Salta al contingut
educa

educa · formació oberta

Interiorisme i decoració

Curs d'interiorisme i decoració amb nivell de màster: història del moble, dibuix, projecte, materials i llum, amb deures i tests.

  • Índex i progrésReprèn la lliçó on la vas deixar, al mòbil o a l'ordinador.
  • Sigles explicadesCada sigla del text s'explica en passar-hi per sobre o en tocar-la.
  • Targetes de repàsRepàs espaiat dels conceptes de cada lliçó llegida.
28
mòduls
177
lliçons
668
fonts

Accedeix als cursos

Amb el teu compte de Google. Només el fem servir per desar el teu progrés.

Privacitat

Interiorisme i decoració · Mòdul M17 · Fitxa resum

Terrasses i balcons

Paviments, jardineres, ombra i mobiliari exterior.

Abans de dibuixar: comunitat, façana i Ajuntament

Terrasses i balcons són façana i coberta: elements comuns segons el Codi civil de Catalunya, i què permet l'ordenança del paisatge urbà de Barcelona.

  1. Què és de qui: elements comuns
  2. Obres al pis i obres a la façana
  3. L'Ordenança del paisatge urbà de Barcelona
  4. Llicència o comunicat: la consulta prèvia
  5. Cas pràctic: un balcó a l'Eixample
Element comú (propietat horitzontal)
Part de l'edifici que és de tots els propietaris. El Codi civil de Catalunya hi inclou, entre d'altres, el solar, les estructures, les façanes i les cobertes (art. 553-41).
Ús exclusiu d'un element comú
Vinculació d'una terrassa, un pati o una coberta a un pis concret, pel títol de constitució o per acord unànime. L'element no deixa de ser comú, i qui en té l'ús en paga la conservació (art. 553-43).
Configuració exterior
L'aspecte exterior del conjunt de l'edifici. Les obres en un pis no la poden alterar (art. 553-36), i les innovacions que l'afecten demanen, amb excepcions, quatre cinquenes parts de la junta (art. 553-26).
Ordenança dels usos del paisatge urbà
Ordenança de l'Ajuntament de Barcelona que regula les activitats i els elements que poden afectar el paisatge de la ciutat: façanes, terrats, tendals, jardineres, aparells d'aire condicionat, rètols…
Homogeneïtat de façana
A Barcelona, les baranes, persianes i tendals d'una mateixa unitat constructiva han de mantenir l'homogeneïtat del projecte o la que acordi la comunitat: color, material, textura i forma.

El terra d'una terrassa: paviment, aigua i baranes

Lliscament i gelades al paviment, què demana el DB-HS a una coberta transitable i per què una jardinera fa escalable una barana.

  1. Lliscament: la classe 3 i on és obligatòria
  2. Gelades: la resistència a la gelada
  3. Sota el paviment: una coberta transitable
  4. Els punts on entra l'aigua
  5. Baranes: alçada i escalabilitat
  6. Cas pràctic: «vull el mateix terra a dins i a fora»
Coberta transitable
Coberta plana pensada per caminar-hi, amb una capa de protecció de solat fix, solat flotant o capa de rodadura. El DB-HS li demana una pendent del 1 al 5 % cap als desguassos.
Solat flotant
Paviment de coberta fet de peces recolzades sobre suports o de rajoles soltes, amb junta oberta, que no s'adhereix a la impermeabilització. Les peces sobre suports es col·loquen horitzontals.
Sobreeixidor
Obertura que evacua l'aigua si s'embussa la baixant. El DB-HS l'exigeix en cobertes planes tancades per un parament en tot el perímetre, per exemple quan hi ha una sola baixant.
Remuntada de la impermeabilització
Tram d'impermeabilització que puja pel parament vertical: com a mínim 20 cm per sobre de la protecció de la coberta, segons el DB-HS. Per això una porta a terrassa sol tenir graó.
Barana no escalable
En habitatges, el DB-SUA prohibeix punts de suport entre 30 i 50 cm d'alçada i, entre 50 i 80 cm, sortints horitzontals de més de 15 cm de fons, perquè els infants no s'hi puguin enfilar.
Resistència a la gelada (ceràmica)
Capacitat d'una rajola ceràmica de suportar cicles de gel i desgel amb aigua sense malmetre's. Es determina amb l'assaig de la norma ISO 10545-12; demana-la a la fitxa del fabricant si el paviment ha d'anar a l'exterior.

El pes d'una terrassa: càrregues, jardineres i substrats

Quanta càrrega preveu el CTE per a un balcó o una terrassa, quant pesa una jardinera plena, i com es tria el contenidor i el substrat per a l'exterior.

  1. Amb quina càrrega es calcula una terrassa
  2. Quant pesa una jardinera plena
  3. El contenidor: material, desguàs i vent
  4. El substrat
  5. Una coberta enjardinada no és una jardinera
  6. Cas pràctic: una tanca vegetal en un balcó
Sobrecàrrega d'ús
Pes de tot el que pot haver-hi sobre un edifici pel fet de fer-lo servir: persones, mobles, objectes. El DB-SE-AE en dona els valors per a cada ús: 2 kN/m² en habitatges.
Càrrega de vora d'un balcó volat
Sobrecàrrega lineal de 2 kN/m als bords que el DB-SE-AE afegeix, per a la comprovació local d'un balcó volat, a la de l'ús de l'estança amb què es comunica.
Pes propi
Pes dels elements constructius i fixos: forjat, paviment, envans, farcits de terres, equips fixos. És una acció permanent, diferent de la sobrecàrrega d'ús.
Capa drenant
Capa que deixa córrer l'aigua per sota de la terra vegetal en una coberta enjardinada. El DB-HS la demana damunt d'una capa separadora i sota una capa filtrant.
Capa filtrant
Capa que impedeix que les partícules fines de la terra vegetal entrin a la capa drenant i l'obturin. Va entre la terra i la capa drenant.
Substrat de llarga durada
Per a plantes que han de viure anys al mateix test, la Royal Horticultural Society recomana substrats amb terra, sense torba. Pesen més, però s'assequen més a poc a poc.

Ombra, mobiliari i llum a l'exterior

Classes de vent dels tendals, ancoratge de pèrgoles, mobiliari d'exterior segons la EN 581 i la instal·lació elèctrica a la intempèrie.

  1. Tendals: classe de vent i ordenança
  2. Pèrgoles: on s'ancoren i on no hi caben
  3. Mobiliari d'exterior: la sèrie EN 581
  4. Llum i endolls a la intempèrie
  5. Cas pràctic: una terrassa d'àtic per sopar a l'estiu
Classe de resistència al vent (tendal)
Classe de 0 a 6 que indica quina pressió de vent suporta un tendal o una persiana exterior. Els tendals de braços plegables arriben com a màxim a la classe 2 (Reglament Delegat 2019/1188).
Tendal de braços plegables
Tendal enrotllable que es projecta amb braços articulats, sense suports a terra. És el que admet menys classes de resistència al vent: de la 0 a la 2.
Tendal de pèrgola
Tendal que corre sobre una estructura de pèrgola. Pot arribar a la classe 6 de resistència al vent, la més alta.
EN 581
Sèrie de normes europees de mobiliari d'exterior per a ús domèstic, col·lectiu i de càmping: la part 1, requisits generals de seguretat; la 2, seients; la 3, taules.
Local mullat
Per al REBT, emplaçament on les superfícies poden estar impregnades d'humitat o mullades. Les instal·lacions a la intempèrie ho són: hi calen canalitzacions estanques i receptors d'enllumenat amb protecció IPX4.

Deures del mòdul: el projecte d'una terrassa o un balcó reals

Tres encàrrecs sobre una terrassa o un balcó reals: fitxa de condicionants, projecte complet i full de tràmits per a la comunitat i l'Ajuntament.

Test del mòdul de terrasses i balcons

Deu preguntes sobre comunitat i ordenança, paviment i impermeabilització, càrregues i jardineres, i ombra i llum a l'exterior. Se supera amb 8 encerts de 10.