfície creada amb el dibuix. És la que treballes en un esbós, a diferència de la textura real.
- Estudi de valors
- Esbós ràpid i simplificat amb només 2 a 4 valors: el blanc del paper, un o dos grisos i un fosc. Serveix per decidir on va la llum abans de detallar.
- Perspectiva atmosfèrica
- Recurs que suggereix profunditat amb canvis de valor, color, nitidesa i contrast: el que és lluny es dibuixa més clar, més suau i amb menys contrast.
Color amb retoladors i en digital
- Primer el valor, després el color
- El retolador a l'alcohol
- Llegir el codi d'un color
- Una paleta curta per a interiors
- Pas a pas: color sobre una perspectiva
- El mateix flux en digital
- Del paper a la làmina
- Retolador a l'alcohol
- Retolador de tinta de colorant amb base d'alcohol, que permet superposar capes de clar a fosc. Alguns, com els Copic, es poden recarregar.
- Codi de color (retolador)
- En el sistema Copic: lletres per a la família de to, una primera xifra per a la saturació (0, la més transparent) i les següents per a la lluminositat (de 000, la més clara, a 9, la més fosca).
- Escala de valors
- Seqüència de valors que va del blanc al negre per graons iguals o en degradat. Serveix per comprovar i triar els grisos d'un dibuix.
- Multiplica (mode de fusió)
- Mode de fusió de capa que multiplica la lluminositat del color de base pel de la capa: el resultat és més fosc. El blanc no canvia res, per això s'usa per posar la línia sobre el color.
- Guia de perspectiva
- A Procreate, guia de dibuix amb un, dos o tres punts de fuga que es creen tocant la pantalla. Amb l'assistència de dibuix, els traços segueixen les fugides.