Interiorismo y decoración · Módulo M02 · Ficha resumen
Fundamentos del diseño
Elementos y principios compositivos, escala y proporción, y cómo se lee un espacio.
Punt, línia, pla i volum: els elements primaris
- D'on ve aquest vocabulari
- El punt: posició i focus
- La línia: direcció i moviment
- El pla: tancar, separar, acotar
- El volum: massa i buit
- Cas pràctic: un saló en forma de L
- Textura i llum sobre els elements
- Punt
- L'element primari que només indica una posició. A l'interior, tot el que l'ull llegeix com a focus concentrat: un llum penjat, una peça sola, el centre d'una estança.
- Línia
- Un punt que es mou, segons Kandinsky. A l'interior, tot el que l'ull llegeix com a direcció: una motllura, un sòcol, una junta, un passadís o un eix.
- Pla
- Una línia que s'estén en una segona direcció. A l'interior, terra, parets i sostre: les superfícies que tanquen, separen o defineixen un espai.
- Volum
- Un pla que s'estén en una tercera direcció. Es llegeix com a massa (un sòlid que ocupa espai) o com a buit (l'espai tancat per plans).
- Massa i buit
- Les dues cares del volum: la massa és el sòlid (un moble, un pilar), i el buit és l'espai que els plans delimiten i on es viu.
- Pla de base
- El pla horitzontal que acota un territori dins d'un espai més gran: una catifa, una tarima o un canvi de paviment.
- Textura
- La qualitat de la superfície d'un pla o d'un volum, que es percep amb la vista i el tacte i canvia amb la llum que hi arriba.
Escala i proporció: Vitruvi, la secció àuria i el Modulor
- Escala i proporció no són el mateix
- Escala humana: el cos com a mesura
- Vitruvi: proporció com a harmonia de les parts
- La secció àuria i el nombre d'or
- El Modulor de Le Corbusier
- Com aplicar-ho al projecte
- Cas pràctic: un moble de bany a mida
- Escala
- La mida d'una cosa comparada amb una referència: el cos humà (escala humana), l'espai on és (escala relativa) o la mida que esperem que tingui.
- Escala humana
- La relació entre la mida d'un element o d'un espai i les dimensions del cos. Una porta, un graó o un seient en són les referències més immediates.
- Proporció
- La relació de mida entre les parts d'una cosa i entre cada part i el conjunt. Vitruvi la descriu com l'harmonia agradable entre les parts d'un edifici.
- Secció àuria
- Divisió d'un segment de manera que el total és a la part major com la major a la menor (la «mitja i extrema raó» d'Euclides). La raó és el nombre d'or, uns 1,618.
- Nombre d'or (φ)
- (1 + √5) / 2 ≈ 1,618: el nombre que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més u. És el límit dels quocients entre termes consecutius de la successió de Fibonacci.
- Rectangle auri
- Rectangle els costats del qual estan en la raó del nombre d'or. Si se'n treu un quadrat, el rectangle que queda torna a ser auri.
- Successió de Fibonacci
- 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21…: cada terme és la suma dels dos anteriors. El quocient entre dos termes seguits s'acosta al nombre d'or.
- Modulor
- Sistema de mesures de Le Corbusier (1943–1950) basat en el cos humà, la successió de Fibonacci i la secció àuria. Es va publicar a «Le Modulor» (1950) i «Modulor 2» (1955).
- Sèrie vermella i sèrie blava
- Les dues sèries de mesures del Modulor: la vermella parteix de 113 cm (el melic de la figura amb el braç alçat) i la blava, de 226 cm (la punta dels dits).
Principis de composició: ritme, equilibri, jerarquia i contrast
- Per què veiem grups: les lleis de la percepció
- Ritme: repetició amb intenció
- Equilibri: simètric, asimètric i radial
- Jerarquia i èmfasi: què es veu primer
- Contrast: la diferència que fa veure
- Unitat i varietat: l'equilibri de fons
- Cas pràctic: una paret de quadres
- Ritme
- La repetició d'un o més elements que suggereix un moviment organitzat. Necessita variació per no tornar-se monòton.
- Equilibri
- La distribució del pes visual dels objectes, els colors, les textures i l'espai. Pot ser simètric, asimètric o radial.
- Equilibri asimètric
- Els dos costats d'una composició són diferents, però el conjunt es percep equilibrat perquè els pesos visuals es compensen.
- Equilibri radial
- Els elements s'ordenen al voltant d'un centre: una taula rodona amb cadires, una cúpula, un llum central amb braços.
- Pes visual
- La força amb què un element atrau la mirada i «pesa» en una composició. Augmenta amb la mida, amb certs colors i amb la distància al centre.
- Èmfasi
- La part del disseny que capta primer l'atenció. Es crea fent que una zona es diferenciï de la resta: és el punt focal d'una estança.
- Contrast
- La diferència perceptible entre dos elements (clar i fosc, llis i rugós, recte i corb, gran i petit). Fa visible la jerarquia i dona tensió.
- Unitat
- La sensació d'harmonia entre totes les parts d'una composició: que tot sembli pertànyer al mateix projecte.
- Varietat
- L'ús de diversos elements de disseny per mantenir l'atenció i guiar la mirada per la composició. És el contrapès de la unitat.
- Llei de proximitat
- Factor d'organització perceptiva descrit per Wertheimer (1923): els elements més pròxims entre si tendeixen a llegir-se com un grup.
Com es llegeix un espai: recorregut, límits, eixos i focus
- Caminar abans de dibuixar
- El mètode en set passos
- 1–2. Recorregut i límits
- 3–4. Eixos, visuals, massa i buit
- 5–7. Llum, jerarquia i escala
- Com es fa a Illustrator
- Cas pràctic: un pis d'eixample
- Promenade architecturale
- Idea de Le Corbusier (des del 1923, amb nom des del 1929): l'arquitectura es descobreix caminant, amb una entrada que desperta curiositat i una varietat de punts de vista.
- Serial vision
- Mètode de Gordon Cullen («Townscape», 1961) per representar l'espai com una seqüència de vistes, d'arrel cinematogràfica.
- Eix
- Línia, real o implícita, entre dos punts que ordena els elements al seu voltant. Pot ser de circulació (un recorregut) o visual (una perspectiva).
- Visual
- Línia de visió que uneix l'observador amb un punt d'interès: de la porta a la finestra, del sofà a la xemeneia. Es dibuixa en planta com una fletxa.
- Llindar
- El punt de pas entre dos espais o dues zones: una porta, un canvi de paviment, un arc. Marca on acaba una cosa i en comença una altra.
- Diagrama analític
- Dibuix simplificat sobre una planta, una secció o una foto que aïlla un sol aspecte (recorregut, eixos, pesos, llum) per fer-lo visible.
- Figura i fons
- Relació perceptiva entre allò que es llegeix com a objecte (figura) i allò que queda darrere (fons). En una planta, entre massa construïda i espai buit.