Com es tria un material: prestacions, norma i salut

Abans de l'aspecte, les preguntes: lliscament segons el CTE, reacció al foc, emissions de formaldehid i COV, classes tècniques i marcatge CE.

1. Cinc preguntes abans de la mostra
2. Lliscament: les classes del CTE
3. Reacció al foc: on s'aplica i on no
4. Aire interior: formaldehid i COV
5. Noms comercials i classes tècniques
6. El marcatge CE i la documentació
7. Cas pràctic: un rebedor i un bany

Resistència al lliscament (Rd)

Valor que mesura el péndol de fricció (el PTV de la norma UNE 41901:2017 EX). El CTE classifica els sòls en quatre classes segons aquest valor: de la 0 (Rd ≤ 15) a la 3 (Rd > 45).

Classe de lliscament

Classe 0, 1, 2 o 3 d'un paviment segons la taula 1.1 del DB-SUA. La taula 1.2 fixa la mínima per a cada lloc: per exemple, classe 2 en zones interiors humides planes i classe 3 a l'exterior i a les dutxes. Només és obligatori als usos que regula (residencial públic, sanitari, docent, comercial, administratiu i pública concurrència); en un habitatge, és una pauta.

Reacció al foc

Com contribueix un material a iniciar i propagar un incendi, expressat amb classes europees de la UNE-EN 13501-1 (per exemple, C-s2,d0 per a parets o EFL per a sòls). El DB-SI la fixa per zones, i n'exclou l'interior dels habitatges.

COV

Compostos orgànics volàtils: dissolvents i altres substàncies que s'evaporen d'un producte. El Reial decret 227/2006 en limita el contingut màxim a les pintures i vernissos, en grams per litre.

Formaldehid

Gas que poden alliberar alguns taulers i mobles per les resines amb què estan encolats. Des del 6 d'agost del 2026, la UE no permet comercialitzar mobles ni articles de fusta que n'emetin més de 0,062 mg/m³ en l'assaig de referència.

Classe tècnica (d'un tauler)

La designació normalitzada d'un tauler segons la seva norma de producte, que diu per a quin ambient serveix (sec, humit, exterior). És el que s'ha d'especificar en lloc de noms comercials com «hidròfug» o «marí».

Zona humida (CTE)

Al DB-SUA, zona interior on el sòl es pot mullar: entrades des de l'exterior, terrasses cobertes, vestidors, banys, lavabos, cuines… Hi demana com a mínim classe 2 de lliscament si la pendent és inferior al 6 %.

Ceràmica, pedra i microciment: paviments i revestiments durs

Com es classifica una rajola, què separa una pedra calcària d'una silícia, el risc dels aglomerats de quars i per què el microciment és un sistema.

1. La rajola ceràmica: com es classifica
2. Què demanar a la fitxa d'una rajola
3. Pedra natural: calcàries i silícies
4. Aglomerats de quars: estètica i silicosi
5. Microciment: un sistema, no un producte
6. Manteniment comparat
7. Cas pràctic: una cuina oberta

Absorció d'aigua (rajola)

Percentatge d'aigua que absorbeix una rajola ceràmica (assaig UNE-EN ISO 10545-3). Defineix els grups de la UNE-EN 14411: grup I (≤ 3 %), IIa (3–6 %), IIb (6–10 %) i III (> 10 %).

Rajola premsada en sec / extruïda

Els dos mètodes de conformació de la UNE-EN 14411: premsada en sec (lletra B), amb pols premsada en motlles a alta pressió, i extruïda (lletra A), amb pasta plàstica que surt d'una galetera i es talla.

Esmalt i engalba

L'esmalt és una coberta vitrificada i pràcticament impermeable; l'engalba és una coberta d'argila d'acabat mat, que pot ser permeable o impermeable.

Monococció

Rajola esmaltada abans de la cocció, que es cou un sol cop. A la doble cocció, l'esmalt s'aplica després d'una primera cocció i la peça es torna a coure.

Pedra sensible als àcids

Pedra rica en carbonats, com el marbre o la pedra calcària, que els netejadors àcids ataquen i dissolen. S'hi fan servir netejadors alcalins; el granit, en canvi, tolera els àcids, llevat del polit.

Aglomerat de quars

Material fet de quars i altres àrids triturats aglutinats amb resines de polièster o acríliques. Té normalment més d'un 70 % de sílice cristal·lina, i mecanitzar-lo pot causar silicosi.

Silicosi

Malaltia respiratòria greu, progressiva i irreversible causada per inhalar sílice cristal·lina respirable, per exemple en tallar o polir aglomerats de quars o pedra natural.

Microciment

Revestiment continu de pocs mil·límetres a base de morter cimentós en capes fines, amb imprimació, capa base (sovint amb malla), capa decorativa i segellat. S'especifica com a sistema.

Fusta, taulers i paviments de fusta

Per què la fusta es mou, què és cada tauler derivat i com s'especifica, i les diferències reals entre parquet massís, multicapa, laminat i vinil.

1. Frondoses i coníferes: un nom botànic
2. La fusta es mou: humitat i retracció
3. Taulers derivats de la fusta
4. Classes tècniques: sec, humit i exterior
5. Parquet massís, multicapa i laminat
6. El vinil: un altre material
7. Cas pràctic: «Vull parquet a tot el pis»

Frondosa (hardwood)

Fusta d'arbres amb vasos o pors i fulla ampla, en contraposició a les coníferes. El nom és botànic: no diu res de la duresa real de la fusta.

Conífera (softwood)

Fusta d'arbres sense vasos i, en la majoria dels casos, amb fulles en forma d'agulla o d'escata. Com «frondosa», no fa referència a la duresa.

Higroscopicitat

Capacitat d'un material de prendre i cedir humitat a l'aire que l'envolta. La fusta és higroscòpica: el seu contingut d'humitat segueix la humitat relativa i la temperatura de l'ambient.

Punt de saturació de les fibres

Contingut d'humitat de la fusta, al voltant del 30 %, per sota del qual les seves propietats físiques i mecàniques canvien amb la humitat: la fusta s'encongeix en assecar-se i s'infla en humitejar-se.

Contraxapat

Tauler fet de fulles de xapa de fusta encolades amb la fibra de cada capa perpendicular a la de la capa del costat, sempre amb un nombre senar de capes.

Tauler de partícules

Tauler de partícules petites de fusta encolades i premsades en calent. A les obres se'n diu «aglomerat», un nom que la guia del sector considera un arcaisme.

MDF

Tauler de fibres de densitat mitjana (medium density fibreboard). Substitueix la fusta massissa en molts mobles, portes i motllures. «DM» era un nom de fabricant.

OSB

Tauler de virutes orientades (oriented strand board): tires fines de fusta encolades amb un adhesiu resistent a l'aigua. Ús principal, estructural i com a base.

Parquet multicapa

Paviment de fusta de lames formades, en general, per tres capes encolades: un suport, una capa intermèdia i una capa noble de la fusta vista.

Paviment laminat

Paviment de lames encadellades amb una base de tauler derivat de la fusta i una capa d'ús de laminat plàstic o melamina amb la imatge impresa. No és fusta vista.

Classe d'ús (laminat)

Classe de la UNE-EN 13329 que indica per a quina intensitat d'ús serveix un laminat: 21, 22 i 23 per a ús domèstic moderat, general i intens; 31, 32 i 33 per a ús comercial.

Pintures, vidre i metall: acabats que es toquen

Pintura a l'aigua o al dissolvent, COV i rentabilitat; vidre templat i laminat i què exigeix el CTE en mampares i portes; acer inoxidable segons l'ambient.

1. Pintura: a l'aigua o al dissolvent
2. COV: llegeix l'etiqueta
3. Rentabilitat i brillantor
4. Vidre: templat i laminat
5. Què exigeix el CTE als vidres
6. Metall: l'ambient mana
7. Cas pràctic: un bany prop del mar

Pintura al làtex (a l'aigua)

Pintura amb aglutinant en emulsió aquosa, com les acríliques. Les eines es netegen amb aigua; les pintures oli-alquídiques demanen dissolvents orgànics.

Resistència al fregament humit

Classe de la UNE-EN 13300 per a pintures d'interior, de la 1 (la més resistent: menys de 5 µm de desgast després de 200 cicles) a la 5 (la menys resistent).

Vidre templat

Vidre tractat tèrmicament que és més resistent que el vidre flotat i que, si es trenca, es fa en fragments petits i relativament inofensius. No es pot tallar ni foradar després de templar-lo.

Vidre laminat

Dos o més vidres units amb una o més làmines de plàstic (sovint PVB) amb calor i pressió. Si es trenca, els fragments queden enganxats a la làmina.

PVB

Polivinil butiral: la làmina plàstica intermèdia més habitual del vidre laminat, que reté els fragments en cas de trencament.

Àrea amb risc d'impacte

Al DB-SUA, a les portes, la zona fins a 1,50 m d'alçada i l'amplada de la porta més 0,30 m a cada costat; als panys fixos, fins a 0,90 m d'alçada. Els vidres d'aquestes àrees han de complir unes prestacions d'impacte.

Acer inoxidable 316

Tipus d'acer inoxidable que la indústria recomana davant del 304 per a zones costaneres o amb contaminació atmosfèrica; el 304 és molt habitual en la resta de casos.

Cicle de vida i certificacions: DAP, FSC, PEFC, C2C, LEED i WELL

Com es llegeix una declaració ambiental de producte, què garanteixen les etiquetes FSC i PEFC i Cradle to Cradle, i què són LEED i WELL.

1. El cicle de vida: de la pedrera al contenidor
2. La declaració ambiental de producte
3. Fusta certificada: FSC i PEFC
4. Cradle to Cradle Certified
5. LEED i WELL: edificis, no productes
6. Com evitar el greenwashing
7. Cas pràctic: «Ho volem tot sostenible»

ACV

Anàlisi del cicle de vida: mètode que quantifica els impactes ambientals d'un producte des de l'extracció de les matèries primeres fins al final de la seva vida. Es regeix per la ISO 14040 i la ISO 14044.

DAP

Declaració ambiental de producte (en anglès, EPD): ecoetiqueta segons la ISO 14025, basada en una anàlisi del cicle de vida i verificada per tercers. Per als productes de construcció segueix la UNE-EN 15804.

Mòduls d'una DAP

Etapes del cicle de vida segons la UNE-EN 15804: producte (lletra A, 1–3), construcció (A, 4–5), ús (lletra B), final de vida (lletra C) i beneficis més enllà del sistema (lletra D).

Cadena de custòdia

Certificació que segueix el material certificat al llarg de la cadena de subministrament, de la forest al producte. És el que permet que un moble porti una etiqueta FSC o PEFC.

FSC Mix

Etiqueta FSC d'un producte on el material forestal procedeix de boscos certificats FSC, de material reciclat verificat o de «fusta controlada», de baix risc però no certificada.

Cradle to Cradle Certified

Certificació de producte del Cradle to Cradle Products Innovation Institute, amb cinc categories i quatre nivells (bronze, plata, or i platí). El nivell global és el de la categoria més baixa.

LEED

Sistema de certificació d'edificis sostenibles de l'U.S. Green Building Council. Certifica edificis i interiors, no productes: Certified (40–49 punts), Silver, Gold i Platinum (80 o més).

WELL

Certificació d'edificis saludables de l'International WELL Building Institute (versió WELL v2), amb nivells bronze, plata, or i platí. Té un programa per a habitatges.

Greenwashing

Presentar un producte com a més respectuós amb el medi ambient del que és, amb afirmacions vagues o no verificades. Les DAP i les certificacions de tercers serveixen per evitar-lo.

Deures de materials: materioteca i proposta per a l'habitatge

Dos encàrrecs: una materioteca pròpia, física i digital, amb fitxes verificades, i la proposta de materials i acabats per a l'habitatge del projecte troncal.

Test del mòdul de materials i acabats

Deu preguntes sobre tot el mòdul: lliscament, foc i emissions, ceràmica i pedra, fusta i taulers, vidre i certificacions. Se supera amb 8 encerts de 10.