El cos com a mesura: antropometria per a interioristes

Què mesura l'antropometria, com es llegeixen els percentils, què diuen les dades reals del cos i com fer servir Neufert, Panero i el Modulor.

1. Què és l'antropometria i per a què serveix
2. Mesurar el cos: dimensions i normes
3. Percentils: dissenyar per a un interval
4. Dades reals: el cos de les dones a Espanya
5. Neufert, Panero i el Modulor: eines de consulta
6. La diversitat dels cossos també és antropometria
7. Del manual al client: mesurar les persones
8. Cas pràctic

Antropometria

Estudi de les mesures del cos humà. Per a l'interiorisme és la base de les alçades, els abasts i els espais lliures que ha de tenir cada moble i cada estança.

Ergonomia

Segons la International Ergonomics Association, la disciplina que estudia les interaccions entre les persones i els altres elements d'un sistema, i la professió que aplica aquest coneixement al disseny per al benestar i el bon funcionament.

Percentil

Valor que deixa per sota un percentatge donat d'una població. El percentil 5 d'estatura és l'estatura que només no arriba el 5 % de les persones; el 95, la que només supera el 5 %.

ISO 7250-1

Norma internacional que defineix les mesures bàsiques del cos i els punts anatòmics de referència per al disseny, perquè les dades de poblacions diferents es puguin comparar.

Morfotip

Tipus de forma del cos. L'estudi antropomètric de la població femenina del 2008 en va descriure tres: diàbolo, campana i cilindre, amb proporcions que canvien amb l'edat.

Tendència secular

Canvi lent de les mesures d'una població amb el pas de les generacions. A Espanya, l'estatura mitjana femenina va pujar uns 2,5 cm entre el 1987 i el 2007.

Bauentwurfslehre (Neufert)

Manual d'Ernst Neufert publicat per primer cop el 1936 i reeditat fins avui, amb mides de referència per projectar. En castellà, «Arte de proyectar en arquitectura».

Ergonomia a l'habitatge: alçades, abasts i postures

La regla del colze per als taulells, les zones d'abast, el racó de treball, les alçades de mecanismes i aparells i la seguretat d'ús a casa.

1. Ergonomia física, cognitiva i organitzativa
2. La regla del colze: alçades de treball
3. Abasts: el que s'agafa i el que no
4. Seure bé: cadira, taula i pantalla a casa
5. Alçades de referència per a mecanismes i aparells
6. Ergonomia cognitiva: entendre l'espai sense pensar
7. Seguretat d'ús dins de casa
8. Cas pràctic

Ergonomia física

Branca de l'ergonomia que tracta l'anatomia, les mesures del cos, la fisiologia i la biomecànica: postures, manipulació d'objectes, disposició del lloc de treball.

Ergonomia cognitiva

Branca de l'ergonomia que tracta la percepció, la memòria, el raonament i la resposta motora: com entenem i fem servir un objecte o un espai.

Alçada de treball

Alçada a què les mans fan la tasca, que no sempre coincideix amb la del taulell. L'INSST la relaciona amb l'alçada del colze: per sobre en tasques de precisió i per sota en tasques lleugeres i pesades.

Zona d'abast

Espai on la mà arriba sense forçar la postura. L'INSST considera un risc tenir els objectes d'ús molt freqüent a més de 25 cm de la vora de la taula.

Mecanisme accessible

Interruptor, endoll o comandament que compleix el CTE: comandaments entre 80 i 120 cm, endolls entre 40 i 120 cm, a 35 cm com a mínim d'un racó, amb contrast cromàtic i accionables amb el puny o el colze.

Espai lliure inferior

Buit sota un taulell o un rentamans perquè hi entrin les cames o una cadira de rodes. En un habitatge accessible, el CTE demana 70 × 80 × 60 cm sota l'aigüera i la cuina.

Aixeteria gerontològica

Aixeta monocomandament de palanca allargada, que es pot obrir sense tancar la mà. El CTE l'admet com a alternativa a l'aixeteria automàtica en un bany accessible.

Circulacions i espais d'ús a l'habitatge

Com es dimensionen els passos, les portes, les escales i les baranes d'un habitatge segons el CTE, i com es dibuixen els espais d'ús de cada moble.

1. Espai d'ús i espai de circulació
2. Ús restringit: com tracta el CTE l'interior
3. Passos, portes i alçades lliures
4. Escales i desnivells dins de l'habitatge
5. Baranes que un infant no pugui escalar
6. Les mesures de l'habitatge accessible com a referència
7. Dibuixar els espais d'ús a la planta
8. Cas pràctic

Espai d'ús

Superfície lliure que necessita una persona per fer servir un moble o un aparell: seure-hi, obrir-lo, ajupir-s'hi. Es dibuixa a la planta i no s'ha d'envair amb altres mobles.

Ús restringit

Al CTE, zones i elements de circulació limitats a un màxim de 10 usuaris habituals. Hi entra l'interior dels habitatges, però no les zones comunes dels edificis d'habitatges.

Espai per a gir

Cercle lliure d'obstacles de 1,50 m de diàmetre que permet girar una cadira de rodes. Un habitatge accessible l'ha de tenir al vestíbul, a l'estança principal, a la cuina, a un bany i a tots els dormitoris.

Amplada lliure de pas

Amplada útil real d'un pas o d'una porta, descomptant marcs, fulles i obstacles. En una porta accessible, 0,80 m al marc i 0,78 m amb la fulla oberta del tot.

Estesa i contrapetja

L'estesa és la part horitzontal del graó (la «huella» del CTE) i la contrapetja, l'alçada (la «contrahuella»). En una escala d'ús restringit: estesa de 22 cm o més i contrapetja de 20 cm o menys.

Barrera de protecció

Barana, ampit o element que evita caigudes. El CTE l'exigeix quan el desnivell supera els 55 cm, amb una alçada mínima de 0,90 m fins a 6 m de desnivell i d'1,10 m per sobre.

Espai de transferència

Espai lliure al costat d'un llit, un vàter o un seient de dutxa perquè una persona en cadira de rodes s'hi pugui passar. Al CTE: 0,90 m al costat del llit i 0,80 m al costat del vàter.

Accessibilitat i disseny universal a l'habitatge

Els principis del disseny universal, el vocabulari de l'accessibilitat, què exigeixen el CTE i el Codi català dins d'un habitatge i com revisar una estança.

1. Disseny universal: els set principis
2. Accessible i practicable: el vocabulari
3. El marc: CTE i Codi d'accessibilitat
4. Quan obliga a l'interior d'un habitatge
5. Habitatges existents: ajustos raonables
6. Revisar una estança: mètode en cinc passos
7. Accessibilitat sensorial i cognitiva
8. Cas pràctic

Disseny universal

Disseny de productes i entorns perquè els pugui fer servir tothom, en la mesura més gran possible, sense necessitat d'adaptacions ni de dissenys especialitzats. Els seus set principis, en la versió 2.0, són del 1997.

Accessibilitat universal

Condició d'un entorn, un producte o un servei que tothom pot fer servir amb autonomia. El Codi d'accessibilitat de Catalunya la desglossa en física, sensorial i cognitiva.

Itinerari accessible

Recorregut sense graons que el CTE defineix amb condicions de desnivells, gir, amplades, portes, paviment i pendent: passadissos de 1,20 m, portes de 0,80 m i pendent del 4 % com a màxim, si no és una rampa accessible.

Habitatge accessible

Habitatge que compleix les condicions del CTE per a usuaris de cadira de rodes (o per a persones amb discapacitat auditiva). Només és obligatori en la reserva que fixa la normativa, que a Catalunya és d'un 4 % com a mínim en els habitatges de promoció pública o protegits.

Habitatge practicable

Nivell d'accessibilitat que el Codi d'accessibilitat de Catalunya exigeix com a mínim a tots els habitatges de nova construcció. És un grau inferior a l'accessible: permet l'ús, però amb menys comoditat.

Ajust raonable

Adaptació d'un espai o d'un servei existent a les necessitats d'accessibilitat que no comporta una càrrega desproporcionada. El Codi d'accessibilitat la vincula al principi de proporcionalitat.

Producte de suport

Producte que millora l'autonomia d'una persona amb discapacitat o amb dificultats d'interacció amb l'entorn: un seient de dutxa, una barra de suport, una plataforma elevadora.

SIA

Símbol internacional d'accessibilitat per a la mobilitat: el pictograma que senyalitza entrades, itineraris, places d'aparcament i serveis higiènics accessibles. El regula la norma UNE 41501.

Adaptació funcional personalitzada

Al Codi d'accessibilitat, els ajustos raonables a l'interior d'un habitatge existent que responen a les necessitats d'una persona amb discapacitat, en situació de dependència o de més de 70 anys que hi viu.

Deures del mòdul: fitxa de mesures i revisió d'accessibilitat

Dos encàrrecs sobre l'habitatge troncal: una fitxa de mesures per estança a partir de les persones que hi viuen, i la revisió d'accessibilitat d'una estança.

Test del mòdul Antropometria i ergonomia

Deu preguntes sobre percentils, alçades de treball, escales, baranes, habitatge accessible i disseny universal. Se supera amb 8 encerts de 10.