Saltar al contenido
educa

educa · formación abierta

Interiorismo y decoración

Curso de interiorismo y decoración con nivel de máster: historia del mueble, dibujo, proyecto, materiales y luz, con deberes y tests.

  • Índice y progresoRetoma la lección donde la dejaste, en el móvil o en el ordenador.
  • Siglas explicadasCada sigla del texto se explica al pasar por encima o al tocarla.
  • Tarjetas de repasoRepaso espaciado de los conceptos de cada lección leída.
28
módulos
177
lecciones
668
fuentes

Accede a los cursos

Con tu cuenta de Google. Solo la usamos para guardar tu progreso.

Privacidad

Interiorismo y decoración · Módulo M02 · Ficha resumen

Fundamentos del diseño

Elementos y principios compositivos, escala y proporción, y cómo se lee un espacio.

Punt, línia, pla i volum: els elements primaris

El vocabulari bàsic de la forma, de Kandinsky a Ching, aplicat a l'interior: on és un punt, què fa una línia, com un pla tanca i com un volum ocupa.

  1. D'on ve aquest vocabulari
  2. El punt: posició i focus
  3. La línia: direcció i moviment
  4. El pla: tancar, separar, acotar
  5. El volum: massa i buit
  6. Cas pràctic: un saló en forma de L
  7. Textura i llum sobre els elements
Punt
L'element primari que només indica una posició. A l'interior, tot el que l'ull llegeix com a focus concentrat: un llum penjat, una peça sola, el centre d'una estança.
Línia
Un punt que es mou, segons Kandinsky. A l'interior, tot el que l'ull llegeix com a direcció: una motllura, un sòcol, una junta, un passadís o un eix.
Pla
Una línia que s'estén en una segona direcció. A l'interior, terra, parets i sostre: les superfícies que tanquen, separen o defineixen un espai.
Volum
Un pla que s'estén en una tercera direcció. Es llegeix com a massa (un sòlid que ocupa espai) o com a buit (l'espai tancat per plans).
Massa i buit
Les dues cares del volum: la massa és el sòlid (un moble, un pilar), i el buit és l'espai que els plans delimiten i on es viu.
Pla de base
El pla horitzontal que acota un territori dins d'un espai més gran: una catifa, una tarima o un canvi de paviment.
Textura
La qualitat de la superfície d'un pla o d'un volum, que es percep amb la vista i el tacte i canvia amb la llum que hi arriba.

Escala i proporció: Vitruvi, la secció àuria i el Modulor

Què diferencia l'escala de la proporció, d'on surt la secció àuria, com es construeix el Modulor de Le Corbusier i com fer-ho servir sense dogmes.

  1. Escala i proporció no són el mateix
  2. Escala humana: el cos com a mesura
  3. Vitruvi: proporció com a harmonia de les parts
  4. La secció àuria i el nombre d'or
  5. El Modulor de Le Corbusier
  6. Com aplicar-ho al projecte
  7. Cas pràctic: un moble de bany a mida
Escala
La mida d'una cosa comparada amb una referència: el cos humà (escala humana), l'espai on és (escala relativa) o la mida que esperem que tingui.
Escala humana
La relació entre la mida d'un element o d'un espai i les dimensions del cos. Una porta, un graó o un seient en són les referències més immediates.
Proporció
La relació de mida entre les parts d'una cosa i entre cada part i el conjunt. Vitruvi la descriu com l'harmonia agradable entre les parts d'un edifici.
Secció àuria
Divisió d'un segment de manera que el total és a la part major com la major a la menor (la «mitja i extrema raó» d'Euclides). La raó és el nombre d'or, uns 1,618.
Nombre d'or (φ)
(1 + √5) / 2 ≈ 1,618: el nombre que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més u. És el límit dels quocients entre termes consecutius de la successió de Fibonacci.
Rectangle auri
Rectangle els costats del qual estan en la raó del nombre d'or. Si se'n treu un quadrat, el rectangle que queda torna a ser auri.
Successió de Fibonacci
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21…: cada terme és la suma dels dos anteriors. El quocient entre dos termes seguits s'acosta al nombre d'or.
Modulor
Sistema de mesures de Le Corbusier (1943–1950) basat en el cos humà, la successió de Fibonacci i la secció àuria. Es va publicar a «Le Modulor» (1950) i «Modulor 2» (1955).
Sèrie vermella i sèrie blava
Les dues sèries de mesures del Modulor: la vermella parteix de 113 cm (el melic de la figura amb el braç alçat) i la blava, de 226 cm (la punta dels dits).

Principis de composició: ritme, equilibri, jerarquia i contrast

Com s'ordenen els elements: ritme, equilibri, jerarquia, contrast, unitat i varietat, i les lleis de la percepció que els expliquen, aplicats a l'interior.

  1. Per què veiem grups: les lleis de la percepció
  2. Ritme: repetició amb intenció
  3. Equilibri: simètric, asimètric i radial
  4. Jerarquia i èmfasi: què es veu primer
  5. Contrast: la diferència que fa veure
  6. Unitat i varietat: l'equilibri de fons
  7. Cas pràctic: una paret de quadres
Ritme
La repetició d'un o més elements que suggereix un moviment organitzat. Necessita variació per no tornar-se monòton.
Equilibri
La distribució del pes visual dels objectes, els colors, les textures i l'espai. Pot ser simètric, asimètric o radial.
Equilibri asimètric
Els dos costats d'una composició són diferents, però el conjunt es percep equilibrat perquè els pesos visuals es compensen.
Equilibri radial
Els elements s'ordenen al voltant d'un centre: una taula rodona amb cadires, una cúpula, un llum central amb braços.
Pes visual
La força amb què un element atrau la mirada i «pesa» en una composició. Augmenta amb la mida, amb certs colors i amb la distància al centre.
Èmfasi
La part del disseny que capta primer l'atenció. Es crea fent que una zona es diferenciï de la resta: és el punt focal d'una estança.
Contrast
La diferència perceptible entre dos elements (clar i fosc, llis i rugós, recte i corb, gran i petit). Fa visible la jerarquia i dona tensió.
Unitat
La sensació d'harmonia entre totes les parts d'una composició: que tot sembli pertànyer al mateix projecte.
Varietat
L'ús de diversos elements de disseny per mantenir l'atenció i guiar la mirada per la composició. És el contrapès de la unitat.
Llei de proximitat
Factor d'organització perceptiva descrit per Wertheimer (1923): els elements més pròxims entre si tendeixen a llegir-se com un grup.

Com es llegeix un espai: recorregut, límits, eixos i focus

Un mètode en set passos per analitzar un interior, existent o publicat: recorregut, límits, eixos, massa i buit, llum, jerarquia i escala, amb diagrames.

  1. Caminar abans de dibuixar
  2. El mètode en set passos
  3. 1–2. Recorregut i límits
  4. 3–4. Eixos, visuals, massa i buit
  5. 5–7. Llum, jerarquia i escala
  6. Com es fa a Illustrator
  7. Cas pràctic: un pis d'eixample
Promenade architecturale
Idea de Le Corbusier (des del 1923, amb nom des del 1929): l'arquitectura es descobreix caminant, amb una entrada que desperta curiositat i una varietat de punts de vista.
Serial vision
Mètode de Gordon Cullen («Townscape», 1961) per representar l'espai com una seqüència de vistes, d'arrel cinematogràfica.
Eix
Línia, real o implícita, entre dos punts que ordena els elements al seu voltant. Pot ser de circulació (un recorregut) o visual (una perspectiva).
Visual
Línia de visió que uneix l'observador amb un punt d'interès: de la porta a la finestra, del sofà a la xemeneia. Es dibuixa en planta com una fletxa.
Llindar
El punt de pas entre dos espais o dues zones: una porta, un canvi de paviment, un arc. Marca on acaba una cosa i en comença una altra.
Diagrama analític
Dibuix simplificat sobre una planta, una secció o una foto que aïlla un sol aspecte (recorregut, eixos, pesos, llum) per fer-lo visible.
Figura i fons
Relació perceptiva entre allò que es llegeix com a objecte (figura) i allò que queda darrere (fons). En una planta, entre massa construïda i espai buit.

Deures del mòdul: anàlisi compositiva i composició pròpia

Tres encàrrecs: anàlisi compositiva de tres interiors publicats, composició pròpia a Illustrator i primera lectura de l'habitatge troncal.

Test del mòdul de fonaments del disseny

Deu preguntes sobre elements, escala i proporció, principis de composició i lectura de l'espai. Es corregeixen a l'instant i el mòdul se supera amb 8 de 10.