Normalització i escales: el llenguatge comú del plànol

Per què es normalitza el dibuix tècnic, quines normes ISO i UNE l'ordenen, i com es tria, s'escriu i es comprova l'escala d'un plànol d'interiors.

1. Per què es normalitza el dibuix
2. Qui fa les normes: ISO, EN i UNE
3. Les normes que has de conèixer
4. Què és una escala
5. Les escales recomanades
6. Quina escala per a cada plànol
7. L'escala gràfica

Normalització

Conjunt de regles comunes (normes) que fixen com es dibuixa i es llegeix un plànol: línies, escales, vistes, cotes i fulls. Permet que qualsevol tècnic l'entengui sense explicacions.

UNE

Prefix de les normes espanyoles, que publica l'Asociación Española de Normalización. Moltes normes de dibuix tècnic són normes ISO adoptades com a UNE-EN ISO.

UNE-EN

Prefix d'una norma europea (EN) adoptada com a norma espanyola. Si continua amb ISO, és una norma internacional adoptada a Europa i a Espanya, amb el mateix contingut.

Escala d'un plànol

Relació entre la mida dibuixada i la mida real. 1:50 vol dir que 1 unitat al paper són 50 a la realitat: 1 cm al plànol, 50 cm a l'obra.

Escala de reducció

Escala en què el dibuix és més petit que l'objecte real (1:20, 1:50, 1:100). És la de gairebé tots els plànols d'interiors.

Escala d'ampliació

Escala en què el dibuix és més gran que l'objecte (2:1, 5:1). En interiorisme només apareix en detalls molt petits, com un perfil o una ferramenta.

Escala gràfica

Regle dibuixat al plànol, dividit en mides reals. Continua sent vàlid encara que el plànol s'imprimeixi ampliat o reduït, cosa que no passa amb l'escala numèrica.

Línies, gruixos i simbologia en el plànol d'interiors

Tipus de línia i què signifiquen, la sèrie de gruixos i la jerarquia tall-vista, els símbols de portes, finestres i escales, i com es dibuixa una reforma.

1. Una línia diu què és cada cosa
2. Tipus de línia i què volen dir
3. Els gruixos: la sèrie i la proporció
4. Gruixos a AutoCAD: el pont amb el taller
5. Simbologia d'interiors
6. Estat actual, enderroc i obra nova

Jerarquia de gruixos

Ordre de gruixos de línia d'un plànol segons la importància de cada element: el que es talla, més gruixut; el que es veu, més prim; paviments, trames i cotes, el més fi.

Línia de tall

Contorn dels elements que el pla de secció travessa (parets, pilars, fusteries tallades). És la línia més gruixuda del plànol.

Línia de vista

Contorn dels elements que no es tallen però es veuen més enllà del pla de secció: mobles, taulells, graons. Més prima que la de tall.

Línia discontínua

Línia de traços. En un plànol d'interiors indica el que queda per sobre del pla de tall (un fals sostre, un moble alt) o el que està amagat.

Línia d'eix

Línia fina de traç i punt que marca eixos de simetria, de pilars o de portes. No és un contorn, sinó una referència.

Estat actual

Plànol de l'espai tal com és abans d'intervenir-hi. És la base de la reforma i s'obté amb l'aixecament.

Plànol d'enderroc i obra nova

Plànol de reforma que distingeix el que es manté, el que s'enderroca i el que es construeix de nou. La ISO 7518 en regula la representació simplificada.

Plantes, alçats i seccions: com es descriu un espai en 2D

Projecció ortogonal, el pla de tall, la planta de sostre, els alçats interiors i les seccions, i com es relacionen en un joc de plànols.

1. La projecció ortogonal
2. La planta: una secció horitzontal
3. La planta de sostre reflectit
4. Alçats interiors
5. Seccions
6. Com es relacionen les vistes
7. Errors típics

Projecció ortogonal

Representació d'un objecte projectant-lo sobre un pla amb rajos perpendiculars a aquest pla. No hi ha deformació de perspectiva: les mides paral·leles al pla es poden mesurar.

Planta (dibuix)

Secció horitzontal d'un espai vista des de dalt. Es talla a una alçada que travessi portes i finestres, i es dibuixa el que queda per sota.

Pla de tall

Pla imaginari que talla l'edifici per dibuixar una planta o una secció. El que travessa es dibuixa com a tallat; el que queda més enllà, com a vist.

Alçat

Vista ortogonal d'un parament vertical, sense tallar-lo: una façana o, en interiorisme, cada paret d'una estança vista de cara.

Secció

Tall vertical d'un espai per un pla, dibuixant el que es talla i el que es veu més enllà. Mostra alçades, falsos sostres, nivells i gruixos.

Alçat interior desplegat

Conjunt dels alçats de totes les parets d'una estança, dibuixats l'un al costat de l'altre com si s'obrís la caixa de l'habitació. Habitual en cuines i banys.

Planta de sostre reflectit

Planta del sostre vista com si es reflectís en un mirall a terra: es dibuixa des de baix i invertida, perquè coincideixi amb la planta de terra. Hi van llums, falsos sostres i reixes.

Marca de secció

Símbol a la planta que indica on passa el pla d'una secció (la traça) i cap a on es mira, amb una lletra o un número que remet al dibuix de la secció.

Acotació i fulls de plànol

Com s'acota un plànol d'interiors perquè es pugui construir, cotes de nivell i notes, i com s'organitza el full: format, caixetí i joc de plànols.

1. La norma i el criteri
2. Els elements d'una cota
3. Com s'acota una planta d'interiors
4. Cotes de nivell i alçades
5. Notes, referències i llegendes
6. El full: format i disposició
7. El caixetí i el joc de plànols

Cota

Mida real escrita al plànol. És l'única mida vàlida per construir: el que es mesura sobre el paper només serveix per comprovar.

Línia de cota

Línia fina paral·lela a la mida que es dona, acabada en dues marques (fletxa, ratlla inclinada o punt), sobre la qual s'escriu la xifra.

Línia auxiliar de cota

Línia fina que porta la cota des de l'element mesurat fins a la línia de cota. Comença una mica separada de l'objecte i passa una mica més enllà de la línia de cota.

Cadena de cotes

Sèrie de cotes parcials seguides en una mateixa línia, amb una cota total a fora que les comprova. És la manera habitual d'acotar una paret amb obertures.

Cota de nivell

Alçada d'un pla horitzontal (paviment, fals sostre, encimera) respecte d'un nivell de referència ±0,00, que sol ser el paviment acabat de l'accés.

Joc de plànols

Conjunt numerat de fulls d'un projecte, amb el mateix format i el mateix caixetí, i un índex que diu què hi ha a cada full.

Aixecament d'un espai existent: mesurar i passar a net

Com es prepara, es mesura i es dibuixa l'estat actual d'un habitatge: dades prèvies, croquis, cadenes, diagonals, alçades, fotos i comprovació.

1. Què és un aixecament i per què importa
2. Abans d'anar-hi: les dades prèvies
3. L'equip
4. El croquis d'aixecament
5. Mesurar: cadenes, diagonals i alçades
6. Obertures, instal·lacions i fotos
7. Passar a net
8. Comprovar l'aixecament

Aixecament

Presa de dades d'un espai construït (mides, alçades, obertures, instal·lacions, materials i estat) per dibuixar-ne l'estat actual a escala.

Croquis d'aixecament

Dibuix a mà alçada, fet al lloc i sense escala però proporcionat, sobre el qual s'anoten totes les mides preses. És el document original de l'aixecament.

Triangulació

Mètode per fixar la forma real d'una estança mesurant-ne les diagonals: un triangle amb tres costats coneguts només es pot dibuixar d'una manera. Detecta les parets que no fan escaire.

Mida acumulada

Manera de prendre una cadena de mides llegint sempre des del mateix origen (0, 82, 172, 410…) en lloc de mesurar tram a tram. Evita que els petits errors se sumin.

Consulta descriptiva i gràfica

Document que es descarrega de la Seu Electrònica del Cadastre amb les dades no protegides d'un immoble. Orienta, però no és un certificat i no té validesa legal.

Passar a net

Dibuixar a escala, a mà o amb ordinador, l'estat actual a partir del croquis i de les mides preses, resolent les incoherències que apareguin.

Deures del mòdul de dibuix tècnic: dos aixecaments

Dos encàrrecs: l'aixecament d'una estança dibuixat a mà a escala 1:50 i l'aixecament complet de l'habitatge real que serà el projecte troncal del curs.

Test del mòdul de dibuix tècnic i representació

Deu preguntes sobre normalització, escales, línies, vistes, acotació i aixecament. Es corregeix a l'instant i se supera amb 8 encerts de 10.